dilluns, 17 de juny de 2013

Una primavera per a Domenico Guarini

Autora: Carme Riera
Editorial, any: Grans Èxits, 1994
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

La periodista Isabel Clara Alabern viatja a Florència per seguir el judici d'un misteriós crim perpetrat sobre L'Al·legoria de la Primavera de Botticelli. L'acusat, Domenico Guarini, sembla desequilibrat i els motius que l'han portat a atemptar contra el quadre no queden massa clars. En un moment complicat de la vida de na Isabel Clara, retorna a una terra amb la que té molts vincles, i també amb el quadre en qüestió, per això se'n vol encarregar. Mentre escriu articles sobre el judici, anirem descobrint els esdeveniments de la seva vida i els canvis interiors que li portarà aquest viatge, més important per ella que el fet de cobrir un esdeveniment periodístic. A més, s'enfronta a una decisió cabdal, caldrà que aquesta escapada italiana l'ajudi a posar les coses a lloc.

El llibre està dividit en tres parts i un epíleg a mode de resolució. La primera és curta i poc comprensible, narra el seu viatge cap a Itàlia. A la segona hi ha el seguiment del judici, i la tercera se centra en el passat de la Isabel Clara i permet entendre les coses que quedaven penjades al llarg del llibre. Es tracta d'una història trista i el judici i l'atac a l'obra d'art no són més que una petita part relacionada amb la vida de la protagonista, cosa que a mi particularment no m'ha fet gaire gràcia. Cadascuna de les parts és diferent fins i tot en la forma, però duran tota l'estona calla més coses de les que expliques, cosa que no ajuda a centrar la història fins cap el final. Especialment la primera part i alguns fragments de la resta estan escrits amb un vocabulari tan rebuscat i enrevessat que talla la fluïdesa lectora com la llimona a la llet.

Un altre clar exemple d'un llibre que no és dolent, d'una història intensa, soferta, difícil que pot agradar i impressionar a molta gent, però que a mi no m'ha agradat. A estones la trama es torna més interessant, però quan ja se centra en la història de la protagonista, explicada a salts temporals constants, per mi ha perdut l'interès. Simplement l'he trobat depriment i no ha aconseguit atrapar-me. Insisteixo que potser llegida en un altre moment l'hauria valorat diferent, però ara per ara no la puc recomanar.

Puntuació: @  

11 comentaris:

  1. Jo la vaig llegir fa molts anys aquesta història i la veritat és que estic totalment d'acord amb tu... està molt bé, és un bon llibre, però es perd l'interès i no el vaig gaudir gaire, la veritat.

    ResponElimina
  2. a la foguera! a la foguera! fa temps que no condemnes cap a la foguera

    ResponElimina
  3. Mmm... Veig que na Carme Riera no t'acaba de fer... Reconec que és bastant densa i no escriu històries massa entretengudes com sí pot fer en Cabré o en Sánchez Piñol.He vist que llegeixes Harry Potter. Doncs lo millor comença a partir del quart llibre!

    ResponElimina
  4. Amb la de llibres que hi ha al món esperats per a ser gaudits per nosaltres, no perdrem pas el temps en aquest que tan sols s'emporta una arrova :-))

    ResponElimina
  5. PREGUNTA:

    Per què en el "Punt de mira" només hi ha dos llibres i no tres com és habitual?

    On es presenten les reclamacions? :-P

    Falta un llibre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, tu!! He escrit aquest comentari... m'ha donat error... m'ha dit que actualitzés... ho he fet...i el comentari s'havia perdut...
      N'he fet un altre i ara surten tots dos...
      Blogger em fa "Luz de gas"!!!!

      Elimina
  6. Reclamació:

    Per què al "Punt de mira" només hi ha dos llibres i no tres com marquen les normes consuetudinàries d'aquest blog?

    ResponElimina
  7. Aquesta escriptora no m'ha agradat mai la seva manera d'escriure.
    Suposo que no l'hi donaré cap oportunitat.

    ResponElimina
  8. La vaig llegar fa molt temps i gairebé no me'n recordó.

    ResponElimina
  9. Aquest llibre em resultava força desconegut, però sembla que alguns de vosaltres l'heu llegit. Ja té uns quants anys, i bé, no és dels més coneguts de l'autora, que després de llegir tres llibres d'ella ja em sembla que no fa massa per mi. Gràcies a tots pels comentaris.

    Carme, no és mala història, però barreja dos escenaris que no acaben lligant massa, no acaba sent ni una cosa ni l'altra, i això li fa perdre interès.

    Pons, tens raó. Generalment 1@ significa que no m'ha agradat gens, però que pot agradar a algú i que té alguna cosa destacable. Per enviar un llibre a la foguera m'ha d'exasperar i fer ràbia, i tampoc és el cas.

    Caterina, ho he intentat, són tres llibres que he llegit d'ella, i no m'acaba d'entrar, no. Crec que és millor dedicar-me a altres autors, no sempre es poden compartir gustos. I què curiós que la millor part de HP comenci a partir del quart, oi? Vagis per on vagis d'una saga sempre hi ha algú que et diu que el millor està per venir!

    Assumpta, la veritat és que no val la pena perdre-hi gaire temps. El que més en destacaria és que és curt! Enlloc diu que 'En el punt de mira' hi hagi d'haver tres llibres, sempre ha estat així, però no és cap norma. Però la realitat és trista, i te l'explico ja que ho expliques. Aquest apartat només s'actualitza quan canvia el post, cosa que sí que és una norma no escrita. En el moment de mirar l'estanteria per afegir un nou llibre vaig veure que no tinc res que m'interessi, m'havia quedat sense llibres per llegir, i els pocs que hi ha no tinc intenció de llegir-los. Però no pateixis que això ja ho he arreglat, va ser un malson momentani, però ja torno a tenir-ne de pendents, com hauràs vist. Esperem que no torni a passar.

    Maria, la seva manera d'escriure tampoc no fa per mi, així que em sembla que se li ha acabat el crèdit.

    Kweilan, serà que no et devia impressionar.

    ResponElimina
  10. Com tinc la llista de pendents molt plena, aquest, ni mirar-lo.

    ResponElimina