dissabte, 29 de desembre de 2012

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Autor: Jonas Jonasson
Editorial, any: La Campana, 2012
Títol original, idioma, any: Hundraåringen som klev ut genom fönstret och försvann, suec,2009
Traductora: Lluís Solanes
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 411
Llegit en: Català

No tothom pot dir que ha posat el tercer dígit a la seva edat. Aquest és el cas de l'Allan Karlsson, un ancià que el dia que toca celebrar el seu centè aniversari decideix fugir sense dir res de la residència on s'està, i on li han preparat una festa per celebrar aquesta important efemèride. L'Allan no té res de desvalgut i té els seus motius per saltar per la finestra de la seva habitació-cel·la. En aquest moment comença una odissea delirant i plena de fets sorprenents i personatges curiosos que posarà una mica de salsa a la vida de l'Allan, una llarga vida que, per altra banda, no ha tingut res de tranquil·la i reposada fins que ha anat a petar en aquella residència de gent gran. És un home de poques paraules, amb al·lèrgia a la política i a la religió, i amb una afició desmesurada per l'aiguardent i el bon menjar, però té moltes coses per explicar.

El llibre consta de dos fils argumentals. Per una banda la història a partir que l'Allan salta per la finestra, i per l'altra la vida anterior de l'Allan, que el va portar, sense buscar-ho, a relacionar-se amb alguns dels personatges més importants del segle XX. D'alguna manera, és l'explicació d'aquest període històric des d'una altra perspectiva, sovint hilarant, ja que l'Allan és una mica bandarra. La combinació és curiosa i força aconseguida, el fet de barrejar fets històrics amb una trama totalment inventada (i inversemblant, és clar) personalment m'atreu força. L'escriptura és fresca i lleugera, passa molt bé i manté un ritme força absorbent tota l'estona. També compta amb bones dosis d'humor, que és molt personal, però a mi m'ha arrencat més d'una rialla.

Desconfiava d'aquest llibre i li vaig donar llargues, però finalment he de dir que m'ha agradat força. No m'estranya que es vengués tant, és apte per tot lector i a mi m'ha semblat molt distret i divertit. Està clar que no és un llibre rigorós, ni crec que pretengui ser-ho, crec que només busca distreure, i ho aconsegueix bé. M'atreveixo a recomanar-lo, pot  agradar més o menys, però em sembla que ningú no l'enviaria a la foguera, si tenim en compte que és per passar l'estona i que no se li han de buscar altres coses que no ofereix.

Puntuació: @@@@   

13 comentaris:

  1. Totalment d'acord, vaig riure molt i el vaig recomanar amb ganes!















    ResponElimina
  2. un dia que m'avorreixi de la ciència ficció i de la fantasia potser li dono una oportunitat

    ResponElimina
  3. Ostres, quina sorpresa!

    No l'he llegit però quan vaig veure a la teva barra lateral que el tenies per llegir (sí, sí que la miro la barra lateral... i ja m'estic impacientaaaaaaaaant esperant que li toqui el torn al pobre Grisham!!) vaig pensar -no sé per què- que probablement seria un llibre "ximplet" i que no t'agradaria... i, ves, ara m'has fet venir ganes de llegir-lo ;-))

    Per cert, mira quina crítica he trobat de "Legítima defensa" de Grisham:

    "Nunca había sentido tal sensacion de perdida de tiempo después de leer un libro, si es que puede llamarse así a "esto". Siento decir que no cuenten conmigo para el club de fans de Grisham. No creo que le dé otra oportunidad a este "autor". Mirando el lado positivo, me anima a escribir. Cualquiera puede llegar a escritor famoso."

    Ara sí que m'ha agafat por!!... Tan que em va agradar a mi (excepte una cosa del final, sempre ho dic) però, excepte aquest "detall" que ja comentarem, el llibre em va agradar moltíssim...

    ResponElimina
  4. Aquest també l'he llegit. En certa manera em va recordar una mica en Forrest Gump.
    A mi també em va divertir força.

    ResponElimina
  5. Tot just ahir era en una llibreria fullejant-lo i entrava en les travesses per a un regal. Al final va guanyar un altre, però després de llegir-ne la ressenya, queda apuntat, ni que sigui en préstec de la biblioteca.

    Siau!

    ResponElimina
  6. A mi també em va divertir molt llegir-lo. Bon any!

    ResponElimina
  7. També m'ho vaig passar d'allò més bé llegint-ho. També em va recordar en Forrest Gump

    ResponElimina
  8. Comparteixo completament la teva opinió, com ja saps. A vegades cal llegir alguna cosa poca-solta com aquesta per distreure una mica el cap de coses més transcendentals.

    ResponElimina
  9. Per ser un llibre tan venut i tan conegut, he de dir que aquesta història curiosa i ben trenada m'ha agradat força. Enganxa i diverteix, i això ja és molt. Una bona lectura per acabar l'any. Gràcies pels comentaris.

    Gemma Sara, penso que és un dels llibres que es pot recomanar, pot agradar a públic molt divers, i això no és massa comú.

    Pons, no cal que t'avorreixis, només que els donis un descans per uns dies.

    Assumpta, em sembla que ho podries passar bé llegint-lo, és per a tots els públics, en el sentit més ampli. Vull dir que no importa massa els gustos que tinguis, és un llibre que explica coses d'història recent des d'una altra perspectiva, i una trama una mica boja que serveix de ciment. Un llibre per passar l'estona, però en aquest cas, una bona estona.
    Pel que fa al Grisham, ja saps que sobre gustos no se'n pot dir res. A veure què en penso quan el llegeixi, i ja comentarem el que faci falta. Tant és les crítiques que hagi tingut.

    Jomateixa, la idea és semblant a la de Forrest Gump, però aquest és una mica més gamberro, això no li treu ningú!

    Marta, em sembla que és difícil que aquest llibre desagradi del tot.

    Maurici, no és mala opció com a lectura, trobo. Jo tenia moltes reticències, però quan per fi em vaig decidir, em va convèncer, i m'ha agradat llegir-lo.

    Pilu, el seu humor a mi m'ha entrat bé, però això és molt particular, ja saps. Bon any!

    Jordi, sí sí, la semblança amb Forrest Gump hi és, però és un altre estil.

    Botika, és poca-solta, però no tant, perquè els fets que narra, des d'una perspectiva molt particular, són fets històrics i transcendents. Però treu ferro a tot, i això també és un bon valor del llibre, es pot fer broma de tot, com demostra.

    ResponElimina
  10. Jo el vaig trobar força estúpid i potser per això em va desencantar, però suposo que l'humor és una cosa molt personal i admeto que és entretingut i té certa gràcia. Per algun motiu va ser el més venut de Sant Jordi l'any passat!

    ResponElimina
  11. Hola, XEXU. Jo m'ho vaig passar molt bé llegint-lo, la veritat. Ja era hora un llibre divertit des del fred. És un bon repàs a la història del segle XX i una demostració que les guerres no serveixes de res. Una abraçada i fins aviat. He estat un pèl desconnectat dels blocs. Publico llibre! Surt a la venda el 4 de març i es presenta el 15.

    ResponElimina
  12. Tal com han dit, recorda a Forrest Gump, però jo encara diria més: vindria a ser una barreja entre Forrest Gump, La Conxorxa dels Ximples, i Wilt (o l'obra de Tom Sharpe en genreal), el que li afegeix aquest toc gamberro que apuntaves.

    ResponElimina