dimecres, 11 de setembre de 2013

Cafè Zoo

Autor: Ana Moya
Editorial, any: Viena Narrativa, 2012
Gènere: Narrativa/Relats
Número de pàgines: 219
Llegit en: Català
Premis: 21è Ciutat de Badalona i 25è Solstici d'Estiu

L'Otto i la Laura són amics. Ell és alemany, però passa temporades a Barcelona. El dia que ella fa 13 anys ell li regala una fotografia antiga presa al famós Cafè Zoo de Windhoek, la capital de Namíbia, antiga colònia alemanya. És el millor regal del món, i des d'aquest moment aquest esdevindrà el seu lloc secret. Poc després d'això, l'Otto se'n torna a Berlín i els dos amics perden el contacte. Passa el temps, i amb ell les males experiències per la pobra Laura, que no se sent en absolut feliç. Fins que un dia, molts anys després, retroba la fotografia regalada per l'Otto, que sempre ha conservat amb ella en una caixeta. En un rampell d'enyorança, anhela recuperar l'amistat perduda i prova de localitzar-lo. Però en realitat sap que només hi ha un lloc on es puguin tornar a trobar: el Cafè Zoo. Decideix deixar la seva vida enrere i anar a esperar l'Otto al cor de l'Àfrica. Allà, mentre espera, passarà els dies observant els habitants de Windhoek i escrivint. 

Aquesta trama no és més que el fil conductor per unir un seguit de relats i de faules dintre els relats (explicades per algun dels personatges) que tenen com a denominador comú el Cafè Zoo i els personatges que el freqüenten, que es van barrejant a través de les diferents històries. També sabrem el desenllaç de la història de la Laura i l'Otto, que va unit a alguns dels personatges que coneixerem. L'estil de l'autora és molt descriptiu i estàtic, descriu més aviat imatges i situacions molt concretes. Per això no es pot esperar grans emocions ni girs que ho capgirin tot. És, senzillament, la vida pausada de Windhoek, sense oblidar els prejudicis racials i les diferències de classe.

En conjunt es podria dir que està ben escrit i que els salts de personatges d'uns relats a altres et fan estar a l'aguait, però també hi ha molta explicació de la vida i els costums d'aquelles terres, i he de reconèixer que no desperten el meu interès, m'ha avorrit a estones. També el fet de ser tan estàtic i tan limitat amb les temàtiques no li fa guanyar punts, té un ritme molt monòton i una prosa de vegades massa treballada. Potser el que m'ha agradat més han estat les faules, els protagonistes de les quals són animals. Sóc conscient que parlo des de la subjectivitat, és probable que a alguna gent pugui agradar més pel que explica i com ho explica, però per mi li falta frescor.

Puntuació: @@ 
Llibre guanyat en un dels concursos de la Jomateixa.

4 comentaris:

  1. A mi em va sorpendre per original i em va seduir molt gratament, de fet, és un dels últims que vaig llegir l'any passat i dels que en tinc més bons record.

    La subjectivitat de les lectures depèn de tantes coses que per això un mateix llibre desperta sensasions i gustos diferents. Tots bons i correctes, sempre, es clar, que el llibre estigui ben escrit, com és el cas.

    ResponElimina
  2. Estil estàtic? bufff jo soc un home d'acció! Bé no... però en quan a llibres si que vull acció! molt verb! moviment!

    ResponElimina
  3. A veure si el proper que guanyis, guanya més @
    ;D

    ResponElimina
  4. Gràcies als tres pels vostres comentaris. Em sembla que aquest és un llibre força desconegut, entenc que no ha interessat massa.

    Quadern, el llibre està ben escrit i és original. Una altra cosa és que el que explica ens interessi o no, i la veritat és que a mi no m'interessava massa, tot molt estàtic, com si descrivís imatges. De fet, les fotos tenen una importància en la història. A mi em sembla normal que diferim en l'opinió, no solem compartir massa lectures. A cadascú li arriben els llibres que li arriben, jo generalment prefereixo que no em facin pensar massa, ja penso prou jo mateix.

    Pons, no cal ni que et defineixis, et puc assegurar que aquest llibre no és per tu, no passaries de la pàgina 2.

    Jomateixa, els libres són com els cavalls, si te'ls regalen no et queixis! Ja saps que els llibres dels teus concursos no sempre m'interessen, però si els guanyo els llegeixo, naturalment! Si m'agraden o no, això ja és una altra cosa.

    ResponElimina