dijous, 8 d’agost de 2013

Dansa amb dracs

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2012
Títol original, idioma, any: A Dance with Dragons, anglès, 2011
Traductora: Mar Albacar
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 1151 + 44 d'annexos
Llegit en: Català

ATENCIÓ, NO LLEGIU EL PRIMER PARÀGRAF DE LA RESSENYA SI NO HEU LLEGIT ELS QUATRE PRIMERS LLIBRES D'AQUESTA SAGA, US POT ESGUERRAR ALGUNA SORPRESA.

Retornem al punt en que la guerra va acabar i els Lannister mantenien el Tron de Ferro. Ens quedaven moltes coses per saber. On s'ha ficat el fugitiu Tyrion, després dels actes sagnants que va protagonitzar? Què passa al Mur, on en Jon Neu va ser erigit com a Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit? I la Daenerys, a l'altra punta del món, reina de Meereen i assot dels esclavistes? Aquests i altres personatges desgranaran les seves històries en aquest cinquè llibre de la saga, que transcorre parcialment paral·lel al quart. A partir de la meitat, tornen en Jamie, la Cersei, els dornesos, els homes de ferro... i tants altres, perquè si una cosa no falta en aquesta saga, són personatges i escenaris. L'hivern s'acosta, i ara de veritat, però ni el fred intens podrà refredar les lluites de poder, les mentides, les atrocitats i les traïcions que caracteritzen aquests llibres.

'Dansa amb dracs' segueix l'estela del seu predecessor, 'Festí de corbs'. Amb un estil una mica més reposat i una gran diversificació d'escenaris. L'avantatge que té és que la primera meitat se centra en uns personatges que es trobaven molt a faltar en el quart. Però no ens enganyem, en 1151 pàgines també n'hi ha que no apareixen ni un sol cop. Sobre l'estil, res de nou, molt ben escrit, molt ben quadrat, i addictiu com sempre, encara que si aquest volum no fos tan llarg i tirés una mica més pel dret en alguns temes, seria encara millor. Si en el quart es descrivia un gran auge de les religions, en aquest cinquè el que crida l'atenció és una evolució cap el món actual en aquest entorn èpic, préstecs bancaris, garanties... una mica estrany tot plegat.

No cal dir que el llibre és obligatori per aquells qui han anat llegint els anteriors i els han agradat. Pels que no, doncs ja no hi arribaran, però em sembla que són pocs. Com sempre, el llibre està farcit de crueltat i baixos instints, cosa que el fa poc recomanable per alguna gent, i molt atractiu per tants altres. Avisar també de la dèria de l'autor de que no agafem afecte per cap personatge, ni donem res per segur. En acabar el llibre tens sensació de quedar-te orfe, el sisè encara no està escrit i massa coses resten pendents. Tocarà esperar i ens quedarem sense ungles.

Puntuació: @@@@  

13 comentaris:

  1. No sé si està fet amb intenció o no però l'ambient canvia amb els volums. Primer era com un món més diferent i a poc a poc es va transformant en un com el nostre. També crec que hi ha parts on hi ha massa palla i al final s'accelera una mica.

    A mi, innocent, em van dir (un que l'havia llegit) que amb aquest llibre quedava una història tancada. Quan arribava al final em pensava que en un capítol final acabaria tot. I aquí em tens esperant els nous volums que no sabem quan arribaran.

    ResponElimina
  2. Estem d'acord en que no és fins la part final quan "comencen a passar coses". I encara que n'hi ha, sobretot una, de molt grosses, et queda la sensació de que no n'hi ha prou amb el que t'han donat i tens moltes ganes de seguir llegint
    Una mica massa llarg? Sí. Pesat? Gens. Com ja he dit més d'una vegada, m'he enganxat completament a aquests llibres que, com saps, m'he llegit seguits un darrere l'altre i per això ara em sap tan greu haver-me quedat penjat. Hi ha moltes històries que vull saber com continuen i molts personatges que han de donar molt de joc encara. Espero que fins i tot algun que podria semblar que ja ha deixat de donar-ne.
    Però per molt greu que ens sàpiga, no ens tocarà altre remei que haver-nos d'esperar per saber-ho. Paciència!

    ResponElimina
  3. Jo crec que me'ls tornaré a llegir tots abans que surti el següent per no oblidar cap detall i per combatre el síndrome d'abstinència . :p

    ResponElimina
  4. No sabia so llegir la ressenya o no. Vaig haver d deixar el quart a mitges x forca major i ja no hi he tornat.... aviam si deixo led lectures estiuenques I m'hi poso

    ResponElimina
  5. Es tan perillós ser un personatge de Cançó de Gel i Foc com ser un monitor de treballs comunitaris a Misfits. I més encara els Stark que haurien de cobrar un plus de perillositat

    PD: Els dels sud m'avorreixen. Potser serà perquè han entrat més tard a la festa? Nah, son sosus i prou. Pel meu gust, l'únic del sud que prometia va tenir la mala sort de topar amb una Muntanya...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que el Sud encara pot donar alguna sorpresa en els llibres que encara no han sortit...

      Elimina
  6. Jo ni el primer paràgraf ni res. Ja tinc el primer llibre a casa, esperant per atacar els meus sentits. A veure que passarà...

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris. Aquesta saga ens té enganxats a tots els que la llegim, aquesta aturada obligada que patim la pagarem. Jo no crec que em torni a llegir els llibres, però ara ho tinc tan fresc que em sabrà greu haver oblidat coses quan finalment surti el sisè. Que per cert, si aquest té 1151 pàgines... quantes tindran els dos volums finals?

    Jordi, no crec que sigui casualitat que a cada llibre predomini un factor. Crec que no ho vaig dir a la ressenya del quart, però és molt clar l'auge de les religions allà, més enllà de parlar de déus com fa sempre, aquí surten ben explicades les religions en si. És veritat que en aquest cinquè tot va a un ritme més lent i al final s'accelera, però fins i tot quan no passa res destacable el llibre està bé.
    No em diguis que et van fotre el pèl i et van dir que arribava al cinquè i prou. Potser era per desconeixement, però si no, quina mala jugada. Ens toca esperar, nano.

    Amic Mac, em sembla que compartim opinió respecte la saga en un percentatge que s'acosta al 100%. Acabes el llibre i necessites més. No pot ser que et deixin així. El final del tot crec que està ben trobat, és un bon punt per acabar. Però les coses que passen abans requereixen més explicació! És llarg, però no he dit en cap moment que sigui pesat, tot al contrari! Mira que llegeixo llibres molt més curts i se'm fan infinitament eterns. Aquest va passant, va passant, encara que no sigui espectacular a cada instant, no deixa d'enganxar. I si un capítol no et diu res, tranquil, que al següent ja gaudiràs. Ens tocarà esperar, però ja saps que no podem comptar amb cap personatge, encara que sembli que li falta molt per fer. En Martin no té compassió de ningú, qui més, qui menys, s'endú una patacada o altra.

    Ona, portaria massa temps rellegir-los tots, jo no ho faré pas, ni crec que els torni a llegir en un futur. Per sort, tinc molta memòria estúpida, i sobre aquests llibres recordo un munt d'informació. Però per si de cas, que no trigui massa a treure el sisè! Ah, i per fer un recordatori, sempre pots mirar la sèrie, no?

    rits, com sempre diem, el quart llibre pot costar una mica perquè canvien coses, molts personatges nous, trames que inicialment no interessen tant... però pel que et queda, fes l'estirada final i acaba quart i cinquè. Si t'estava agradant, crec que has d'acabar.

    Pons, no et diré que no sigui perillós, però em sembla que els monitors de Misfits venen ja amb data de caducitat. I no et pensis, eh? Els Stark les passen putes, però no els va tan malament com sembla... és una mica com a Friends, en Chandler sempre sembla que sigui el que està sol i desesperat per trobar parella, però quan fan un resum, resulta que és el que més ha lligat de tots. Doncs els Stark sembla que estan de pega, però si fas recompte... 'no estamos tan mal'.
    El príncep Oberyn té un parell de pebrots. L'escena de quan topa amb la Muntanya... és digna de llegir. No semblen molt interessants els dornesos, però alguna cosa farem amb ells. El príncep Doran sembla un avorrit, però és un manipulador i conspirador nivell Varys... oh wait.

    Joma, m'alegro que t'hagis decidit! Molt aviat, a les seves pantalles, ressenyes del llibre 'dels trons' a ca la Jomateixa! No se les perdin!

    ResponElimina
  8. Ei, m'agrada que de tant en tant pensis en mi... "Com sempre, el llibre està farcit de crueltat i baixos instints, cosa que el fa poc recomanable per alguna gent"

    :-)))))

    ResponElimina
  9. Trobo q la sèrie té molt poc a veure amb els llibres. Mai la miraria per refrescar la memòria ja q moltes coses se les inventen.

    ResponElimina
  10. I tant que ho sé, això que em dius dels personatges i de que en Mr. Martin no sembla voler que agafem massa afecte per cap d'ells, però algun en quedarà per arribar al final, no? :-DDD

    ResponElimina
  11. Assumpta, sempre penso en tu, ja saps que aquests llibres no te'ls recomano de cap manera. Serien una tortura per tu.

    Ona, la sèrie, com a tal, no està gens malament. Algunes coses estan molt ben recreades, encara que cada cop difereix més en els temps i barreja moltes coses. Evidentment, jo em quedo amb els llibres, però sóc conscient de la dificultat de fer una bona recreació d'una obra tan magna, així que també gaudeixo mirant la sèrie. Ja espero la quarta temporada!

    Mac, per força, algun ha de quedar! Mai podrem saber qui és l'afortunat, però al final del llibre, per força, ha de quedar algú. Em temo que en els dos llibres que queden, que intueixo que seran igual de llargs que aquest cinquè, encara hem de tenir alguns disgustos...

    ResponElimina
  12. Se'm farà llarga l'espera i hi ha el perill que ja se m'hagi oblidat l'argument quan arribin...! I tens tota la raó amb això dels personatges... quan agafes afecte a algun d'ells va i te'ls mata o no apareixen més!

    ResponElimina