diumenge, 27 de gener de 2013

Legítima defensa

Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: The Rainmaker, anglès,1995
Traductor: Enric Tremps
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 654
Llegit en: Espanyol

El camí d'un estudiant de dret americà està força marcat. Un cop acabada la carrera, ha de trobar feina en algun bufet, fer moltíssimes hores, i mesos després aprovar l'examen de col·legiatura per poder exercir. En aquest punt es troba Rudy Baylor, un jove que ha hagut de treballar per pagar-se la carrera ja que no tenia el suport dels seus pares, ni tampoc els recursos. Difereix molt de la sort que corren altres companys de promoció. Però està a punt de llicenciar-se i la cosa no pinta malament, descomptant una ruptura sentimental recent. Com a part de l'assignatura de dret de la gent gran en Rudy fa pràctiques sobre el terreny i assessora una parella amb un fill que té leucèmia, l'asseguradora del qual no vol pagar el tractament. Aquest cas començarà a portar cua i capgirarà la vida del jove advocat. Quan ja ho tenia tot a tocar, patirà un descens momentani als inferns. Però la seva voluntat és de ferro, i treballarà per sortir del mal pas i resoldre un cas que a priori es presenta molt i molt difícil.

A banda del cas principal que narra el llibre, hi ha altres trames que es van barrejant, relacionades amb les dificultats del jove advocat, amb la seva vida personal, i en menor mesura, amb altres casos. No és difícil de seguir, però potser és innecessàriament massa llarg. L'estil Grisham és àgil i té punts divertits fins i tot, cosa meritòria quan es parla d'advocats. En aquest cas el jutjat sí que té un paper important en la història, i és una part que personalment m'agrada molt: la batalla de la dialèctica. Amb tot, es pot dir que és força inversemblant, però és una impressió personal i no vull revelar res de l'argument.

Ho he passat bé llegint-lo, potser és dels que més m'ha agradat de l'autor, encara que el final no li fa justícia, la manera de resoldre un llibre d'aquesta envergadura et deixa una mica amb cara de ximple. No és que l'espatlli, però es podia esperar més i m'ha fet baixar un pèl la valoració. És un llibre i un autor recomanables per aquells que gaudeixen de les històries d'advocats, i no deixa de ser un best seller, així que és força apte per passar una bona estona de lectura.

Puntuació: @@@ i mitja

7 comentaris:

  1. Escolti, vostè... s'ha llegit el llibre en tres dies o, senzillament, el tenia llegit i va passar l'altre al davant pel plaer morbós de "veure com remuga l'Assumpta"!! :-P

    Oeeeeee oeeee... Molt bé, a hores d'ara puc dir que ja t'has llegit els meus preferits de Grisham i que estic TOTALMENT d'acord amb tu en que aquest llibre mereixia un altre final.

    A mi em va agradar moltíssim, em va emocionar el noi malalt, els seus pares, la mare quan llegeix la carta de l'Asseguradora... Em feia gràcia la velleta que el tenia a casa seva i li feia pintar parets els caps de setmana... i m'inspirava simpatia la noia bonica que coneix a l'Hospital.

    Em partia de riure amb les converses telefòniques fetes expressament per la sospita de que hi ha línies punxades... i encara vaig riure més quan "tot allò" queda patent al jutjat, en una escena memorial entre el Fiscal i un testimoni.

    Ara bé... per què aquest final?? Per què??

    Doncs això, coincideixo plenament, fins i tot en la puntuació... tu dius que li has baixat "un pèl" i li poses 3 arroves i mitja... (està molt, molt bé) jo també li hauria posat potser 3 arroves i mitja, però n'hi hauria baixat més perquè jo, amb un altre final, hagués anat a per les 4 i mitja :-DD

    ResponElimina
  2. Grisham és un d'aquells autors que tothom en parla i que tinc pendent. Jo creia que era força banal però pel que dius pinta bé, així que me l'apunto. M'has convençut!

    ResponElimina
  3. Em sembla que encara no he llegit res de Grisham. Aquest tipus de novel·les i jo no ens portem massa bé. Algun dia hauré de fer el pas i pel que sembla aquest autor pot ser un bon inici. Me l'apunto!

    ResponElimina
  4. Què se n'ha fet d'en Grisham? fa molt que no està en "el candelero". Va haver-hi una temporada que al cinema només feien que filmar els seus llibres.

    Potser algun dia li doni una aportunitat, xò ara com ara no m'atrau gens.

    ResponElimina
  5. El llibre ni idea, però la peli es està força bé, sobretot gràcies a Danny DeVito i el jove Matt Damon

    ResponElimina
  6. Em sona la pel·lícula, però el llibre no me l'he pas llegit. Me l'apunto per una propera lectura. M'agrada.

    ResponElimina
  7. Un de tants llibres de Grisham, el quart que llegeixo ja. Veig que no és un autor massa popular entre vosaltres, però no està malament, sempre distreu amb els seus arguments sobre advocats, i també descobreixes com funciona aquest món, almenys allà als EUA. Gràcies a tots pels comentaris.

    Assumpta, has sentit a parlar de llegir dos llibres alhora? Normalment, quan llegeixo un totxo que no trec de casa per emportar-me trio lectures més lleugeres, però aquest cop he fet l'animalada de compaginar un llibre de 1100 pàgines amb un altre de 650. Ja veus, un que s'avorreix. Tempesta d'espases ja feia una temporada que l'estava llegint, des que vaig acabar el segon, i ara li vaig donar una empenta, a l'hora que començava el Grisham. La previsió era que els acabaria els dos a final de mes, i així ha estat.
    La història d'aquest llibre és molt bona, i fins i tot les trames paral·leles estan bé i no cansen. Però és una mica llarg també. La trama de la vella que viu amb ell queda una mica penjada, per exemple. Totes van perdent força menys el cas principal, que tampoc no m'agrada com es resol finalment, i el final final tampoc no em sembla lògic. Però bé, com a llibre està bé, les quatre arroves les tenia assegurades si s'hagués resolt millor.

    Màgia, és un autor de best sellers, però té el seu punt. Analitza els advocats des de tots els angles possibles, pel que he vist en els 4 llibres que he llegit d'ell. Aquest no està malament, però el final destrempa una mica, aviso.

    Myself, si t'agraden les històries en que surten advocats, aquest és l'autor, és clar. Però tampoc és que sigui obligatori llegir-lo.

    rits, se n'han fet moltes pel·lícules dels seus llibres, però és que em sembla que ja estan pensats una mica per això. Almenys, és molt fàcil imaginar-se una pel·lícula amb els seus arguments. Que jo sàpiga segueix escrivint, no ha parat de fer-ho, però potser les seves noves obres ja no seran portades al cinema.

    Pons, no he vist la pel·li, però l'argument del llibre em sembla molt apta perquè en surti una bona obra cinematogràfica.

    Maria, tenint en compte les coses que llegeixes, probablement t'agradarien els llibres de Grisham, almenys et distraurien.

    ResponElimina