dimecres, 17 de juliol de 2013

Els jocs de la fam III: L'ocell de la revolta

Autora: Suzanne Collins
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: The Hunger Games. Mockingjay, 2010
Traductors: Armand Carabén
Gènere: Ciència ficció / Juvenil 
Número de pàgines: 424
Llegit en: Català
Premi: Literatura protagonista jove 2010

ATENCIÓ, SI NO HAS LLEGIT ELS LLIBRE ANTERIORS D'AQUESTA SAGA, NO LLEGEIXIS LA SINOPSI QUE VE A CONTINUACIÓ.

La Katniss ha tornat a vèncer el Capitoli en els jocs de la fam de l'Extinció Especial, un nou desafiament que el president Snow no està disposat a deixar passar. L'autoritat de Panem es veu compromesa i els 12 districtes comencen a revoltar-se contra el centralisme. 12? O potser el Districte 13 no estava tan destruït com el Capitoli volia fer creure? És allà on els rebels estan més organitzats i on començarà tot. Tota una organització militar amenaça el poder establert, però la importància de convertir-ho tot en un espectacle televisiu passa per davant de tot, i els rebels necessiten una cara visible, una imatge que simbolitzi la revolta, i aquesta no serà altra que la jove Katniss, la Muntagarlaire que guiarà els districtes cap a la seva llibertat. Un paper que li ve gran, en realitat ella té un sol objectiu al cap.

Un cop passada la sorpresa inicial de trobar-te davant una obra original i atractiva, l'interès per l'esdevenidor de la Katniss i tots els seus amics es perd força. Aquest és el final de la trilogia i és massa previsible, menys original i fins i tot diria que una mica pesat. La protagonista és un anti-heroi, però el seu egocentrisme m'ha fet agafar-li una mica de mania, per no dir que a estones sembla que només importa a qui estima o deixa d'estimar. L'estil d'escriptura segueix justet, no és un llibre pitjor que els altres, però potser sí que menys interessant i no tant enganxós, costa una mica més de llegir.

Malauradament, no m'ha convençut, no és que no sigui un final digne per la trilogia, però més aviat m'ha fet pensar que sort que s'acaba ja, i en principi no m'ha deixat ganes de tornar a llegir l'autora, tot i que mai se sap. Com deia, manté totes les virtuts i defectes dels dos primers llibres, però ja no aporta res nou, i això li fa perdre punts. Com que no hi ha dos sense tres, s'ha de llegir si t'han agradat els anteriors, però probablement la sensació que deixi és la que m'ha quedat a mi. Una llàstima.

Puntuació: @@

5 comentaris:

  1. No sé si els llegiré o no... així que millor no llegeixo la ressenya. Només dir-te que aquests els podries haver llegit en anglès perfectament. La meva amiga VERO ho ha fet i els entenia la mar de bé (ella també s'ha llegit els Harry Potters en anglès... és una fera com tu) ;-))

    ResponElimina
  2. Un final agredolç q em va deixar wtf? Però bé. Com a mínim inesperat.

    ResponElimina
  3. No m'acaba d'atreure aquesta saga.^-^

    ResponElimina
  4. Després de llegir la teva ressenya i comparar-la amb la que vaig fer jo veig que més o menys diem el mateix, jo soc més destructiu està clar, però la meva nota es més alta que la teva. La única diferència es que a mi em va enganxar. Però això de posar-li un 7 es passar-me. Quina credibilitat de crítica lectora tindré si vaig posant aquestes notes?

    ResponElimina
  5. Com heu vist, una mica de decepció amb la tercera entrega de la saga, cansa una mica ja. Què hi farem. Gràcies a tots per comentar.

    Assumpta, hi havia una idea original de llegir-los en anglès, de fet era la idea, però al final van caure a les meves mans en català, i ja no hi vaig pensar més. Crec que sí que deuen ser assequibles, una mica de vocabulari estrany per ser de ciència ficció, però ja està. Una companya el llegia i deia que es seguia prou bé. Jo no te'l recomano a tu, algunes escenes són molt cruels, tot i no estar massa ben descrites, jo de tu passaria!

    Ona, inesperat? Tu creus? Moltes coses les veig força previsibles...

    maria, no m'esforçaré gens a convèncer-te de llegir-la!

    Pons, sí que em sembla que ens ha quedat una opinió semblant, però de vegades les notes que posem no són concordants, perquè un valor numèric depèn d'altres coses també. D'aquest en parlo força malament però li poso 2@, i en canvi a altres poso el mateix i en destaco més coses positives. No sé, tot depèn una mica, la valoració i la puntuació no sempre són equivalents. Sobre la teva nota, doncs, no puc dir res, però sota el meu criteri, un 7 em sembla realment molt.

    ResponElimina