divendres, 16 de novembre de 2012

Ritos iguales

Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: Equal Rites, anglès, 1987
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 268

És ben sabut que, quan un mag ha de morir, passa el seu bastó i els seus poders al vuitè fill d'un vuitè fill. I això és el que pensa fer Tambor Leño, que ha arribat a un racó de món anomenat Culo de Mal Asiento. Sap a qui va a buscar, al ferrer del poble, que compleix els requisits que ell necessita. Només hi ha un petit inconvenient. En aquest cas, el vuitè fill d'un vuitè fill... és una filla. I si hi ha una norma sagrada pels mags, és que sempre han de ser homes, mai cap dona ha estudiat a la Universitat Invisible per esdevenir mag. Però la petita Eskarina hereta el bastó i un munt de màgia que no sap controlar, però que sempre l'afavoreix. Mag no, però és molt respectable per una dona convertir-se en bruixa, i això intentarà aconseguir la bruixa local, Esmeralda Ceravieja, més coneguda com a Yaya, fer que la nena esdevingui bruixa i no mag com ella vol. Però els poders que se li han concedit van més enllà de la voluntat de qualsevol.

Un cop t'acostumes a la manera d'escriure de Terry Pratchett, li acabes trobant la gràcia i tot. Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'ell i tot i estar ambientat en el seu món inventat de Mundodisco, els personatges que hi apareixen poc tenen a veure amb els protagonistes dels dos primers llibres. Però l'estil sí que es reconeix, històries delirants amb un munt de màgia de tot tipus, situacions estrafolàries i gens convencionals, un desafiament constant a l'ordre establert de les coses que coneixem. En aquest cas la història té un molt bon fons moral, però s'embolic moltíssim explicant coses sobre la màgia de manera semi-seriosa. El millor de tot, sens dubte, són els contrapunts del narrador referents als diàlegs dels personatges, alguns m'han fet riure de valent.

Pratchett fa molt bé el que sap fer: humor sobre la fantasia. Però els seus llibres són una mica poca-soltes en general, encara que se'ls endevini un bon fons. Això fa que siguin ideals per agafar-ne un de tant en tant, quan el cos et demana alguna cosa poc seriosa. Però també t'ha d'agradar el gènere, sinó és molt possible que l'abandonis. A mi m'ha distret i divertit, però també se m'ha fet pesat en algunes parts, no ha aconseguit centrar la meva atenció, massa explicacions sense sentit. Res de l'altre món, però un tipus de literatura que pot venir de gust.

Puntuació: @@   

12 comentaris:

  1. Mai he llegit Pratchett i potser aquesta obra en pot ser una bona oportunitat. Em quedo amb les dos últimes frases i em sembla que m'agradarà per passar un ratet. Ara em ve de gust llegir alguna cosa que em faci gràcia i que no hagi de pensar molt (ja tinc prou maldecaps), com quan miro una pel•lícula d'acció un diumenge a la tarda per passar la ressaca, ...

    ResponElimina
  2. Interès zero, crec. Jo per llegir una cosa d'aquest estil i que t'aporta aquest "no cal que et concentris gaire", ja em poso a fer mitja... així algun dia acabaré el jersei que estic fent!
    Doncs res, Pratchett, tot teu i del Pons. Jo seguiré amb la meva estimada JK Rowling i el seu nou llibre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha jo també he pensat en en PONS!! ;-))

      Eeeeei, ja ha sortit el nou llibre de la Rowling? En català?

      Elimina
    2. No sembla gaire espavilada la teva estimada JK Rowling xD
      http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/4732385.stm

      Elimina
  3. Jo n'he llegit un d'en PRATCHETT, aquell que era tan econòmic, que valia menys de 2 Eurs. i em vaig enamorar de l'Equipatge i vaig riure molt amb en Dosflores... Potser algun dia n'agafi un altre ;-))

    Com és que no està en PONS per aquí? POOOOOOOONS!!! Que en XEXU parla d'en Pratcheeeeet homeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  4. He intentat llegir-ne algun d'aquest tipus, però no hi ha manera; no m'enganxen. Em sembla que passaré.De totes maneres no em tanco portes. Si mai en vull llegir un, ho provaré.^^

    ResponElimina
  5. Ritos iguales té elements de dos sagues (la dels mags i la de les bruixes) però realment està considerada com una novel·la lliure. Personalment la saga de les bruixes es la que menys m'agrada, però tot i això m'agrada, evidentment. El que està clar es que ritos iguales està més ben feta que els dos primers llibres que son molt caòtics. Aquest no el recordo gaire bé perquè es dels primers que vaig llegir ara fa gairebé 6 anys, però em sembla recordar que tot i no tenir cap personatge carismàtic era força bo.
    Més que anar llegint els llibres de Mundodisco per ordre de publicació et recomano que agafis una saga des del principi i l'acabis ja que els primers llibres del Mundodisco son els més fluixos, però es clar, per conèixer els personatges es lògic que s'ha de començar pel principi. Personalment, veig que no ets molt fan de la fantasia, així doncs et recomanaria la saga menys fantàstica, la de Guàrdia. Que comença amb "Guàrdies, guàrdies!" podríem dir que es en part novel·la negra d'investigació policial, amb fantasia, això si, per alguna cosa apareix un drac. Se que em repeteixo, però el primer de la guàrdia es el més fluix, però serveix per conèixer dols meus personatges preferits el Capità Zanahoria i en Samuel Vimes, i apareix lleugerament el meu preferit, el patrici de la ciutat.
    Es una metáfora de la puta existencia humana, un dragón. Y por si eso no fuera lo suficientemente malo, también es una jodida cosa enorme, caliente y voladora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest nano, en PONS, em cau força bé :-))
      Crec que és el comentari més llarg que li he llegit mai :-DDD

      Elimina
  6. Estic d'acord amb en Pons, els primers son els mes fluixos. Les bruixes son molt pesades, la saga de la guardia es la millor per mí, juntament amb la de la Mort.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo en volia llegir algun dels seus, però mai m'he acabat de decidir.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels comentaris. Molts encara no us heu atrevit amb Pratchett, però podríeu. En ser barreja de gèneres, potser més d'un li trobarà la gràcia. Com veieu, hi ha autèntics fans d'ell.

    Joan Canela, ja ho saps, humor poca-solta ambientat en un mon de màgia estil medieval. Si t'atreuen aquests ingredients, aquest és el teu autor.

    Yáiza, no se'n parli més. Està clar que és un autor que deixarà indiferent a molta gent. A mi em distreu una estona, però tampoc no et pensis. Cadascú té les seves predileccions, i em sembla que ni tu ni jo no serem fans d'aquest autor, encara que suposo que el seguiré llegint.

    Assumpta, si et van agradar aquests personatges, no triïs aquest llibre com a segona opció, perquè no en surt cap. Ara, crec que també t'encantaria la Yaya Ceravija, té punts molt bons. En Pons no podia faltar a la cita, ja ho veus.

    Maria, ja saps que si no entra, no entra, però també són moments, és clar. Ves a saber si algun dia et cridarà.

    Pons, gràcies per aquest anàlisi tan acurat. El llibre no està malament, però crec que és l'estil en general que no em permet veure'l com alguna cosa més. Els personatges que surten estan bé, no es pot negar. Com en altres casos, et faré cas. El problema és que els llibres que tinc me'ls va passar una companya de feina que feia neteja, són dels primers i jo he comprat els que faltaven per seguir l'ordre. Encara me'n queden tres que tinc per casa, i els vull llegir, és clar, però al seu temps. M'interessa aquesta saga de la guàrdia, així que ho tindré en compte, però com que no crec que arribi a ser un estudiós de Pratchett com tu, tampoc puc discriminar tant entre sagues, de moment són llibres d'humor basats en un món de fantasia, així en general. El quart quin és, el 'Mort'? Aquest serà el proper a ser llegit, ja veus.

    Miqueldps, benvingut al blog. Ja veig que estàs d'acord amb en Pons i això reforça el seu discurs. Però és clar, ell és l'autoritat de Pratchett per aquí.

    MBosch, és molt poca-solta (en Pratchett, no en Pons... bé...), i no m'estranya que molta gent en provi un i passi. Però crec que és qüestió de saber què estàs llegint. Si esperes fantasia seriosa i ben argumentada et pot decebre. Si saps què t'hi trobaràs, se'l pot valorar pel que és.

    Jomateixa, llegir-ne algun no et costaria gens, segur. Tu que llegeixes altres llibres de fantasia, potser et faria gràcia i tot.

    ResponElimina