Autora: Samantha Hayes
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: Until you're mine, anglès, 2013
Traductores: Mercè Santaulària i Aurora Ballester
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 493
Llegit en: Català

La vida de la Claudia va millorar molt quan es va casar amb en James. Ella és assistent social i sempre havia volgut ser mare. Encantada es fa càrrec dels dos fills bessons d'en James, de quatre anys, ja que la seva mare va morir de càncer. A més ara està embarassada del seu primer fill biològic, després de molts intent fallits, així que no pot ser més feliç. En James és de la Marina, i ha de passar llargues temporades fora de casa, de manera que la parella contracta una mainadera perquè ajudi a la Claudia mentre ell és fora, ara que ja li queda poc per parir. La Zoe és una joia, de seguida es posa els bessons a la butxaca, però a la Claudia li costa tenir una persona desconeguda a casa. Tot i que sembla molt bona noia, també té alguna cosa que neguiteja la mestressa. La sensació empitjora quan comença a fer algunes descobertes estranyes. Qui és la Zoe Harper en realitat, i per què ha entrat a les seves vides?

El que més sorprèn del llibre, per mi, és que dos personatges parlen en primera persona, i protagonitzen capítols alterns. En cas d'haver-hi un narrador, sol ser només un, no dos de diferents. Això és per crear confusió en fases més avançades del llibre. També hi ha un altre 'escenari', que són els investigadors, però el seu desenvolupament es narra en tercera persona. Una mica estressant l'obsessió de totes les dones del llibre per la maternitat, portada a l'extrem fins l'angoixa. Es llegeix bé i de manera fluïda, però la història dóna massa llargues com per mantenir l'interès, fins que un important gir final et fa reconsiderar l'opinió. No obstant, no passaria res si fos més curt i algunes històries paral·les no hi fossin.

Una idea intrigant d'inici va en clara corba descendent fins el final del llibre. L'obsessió per la maternitat i un excés de llançar la pedra i amagar la mà fa que te'n vagis cansant i pensis que no té cap gràcia. Fins i tot sembla previsible, però vols saber com acaba. Però en aquest cas, deixar el llibre hagués estat un error, perquè el gir argumental final sorprèn i li fa guanyar punts. És fluixet en molts aspectes, li sobren parts, i potser grinyola una mica, però després de creure que era un desastre, al final m'ha acabat deixant millor gust de boca del que pensava.

Puntuació: @@@