dissabte, 8 de setembre de 2012

L'edat de ferro

Autor: J. M. Coetzee
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: Age of Iron, anglès,1990
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català
Premis: Llibreter 2003

La senyora Curren viu a Ciutat del Cap els darrers dies de l'apartheid. Rep una mala notícia: té càncer. No li queda massa temps, i l'edat no hi ajuda. Per aquest motiu decideix escriure una llarga carta a la seva filla exiliada a Amèrica ja fa temps, per explicar-li els últims dies de la seva vida i deixar així un llegat de la seva existència. Com a tota companyia té un rodamón anomenat Vercueil, que decideix ajudar i li permet viure a la seva propietat. Junts viuran la cara més crua de la Sud-àfrica dels conflictes racials, allò que ningú no desitja que passi al seu país estimat. Dona d'idees clares, la senyora Curren anirà descrivint la situació de la ciutat a l'hora que reflexionarà sobre la seva vida.

Sense moure's de Sud-àfrica, aquest llibre aporta una perspectiva diferent de la situació d'allà que la de La leona blanca. Aquest llibre no deixa de ser una reflexió vital d'una anciana que sap que es mor, però no està exempte d'una gran càrrega de crítica social. La dona es dirigeix a la seva filla, que és qui ha de llegir aquestes últimes paraules. Està distribuïda en quatre parts, però no tenen cap diferenciació unes i altres, només explica el que va vivint i pensant. El to és reflexiu i, per tant, embolicat de vegades.

Torno a llegir un d'aquells llibres que t'adones que és una bona obra, un text que podria agradar i molt a altra gent, però en el meu cas se m'ha fet una mica carregós i pesat. No és que sigui depriment, però es palpa l'amargor de la senyora Curren en molts passatges, i això fa que estigui ben escrit, però no que hagi aconseguit captar la meva atenció. M'ha costat una mica i he trigat a llegir-lo més del que tocaria, però no em sorprendria si algú em diu que l'ha llegit i li sembla una obra fantàstica, un document acurat i ben documentat. A mi senzillament, no m'ha acabat d'entrar.

Puntuació: @@

14 comentaris:

  1. No he llegit res d'aquest senyor i tindria ganes de fer-ho. Com que el tema l'he trobat interessant, me l'apunto per una propera lectura. Bufa me'n queden un munt!

    ResponElimina
  2. Tindré present la teva ressenya per ajornar-lo un xic més...tinc tants llibres pendents que podrà esperar una micona. De fet, sóc lenta llegint i amb el "Jo confesso" puc estar-m'hi una bona temporada. Tot i que he de confessar que el que he llegit fins ara, només 300 pàgines, em confirmen que Jaume Cabré és un virtuós de l'escriptura. Un petó, Xexu!

    ResponElimina
  3. Si vas creure que m'agradaria, ho has encertat. Reconec que és un llibre difícil pels sentiments i emocions que sentim al llegir-lo però el vaig trobar molt sincer i molt real.

    ResponElimina
  4. Veig que encara que tu només li dones dues @ hi ha també opinions bastant favorables. Com en tinc tants de pendents, aquest, de moment, no farà cap a la llista.

    ResponElimina
  5. Ai, aquest bon senyor va guanyar un Nobel... Recordo que va sortir al Joc Cent d'en Tibau, hi havia una obra que era seva i vaig anar a la biblioteca i vaig estar buscant totes les seves novel·les a veure si alguna començava amb la frase que jo buscava :-))

    Doncs bé així, en principi, no m'atrau gaire (els Premis Nobels solen ser complicadets escrivint) i si, a més, tan sols li poses dues arroves doncs res...

    ResponElimina
  6. No és una temàtica que em crida massa l'atenció, i sabent que no es tracta precisament d'un llibred dinàmic i ple de girs sobtats a la trama, em penso que de moment queda fora de la meva llista. Aviam el proper...

    ResponElimina
  7. El vaig llegir fa temps i em va agradar bastant per la manera amb què estava escrit i per tots els sentiments que desprenia. Si en aquell moment hagués tingut bloc crec que li hauria posat tres arroves.

    ResponElimina
  8. No he llegit res de J. M. Coetzee, tot i que és un autor força comentat. El tema del llibre a simple vista no em crida, i menys després de llegir la teva ressenya. Crec que, de moment, aparco Coetzee.

    ResponElimina
  9. L'he vist molt sovint en les taules de les llibreries on hi ha les edicions de butxaca (les que més sovint em miro). Crec que el llegiré, però més endavant, no em ve de gust llegir coses depriments ara mateix.

    ResponElimina
  10. Doncs a mi em va agradar. El recordo punyent, dur i sincer.

    ResponElimina
  11. Doncs si se t'ha fet pesat, el descarto. N'hi ha tants, XEXU! Per cert, et recomano el que he llegit jo aquesta setmana. M'ha semblat bruta: 'La dona veloç', d'Imma Monsó. Ja saps que sóc molt exagerat, però per a mi hi ha un abans i un després de llegir-lo. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. només dos arrobes només es mereixen que em llegeixi el post en diagonal i gracies

    ResponElimina
  13. Aquest és un autor reconegut que sembla que cal llegir. Estic segur que a alguna gent pot arribar més que a mi aquesta història, perquè és un bon llibre. Ja sabeu que en tema de gustos, no hi ha res a fer, però hom pot reconèixer que un llibre està ben fet encara que no li hagi agradat. Gràcies a tots pels comentaris.

    Maria, l'autor és àmpliament reconegut, no sé si aquest és el seu millor llibre, però segur que val la pena llegir-lo. Jo no descarto tornar-ho a fer.

    Núria, tothom parla meravelles d'aquest llibre, i a mi no m'acaba de cridar. A veure si al final hauré de fer cas de les crítiques, però l'expectativa és tan alta que no sé jo si m'acabaria d'agradar. Potser m'acabaria decebent.

    Kweilan, doncs sí, en llegir-lo vaig pensar que és del tipus de llibres que et podia agradar, m'alegro de no haver-me equivocat, però em confirma que si a tu t'agrada, a mi no m'acaba de fer el pes...

    Jomateixa, les meves arroves són sempre una opinió personal, però jo mateix reconec que és un bon llibre que pot agradar a força gent. Que no m'agradi a mi, és només circumstancial.

    Assumpta, just a la fusta, és un Nobel, i això et dóna una idea del tipus de literatura que fa, potser massa enrevessada per aquells que ens agrada només distreure'ns amb la lectura. No sé què ho fa que els Nobels siguin sempre així. Fins que li donin a Murakami, que li acabaran donant, i llavors diré que els Nobels són fantàstics!

    Yáiza, no et faig massa llegint aquest llibre, però mai se sap, és clar. No és dolent, però més aviat té poca acció i molta reflexió. Suposo que vol el seu moment per ser llegit.

    Myself, penso que està força ben recreat, és un mèrit que se li ha de donar. Expressa molt bé com se sent la protagonista i tot el que viu, fins i tot en els moments que està més crispada. Però que estigui ben fet no vol dir que ens hagi d'agradar, és clar.

    Màgia, a mi també em cridava l'autor, perquè l'he sentit anomenar molt. No tanco la porta a tornar-lo a llegir, malgrat que no l'he puntuat massa bé, li reconec el mèrit literari.

    Botika, faràs bé si esperes una mica, doncs. No sé si és massa depriment, però no seria un llibre alegre, tampoc.

    Veí, talment com el podria descriure jo, aquestes coses no li falten, i està molt ben escrit. Els mèrits no li trec, però a mi no m'ha acabat d'arribar la història.

    Jordicine, sí que em sembles una mica exagerat, hehehe. He vist la teva ressenya i la tinc pendent de llegir, després ho faré. Parlen bé d'aquest llibre, però jo vaig llegir la contraportada i em va estressar. No el tinc descartat ni molt menys, però el vaig aparcar en aquell moment. Ja veuré que en dius, però m'ho puc imaginar amb el que has comentat aquí!

    Pons, no valia la pena ni que el miressis, aquest segur que no és per tu.

    ResponElimina
  14. Et recomano "Esperant els bàrbars" d'en Coetzee. Em va impactar molt.

    ResponElimina