divendres, 28 de juny de 2013

Asesinato en el Orient Express

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino, 1983
Títol original, idioma, any: Murder on the Orient Express,1933
Traductor: E. Machado-Quevedo
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 235
Llegit en: Espanyol

El prestigiós investigador Hércules Poirot torna de Síria on ha hagut d'atendre 'alguns assumptes'. Té pensat fer parada uns dies a Istanbul, però en arribar a l'hotel té un telegrama que el convida a tornar de seguida cap a Londres, així que es veu obligat a reprendre el camí comprant un passatge a l'Orient Express. El que no s'espera és que a bord d'aquest tren es cometrà un assassinat, precisament d'un passatger que li demana protecció la nit abans de morir. El tren ha quedat aturat al mig dels Balcans a causa de la neu, i en aquest escenari Poirot acceptarà la investigació del crim, interrogarà els molt variats passatgers sospitosos i revisarà totes les proves disponibles. Amb el seu procedir característic i el seu puntet d'orgull, poques coses s'escapen al seu ull i a les seves orelles. Qui serà l'assassí de l'adinerat senyor, Ratchett i quins motius tenia per cometre el crim? Dit d'altra manera, qui ha tingut la mala sort de compartir trajecte amb en Poirot?

Es tracta d'un dels llibres més coneguts d'Agatha Christie, també perquè se'n va fer una pel·lícula prou aconseguida. Poca cosa nova es pot dir de l'estil de l'autora i de la mecànica dels seus llibres, es basen en interrogatoris i deduccions per part dels seus investigadors protagonistes, que veuen coses que ningú més és capaç de veure, i solen quedar patents perquè sempre els acompanya d'algun secundari que no hi veu tres dalt d'un burro, com el propi lector, d'altra banda. A l'Orient Express, hi ha una bona colla de sospitosos i tots semblen tenir coartada i disculpa, les pistes semblen falses i no se sap d'on surten. Però Poirot és molt Poirot.

No és pot dir que siguin un gran llibre, cap obra mestra, però és un llibret que distreu i l'argument, com el de tots els llibres de l'autora, té punts originals. Malgrat els trets diferencials, l'estil és tan similar entre llibres que acaben semblant el mateix. En aquest cas la història és embolicada fins al punt de perdre't, però Poirot sempre sap on està. Té gràcia el bo del detectiu, aquest puntet de supèrbia que demostra de tant en tant fa riure. Un de tant en tant està bé, però no en podria llegir dos de seguits, ara li toca descansar per temps indefinit.

Puntuació: @@ i mitja

21 comentaris:

  1. Ai, en Poirot! Tot i ser un gran admirador seu, sóc el primer que voldria clavar-li un bon calbot!

    ResponElimina
  2. Ei, quina casualitat! Em connecto i em trobo amb aquesta perla!! ;-))

    Aquest és un llibre que té molta anomenada i la veritat és que té força enginy, però no és dels meus preferits. Tot i que, s'ha de dir, a mi m'agraden TOTS, però aquest no el posaria en el meu TOP TEN (potser seria l'onzè hehe)

    Per cert... Saps que fas unes ressenyes boníssimes? Em refereixo a la part argumental. O sigui, sempre fas dos parts, primer ens expliques "de què va" i després ens dones la teva opinió personal. Doncs bé, la primera part és una passada. Tens moltíssima traça a resumir l'argument en poques línies però sense deixar-te res important. Fa temps que t'ho volia dir però mira, ara en ser un llibre que conec de pe a pa (com a mínim el dec haver llegit un parell de vegades i hauré vist la pel·li altres tantes o més i en diferents versions) ho he tornat a pensar... Caram, és que ni hi sobra ni hi falta res.

    Jo li posaria les tres arroves, però bé, imagino que, pels teus gustos, aquestes dos i mitja, tenen força valor.

    Si, ara descansa, que no vull que els avorreixis i, el proper que sigui, per exemple, Intriga en Bagdad (no surt ni Poirot ni Miss Marple, és curiós) ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tu Assumpta!
      Per mi els millors són:
      1. Deu Negrets
      2. Cinc Porquets
      3. L'Assassinat de Roger Ackroyd
      4. S'anuncia un assassinat
      5. Mort en el Nil
      I ara estic llegint un llibre que es diu "Invitació a un Crim" que és totalment Agatha Christie, si t'agrada l'Agatha t'agradarà també.
      A mi tots aquests llibres em porten als estius d'adolescència i procuro llegir-ne un cada any, com a mínim

      Elimina
  3. Doncs a mi em va agradar més que a tu. Potser va ser perquè era el meu primer llibre de l'Agatha que em llegia i evidentment tot i conèixer la seva fama no sabia com escrivia i em va sorprendre gratament. Si de cas, quan en porti més llibres llegits ja en tornarem a parlar.
    Sobre la pel·lícula que vols que et digui, no està pas malament, però ni de bon tros s'acosta al llibre, no la recomano pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, tu t'has de llegir EL ASESINATO DE ROGER ACKROYD!!
      T'agradarà!! :-))

      Elimina
  4. És el típic llibre que et fan llegir obligatoriament a l'escola sigui en l'assignatura de català o bé en la d'anglès.
    Fa temps que el vaig llegir. I sé que el tinc, però potser hauria de començar a treure la pols.
    Contínuament per les tardes fan la pel·lícula. Crec que es d'aquells llibres que s'ha d'haver llegit almenys una vegada a la vida.^-^.

    ResponElimina
  5. Només recordo haver llegit de l'Agatha Christie "Las manzanas", i crec que "10 negritos", i en la prehistòria.... Si dius que un de tant en tant està bé, ja començaria a tocar... qui sap què ens depararà l'estiu, que és quan llegeixo, de fet :0

    ResponElimina
  6. Jo era molt fan del Poirot, i aquest era un dels meus preferits. junt amb els 10 negrets, és el més original de la Christie (la resta són bastant clònics).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooooooo, el més original és l'Assassinat de Roger Ackroyd!! :-)

      Elimina
    2. Bé, sí, m'oblidava d'aquest! També era un dels meus preferits. Són el trio d'originals, doncs.

      Elimina
  7. Caram, Assumpta, m'estàs temptant.... reconeixeré el Poirot després de 30 anys?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si no l'has llegit, tu també "El asesinato de Roger Ackroyd" ;-))) Aquest no pot faltar :-))

      Elimina
  8. Feu cas a l'Assumpta... no sé com encara no us ha convençut a tots, jo ja vaig llegir l'any passat "Le Meurtre de Roger Ackroyd"... m'hi va obligar a punta de pistola!! =P Hehehehe!! (És brooooma!). Em va agradar prou, però com ja veig que ja he llegit el bo i millor de l'Agatha Christie... doncs em planto i no en llegeixo més!

    (Perdona per aquest comentari adreçat a l'Assumpta, XeXu! És que els teus posts semblen una casa de tertúlies! Estic d'acord amb l'A. sobre la teva traça fent ressenyes, jo també trobo que te'n surts molt bé i sense allargar-te, cosa que jo no sé fer ni de bon tros. Pel que fa el llibre en qüestió, de moment no em ve massa de gust tornar a la novel·la negra, i si de cas, passaria davant Simenon!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, has llegit el millor segons "la meva" opinió ;-)) Potser a tu t'agradaria més "Muerte en el Nilo" o Asesinato en Mesopotamia"... Hauràs de descobrir-ho ;-))))

      Elimina
  9. uiui que l'has puntuat poquet!
    suposo que tot depèn de en quin moment el llegeixes. Jo els vaig llegir fa molts, molts anys. Ara ha començat la meva col·lecció la meva filla gran, va començar pels deu negrets i diu que va estar algunes nits somiant.
    Suposo que d'aquí a uns anys els trobarà fluixets comparats amb el que s'escriu en l'actualitat.

    ResponElimina
  10. Totalment d'acord amb tu Assumpta!
    Per mi els millors són:
    1. Deu Negrets
    2. Cinc Porquets
    3. L'Assassinat de Roger Ackroyd
    4. S'anuncia un assassinat
    5. Mort en el Nil
    I ara estic llegint un llibre que es diu "Invitació a un Crim" que és totalment Agatha Christie, si t'agrada l'Agatha t'agradarà també.
    A mi tots aquests llibres em porten als estius d'adolescència i procuro llegir-ne un cada any, com a mínim

    ResponElimina
  11. Com m'agrada que es generi tertúlia en els meus posts, i si és tertúlia literària, doncs encara millor! Aquest és un dels llibres més coneguts, però no vol dir que sigui dels més bons, ja veig que cadascú té els seus gustos, però alguns brillen amb llum pròpia. Gràcies a tots per comentar i discutir entre vosaltres quins són els bons, això m'ajudarà a triar la propera vegada!

    Maurici, si li vols clavar un calbot a en Poirot (rodolí) deu ser perquè està ben caracteritzat, oi? A mi em fa gràcia que tingui aquest punt fatxenda!

    Assumpta, ara que fa uns dies que l'he acabat, penso que és un argument força ben trobat, però potser perquè coneixia la història, o intuïa que la coneixia, i perquè després d'alguns llibres llegits l'estil deixa de sorprendre no l'he puntuat millor.
    Ostres Assumpta, t'agraeixo molt que em diguis que t'agrada com faig les ressenyes, és important de veritat. Sempre ho faig el millor que puc, saber que es valora aquest esforç és una bona empenta per mi. Tu coneixes millor que ningú les meves ressenyes, hi ha tres parts, la primera és només d'argument, objectiva. La segona és explicativa de com és el llibre i pot incloure opinions subjectives. Finalment, el tercer paràgraf és la meva opinió personal i la possible recomanació o no. Una estructura molt tancada i que per ara m'agrada seguir, com si fossin fitxes dels llibres, ja sabeu que sóc una mica cap-quadrat. Però celebro que t'agradin els resums.
    Tornaré a llegir l'autora segur, però amb calma. Quan per algun motiu em cridi l'atenció, aquest cop va ser per una ressenya a can Pons, em va fer pensar que havia arribat el moment de tornar-hi.

    Pons, vaig pensar de llegir aquest llibre precisament quan vaig veure la ressenya del teu segon llibre de l’autora. Està millor del que segurament l’he puntuat, però sí que hi ha una component de tolerància en la lectura. Potser a l’Assumpta li agraden tots els seus llibres, però jo crec que l’estil és massa similar i a la llarga es pot fer pesat, deixa de sorprendre, així que un de tant en tant pot estar bé, però amb calma. La pel•lícula no et sé dir si l’he vista o no. Ah, i fes cas a l’Assumpta, el llibre que et recomana és el que de moment m’ha agradat més a mi.

    maria, a mi no me’l van fer llegir a l’escola, de cap manera! Ostres, de vegades parleu de llibres típics de l’escola i jo no n’he llegit cap (a banda del clàssic Mecanoscrit...), em pregunto què redimonis em feien llegir a mi a l’escola! A tu que t’agrada la novel•la negra, llegir-te un llibre d’aquests de tant en tant se’t pot posar bé, oi?

    Gemma Sara, t’haurem de passar revista, si llegeixes algun llibre de la Christie aquest estiu ens ho hauràs d’explicar. Ja és hora de treure la pols als vells llibres del Molino, segur que per casa en tens més d’un. Aquest de les ‘Manzanas’ no l’he sentit anomenar mai.

    Salvador, em falta llegir ‘10 negrets’ i sé que aquest està en català, a veure si el trobo. El que passa és que em sembla que confonia l’argument d’aquest amb el que ara he ressenyat, i ja no sé què hi puc trobar... Això sí, em sembla que jo també sóc de Poirot!

    ResponElimina
  12. Yáiza, aquella època que va tenir l’Assumpta de camorrista que anava tot el dia amb la pistola a la mà va ser molt fructífera. Ens va fer llegir Dickens, Agatha Christie, i val a dir que després d’haver-ho aconseguit es va calmar força. A mi encara em reclamava no sé què d’un pastís de pela de patata, però aquí ja no li vaig fer cas, em vaig comprar protecció anti-bales. Dels tres o quatre que he llegit, el que ara està recomanant a tort i a dret també és el que més em m’ha agradat, així que ja li poden fer cas, certament.
    Com ja li he dit a l’Assumpta, t’agraeixo moltíssim el que dius de les meves ressenyes, de veritat que és molt especial que penseu així. Sempre miro de fer-ho bé, saber que agrada em fa molt content. Sobre l’extensió de les ressenyes ja sabeu que jo miro de sintetitzar molt, però he de dir que les que t’he llegit a tu m’han semblat molt ben fetes, expliques molt bé els llibres sense revelar res important, sempre les llegeixo amb interès encara que el llibre no faci per mi.
    Ja que el menciones, fa poc vaig tenir a les mans un llibre de Simenon, me’l recomanaries? No n’he llegit cap, potser podria provar, què hi dius?

    Jomateixa, com ja he dit més amunt, potser té menys puntuació de la que es mereix, però és que quan perd el factor sorpresa dels primers llibres de la Christie que llegeixes, són historietes com per canalla, i a mi em falla una mica. L’estil és similar als altres i s’ha guanyat una puntuació a la baixa, però val a dir que l’argument està ben pensat, i si no hagués sabut per on anava crec que m’hauria agradat més. Crec que ho expliques molt bé, són llibres que sorprenen d’inici, però comparat amb el que tenim avui, són fluixets, i ens agrada la carnassa. Hauré de llegir el de ’10 negrets’, em queda pendent.

    Agatha, estàs segura que no et dius Assumpta? De la llista n’he llegit dos i segur que llegiré un tercer, el que has posat en primera posició, però d’aquí un temps. De qui és el llibre que recomanes si no és de la Christie? Llegir-ne un cada any no està gens malament, n’hi ha molts per triar. Pensa que hi ha gent que llegeixen un mateix llibre cada any, vegi’s alguns fans bojos del ‘Senyor dels Anells’, per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prometo que no sóc "Agatha", de veritat :-)

      De fet, jo no et recomanaria que llegissis ara "Deu negrets" però, si ho fas... SI US PLAU! busca't una versió en català, no llegeixis la d'Editorial Molino, està plena d'errades de tot tipus, de veritat. Quan jo era molt joveneta passava bastant de tot això, anava a l'argument i ja està, però no fa massa el vaig rellegir i gairebé em moro! En saber ja l'argument, el meu cap s'anava a totes les "pífies"... El nom d'un mateix personatge escrit diferent en diferents llocs, errades de traducció, frases mig desordenades...

      Si jo fos tu llegiria Mort al Nil o sinó Intriga a Bagdad ;-))

      Elimina
    2. Ooooohhhh Assumpta!!!! Jo no ho hagués pogut dir millor!
      Deu Negrets JA!

      Jo no me'l volia rellegir per por a trencar la màgia de quan el vaig llegir per primera vegada i quan em vaig atrevir a fer-ho 20 anys després... EM VA EMOCIONAR!!! De cop vaig tenir tots els records de quan el vaig llegir per primera vegada. Deu Negrets és imprescindible!!

      Marcel (i Assumpta) que no sigui de la Christie jo us recomanaria una novetat que es diu "invitació a un crim". Pretén ser un homenatge a l'estil de l'Agatha i realment estic disfrutant moltíssim, en la meva opinió està molt molt bé (tot i que no arriba al nivell de Deu Negrets, evidentment ;-)

      Elimina