dijous, 8 de novembre de 2012

El carter sempre truca dues vegades

Autor: James M. Cain
Editorial, any: labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: The postman always rings twice, anglès, 1934
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Manuel de Pedrolo
Número de pàgines: 141
Llegit en: Català

Frank Chambers viatja en un camió carregat de palla fins que el fan baixar. És un home sense ofici ni benefici que sobreviu fent feinetes aquí i allà, no li agrada quedar-se massa temps al mateix lloc. Però aquest cop ha anat a petar a la taverna Twin Oaks, i allà l'amo, un grec llardós, li agafarà simpatia de seguida. Li ofereix una feina i un sostre, i el nostre vagabund accepta, però no precisament per l'hospitalitat d'en Nick Papadakis. La seva dona, la Cora, està de molt bon veure, i entre ella i en Frank de seguida s'estableix una química difícil de refrenar. No trigaran a tenir el seu primer encontre íntim, a esquenes del marit d'ella, és clar. I posat que l'amor floreix entre ells, només tenen un obstacle que salvar. Però a grans mals, grans remeis, oi?

Més que per la novel·la, aquest títol és conegut per la famosa pel·lícula protagonitzada per uns joveníssims Jack Nicholson i Jessica Lange, o fins i tot per una versió encara més antiga. Es tracta d'una crònica negra, els protagonistes són els que volen delinquir, i la investigació arriba a posteriori, quan nosaltres ja sabem perfectament què ha passat. El llibre té prop de 80 anys, però no se li nota el pas del temps. La passió, l'ambició, la desconfiança, l'amor i l'odi són els temes centrals, una trama molt psicològica que costa saber cap on portarà. Es llegeix d'una revolada, tot i que m'ha semblat que mica en mica anava perdent un pèl de força. No obstant, tot el que passa té la seva importància.

El dilema que planteja el llibre m'ha semblat molt interessant, i les conseqüències que se'n deriven també. Aquesta idea està molt ben tractada i se'ns planteja des de diferents vessants, fa pensar. Penso que és d'aquests llibres que si fos gaire més llarg començaria a perdre, però té la mida justa. L'he trobat recomanable i potser aquesta sensació que va de més a menys només és una percepció meva. I per cert, em dec haver despistat... algú em pot explicar el perquè del títol?

Puntuació: @@@

12 comentaris:

  1. Mai se m'hauria passat pel cap llegir aquest llibre, que ni tan sols sabia que existia (només coneixia la pel·li, que tampoc no he vist). Pel que dius, l'argument em sembla força interessant. I sent curt, doncs mira, potser és una bona opció per aquesta temporada alectora que tinc. Em costa molt agafar un llibre i acabar-lo... Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  2. Ni idea. Connec la peli i l'escena amb la farina i la taula de cuina xò no l'he vista. Ni sabia que era guió adaptat d'un llibre. Xò ho puc preguntar a casa, crec que la tenen i tot!

    ResponElimina
  3. Fa força vaig veure la pel·lícula; no ho sabia que provenia d'aquest autor. no sé pas si l'acabaré llegint aquest concretament, però me l'apunto per veure si n'ha escrit algun altre no tan conegut.

    ResponElimina
  4. Resulta que el títol ve d'una anècdota personal d'un guionista, amic de Cain i que fa referència al destí de les persones.

    Aquest amic li va explicar que esperava notícies sobre si una obra seva havia estat acceptada, però que, com tenia por que les noticies fossin negatives, gairebé esperava que el carter no anés a casa seva... però no hi havia res a fer, el carter anava i no tan sols trucava una vegada, no... si no l'havien sentit, trucava una segona: no hi ha opció a escapar a allò que ha de venir.

    No, no he vist la pel·li, però sóc boníssima amb el Google :-DDD

    ResponElimina
  5. Caram, dir que ens ha de sonar per la peli em sembla agossarat, que alguns fins i tot llegim! El llibre és un clàssic en maiúscules, novel·la negre en estat pur.

    ResponElimina
  6. Crec que vaig veure la pel·lícula ja fa molt temps, així que com no recordo la trama podria llegir-lo sense problemes.
    Caram Assumpta, només cal preguntar i patapam! ja tenim la resposta.

    ResponElimina
  7. el llibre està clar que no caurà, però la peli si, ja la tenia pendent a "la llista" però la faré avançar posicions, més que res per semblar un snob del cine clàssic de tan en tan, en general no em solen agradar aquests clàssics però en mica en mica vaig veient els més famosos.

    ResponElimina
  8. Recordo la pel·lícula, brutal, en tots els sentits. Me l'apunto. Veig que darrerament hem coincidit amb poc títols. Una abraçada, XEXU.

    ResponElimina
  9. Un clàssic amb totes les lletres, encara que, com passa molts cops, la pel·lícula ha fet oblidar que hi havia un llibre darrere. Està molt bé tenint en compte els anys que té. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Yáiza, el plantejament del llibre és el seu punt fort, i és molt interessant. Un cop l'argument està desgranat, perd una mica de força, però segueix estant bé. Tampoc he vist la pel·lícula, però en parlen bé també. A veure si recuperes les ganes de llegir.

    rits, tampoc sabia que era un guió adaptat, això m'ha passat diversos cops, com amb el 'Fight Club'. Si és que ja ens ho hauríem de pensar, la resposta està en els llibres!

    Maria, l'autor jo no el coneixia i no sé què més ha escrit, però el nom del llibre el coneixem tots, és impossible no haver-lo sentit algun cop, encara que generalment és per la pel·lícula.

    Assumpta, moltes gràcies per l'explicació! Però ara em malacostumes, ara sempre que tingui un dubte d'aquests em deixaré vèncer per la mandra i et faré buscar a tu, així estaràs distreta i jo tindré el que vull saber!

    Joan, potser hauria de dir que a mi em sonava per la pel·lícula, encara que tota la resta de comentaristes són tan lectors com el que més, i coneixien la pel·lícula i no el llibre. Clàssic sí, però més que novel·la negra jo en diria crònica negra. Encara que no entrarem a discutir sobre gèneres, oi?

    Jomateixa, és una bona opció de lectura, i no et traurà massa temps. A tu ja et van aquesta mena de llibres, i fer una pausa entre totxos no està malament, oi?

    Pons, ja és alguna cosa si t'has animat a fer saltar la pel·li algunes posicions. Si és com el llibre, suposo que farà bo de veure, ja ens explicaràs què t'ha semblat, si vols.

    Jordicine, llibre+pel·li és la combinació perfecta per tu! Això de les lectures va com va, amb la llista de final d'any ha veurem les coincidències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc una ment brillant. No pateixis, tu pregunta :-))

      Per cert, falta menys d'un quart d'hora perquè surti el proper Relat Conjunt... com sigui un quadre abstracte saltaré per la terrasseta de la cuina.

      Elimina
  10. Doncs sí, més o menys hem tingut les mateixes sensacions. Tot i que per mi no anava a menys, crec que és força regular.

    ResponElimina