dimecres, 28 de novembre de 2012

Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Ara llibres, 2012
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 213+47 d'apèndix
Llegit en: Català

De vegades, quan acabo un llibre, em pregunto per què redimonis l'autor li va posar aquell títol. Doncs aquest cop el títol no pot ser més evident i més explicatiu del que podem trobar a l'interior de les cobertes, de principi a fi. Aquest és un llibre divulgatiu sobre el càncer, aquest enemic invisible al que tanta por tenim. Està organitzat en tres parts, una primera explicativa de la malaltia, una segona sobre prevenció i una tercera sobre tractaments. Al final es pot trobar un apèndix molt complet amb informació interessant i assequible per tothom, i un apartat de preguntes freqüents, que per cert van ser aportades a les xarxes socials i als blogs. El càncer ens segueix generant por, però gràcies a aquest llibre i a d'altres fonts, podem aprendre que ja no és tan temible com ho era abans, i que li estem guanyant la batalla, tot i que segueix sent un competidor molt dur.

No és cap novetat que Salvador Macip és un bon divulgador, això ja ho vaig descobrir amb llibres anteriors, però aquest és el seu tema, la seva recerca està relacionada amb el càncer. Això facilita explicar la malaltia, o malalties, com diu ell, d'una manera clara, fresca i entenedora perquè tothom, encara que no tingui una base científica, la pugui entendre. A mi, que sí que tinc aquesta base, m'ha servit per refrescar molts conceptes i aprendre'n de nous, la recerca avança a molta velocitat. Sobre el contingut, poc a criticar, és complet i exhaustiu, sense atabalar el lector. El que si que es pot revisar és el text, hi he trobat algunes errades que es podrien corregir fàcilment amb una repassada. I bé... la coberta no seria la millor que he vist tampoc...

Dels llibres de divulgació el millor elogi que se'n pot fer és dir que són interessants i fàcils d'entendre, i aquest compleix les dues condicions, molt especialment la primera, perquè és un tema que no pot deixar indiferent a ningú. A més, que t'ho expliquin de manera tan planera, amb la voluntat de desmitificar un dels grans carnissers de la nostra societat no passa cada dia. És amè de llegir i com a molt ens podem entrebancar en la part de tractaments, però res greu. Una lectura ben recomanable, encara que hom hi ha de posar ganes i voluntat, jo també prefereixo les novel·les, és clar, però en certs temes val la pena estar al dia.

Puntuació: @@@@

10 comentaris:

  1. Desconeixia aquest vessant divulgatiu d'en Salvador Macip. Me l'apunto. Un petó, Xexu!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la crítica! Molt content amb les 4 arrobetes i sobretot que l'hagis trobat interessant i fàcil d'entendre, que és l'objectiu, com tu dius. Sí que hi ha algun error, i esperem solucionar-los a la propera edició!

    ResponElimina
  3. A veure si aquest Nadal faig que me'l regalin!

    ResponElimina
  4. Em penso que de moment no el llegiré, ja en tinc prou amb els manuals de preparació pel MIR! Però potser sí que és bona lectura per la família... de vegades la paranoia amb el càncer es fa massa grossa. Bé, no vull dir "paranoia" en sentit pejoratiu, que la gent que ho té, ho pateix, i amb tot el dret del món. Però hi ha qui li surt un gra i es pensa que es morirà de càncer de forma imminent!

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. El vaig veure pel diari Ara.
    Tinc moltes ganes de llegir-l'ho.

    ResponElimina
  7. Aquest el vull llegir! A més, que jo tinc permís per agafar-lo de la biblioteca, però els demés no, eh? Els demés a comprar-lo! ;-))

    ResponElimina
  8. Me n'adono que no conec gaire la malatia, de fet... l'ajut que explicava que donem és per a un psicooncòleg, suposo que el llibre també tracta aquesta part psicològica. Sí que fa respecte, la malaltia, m'apunto la recomanació.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots per comentar, especialment a l'autor de l'obra, que m'encanta tenir per aquí, avui no es podrà queixar de com he deixat el llibre! Però és cert, és un bon llibre de divulgació molt assequible per tothom, així que es mereix una bona valoració. El càncer és un tema molt vigent i és bona cosa conèixer-lo una mica més.

    Núria, per davant de tot, en Macip és científic. Ha escrit ja alguns llibres de divulgació, i s'explica molt bé, val la pena llegir-lo.

    Salvador, un plaer llegir-te un cop més. No regalo arroves perquè sí, si li poso quatre punts és perquè, com a llibre de divulgació, l'he trobat interessant i ben fet, sòlid. Fa de mal comparar amb una novel·la a la que posi 4@, els barems són diferents, és clar. Amb la novel·la sóc més exigent, no n'hi ha prou amb que estigui ben feta o ben escrita, li calen altres ingredients, suposo que s'entén.

    Porquet, quin pla més astut. Vaig a deixar caure els llibres que vull, a veure si a mi també em cola.

    Pons, i què et penses que fas tu? Fas divulgació de diferents coses, ens ensenyes vídeos, fotos i de tot que no coneixeríem si no visitéssim el Pons's blog. On és la diferència?

    Yáiza, l'estratègia a seguir, doncs, és regalar-lo als de casa, que el llegeixin a veure si aprenen alguna cosa i es tranquil·litzen, i quan estiguis més lliure, el llegeixes tu, que és curt i l'acabaràs de seguida. Encara que potser a tu no t'ensenya tantes coses, jo tot això ho tenia molt rovellat, però encara em cau la llagrimeta amb Ras i p53...

    MBosch, a mi el títol em sembla correcte, però sóc de ciències! De vegades dubto amb aquests pronoms febles, però és que penso que depenent de com consideris la paraula concreta, en aquest cas 'càncer', hi va un o altre. I no sabria dir... el càncer és massa complex com perquè només li toqui un pronom feble!

    Maria, ja saps, ara que ve Nadal...

    Assumpta, segur que el vols llegir? Pensa que mor gent també, eh? Hi ha molts morts, com en aquell de les epidèmies. No, és conya, val molt la pena llegir-lo, s'aprèn molt, i cal estar al cas. Ideal per mirar la Marató de TV3 i entendre moltes més coses.

    Gemma Sara, el llibre no aborda directament aquesta qüestió psicològica, perquè no és l'objectiu. No és un llibre que t'expliqui com afrontar el càncer, sinó que t'explica què és, i que a dia d'avui ja no és una condemna com era temps enrere. La vessant psicològica comença per aquí, per intentar que la gent no s'ensorri quan li diagnostiquen càncer, però des del punt de saber que és greu, però que potser no n'hi ha per tant, per afrontar la malaltia més aviat amb un 'vaja, quina mala sort, anem a veure quines opcions tenim', que no pas amb un 'oh no, sóc pell, vaig a tirar-me d'un pont abans no s'estengui. El treball psicològic hi ha de ser igual, però partir d'una visió més positiva ja ajuda. Ja ho saps, el partit no acaba fins que l'àrbitre no pita el final.

    ResponElimina