divendres, 8 de novembre de 2013

Veritats a mitges

Autor: Andreu Martín
Editorial, any: Empúries, 2000
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 180
Llegit en: Català
Premi: Ramon Muntaner 1999

El 1967 era un any de repressió, com tota la dictadura franquista, però els estudiants es començaven a mobilitzar en contra del règim. Amb molta por, algunes veus es començaven a alçar contra la injustícia. En mig del sarau, en Pep, que no s'ha interessat mai per la política, s'implicarà en un grup subversiu només perquè hi ha una noia preciosa que li agrada, la Júlia. Al mateix temps, investigarà els moviments sospitosos del seu pare, creu que té una amant ballarina d'striptease, i l'odia per això. Però per tal que la Júlia li faci cas, es veurà immers en un joc de mentides i mitges veritats relacionades amb el seu pare, on història i realitat es barregen per generar un relat que impressiona l'activista d'ulls maragdes. Com ja indica el títol de l'obra, en aquest llibre res no és el que sembla. 

Tenint en compte l'autor, seria esperable trobar una mica de crònica negra en el llibre, però què hi ha de més negre que l'època de córrer davant dels grisos? El punt fort que té és fer un bon retrat, de primera mà, diria, de com es vivia en aquella època, les pors, les creences arrelades i les ganes transgressores dels joves, que avui ens semblen de pati d'escola. Fa una bona repassada a la música i als programes de televisió que triomfaven llavors per acabar de generar una imatge fidedigna d'aquell 1967. A banda d'això, la història de fons no és massa res de l'altre món, però es deixa llegir i és prou distreta.

No estic especialment interessat en els fets que narra el llibre, però m'ha resultat interessant refrescar la memòria. És curt i en algunes fases em semblava que no l'estava gaudint massa, però en conjunt està prou bé i m'ha acabat deixant prou bona impressió. Només que la propera vegada que triï un llibre del Martín m'asseguraré que sigui de novel·la negra! Però ja està bé per tenir una perspectiva històrica del que passava poc abans de néixer jo.

Puntuació: @@@ (generoses)

6 comentaris:

  1. M'interessa. tinc tants llibres ales llistes de lectura...no sé pas si ho atraparé.hehehe
    l'argument m'agrada i el fet de que expliqui història que no hem viscut també. Bé, podria dir història que es repeteix. L'escriptor no el coneixia. Queda apuntat!
    Hehehe he vist el teu tercer objectiu. També està dins de la meva llista; en tinc moltes ganes.

    ResponElimina
  2. Jo també prefereixo la negra d'aquest autor.

    ResponElimina
  3. Vaig tenir una època , fa molt.,on llegia moltes coses sobre la transició però ara ja m'ha passat. Potser prefereixo l' Andreu Martín negre

    ResponElimina
  4. Aquest autor té una molt extensa bibliografia i potser aquesta no és la millor tria que es podria fer, però es deixa llegir. A cavall entre llibre històric i juvenil, no és massa llarg i per la temàtica pot agradar a força gent. A mi m'ha semblat normalet. Gràcies per comentar.

    maria, l'autor és molt conegut dins el panorama català, si investigues ja veuràs quin munt de títols té. No està malament fer una mica de memòria per saber d'on venim, i cap on estem tornant. A veure si la policia tornarà a entrar a les universitats a atonyinar els pobres estudiants... Veurem què tal Victus, tothom en parla tan bé que ja no sé què esperar, però l'autor m'agrada molt.

    Jomateixa, està clar que ho hauré de tornar a provar. Alguna recomanació?

    Mireia, no són períodes històrics que m'interessin gaire, no en llegiré un cicle de novel·les, però si cau a les meves mans tampoc la rebutjo. Si tens alguna recomanació del Martín més negre, serà molt benvinguda.

    ResponElimina
  5. Doncs aquest si que me l'apunto, xò no he llegit res d'Andreu Martin i en canvi, als comentaris dius que no és el que recomenaries de l'autor,.... quin recomanes?

    ResponElimina
  6. rits, d'Andreu Martín vaig llegir uns quants llibres per joves, m'agradava força l'estil. De llibres per adults només he llegit 'Barcelona connection', i ara aquest, però és un dels abanderats de la novel·la negra en català. No puc recomanar-ne cap, al contrari, m'agradaria que algú em recomanés un bon llibre seu de novel·la negra per llegir-lo jo també. El que dic és que aquest llibre no és de l'estil pel qual s'ha fet famós, tracta uns altres temes, però no vol dir que sigui un mal llibre, només que per la temàtica a mi m'interessa menys.

    ResponElimina