dimecres, 24 d’abril de 2013

El hombre sonriente

Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2011
Títol original, idioma, any: Mannen som log, suec,1994
Gènere: Novel·la negra/Intriga
Traductora: Carmen Montes Cano
Número de pàgines: 476
Llegit en: Espanyol

Després dels fets que s'expliquen a La leona blanca, l'inspector Kurt Wallander va quedar molt afectat i es va enfrontar a un abisme personal. De baixa indefinida del seu càrrec, es dedica a beure i a dilapidar els seus estalvis viatjant pel món, fins que troba un bon retir a Skagen, a la platja danesa. Està decidit a deixar de ser policia, ja no ho aguanta més. Però allà rep la visita d'un advocat amic seu que li demana ajuda. El pare de Sten Torstensson ha mort fa poc en un accident de trànsit, però ell dubta que fos realment un accident. Wallander li diu que no el pot ajudar, que està a punt de retirar-se. Però quan uns dies després veu al diari l'esquela del seu amic reconsidera la seva decisió, el seu instint li diu que en passa alguna de grossa i que les dues morts no són casuals. I com sol passar, no s'equivoca, els finats no són més que la punta d'un iceberg amb arrels molt i molt profundes.

Aquesta és la quarta entrega de la sèrie Wallander i manté tots els ingredients que es poden trobar als llibres anteriors. Un protagonista tipus anti-heroi, però valent, noble i molt intuïtiu, envoltat d'un equip policial força peculiar. Hi ha molta investigació, i també se'ns permet entrar a la ment d'en Wallander, una persona turmentada per totes les pors i tots els dubtes que podem tenir qualsevol de nosaltres. Els casos als que s'enfronta aquest inspector són realment espectaculars i sempre molt més enrevessats del que sembla d'inici. Això els fa absorbents i interessants, però mirat fredament, és inversemblant que puguin passar coses tan grosses a la zona rural on viuen aquests policies!

M'ha agradat, com els altres, ni més ni menys. És una bona lectura a cavall de la novel·la negra i la intriga, perquè els casos no van mai d'assassinats i prou. Mankell té força traça amb aquest gènere, segueixo pensant que no sembla suec. El llibre no pot decebre a algú que ja n'hagi llegit d'altres de l'autor perquè són molt semblants, tant en la forma com en el fons. Encara me'n queden cinc per completar la sèrie Wallander original, i aniré fent, perquè de tant en tant el carismàtic inspector em crida.

Puntuació: @@@ 

3 comentaris:

  1. Fa poc més d'un mes que vaig acabar aquest llibre i coincideixo plenament amb aquesta ressenya. En especial (i com a anècdota) subscric al cent per cent la frase "mirat fredament, és inversemblant que puguin passar coses tan grosses a la zona rural on viuen aquests policies!". Costa de creure, la veritat sigui dita, com també és el cas de l'illa de Gotland de les novel·les de Mari Jungstedt.

    En tot cas, aquesta novel·la no decep i fa passar bones estones.

    ResponElimina
  2. Que ho deu fer que els inspectors de policia mai es poden retirar del tot? Jo quan em retiri no penso tocar mai més un ordinador! o si...

    ResponElimina
  3. Maurici, Pons, gràcies per comentar aquesta ressenya d'en Mankell. Queda clar que a Suècia tenen molta imaginació, és un país gran però hi viuen quatre gats, i segons els seus escriptors hi passen els crims més increïbles que et puguis tirar a la cara. I això que jo no posaria el suec com un poble violent i amb problemes. En tot cas, és un llibre que es deixa llegir i passes una bona estona. I respecte al que diu en Pons, ja se sap que se li ha de posar una mica de d'emoció a la vida de l'inspector, si no té una història tèrbola i una vida torturada és un rotllo!

    ResponElimina