dimecres, 15 d’agost de 2012

El señor de las Moscas

Autor: William Golding
Editorial, any: Alianza, 2010
Títol original, idioma, any: Lord of the Flies, anglès,1954
Gènere: Narrativa
Traductora: Carmen Vergara
Número de pàgines: 286
Llegit en: Espanyol

Una trentena d'estudiants anglesos pre-adolescents sobreviuen a un accident aeri i queden atrapats en una illa deserta, sense cap adult. Un dels grans, en Ralph, s'erigeix com a líder per votació popular, sempre recolzat per en Piggy, el més intel·ligent de tots però també objecte de burla per ser gras, curt de vista i asmàtic. En un principi tots treballen plegats per mantenir una foguera fumejant i per construir refugis per tots, però no triguen a aparèixer les desavinences, principalment per part d'en Jack, un nano arrauxat que només pensa en caçar porcs senglars. Els seus companys i ell, que havien format part d'un cor i ara s'han convertit en caçadors, inicien una revolta que portarà el grup a fragmentar-se. El salvatgisme i la violència van en augment, per pena d'en Ralph. Ell només desitja que els rescatin.

Es tracta d'un clàssic modern que s'ha fet famós per mostrar com és la naturalesa humana, fent servir un experiment una mica macabre: L'evolució d'una colla de joves innocents que es veuen perduts en una illa, com afloren els instints més enterrats, com la rauxa s'imposa al seny per més que hi hagi qui el vol mantenir. Una lluita entre la raó i els impulsos. El llibre es llegeix bé tot i que s'adorna una mica en algunes descripcions, però mira d'explicar bé l'entorn on es troba la canalla i els fets. 12 capítols llargs a través dels quals l'evolució dels nanos es fa ben patent. L'argument és força inversemblant, és clar, però no és el que compta aquí.

D'aquest llibre se'n va fer una pel·lícula que, per variar, no he vist. Val la pena llegir-lo, a mi m'ha passat molt bé. La crueltat dels nens es mostra des del principi, però comença com seria a qualsevol escola, per anar donant pas a estadis majors. Agafes afecte a alguns personatges i a d'altres no gens, i suposo que això va una mica a com és cadascú. Un llibre per pensar i veure's reflectit en algun dels caràcters que simbolitzen maneres d'actuar. Què faríem nosaltres de trobar-nos en una situació així? Lectura recomanable.

Puntuació: @@@
La idea de llegir-lo la vaig treure, un cop més, de can Bosch.

14 comentaris:

  1. A tenir en compte, doncs. Queda apuntat!

    ResponElimina
  2. "M'ha passat molt bé"? Apa, quina manera de descrirue'l! Si alguna cosa no passa és bé, més aviat s'atravessa, si et pares a pensar tot el que està dient! :-) És un gran llibre, s'ha de llegir.

    ResponElimina
  3. No l'he llegit, però aquest si que tinc previst veure la pel·lícula en breu (abans no s'acabi l'any), no pel llibre, sinó per comparar-la amb el capítol 9x14 Das Bus

    ResponElimina
  4. Jo també el vaig llegir fa poc, crec que l'estiu passat. Em va impressionar molt, per la credibilitat de les reaccions de cada nano, no així del argument del llibre. Però no és això el que conta,com bé dius. Fa por. Un gran llibre. La peli no l'he vista. Tampoc tinc gaire interès en fer-ho.

    ResponElimina
  5. Millor no trobar-s'hi :-)

    Recordo la ressenya d'en MARCEL, però no recordo si li va agradar o no... Jo crec que és una mica depriment, no? Veure tots aquests instints agressius... No sé pas què decidir.

    ResponElimina
  6. L'he vist recomanat alguns cops i no m'acabava de decidir. Hauré de posar-la a la llista.

    ResponElimina
  7. Em sona de més joveneta haver vist la pel·lícula i que no m'havia agradat. Ho tornaré a provar, perquè ara el tema el trobo interessant.

    ResponElimina
  8. Ufff, em sembla que aquest tampoc me l'apunto.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels comentaris d'aquest clàssic. Un llibre que, com dieu alguns, s'ha de llegir, sorprèn i fa pensar. Costa una mica a estones, però no m'ha sorprès veure on pot arribar la canalla quan les circumstàncies són les adients. I qui diu canalla, diu qualsevol de nosaltres.

    Yáiza, em sembla que aquest millor que el de 'La carretera', em sembla que et podria agradar.

    Salvador, home, és una manera de parlar. És clar que moltes coses que diu són difícils de digerir, però es llegeix bé, enganxa, això volia dir. Sí, penso que és un d'aquest llibres que cal haver llegit, agradin més o menys, com ara '1984'.

    Pons, ara ja veig com tries tu els llibres i les pel·lis, només consumeixes coses que hagin parodiat als Simpsons! Bé, tens sort perquè n'hi ha una bona pila.

    Pilu, una mica de por sí que fa, però sobretot fa pensar. A mi em sembla que no va gaire desencaminat. Els nanos que surten són petits, però les reaccions que tenen són molt humanes, i a més cadascú representa una manera de ser, o uns calors concrets. I no cal dir quins surten més malparats.

    Assumpta, pot ser depriment, i pot ser que no es pugui entendre que les coses siguin així, però pregunta't realment, penses que l'ésser humà és bo per naturalesa i que sempre es mantindrà així? Reaccionem a les agressions, nosaltres mateixos ens acabem tornant un punt egoistes davant de les situacions. Vaja, que tenir tanta escorça cerebral ens ha servit de molt, però també per desenvolupar uns impulsos força destructius.

    Joma, sí, penso que s'ha de llegir. És una mica cruel de vegades, però està força ben recreat

    Maria, probablement depèn molt del moment que t'agafa. Si ara trobes el tema interessant, decanta't pel llibre, i segurament el gaudiràs.

    Botika, si has de triar entre 'La carretera' o aquest, jo em quedaria aquest. Però no t'hi veig massa disposada.

    ResponElimina
  10. Com bé dius és una lectura molt recomanable, tot i que cal posar-hi una mica de distància perquè algunes de les situacions que planteja fan feredat. Coincideixo amb tu, l'obra fa pensar i és un bon exercici de reflexió sobre la crueltat humana. Hi ha pocs llibres que plantegin el tema amb l'encert que ho fa aquest.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Màgia, suposo que el punt fort és que te'l creus. Sembla inversemblant, però t'hi pares a pensar i veus que l'ésser humà és força salvatge. Quan vivim en civilització molt bé, però en una situació com la del llibre, em temo que més d'una atrocitat viuríem. Com que està ben retratat, el llibre és bo, almenys així ho penso.

    MBosch, eeeeh, ara no treguis pit, eh! Són bons per tu, en aquest et dono la raó, però ja vas veure que amb 'La carretera' no pensem igual. També penso que no va desencaminat amb el desenllaç, l'ésser humà és així. El que sobta és que són nens i també actuen d'aquesta manera, on és la innocència? Doncs llegint ell llibre t'adones de que la innocència és molt relativa. Potser no era només cosa de l'anglès, però, em sembla que de vegades s'embolica una mica. Almenys jo, potser perquè no em sé concentrar massa, no vaig acabar de fer-me una imatge clara de l'illa i els escenaris.

    ResponElimina
  13. Doncs jo me l'apunto!
    M'encanta el teu bloc, et segueixo i em vaig passant!
    Un petó!

    ResponElimina
  14. Em va marcar molt per que quan el vaig llegir estava en una etapa de ma vida en que creia que tothom és bo per natura. Aquest llibre em va sobtar per que sempre que pensava en supervivència extrema, em venia al cap la familia Robinson. I en aquesta història és tot el contrari, es tornen uns salvatges despiatats. Algun dia me'l tornaré a llegir, perque ja fa més de deu anys i no en recordo gaires detalls.

    ResponElimina