dimarts, 11 de desembre de 2012

Mecanoscrit del segon origen

Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1981 (publicada per primer cop el 1974)
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 173
Llegit en: Català
Relectura

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, veu com dos marrecs martiritzen un nano negre que acaba caient en una bassa, és el seu veí Dídac. Just quan es disposa a anar-lo a ajudar, apareixen al cel de Benaura uns platets voladors molt sorollosos, però té el cap prou fred per preocupar-se d'en Dídac, que ja ha desaparegut sota l'aigua. Quan finalment aconsegueix treure'l, descobreixen atònits que els dos pinxos jauen a terra sense vida. I no són els únics, el poble està mig enderrocat i no troben ningú viu. Ho han perdut tot, començant per les seves famílies. Aviat veuran que no és només a Benaura que hi ha hagut aquesta devastació, sembla que la catàstrofe ha estat global. Pot ser que siguin els dos únics supervivents d'un atac alienígena? I com s'ho faran dos nens per tirar endavant en un món que s'ha tornat tan inhòspit? No s'ha de subestimar mai aquells que estimen la vida per sobre de tot.

Es tracta de la distòpia més famosa de la literatura catalana, lectura obligatòria de tots els centres educatius (per ara...). La sorprenent història de dos joves de 14 i 9 anys que sobreviuen un atac extraterrestre i han de començar una nova vida amb el que encara troben dempeus. El llibre té tocs de ciència ficció al principi i al final, però durant tot el text ens explica molt descriptivament com evolucionen els dos protagonistes i com solucionen les dificultats que es troben. Tot un cant a la superació, però també una forta crítica a la societat actual, al sedentarisme, als prejudicis, als dogmes imposats. Estructurat en 'quaderns' anuals, tots comencen amb la famosa frase amb que obro la ressenya, cada cop amb un any més, i cadascun es distribueix en fragments curts enumerats. El català d'aquesta edició sona antic, una mica desfasat.

Una obra cabdal que havia llegit fa tant temps que és com si fos la primera vegada. Fins i tot se'n va fer una sèrie a TV3 de la qual tinc flaixos. No m'ha semblat fàcil de llegir perquè és molt descriptiva i lenta, però el que explica és prou raonable i argumentat donada la situació. Tot i que és un llibre que cal llegir, he de dir que no m'ha impressionat, però està ben fet, això no es pot negar, no ha de ser fàcil desenvolupar una idea així i sonar creïble. Si dic que m'ha avorrit una mica se'm considerarà un heretge?

Puntuació: @@

26 comentaris:

  1. A la foguera!!!! Hahahaha Jo no recordo haver-lo llegit, tot i que volta per casa els pares em sembla i hauria de ser meu. També recordo vagament la serie.
    El dia que recuperi les ganes de llegir tinc una feinada...
    Bona nit XeXu

    ResponElimina
  2. Pro buenu! Dos arrovetes només pel sagrat Mecanoscrit? Ja no queda decència en aquest blog?? ;-)Jo fa com 30 anys que el vaig llegir, segurament ara fliparia com tu.

    ResponElimina
  3. Home, hi ha per aquí alguna fanàtica de Pedrolo (tant o més que de Murakami) que podria considerar-te un heretge... però és que a la mateix a fanàtica, resulta ser que li encanten els heretges... que pensen sense prejudicis o sigui que cap problema. Jo el vaig llegir quan va sortir. Fa un munt d'anys. Aleshores era quan m'empassava tot el Pedrolo que podia aconseguir, precisament per això, perquè ell era un gran heretge i un lliure pensador que no tenia prejudicis de res. A mi em va agradar molt, molt i jo arribaria a 4 de puntuació... ben bé! però és una puntuació en el record... si el tornés a llegir no sé què passaria.

    ResponElimina
  4. Jo... ehem... també vaig comentar una vegada que m'havia avorrit bastant... La veritat és que el recordo poquíssim i això ja indica que no em va impressionar massa :-))

    Hola, CARME, guapa!... (ostres, ja m'ha llegit!... ara no sé quina cara posar... ufff) :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Assumpta, guapa! :)

      La vida és així... noieta... no ens agraden les mateixes coses... que vols fer-hi? Tampoc és cap problema, oi?

      No sé si has llegit altres coses de Pedrolo, però si t'he de ser sincera, penso que Pedrolo et deu agradar (o t'agradaria) menys encara que Murakami, que ja és dir! :) El meu consell seria: ni ho intentis...

      Elimina
    2. Bé, els croissants de sobrassada sí que ens agraden a les dues, i els núvols, i en Guardiola, i pensem que Sir Ernest Henry Shackleton és molt guapo... :-DDD

      Ah! Si aquest "ni ho intentis" estava posat amb intent de despertar el meu interès perquè, per reacció, ho provés; et diré que no, que sóc molt obedient i que si tu em dones el consell que no ho intenti jo et faig cas ;-))))

      Elimina
    3. Segur que posats a buscar, encara en trobaríem moltes més de coincidències. Ens agraden els jocs, ens agrada fer conversa en els comentaris dels blogs aliens... la xocolata...

      I t'he de dir que el meu "ni ho intentis" és absolutament sincer i no cap joc de doble sentit. Faràs molt bé de seguir el consell! Estic ben segura que no t'agradaria! Gens!!! :D

      Elimina
  5. A mi em passa com al SALVADOR i a la CARME, en tinc un molt bon record d'aquesta novel·la que em va agradar molt quan la vaig llegir però també és veritat que fa força anys que no la rellegeixo i no sé si ara la trobaria, com dius, desfasada.
    Del que si que no en tinc gaire bon record és de la sèrie de TV3, em ve al cap que era força fluixa. Suposo que van fer el que van poder amb els mitjans que tenien quan es va emetre fa gairebé 30 anys. Vaig llegir que en Bigas Luna en preparava una pel·lícula basada en el Mecanoscrit, però no sé si aquest projecte tira endavant o no.

    ResponElimina
  6. Recordo que em va costar de llegir, però és que jo fa anys era molt mala lectora i em costava molt llegir segons què si el llenguatge no era fresc i directe. Després vaig fer filologia i em van curar ;) La història és molt bona, això sí, però estic d'acord amb el que dius que la lectura es fa feixuga. Opino des del record, potser per ser més creïble l'hauria de rellegir. Em va passar una mica com amb el Senyor de les Mosques.

    ResponElimina
  7. Heretge! XDDD
    Jo m'he llegit el mecanoscrit fa poc, i el tinc com una obra mestra. És un llibre que no m'esperava que fos com és,i potser per això em va agradar tant. Jo li hagués posat com a mínim tres @.

    ResponElimina
  8. Crec que és d'aquells llibres que és considerava molt bo a l'època de la Norma, quan no havíem estudiat en català i hi havia "pocs" llibres la nostra llengua. A mi em va sembla una mica avorrit i no em quadra el desenvolupament d'una població partint de dues persones només...

    La part bona va ser el començar a llegir en català. Recordo aquest i el "De Mica en Mica s'Omple la Pica"

    ResponElimina
  9. Jo me'l vaig llegir fa molt de temps (crec que tot just havia començat l'institut), però recordo que m'interessava saber què passaria i com que també el vaig trobar lent m'anava saltant trossos (ara ja no ho faig això) però la idea de mon apocalíptic sense ningú tenia la seva gràcia i volia saber què els hi pasava en el nanos, i al final tenia sexe i tot! o algun intent semblant... Per cert, em sona que la part on apareixen extraterrestres era més que rídicula.

    ResponElimina
  10. XD pobre Pedrolo. Clar que no se si el bon record que en tinc sobreviuria a la lectura adolescent que vagi fer-ne...

    ResponElimina
  11. Dit això... jo el vaig llegir per primer cop fa la tira d'anys, no sé, era adolescent primerenca, suposo. Després l'he tornat a llegir un o dos cops més, i sempre, sempre m'ha encantat. De fet, llegint la teva ressenya m'han vingut ganes de tornar-hi... és un dels meus llibres preferits, i com diuen per aquí dalt, és sagrat!

    Dues anècdotes d'interès: a casa tinc aquesta edició teva, i una altra editada per Edicions62 i La Caixa que... està censurada! Se salten el poquíssim sexe explícit que hi ha a la novel·la. L'altra mini-anècdota és que a la meva escola (de monges) no era pas obligatori. També se saltaven l'obliguetarietat de llegir Últimas tardes con Teresa per la sele. Segons la profe de castellà era pecaminós i innecessari. Ehem. (Evidentment, els llibres prohibits són molt més interessants quan els agafes després).

    I res, que celebro que t'hagis decidit a rellegir aquesta obra, encara que dues arrobes em semblen vergonyosament poc... Heretge...

    ResponElimina
  12. Doncs a mi, fa uns mesos, arran d'uns comentaris al blog, em van agafar ganes de llegir-lo. Al meu institut era lectura obligatòria de segon d'ESO, però ens la van posar per l'estiu i ja se sap que això de la feina d'estiu no acaba de... res, que no el vaig llegir. I la veritat és que ara no em ve gaire de gust. De moment, l'esquivo una mica.

    ResponElimina
  13. No l'he llegit, però sé que córre per casa. Recordo la série, una miqueta i tinc una sensació de que em va impactar el silenci i el fet de trobar-se sols. No recordo gens com s'acaba. Suposo que serà hora de recuperar-l'ho.Tindré present la teva nota, però em sembla que li donaré una oportunitat.

    ResponElimina
  14. Tens aquesta edició? És la que em van fer llegir a l'institut fa un munt d'anys! Crec que va ser l'única lectura obligatòria que em va agradar (tenia setze anys). No em va avorrir, però tampoc el puntuaria molt més del que li has donat.

    ResponElimina
  15. Quan el vaig llegir de lectura obligatòria a l'Institut em va agradar força, i em va fer mantenir l'interès durant tota la lectura, però no em va semblar una obra mestra. Potser li hauria posat tres arroves, però no més.

    ResponElimina
  16. Documentació: els catalans i Espanya: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html

    ResponElimina
  17. A mi també va tocar-me llegir-lo a l'escola, i recordo que al seu moment el vaig trobar un llibre absorbent i impactant. Potser si en fes una relectura arribaria a conclusions similars a les teves, així que crec que ara per ara em quedo amb el record d'adolescència de l'obra.

    ResponElimina
  18. Quin munt de comentaris en aquesta ressenya, i és que no m’estranya, el llibre és conegut per tots, i gairebé em sorprèn que no us l’hagin fet llegir a tots. Em quedo amb que la puntuació que li poseu en conjunt és mitjana alta, ningú no el fotria a la foguera, i això ja diu molt del llibre. Gràcies a tothom pels comentaris.

    Lluna, segur que tens molts llibres on triar, però no està malment llegir aquest, que és un gran clàssic de la literatura catalana. A mi m’ha avorrit una mica, però com pots comprovar per aquí, el llibre té autèntics entusiastes.

    Salvador, quina gràcia m’ha fet el teu comentari, hahaha. De decència, molt poca, com veus, i de vergonya encara menys. És un llibre ben fet, no ho nego, però la puntuació la poso sempre segons m’ha agradat, atrapat, interessat o no, i mira, m’he avorrit una mica. Ja saps, a provar-ho.

    Carme, i alguns per aquí tenim memòria i sabem perfectament que altres sou ‘integristes’ de Pedrolo, per qui et penses que vaig posar la darrera frase del post? Està clar que sobre gustos no ens posarem a discutir, jo reconec que és un bon llibre, ben fet, però l’estil m’ha avorrit una mica, massa descriptiu i estàtic. Però veus, Murakami fa això i a mi m’agrada molt, és un altre rotllo. Precisament pel que expliques de Pedrolo he pensat de demanar-te que em recomanis algun altre llibre seu, a veure si el trobo i me’l llegeixo. Recomana-me’n algun, va, que et faré cas. Ah, i jo compto que si tornessis a llegir aquest t’agradaria igual, n'estic segur!

    Assumpta, sort que la Carme és bona gent i no s’enfada, perquè amb les coses que diem tu i jo ens podria retirar la paraula. Jo penso que és un bon llibre, però m’ha avorrit una mica, va com va. Però potser altres coses de Pedrolo poden estar millors. Veus, a diferència de tu, que ella et recomana no llegir més de l’autor, i jo li faria cas, jo espero que me’n recomani algun altre per llegir.

    McAbeu, no sé què us semblaria la novel•la si la llegíssiu ara, ho hauríeu de provar! És una obra que s’ha de tenir en consideració, en el seu moment estic segur que va ser un boom. De ciència ficció per aquí no se’n feia massa, i encara no se’n fa massa. L’avantatge és que no està massa desactualitzada, tot i que la tecnologia ha canviat molt, però justament una de les coses que proposa el llibre és això, com t’espaviles sense la tecnologia existent? Doncs això ara també és possible plantejar-s’ho.
    Respecte a la sèrie, jo només recordo que la van fer i en tenia alguns flaixos. L’altre dia vaig buscar algun vídeo per recordar-la, i la veritat és que fa feredat. Ara mateix sembla patètic, tenint en compte els efectes especials que tenim, però no sé com es valorava a la seva època, tan malament segur que no!

    Sílvia, caram, una carrera que et va curar les poques ganes de llegir? Fantàstic! Em sembla que ens en queda una impressió semblant, i la comparació que fas també em sembla bona. Tant en aquest llibre com en ‘El senyor de les mosques’ l’argument és molt bo, la idea de partida és de 10. I tot i desenvolupar-la satisfactòriament, això no treu que els llibres siguin una mica feixucs. S’han de valorar pel que són, però quan no enganxa, no enganxa, tu!

    Ona, res a dir, és clar, no ets l’única a qui ha agradat molt aquesta obra. Com ja he anat dient, si no m’ha agradat més és perquè és estàtica i és molt descriptiva. Però la idea és bona i està ben fet.
    Per cert, en el seu moment no ho vaig voler dir per no revelar el final de ‘Pandora al Congo’, però si vols et dic la pel•lícula en la que em feia pensar, tot i que l’argument no té res a veure. És ‘Sospitosos habituals’. M’encanta aquesta pel•lícula, i si no l’has vista espero no haver-te-la espatllat!

    ResponElimina
  19. Jordi, penso que se li pot atribuir un bon mèrit, i que si tanta gent l’ha llegit i l’han fet lectura obligatòria, per alguna cosa serà. A banda d’això, naturalment l’argument és totalment inviable per temes de genètica, però es tracta d’una novel•la, no ens anem a posar ara tiquis-miquis amb el tema! Si no, oblida’t de llibres de robots i de marcianets. En literatura val tot, aquí està la gràcia.

    Pons, estic d’acord amb tu que molts trossos conviden a ser saltats sense cap vergonya, però jo no ho vaig fer. Moltes parts són poc interessants, però té el problema que les coses que passen són totalment sobtades, quan no t’ho esperes passa alguna cosa que ho capgira tot, i si no estàs atent t’ho perds. És una de les gràcies, del no res comença una història nova. Alguns fragments una mica d’estar per casa, però força acceptable en general. I això de saber què passa, és clar, en aquest cas era una relectura, i ja sabia com acabava.

    Alyebard, no té per què no fer-ho, és un bon llibre i gaudeix de molts seguidors. Que jo sigui una mica heretge no vol dir que vosaltres ho hagueu de ser també.

    Yáiza, doncs ja veus, cap respecte pels llibres sagrats, sóc un heretge total. Ja està bé que sigui dels teus preferits, el podràs rellegir tants cops com vulguis i sempre t’agradarà. Segur que ho acabaràs fent tard o d’hora.
    Caram, així que no us feien llegir aquests llibres perquè eren pecaminosos? Els haguessis pogut portar la teva versió censurada! Segur que aquest l’aprovaven i deien que era un llibre fantàstic. Però la veritat, haver de censurar això... eren altres èpoques, és clar, ara a qualsevol llibre hi ha coses més fortes que no pas les que surten al mecanoscrit. D’acord que en Dídac és un marrec molt espavilat i massa jove, però escolta, no deixa de ser per repoblar el planeta, no? Tampoc no hauria d’estar tan mal vist. Bé, ho fan també una mica per vici, però això és igual...

    MBosch, és un llibre que acabaràs llegint tard o d’hora, així que si ara no et ve de gust, cap problema. Qualsevol dia caurà a les teves mans per casualitat i sabràs que és el moment. A veure què et sembla llavors.

    Maria, la idea del llibre és bona, i tot i que la sèrie no era massa aconseguida, veure en imatges el que viuen els protagonistes sí que és impactant. Imagina’t, un món desert i mig enderrocat, sense ningú, i a l’edat que tenen ells... quina situació més complicada. Doncs a veure si el recuperes, i espero que t’agradi més que a mi.

    Botika, aquesta edició es força mítica, em sembla. Suposo que no se’n feien tantes i aquesta va córrer un bon temps. Veig que et vas endur la mateixa impressió que jo, que crec que el vaig llegir encara de més jove. L’hauries de rellegir a veure què et sembla ara.

    Myself, recordo molt poc d’aquella primera lectura a l’escola, però suposo que també li hauria posat una mica més nota. Quan ja saps com acaba, i alguns fets són difícils d’oblidar, suposo que perd una mica de gràcia. Justament el que llegeixes és el que no recordaves, que era la part més intranscendent del llibre, és clar.

    Màgia, no té per què canviar-te la impressió que et va fer en el seu moment, la veritat és que jo no la recordo massa tampoc. Pedrolo és un autor reconegut, m’agradarà llegir-ne més, però si l’estil es manté, suposo que me’n cansaré aviat. Tot va a èpoques també, i ara potser prefereixo lectures més dinàmiques i actives.

    ResponElimina
  20. La gran majoria de catalans l'hem llegit i potser si que ara queda una mica desfasat la manera com està escrit, però no deixa de ser un clàssic.
    La referència que fas a les lectures en català... "de moment". Encara que tornéssim a l'època fosca on el català no s'havia de parlar, ni llegir, crec que llavors no van aconseguir que s'extingís i ara que hi ha molta més cultura en general m'atreveixo a dir que els seria impossible i que com més ho intentin més ens provocaran per estar orgullosos de tenir una llengua pròpia.

    ResponElimina
  21. XeXu, m'ha fet gràcia llegir la teva crítica, perquè penso el mateix que tu. Tenia un record difús de quan la vaig llegir d'adolescent a l'institut i diguem que en tenia una idea romàntica. Ara, a l'institut on treballo les altres profes encara la posen com a lectura obligatòria (jo no, ni ho faré). La vaig tornar a llegir fa un parell d'anys i em va avorrir moltíssim, la vaig trobar desfassada, crec que és una novel·la que ha envellit malament, la llengua, excessivament acadèmica grinyola per tot arreu i no la fa creïble. Suposo que llegit avui, El Mecanoscrit no és el que va ser en el moment que va ser publicat. Em sap greu dir això, perquè Pedrolo va ser un savi, un mestre i va bastir una novel·lassa en el seu moment, però a mi, avui al 2012, m'avorreix i no m'interessa. Potser em cremaran a mi amb aquest comentari.

    ResponElimina
  22. Ufff! quin compromís XeXu, he llegit uns 40 llibres de Pedrolo... com coi ho he de fer per a recomanar-te'n un. No et diria mai el: ni ho intentis de l'Assumpta, però penso que tampoc t'agradarà gaire... no sé perquè... ja hi pensaré!

    Potser perquè parla molt de relacions i els trobaràs llibres per dones? ;) Tot i que no s'estava (a l'època) de desfer tabús i de ventilar coses habitualment amagades... i aquest era un dels seus mèrits, un de petit, en té d'altres de més grans, literàriament sobretot.

    ResponElimina