dilluns, 4 de novembre de 2013

El talent

Autor: Jordi Nopca
Editorial, any: LaBreu, 2012
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

De tots és sabut que el món editorial està a les últimes, i el català ja no diguem. Però la Júlia i en Marco han trobat la solució per llençar el seu projecte, Edicions del Cocodril, fins més enllà de les estrelles. Un inventor alemany ha creat un prototip de màquina capaç de detectar el talent literari latent en les persones, i per mitjans no massa ortodoxos han aconseguit que un dels models existents caigui a les seves mans. Decidits a trobar els futurs Nobels de literatura, viatgen a Lisboa (no tenen pressupost per gaire més) i posen la màquina a funcionar. No és senzill, però de talent literari no en manca, com tampoc manquen ganes d'apropiar-se d'aquesta gallina dels ous d'or, de manera que no només s'hauran d'enfrontar a la mediocritat literària, sinó també a un seguit de personatges disposats a arrabassar-los les seves esperances. Serà un viatge molt més accidentat del que es pensen.

El debut de Jordi Nopca en el format novel·la és una obra prou curiosa. La història és delirant i sense vocació de versemblança, però atrapa per saber què en sortirà de tot plegat. Està farcida de recursos estilístics i lingüístics, com si fos un exercici fet expressament, però molt ben trenat. Això fa, però, que no sigui una lectura planera, molts cops és rebuscat. Els diàlegs entre la Júlia i en Marco són dignes d'estudi. També compta amb infinites referències culturals, especialment literàries, però també musicals i fins i tot filosòfiques. A destacar l'aparició estel·lar d'Aristòtil, que posa seny als esbojarrats protagonistes, per mi el millor moment del llibre. Per si tota la barreja fos poc, en Marco, que és qui parla en primera persona, de vegades es dirigeix a l'autor, i fins i tot als lectors.

No sabia massa bé què esperar d'aquest llibre i m'ha sorprès prou gratament. Estranyot, he sentit parlar algun cop l'autor i ja imaginava que havia de ser peculiar. En general m'ha agradat, tot i que a estones pot ser estressant per la manera d'escriure. A la part final l'interès decau una mica i sembla que s'allargui innecessàriament, però no arriba a fer-se pesat. Una lectura diferent, i un autor per seguir, a veure amb què sorprèn en properes entregues.

Puntuació: @@@

6 comentaris:

  1. No el coneixia aquest escriptor novell ni l'editorial. L'argument l'he trobat interessant. Me l'apunto per una propera lectura.

    ResponElimina
  2. me l'apunto, encara que, per més endavant.

    ResponElimina
  3. Si passes per Racons, somnis i colors t'hi espera un regalet.

    ResponElimina
  4. Un autor novell que crec que s'haurà de tenir en compte. Però també és articulista i traductor, així que no és un complet desconegut. A mi m'ha agradat prou la novel·la, encara que és una mica estranya i esbojarrada! Gràcies pels comentaris!

    Salvador, i no sempre estem d'acord, així que l'opinió aquest cop és prou fiable!

    maria, l'editorial és una d'aquestes noves que ha sortit que ara s'han ajuntat a l'agrupació 'Llegir en català' per donar-se a conèixer, informa-te'n, és interessant! Tot llibres traduïts al català o d'autors d'aquí, s'ha de fer país!

    Jomateixa, com a servei públic que és el teu blog per donar a conèixer molts escriptors, estaria bé que el ressenyessis! Sembla que em vagi alguna cosa amb l'autor i no és així, només el vaig sentir parlar un dia i em va caure bé.

    lluna, ja ho he passat, gràcies!

    ResponElimina
  5. És molt surrealista (a mi em va recordar la Marina Espasa), però igualment molt divertit. Aquest cop coincidim!

    ResponElimina