dijous, 2 de maig de 2013

Societat limitada

Autor: Ferran Torrent
Editorial, any: labutxaca, 2008 (Publicat per Columna el 2002)
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 333
Llegit en: Català

Aparentment, un nou ric de l'Albufera valenciana, els principals responsables d'un partit nacionalista minoritari, un redactor veterà de la secció de successos amb un trist passat, l'administrador d'una empresa dedicada als productes de fumigació, el propietari d'un prostíbul o el cantant d'un grup de música radical no han de tenir res a veure amb algunes de les primeres espases de la política valenciana, socialistes i conservadors. Però això és només en aparença. A través d'una complicada xarxa de tràfic d'influències, suborns, corrupció i pràctiques poc legals tots aquests personatges, i molts d'altres, es veuran connectats d'una manera o altra, fent certa la dita que si una papallona bat les ales a l'altra punta del món pot desencadenar una tempesta a casa nostra. Cadascú juga un paper en un entramat de ficció que podria ser tan real com la vida mateixa. 

La capacitat descriptiva de Ferran Torrent i el seu coneixement de la societat valenciana, tant l'alta com la baixa, donen a aquesta història un punt de versemblança que espanta. És difícil destriar què és real i què no, ja que també s'expliquen capítols de la història valenciana recent. Un llibre ple d'intrigues polítiques i de jugadors d'un joc força perillós. T'ajuda a entendre com mouen els fils els poderosos de veritat. Precisament per aquesta capacitat descriptiva, costa una mica entrar-hi perquè explica massa coses, detalla amb escreix d'on venen els personatges, i en algun cas s'arriba a fer pesat. Al text no li falta, però, aquell punt gamberro i irònic que caracteritza l'autor.

M'és una mica difícil de valorar aquest llibre. Gaudeixo de les intrigues polítiques, però altres temes m'avorreixen més. Penso que potser ha volgut ajuntar massa coses en un mateix llibre, això li dóna consistència a l'entramat, però desvia una mica l'atenció. Es força distret i es deixa llegir, però no puc dir que m'hagi enganxat del tot, i penso que la temàtica ho podria fer. Així que potser hi ha una component de concentració, aquest llibre llegit en un altre moment m'hauria atrapat més. Només per això l'autor mereix alguna altra oportunitat.

Puntuació: @@ 

11 comentaris:

  1. Ferran Torrent és un autor que, per mi, la seva obra té força alts i baixos. Precisament, el Societat Limitada, per a mi, va ser un dels alts. La vaig gaudir moltíssim, i recordo també riure molt! Com sabràs forma part d'una trilogia. En canvi, el següent em va decebre (Espècies protegides). Tant ho va fer que el tercer (Judici Final) ja ni l'he llegit.

    Al cap de força anys em va tornar a caure un llibre seu a les mans (La vida en l'abisme) i he de dir que em va tornar a enamorar. Recordo, de nou, riure un munt, i aprendre un món, el del joc, els macarres i els prostíbuls que en Torrent sembla dominar molt.

    ResponElimina
  2. Ai, suposo que aquest a mi no m'agradaria, oi?

    Maremeva!! Ja tens el Presoner d'Azkaban a la llista d'espera!! :-DD

    Espero que en gaudeixis molt!! Aquest ja és força més llarg que els anteriors... Per cert, no saps com t'admiro llegint-los en anglès, de veritat... Jo segueixo tan covarda com sempre. Un propòsit d'aquest any (que ja tenia l'any passat) era llegir un llibre en anglès que ja conegués la història en català o castellà (per exemple un de l'Agatha Christie) Ho vaig intentar amb l'Assassinat de Roger Ackroyd però la versió que tenia, baixada d'Internet, era molt deficient... faltaven paràgrafs, hi havia trossos repetits... i, clar, només em faltava això, així que el vaig abandonar.

    Fa uns mesos, amb l'ajut de la meva amiga Vero (la companya de classes d'anglès de la que parlo moltes vegades) vaig aconseguir comprar-lo a un preu baratíssim a Anglaterra, una edició de butxaca d'allí (no arribava a 7 Eur. i sense despeses d'enviament... mare meva!... quines diferències hem d'aguantar a aquest país nostre) i allí està, damunt una tauleta... de tant en tant em mira i em diu:

    "Però Assumpta, dona, tu no tenies tanta il·lusió per llegir-me? No et feia gràcia poder dir que havies llegit un llibre en anglès? No estaves esperant amb impaciència que arribés a les teves mans? No em vas mirar i fullejar com una nena petita amb un conte ple de dibuixos de colors?.... Doncs, per què ara no m'agafes? Ja no em vols llegir?..."

    I comentaris així... que a mi em dolen bastant... perquè sé que té raó...

    En fi...

    Ostres, perdona!! Que he sortit totalment de tema!!!

    ResponElimina
  3. No m'ho diguis, a un dels personatges li toca "afortunadament" la loteria, oi? aquests valencians...

    ResponElimina
  4. En Ferran Torrent m'agrada el que escriu a l'Ara i també sentir el que expliquen les seves crítiques radiofòniques. Ara no recordo si he llegit res de Ferran Torrent, però m'atrau la seva novel·la. Me l'apunto per una pròxima lectura.^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia vist mai un cas de pèrdua de memòria tan sobtat, MARIA, filla!!

      Dius que t'agrada el que escriu a l'Ara i, després, no recordes si has llegit res seu... Sí, clar, has llegit el que escriu a l'Ara!! :-DDD


      (estic fatal, ja ho sé... no tinc feina i el Barça va perdre estrepitosament!!)

      Elimina
    2. Bé em referia a llibres seus. Articles sí, però llibres encara no ho recordo.^-^

      Elimina
  5. Doncs jo el volia llegir, perquè Torrent m'agrada com escriu, però aquesta valoració teva em fa dubtar. Potser més endavant.

    ResponElimina
  6. Aquest, com que veig que té valoracions diverses l'anotaré amb un interrogant al costat.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris. Ferran Torrent s'ha fet un nom per la seva acidesa, la seva ironia i per dir les coses com són. En els seus llibres aprenem una mica com funciona el nostre món, i no sé si de vegades és millor no saber-ho...

    Porquet, si aquest que a tu et va encantat a mi m'ha semblat mig mig, no vull ni pensar els que a tu no et van agradar! No, no crec que llegeixi la resta de la trilogia, però si que ho tornaré a intentar amb l'autor, encara em mereix respecte. Un que tinc en ment és 'Gràcies per la propina'. L'has llegit? En tens referències?

    Assumpta, no crec que t'agradés, no crec que sigui del tipus de trama que a tu t'interessa, francament. El tercer de Harry Potter l'hi tinc perquè m'estic quedant sense llibres per llegir... Aquest el vaig comprar i està en espera, però segurament hagués esperat més si no fos perquè no em motiva massa la lleixa de pendents. També és motiu de l'idioma, si passa molt de temps que no llegeixo en anglès costa moltíssim reprendre l'hàbit, em travo constantment. Però crec que si vaig llegint sovint en anglès potser em serà més fàcil. Hauria de llegir altres coses també, però la mandra em segueix podent... Per cert, que aquest no és encara massa llarg, més que els dos primers, però assumible. Després d'això no sé si continuaré...
    Pel que fa al teu intent de llegir en anglès, aquest any no estàs massa lectora, així que potser ho podries posposar, encara que el llibre et cridi. Primer a recuperar l'hàbit lector quan puguis, i després ja et marcaràs altres fites.

    Pons, doncs no en aquest cas, però no descarto que en qualsevol llibre de Torrent hi surti, curiosament, aquest argument.

    Maria, és un personatge força carismàtic, no s'arruga a l'hora de parlar i això fa que faci bo d'escoltar-lo. Tampoc no s'arruga a l'hora d'escriure, i encara que no faci servir noms reals, estic segur que hi ha molta veritat oculta en els seus llibres aparentment de ficció.

    Botika, a mi no em facis cas! No és mal llibre, si l'autor t'agrada probablement no et decebrà. Que t'agradi ja inclou aquestes descripcions detallades de la vida dels personatges que a mi personalment, i dic personalment, em cansen una mica.

    Jomateixa, el qualifiquen com a novel·la negra, encara que és més d'intrigues, potser ho podries intentar.

    ResponElimina
  8. XeXu, del "Gràcies per la propina" no en tinc pas cap referència. Esperaré la teva ressenya!

    ResponElimina