diumenge, 19 d’agost de 2012

Dos dies a Barcelona

Autora: Caterina Cortès
Editorial, any: Setzevents, 2011
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 83
Llegit en: Català

L'Aina fuig. No sap ben bé de què, però fuig. Escapa del seu món a Mallorca per trobar-se a ella mateixa, i per això viatja a Barcelona tota sola per passar-hi un cap de setmana. Asseguda al Parc de la Ciutadella, sent la música d'una guitarra i es queda escoltant cançons que li són molt properes. El músic, en Roger, toca i canta molt bé. No triguen a començar una conversa, i la tímida i desconfiada Aina es sorprèn a ella mateixa de  com de fàcil li és parlar amb aquest noi, tant, que quan ell li ofereix fer-li de guia per la ciutat, no pot fer altra cosa que acceptar. Aquí comença un cap de setmana ple d'emocions i de sensacions, unes hores que l'Aina gairebé no s'havia atrevit a somiar, però que s'estan fent realitat. L'únic problema, l'endemà un avió la torna a Palma.

La Caterina és coneguda per molts de nosaltres per escriure al No em diguis que és un somni..., aquesta és la seva primera novel·la. Són només 83 pàgines, per tant es llegeix d'una tirada. L'estil planer hi ajuda. El text és una història d'amor, però també una reflexió vital en el que s'intueixen trets autobiogràfics, a banda d'una repassada a diversos racons de Barcelona que retrata molt bé. No és que sigui partidari de la palla als llibres, però no hagués passat res si el llibre fos més llarg i donés més bola als protagonistes i a la ciutat, tot passa molt de pressa, tot va massa rodat i això resta versemblança a la història, molt maca i sorprenent, però potser un pèl massa ensucrada.

Una bona lectura, però que no dura massa, és clar. M'ha agradat poder llegir la Caterina en un altre format, esperem que s'animi a seguir amb la seva carrera d'escriptora i ens vagi oferint nous títols. Penso que val la pena llegir-la, encara que entraria dins la categoria de 'llibres per dones' que diem de vegades, jo generalment no sóc fan d'històries tan rodones. Però en aquest cas us hi animo.

Puntuació: @@@

16 comentaris:

  1. Oh!! En XEXU s'ha llegit un "Llibre per dones"!!! El proper, el de la Societat Literària i de pastís de pela de patata de Guernsey... ara no t'hi pots negar :-)))

    ResponElimina
  2. un "llibre per dones"? no fa falta que et digui si penso donar-li una oportunitat, oi?

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Xexu, per la ressenya, per haver comprat el llibre i per llegir-lo! Fa molta il·lusió!

    M'ha cridat l'atenció això de que ho califiquis de "llibre per a dones" quan fins ara els lectors masculins m'ha dit que els ha agradat la història de "Dos dies...." perquè, encara que sigui d'amor i explicada des del punt de vista femení, el missatge(s) que els hi ha arribat, a diferència de la novel·la rosa, és tan vàlid per als homes com per a les dones...

    Salutacions i moltes gràcies de nou!!!

    ResponElimina
  4. No he llegit res d'ella. Me l'apunto per una propera lectura.
    I els "llibres per homes" com són?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són de guerra i de "l'oeste", clar!! :-)))

      Elimina
    2. Que trist tancar-se tot aquest món literari només perquè no va ni de guerres ni de l'oest...homes.^-^

      Elimina
    3. Ells són així, MARIA, no s'hi pot fer més... Guerres (que poden ser galàctiques) i "oest" ;-))

      Elimina
  5. uhhh "llibre per dones". Dono suport a l'Assumpta per què tris "La societat literària..." hehehe
    Mira, m'has fer entrar ganes de llegir-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí que l'hauria de llegir, ara ja està preparat... Ànim, XeXu!!... De fet, el fons de la història també és una guerra... tot i que no surt res de "l'oest" això no... :-P

      Elimina
    2. Assumpta no crec que ho aconseguim

      Elimina
  6. No coneixia aquesta escriptora i m'has fet venir ganes de llegir-la...tot i que els llibres per dones, el sucre i una servidora no som pas gaire bons companys...Un petonàs, xiquet!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris. Tant si coneixeu l'autora com si no, és bo que hagueu llegit el que en dic i que se'n faci difusió. Potser no és un llibre dels que jo solc llegir, però val la pena fer-ho quan l'autora és algú proper i per qui sents admiració.

    Assumpta, no et facis il·lusions, ja he dit els motius de llegir el llibre. No em cal negar-m'hi, senzillament ni se'm passa pel cap llegir-lo. A més ja saps l'efecte que em fa que m'insisteixin.

    Pons, no , no cal que ho diguis.

    Caterina, tot un privilegi tenir l'autora del llibre per aquí. M'ha agradat poder-lo llegir, i tant. Això de 'llibre per dones' és una cosa que fa temps que anem dient, i al principi se'm tiraven al coll per dir-ho, però és només una manera de simplificar per dir que la sensibilitat d'una obra va més aviat encarada a un públic femení, al qual se li farà tot més planer i senzill de captar. Això no vol dir que els homes siguem uns insensibles, els missatges poden arribar tant a uns com a les altres, però la història d'amor del llibre no és el que més m'ha agradat a mi. Jo prefereixo la part reflexiva, els canvis que es produeixen a l'Aina, tot el que se li remou i que ella s'adona que està canviant. L'evolució del personatge, vaja. Tampoc és una cosa que m'atrauria d'altres llibres, però mira, m'he quedat amb això.

    Maria i Assumpta, que graciosetes esteu. Serà que no llegeixo variat, no em passo el dia llegint Joc de trons i coses d'aquestes. M'agrada variar i provar nous estils, però hi ha algunes coses que se'm posen millor que d'altres. A dia d'avui em passa com amb la música, no em quedo en un únic gènere, llegeixo i em pot agradar o no. Una altra cosa és que pugui dir que una obra està destinada en general a un públic femení. Puc llegir-la, però no en gaudiré tant com una dona estàndard.

    Mireia i Assumpta, em remeto a la resposta que he fet al primer comentari de l'Assumpta. Si ho esteu esperant, agafeu una cadira.

    Núria, és una escriptora novella, la coneixem del seu blog que pots visitar si vols. Tot i que no està tan actiu com temps enrere, val la pena. És una història força ensucrada i molt ideal, estil comèdia romàntica, però passa bé.

    ResponElimina
  8. No, no, si ara jo insisteixo per fer broma... ja sé que no el llegiràs mai. Després que llegissis un Dickens -i, a més, vigilant de fer-ho com una sorpresa- vaig ser tan feliç que tot el que pugui dir ara d'altres llibres és com per seguir una broma d'aquelles que fas amb gent que coneixes i tal... La MIREIA, jo... sabem de què va i ens fa gràcia ;-)))

    ResponElimina
  9. XeXu, ho tenim més que assumit. Només és per tocar els nassos una mica, hehe

    ResponElimina
  10. Doncs això si que es podria considerar un "llibre de platja" com dius tu. XD Però m'interessa, és la mena de llibres adients per anar al transport públic. Llàstima que no el trobi per ebook.

    ResponElimina