dimecres, 30 d’octubre de 2013

M'ocuparé de tu

Autora: Samantha Hayes
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: Until you're mine, anglès, 2013
Traductores: Mercè Santaulària i Aurora Ballester
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 493
Llegit en: Català

La vida de la Claudia va millorar molt quan es va casar amb en James. Ella és assistent social i sempre havia volgut ser mare. Encantada es fa càrrec dels dos fills bessons d'en James, de quatre anys, ja que la seva mare va morir de càncer. A més ara està embarassada del seu primer fill biològic, després de molts intent fallits, així que no pot ser més feliç. En James és de la Marina, i ha de passar llargues temporades fora de casa, de manera que la parella contracta una mainadera perquè ajudi a la Claudia mentre ell és fora, ara que ja li queda poc per parir. La Zoe és una joia, de seguida es posa els bessons a la butxaca, però a la Claudia li costa tenir una persona desconeguda a casa. Tot i que sembla molt bona noia, també té alguna cosa que neguiteja la mestressa. La sensació empitjora quan comença a fer algunes descobertes estranyes. Qui és la Zoe Harper en realitat, i per què ha entrat a les seves vides?

El que més sorprèn del llibre, per mi, és que dos personatges parlen en primera persona, i protagonitzen capítols alterns. En cas d'haver-hi un narrador, sol ser només un, no dos de diferents. Això és per crear confusió en fases més avançades del llibre. També hi ha un altre 'escenari', que són els investigadors, però el seu desenvolupament es narra en tercera persona. Una mica estressant l'obsessió de totes les dones del llibre per la maternitat, portada a l'extrem fins l'angoixa. Es llegeix bé i de manera fluïda, però la història dóna massa llargues com per mantenir l'interès, fins que un important gir final et fa reconsiderar l'opinió. No obstant, no passaria res si fos més curt i algunes històries paral·les no hi fossin.

Una idea intrigant d'inici va en clara corba descendent fins el final del llibre. L'obsessió per la maternitat i un excés de llançar la pedra i amagar la mà fa que te'n vagis cansant i pensis que no té cap gràcia. Fins i tot sembla previsible, però vols saber com acaba. Però en aquest cas, deixar el llibre hagués estat un error, perquè el gir argumental final sorprèn i li fa guanyar punts. És fluixet en molts aspectes, li sobren parts, i potser grinyola una mica, però després de creure que era un desastre, al final m'ha acabat deixant millor gust de boca del que pensava.

Puntuació: @@@

6 comentaris:

  1. Uf, sembla de la mena de llibres que enganxen i que m'agraden, però el tema no m'atrau gens, o potser m'atrau massa. XD Ara mateix no vull saber-ne res de maternitat, per que tinc l'instint a flor de pell i no em convè.

    ResponElimina
  2. amb lo impacient que soc amb els llibres, si haig d'esperar fins al gir final va llest!

    ResponElimina
  3. Em va agradar l'argument quan el va presentar la tumateixa. I després de les teves @ doncs només cal apuntar-me'l. Apa! Cap a la llista dels pendents.^-^

    ResponElimina
  4. El vaig veure a la llibreria i em va cridar l'atenció, xò això de l'obsesssió per la maternitat,... buf, passo.

    ResponElimina
  5. Una autora força desconeguda aquí, però que està tenint força èxit, sembla ser. Potser en sentirem a parlar, no és un llibre perfecte, però es deixa llegir i té un bon gir final. El tipus de literatura és fàcil de saber, intriga, però tampoc no massa suspens, perquè és més de no dir el què, no és que hi hagi massa sobresalts. Gràcies a tots pels comentaris.

    Ona, vas malament, doncs. El llibre fa una clara incidència en la maternitat. El tema és que alguns no giren gaire rodons, però cada dos per tres parla de nens i embarassos, a mi se m'ha fet una mica pesat, però segur que a altres els pot tocar la fibra. Potser que el deixis per un altre moment!

    Pons, em sembla que no l'acabaries, en algun punt te'n cansaries i no arribaries a la part bona, així que no cal que t'hi posis.

    maria, penso que aquest sí que t'agradarà, pot ser una bona recomanació per tu, i mira que sovint no coincidim, però crec que aquest t'escau.

    rits, massa, massa obsessió. I tampoc no és un llibre imprescindible, em sembla que encara que no fos tan incident en el tema, tampoc no et faria el pes.

    ResponElimina
  6. Com el tinc a casa per llegir només he llegit l'últim paràgraf.
    Ja em feies dubtar, però tot i que no és dels primers a llegir de la muntanya dels pendents, el llegiré.

    ResponElimina