dilluns, 5 de novembre de 2012

Un crim imperfecte

Autora: Teresa Solana
Editorial, any: labutxaca, 2009 (editat originalment per Edicions 62, 2006)
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 318
Llegit en: Català

L'Eduard i en Borja són germans bessons, però no s'assemblen de res i ningú no ho sap. De fet, en Borja no es diu Borja, es diu Pep, però per alguna estranya raó es va canviar el nom. Ara, després de molts anys de no veure's, em Borja té contactes amb les classes benestants de la part alta de Barcelona i ha reclutat l'Eduard per crear una empresa inexistent amb propòsits poc clars. Es dediquen a fer petits encàrrecs pels poderosos, coses que no els convé fer a ells directament. No són detectius i són conscients que no tenen ni idea d'aquest ofici però es veuran implicats en una investigació criminal de la mà del diputat conservador Lluís Font, unes petites indagacions se'ls complicaran de mala manera. Ells no s'arronsen, però cada cop tenen més clar que no saben on s'estan ficant.

Anomenar aquest llibre novel·la negra és una mica agosarat, però sí que és una història distreta i que es llegeix molt fàcilment. La investigació és de pa sucat amb oli, molt en concordança amb els protagonistes i pràcticament la meitat del llibre parla de la seva vida personal i de la d'altres personatges. No hi ha una acció trepidant ni se'ns mostra una Barcelona fosca, però sí una Barcelona partida per la Diagonal, molt diferent a un cantó i l'altre. L'escriptura és molt fresca i això facilita la lectura, fins i tot té molts punts graciosos.

M'ha sorprès l'estil de l'autora, fa bo de llegir. Que la trama tingui lloc a Barcelona té la seva gràcia, però com sempre, això fa que instintivament no ens prenguem massa seriosament els crims i aquesta mena de llibres ambientats en llocs que coneixem tan bé. Tampoc crec que aquest pretengui passar per un llibre fosc i dur, tot al contrari, els protagonistes són 100% humans i familiars. Tot i el poti-poti que descriu, ho he passat bé llegint-lo, és una autora per tenir en compte.

Puntuació: @@ i mitja

17 comentaris:

  1. Ei! el vaig llegir fa temps! I si fos novel·la negra de veritat, jo no l'hauria llegit, segur!

    I estic d'acord en que és fàcil i distret i també en la valoració.

    ResponElimina
  2. Aquest en concret no l'he llegit però n'he llegit d'altres i també els he trobat entretinguts i amb certa gràcia

    ResponElimina
  3. Homeeee, després del que dius, ja li podries posar tres arroves! dues i mitja és molt poquet!

    Jo, entre la immensa quantitat de cosins i cosines que tinc, també en tinc dues de bessones que no s'assemblen gens ni mica... Però no es dediquen a la delinqüència, de veritat :-)

    Per cert, em fa molta gràcia que gairebé mai trobes llibres de novel·la negra que et semblin veritablement novel·la negra ;-))

    Llegeix El Misterio de la Guia de Ferrocarriles, d'Agatha Christie :-)

    ResponElimina
  4. Doncs la tindrem en compte, Xexu! Un petó!

    ResponElimina
  5. Em costa molt llegir llibres amb Peps i Joans. Soc més de Peters i Johns que vols que et digui...

    ResponElimina
  6. aquesta autora la tinc a la llista d'espera, m'has fet dubtar una mica.
    Però la mitja @ farà que no l'esborri de la llista, de moment.

    ResponElimina
  7. Les dues @@ i mitja em fan tirar una mica enrere, sobretot perquè això que sigui poc creïble i que les investigacions siguin de pa sucat amb oli no sé si m'acaba de fer el pes. Tot i això, no el descarto.

    ResponElimina
  8. El vaig llegir fa un temps i em va resultar entretinguda i poc més, una lectura senzilla i sense pretensions.

    ResponElimina
  9. Molt interessant, aquest bloc. Jo també llegeixo molt, i escric una novel·la. Segur que gràcies a tu trobo llibres interessants que ni coneixia. ;)

    ResponElimina
  10. De pas et faré publicitat a les pàgines de facebook de llibreria ona i llibres per llegir. ;)

    ResponElimina
  11. Gràcies pels comentaris en aquesta entrada, ja veig que baixava de l’hort i que molts ja coneixíeu l’autora, i fins i tot heu llegit el llibre. Penso que li donaré alguna oportunitat més, potser no és el gran llibre, però m’ha agradat l’estil. No es pot considerar un gran llibre de detectius, però es passa bé l’estona.

    Carme, tampoc passa cada dia que estiguem d’acord, oi? Però a diferència de tu, a mi, com més negra, millor!

    Mireia, escriptora a tenir en compte, doncs. Hauré de seguir alguna recomanació que han fet per aquí.

    Assumpta, dues i mitja no és tan poc, fixat-hi. No oblidis la categoria sc. 0, 1 i 2 arroves és poca cosa. 3 ja és un bon llibre, 4 és pels escollits, i 5 per en Kvothe i algun Murakami. Serien gamma extra, vaja. Dues i mitja sembla un 5 pelat, però és una mica millor, un llibre distret i per passar l’estona. Així es diferencia d’un llibre sòlid al que li he donat 3@, i no és tan justet com per tenir-ne només dues.
    Ei, que aquests no es dediquen a delinquir, eh! Bé... més o menys no, hehehe. Aquest podria agradar-te, jo crec. Ah, i això de que no trobo cap llibre que consideri de novel•la negra m’ha inspirat un post, algun dia el faré. Sóc molt exigent, jo!
    Ja m’estàs posant deures? Mala persona...

    Núria, penso que sí que l’hem de considerar.

    Pons, totalment d’acord amb tu. Has de fer un esforç per passar per sobre d’això, i de vegades no val la pena. Em pregunto com ho veuen els iankis això quan llegeixen els llibres escrits allà.

    Jomateixa, no l’esborris, està prou bé. I pensa que jo solc ser sempre més estricte que tu.

    Màgia, segurament tu li trobaries poca substància, no és un llibre en el que la trama sigui el més important. La història està bé i l’estil m’ha agradat, però no està tractat amb el detall que requereixen les grans obres.

    Botika, tu ho has dit. No pot pretendre ser més del que és, perquè llavors seria per riure. Però com que ell mateix ja es defineix com d’estar per casa, fa l’efecte que se li pot esperar i prou.

    Ona, sigues molt benvinguda al meu blog, arribes entrant per la porta gran! Durant tot el dia he anat rebent al correu els teus comentaris a moltíssimes ressenyes i altres posts, has fet una repassada increïble, moltes gràcies! També he vist que, com anuncies, has fet propaganda al facebook de la llibreria, tot un honor que em mencionis. Ara miraré de contestar aquí mateix, perquè no hagis d’anar a mirar cada post, tots els comentaris que m’has fet al llarg del dia. Sempre m’agrada donar resposta, encara que m’has posat molta feina! Som-hi!
    Xoc de Reis: molt d’acord amb tot el que dius, és un llibre molt sòlid, molt ben fet, i si té èxit és perquè està fet amb molta cura i et fa entrar totalment en la història i les intrigues. Una saga per gaudir-la. Vaig pel tercer, el que passa és que els vaig llegint a poc a poc mentre llegeixo altres llibres. Tothom comenta que aquest és el millor, així que estic d’enhorabona. La meva intenció és llegir-los tots, és clar, però amb calma, aniré fent. Ah, com et deia, m’agrada contestar tots els comentaris, però si t’hi fixes, als que venen a fer-se propaganda no em digno a contestar-los.
    Dies de porno: no solc llegir literatura eròtica, aquest el vaig llegir per encàrrec.
    Homenatge a Catalunya: recordes molts detalls! A mi també se’m va quedar això de la Sagrada Família, era rotllo ‘perdoneu, però algú ho havia de dir’. Orwell és sempre feixuc, pel que he vist, però fa que el que explica tingui una importància per si sol. Aquest em va costar de llegir, però el vaig puntuar bé perquè com a document és molt valuós. Vist en primera persona, subjectiu, però molt esclaridor. Val la pena llegir-lo, encara que dubto que a ningú li passi com l’aigua.
    L’edat de ferro: penso que Coetzee no és autor per mi, massa impactant. De totes maneres, segurament en llegiré algun altre d’ell tard o d’hora, ja tindré en compte la teva recomanació. Continua en el comentari de baix

    ResponElimina
  12. Llibres de platja: aquest post neix de l’opinió d’alguna gent que els llibres que no són obres mestre de la literatura són dolents. Jo reivindicava aquesta mena de literatura amb aquesta denominació treta de la màniga, però es donen dos casos pel que fa a mi: 1) gairebé mai vaig a la platja i 2) vagi on vagi sempre porto el llibre que estic llegint en aquell moment, sigui del tipus que sigui.
    Dos dies a Barcelona: si fem cas del que anomenàvem llibres de platja, aquest no ho seria. És curtet i intens, una introspecció, més que no pas una història per passar l’estona. Em sembla que sí que estava per ebook, però no em voldria equivocar.
    El Señor de las Moscas: És un llibre que impacta, sens dubte. Convida a la relectura, però és d’aquests que penso que maduren malament. Amb el temps et deixa un regust amarg, et quedes pensant que l’espècie humana no té solució.
    El vigilant en el camp de sègol: dóna gust trobar gent que li té tanta mania com jo! És un d’aquests clàssics tan valorats, però fot tanta ràbia el protagonista... No sé pas què li veuen, suposo que em perdo coses. Jo de tu no intentaria rellegir-lo, crec que et quedaràs amb un pam de nas altre cop, igual que jo.
    Joc de trons: sóc un home de paraula, jo! Està molt bé la saga, ja t’ho dic. I sí, jo també he vist la sèrie, i tot i que cal dir que està prou bé, els llibres sempre són millors. Per no dir que a la segona temporada t’esbudellen part del tercer llibre, ehem...
    100 llibres ressenyats: he de dir que em fa molta mandra llegir literatura a l’ordinador. Aquí llegeixo blogs i en comento la tira, però per llegir una història i seguir-la prefereixo el paper. El que has de fer és aconseguir publicar la teva novel•la, i llavors ja farem negocis!
    El vell i el mar: a mi se’m va fer pesat i repetitiu. Suposo que els llibres que són tan introspectius i tan metafòrics se m’escapen. Suposo que al final, el que busco és que un llibre em distregui i m’atrapi.
    Tretze tristos tràngols: Sánchez Piñol és per mi un dels millors escriptors en llengua catalana de l’actualitat. És original, sorprenent, de la lectura d’aquest llibre em va sortir un post al meu altre blog i tot. Em va agradar, no saps mai per on et sortirà. De Pedrolo només vaig llegir el Mecanoscrit a l’escola, i ara el torno a tenir per aquí per fer una relectura adulta.
    Relectures: de vegades un bon record ho és tot. No val la pena espatllar-lo.
    1984: és un dels llibre que em sembla que deixa la mateixa sensació a tothom. És pesat i molt dens, però és un altre dels que cal llegir. Estem molt més a prop del llibre del que ens sembla, ens controlen de tantes maneres que em sembla que estem pitjor i tot. Això sí, són més subtils i no ens ho fan veure tan clar, però ens tenen a tots agafats pels...
    Segones parts...: doncs no sempre. En aquell post van sortir idees molt interessants, i faig servir un mètode o un altre depenent del cas. Hi ha segones parts que pots explicar de què van perfectament sense destapar massa res de l’anterior llibre, i no cal avisar. Però ja saps que la saga de Cançó de gel i foc evoluciona molt, i si expliques alguna cosa del segon llibre per força has d’explicar coses del primer. I t’asseguro que m’estimo els llibres i no m’agrada que ningú m’esbudelli el contingut, per tant, miro de no fer-ho jo als altres.
    Pandora al Congo: obligatori tornar a dir la teva opinió. No et diré res, però m’agradarà saber què en penses. Temps després em vaig adonar que potser havia exagerat posant-li 5@, però en tot cas tampoc hauria tingut massa menys puntuació. Personalment em va agradar més que La pell freda, però vaig veure que hi havia diversitat d’opinions al respecte.
    Persèpolis: tampoc sóc massa aficionat a la novel•la gràfica, aquest va ser un regal, i un regal l’has de llegir. Em va sorprendre molt gratament, això sí.
    El món de Sofia: és que on s’és vist que un gos parli?? Si és que... Continua en el comentari de baix

    ResponElimina
  13. Trilogia Millennium: per mi la farsa més gran dels darrers temps. Almenys que hagi llegit jo. Està bé, enganxa i tota la pesca. Però al llibre li sobren més de 1000 pàgines. Si no fos una trilogia i fos un sol llibre, estaríem parlant d’una grandíssima obra. Però és clar, com que el primer no té res a veure amb el segon i el tercer... Tothom està enamorat de Salander. A mi no em fa ni fred ni calor.
    I ja ho tenim això, ja no et contesto el comentari del post inaugural, però em sembla que no m’he deixat cap altre comentari teu per contestar. Gràcies per tota aquesta repassada i m’alegro que hagis gaudit tant amb les meves ressenyes. Estaré encantat de tenir-te per aquí sempre que vulguis passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooooh! Tants llibres comentats i no ho heu dit res de Dickens!! Onaaaaaaaaa!!! Que en XeXu s'ha llegit un Dickens!! :-))) Que som al bicentenari!!

      Aquí tens la ressenya:

      http://llibresipunt.blogspot.com/search/label/Charles%20Dickens

      Gràcies!!! :-)))

      Elimina
    2. Collons, quanta lletra! Quin honor, tot això escrit per a mi! XDD Gràcies per la benvinguda. Doncs com encara no he acabat la novel·la, no la puc publicar, però sí que la tinc registrada en gran part per evitar plagis. La tinc feta en versió epub pels que tenen ebook, sols que el format bloc em va semblar molt original perque els seguidors més fidels gaudeixen molt quan es troben amb un nou capítol a primera plana. A més, el fet de posar-hi les imatges que vull (que en un llibre no passaria pas) enriqueix molt la història. Bé, entenc que no t'agradi llegir a la pantalla coses tan llargues. Però si un dia et ve de gust una mica de ciència ficció catalana, passa't per l'Ona Gal·làctica. ;)
      Doncs et recomano molt que rellegeixis el Mecanoscrit del segon orígen. No sé si t'agradarà, però a mi em va sorprendre gratament. Potser per que no sabia ben bé de que anava la història.
      Prometo venir a dir el que en penso de Pandora al Congo. :)
      Jo trobo que Millennium ja està bé tal com està. Potser el tinc idealitzat per que mai havia llegit un llibre d'aquella mena. I la Salander m'agrada per que té molts ovaris i per que és punk, i de sempre m'han agradat les noies punks, i més si són tan fosques i enigmàtiques com aquesta.

      Elimina
  14. Assumpta, és que jo tampoc he llegit res del Dickens sent-ne conscient. Vull dir, que de petita vaig llegir Conte de Nadal, i Oliver Twist. Però gairebé no en recordo res de res. :( Potser n'hauré de fer una relectura. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh... Segur que vas llegir La cançó de Nadal i Oliver Twist en versions adaptades (si eres petita hehe)... Has de posar-hi remei, de veritat... T'agradarà!! No saps com lamento jo haver passat més de 40 anys de la meva vida sense haver llegit res del GRAN CHARLES DICKENS ;-)))

      Elimina