dijous, 30 de maig de 2013

Harry Potter and the Prisoner of Azkaban

Autora: J.K. Rowling
Editorial, any: Bloomsbury, 2010 (Original del 1999)
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 317
Llegit en: Anglès

En Harry està resignat a passar l'estiu amb els Dursleys, sap que és un preu petit i un temps limitat per després poder tornar a Hogwarts i gaudir de tot un curs amb els seus amics, el tercer ja. El que no s'espera és la visita de la tieta Marge, la germana de l'oncle Vernon, que és encara més malcarada i insofrible que els seus coneguts parents. Tant és així que fa enrabiar en Harry fins als extrems de fer servir màgia contra ella, cosa totalment prohibida pels aprenents de mag. Tement-se l'expulsió de l'escola per contravenir (novament) les regles, s'escapa de casa els Dursleys sense saber on anar ni a què dedicarà la seva vida. Però per sorpresa seva, el troba l'autobús del cavaller, que recull tots els mags i bruixes amb problemes, i el porten a Diagon Alley a esperar l'inici del curs. Curiosament, el Ministeri de Màgia no sembla que el vulgui castigar ni expulsar, són estranyament permissius amb ell. Potser hi tindrà alguna cosa a veure aquell presoner fugat que va veure a les notícies i que sembla que és buscat tan al món màgic com al dels Muggles? 

En Harry Potter s'està fent gran, però té la mateixa tendència de sempre a escoltar converses que no hauria i a posar-se en embolics. En aquesta tercera entrega trobem una història una mica més adulta, sense oblidar que els protagonistes tenen 13 anys. Els fets sobre la mort dels pares del jove mag surten a la llum i ell rebrà molta informació que desconeix. M'ha semblat més elaborat, però amb un estil evidentment semblant als anteriors, més seriós, però sense mancar-li tocs d'humor que a mi particularment em segueixen fent molta gràcia. Potser alguns fets estan una mica introduïts amb pinces, però de moment tot va lligant. Apareixen nous personatges força interessants i no en falta cap dels perfectament coneguts.

No puc dir res que no hagi dit ja en els altres dos llibres, només que aquest tercer ja no és tan infantil i es va acostant al que seria un llibre de fantasia no només per nens, encara que tots ells es poden llegir a totes les edats. Distret, dinàmic, amb molts girs i sobretot molt imaginatiu. Potser previsible en alguns punts, però això ho fa haver llegit els dos llibres precedents, que ja comences a conèixer per on surt l'autora. En conjunt, agradable de llegir. Veurem si continuo amb la saga, o com ho faig, perquè els següents són ja més llargs i llegir en anglès a estones em sembla exasperantment lent.

Puntuació: @@@@  

6 comentaris:

  1. Un gran merit llegir-se'l amb anglès. Aquesta saga enganxa de mala manera i veig que amb nota.

    ResponElimina
  2. M'alegro que et segueixin agradant! El 4t és el favorit de molta gent, aviam què et semblarà a tu. Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  3. Ei! aquest cop no has posat l'advertència de vigileu amb espoilers que hi pot haver! Com a venjança t'explicaré que al final: En Voldemort vol convèncer al Harry que s'en vagi al cantó fosc, i resulta que realment en Voldermort no va matar al seus pares (només la mare) sinó que ell es realment el seu pare! Música èpica de John Williams i fi!

    ResponElimina
  4. Aplaudiments!! ;-))

    Quin mèrit que trobo a llegir-los en anglès, xiquet... sí, clar, se't fa més lent però... i el que estàs aprenent? i el que vas recordant? i el que vas deduint? Agafes desimboltura en la llengua de Shakespeare

    T'animo a seguir endavant, no tan sols perquè siguin els llibres de Harry Potter -que també, clar- sinó perquè trobo que poder dir que els has llegit tots en anglès és una passada!! :-))

    És tan bo aquest tercer! Ostres... poder llegir i entendre tot l'embolic del final, de qui és qui, qui ha fet veure que era qui, qui ha estat carregant erròniament unes culpes alienes durant un munt d'anys...

    En fi, records a en Sirius Black ;-))

    ResponElimina
  5. ja ho deia jo, a mesura que creix el protagonista sembla que el públic a qui estan destinats també creixi.
    Ara que ja has començat no ho pots deixar...

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquesta ressenya de la tercera entrega de Harry Potter. Veurem si segueixo llegint i en quin idioma, però com sabeu tots els que heu llegit aquests llibres, són històries molt recomanables tant per joves com per adults.

    Maria, de moment trobo que es mereixen bona nota, estan molt ben parits i són imaginatius. Qui sap si els hagués llegit de més jove potser encara m'haguessin agradat més.

    Yáiza, una de les principals instigadores de que llegeixi Harry Potter, ja veig que assumeixes que llegiré el quart, eh... i a sobre em poses el caramelet dient que ha agradat a molta gent... mala persona. Ja veurem, ja veurem.

    Pons, no tinc ni idea de si expliques el final de debò, però a mi em semblaria un final molt evident, aquest. Podria ser. De totes maneres, si arribo al setè llibre i passa com ho has narrat, considera't mort. No he posat advertència perquè els llibres són independents i aquí no mor ni cristo. No revelo res especial, a més a cada llibre et fot el rotllo del que ha passat en els anteriors.

    Assumpta, aviat llegiré un altre llibre en anglès que corre per casa que no és un HP, a veure què tal. Un llibre de novel·la negra, i per tant, totalment per a adults, ja veurem què passa. L'havia deixat per impossible, però justament com que he anat llegint els HP ara m'hi veig amb cor, espero no penedir-me'n. Però els HP posteriors són molt llargs... això vol dir que trigaria mesos a llegir-los, i no sé si vull.
    Respecte a aquest tercer, la història està força bé, però també és previsible. Pinta tan dolent en Sirius Black que no pot ser veritat que sigui dolent. Després hi ha sorpreses, treure's de la màniga personatges que no t'esperes, d'allà on menys t'esperes, però com que explica bé la història dels pares d'en Harry, el trobo molt interessant. Suposo que encara em queda molt per saber, però. El final és una mica embolicat, però crec que el vaig entendre bé!

    Jomateixa, sí sí, dono fe d'això que dius. Encara que el to de la història és igual de jovial que sempre, tant el que explica, com els protagonistes van evolucionant clarament, es posen a l'alçada de l'edat que tenen, i això està molt bé, un gran punt a favor. Faré el que podré, però és que els següents són tan llargs...

    ResponElimina