dimecres, 27 de març de 2013

Les edats d'or

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: labutxaca, 2012 (Publicat per Proa el 2001)
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 162
Llegit en: Català

Els protagonistes dels 11 contes que formen aquest 'Les edats d'or' tenen el seu moment, són destacables per alguna cosa o altra. Per exemple, una vídua que es fa cèlebre per la seva fidelitat al marit desaparegut al llarg de molts anys, el millor pescador de Portugal a la recerca d'un catxalot minvant que li parla dins el seu cap, la història discordant de dos buscadors d'or moguts per diferents interessos o un home bala que està una mica tocat a causa de les trompades. Totes els històries amaguen sorpreses i estan ambientades en un lloc i un temps poc determinats. Tampoc no hi falten pinzellades fantàstiques, com en el cas del relat 'El bosc', que va inspirar la pel·lícula que duu el mateix nom, i que senta les bases per la novel·la 'La pell freda'. De vegades molt embolicat, però impossible que les històries surrealistes d'aquest recull deixin indiferent.

Si una cosa destaca d'aquest autor és la seva imaginació desbordant i un estil molt personal i barroc d'explicar les coses. Això ja es pot detectar en aquesta, una de les seves primeres obres. La seva formació com a antropòleg es deixa veure en cadascun dels seus escrits, sempre explora la naturalesa humana fins a límits insospitats, però a més les seves contínues referències a qualsevol part del món són marca de la casa. Això fa que les trames siguin delirants i estrafolàries, cal estar atent per entendre què està explicant, però alhora cal reconèixer les seves bones idees a l'hora d'escriure. És un escriptor de difícil comparació.

Un cop més, m'he de treure el barret davant de Sánchez Piñol, que no m'ha decebut mai. D'entre els contes del recull n'hi ha de bons i de no tan bons, però manté força el nivell, per no dir l'estil, i els millors et deixen aquella sensació de 'que cabró...'. Aconsegueix que m'agradi un gènere que generalment se'm queda curt. El recomano, però sempre i quan hagueu llegit altres llibres de l'autor i us hagin agradat. Si no us han agradat, no li feu ni cas, tampoc no us agradarà. Em sembla que Sánchez Piñol és de tot o res, i això no és mala cosa per un escriptor.

Puntuació: @@@ i mitja

7 comentaris:

  1. No n'he llegit res... és que allò de la "pell freda" no m'agradava massa... per cert, crec que em vaig a posar uns mitjons gruixudets. Tinc la pell de les cames i els peus ben glaçada :-))

    ResponElimina
  2. Ja hi tornem a ser amb la ...mitja ;D
    Aquest el tinc a casa, al munt dels pendents, esperant. N'he llegit uns quants de l'autor i quasi et diria que lliguem més en els contes que en els llibres, espero que aquests també m'agradin.

    ResponElimina
  3. Hola XeXu,
    em trobo amb un altre Sánchez Piñol i aquest m'atreu pel fet de ser relats, per al meu gust les seves novel·les em donen aquella sensació de quiero y no puedo, potser amb els contes hi acabaré entrant... No dic pas que no, potser aquest estiu el tasto. Bona ressenya, com sempre

    ResponElimina
  4. Li tinc ganes. Els de tretze tristos tràngols em va agradar molt, així que aquest segurament m'encantarà.

    ResponElimina
  5. De llibres de l'Albert Sánchez Piñol n'he llegit molt pocs i reconec que un dia d'aquests haig de començar a apuntar-me tots els que té i començar a escollir. Cap a la llista queda apuntat.

    ResponElimina
  6. Gràcies a totes les que heu comentat aquesta ressenya. Sánchez Piñol cada vegada és més mediàtic, però està bé revisar el que feia a la seva primera època. És ell 100%.

    Assumpta, penso que és el típic autor que té molts seguidors però que a tu no t'agradaria, una mica com Murakami. No cal que facis l'esforç, només de tapar-te.

    Jomateixa, és cert que tu deies que preferies els seus contes que les novel·les. Doncs res, ja saps, aquest no te'l pots perdre. A veure quan surt Victus en butxaca.

    Carina, doncs a mi les seves novel·les em semblen prou ben acabades! La pell freda em va deixar una sensació estranya, però vist a posteriori, trobo que és un llibre força rodó. I Pandora al Congo em va encantar. Però tu ets força de contes, això sí.

    Ona, és molt semblant en la forma, i els relats són molt originals, així que no hi ha motiu pel que no t'hagi d'agradar.

    rits, a per ell, que aquest és curtet!

    Maria, no és mala opció començar per algun de relats. Trobo que es defensa prou bé en els dos formats, encara que jo sempre prefereixo les novel·les.

    ResponElimina