dimarts, 10 de juliol de 2012

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, anySekai no owari to hädo-boirudo wandärando, japonès, 1985
Traductora: Imma Estany
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 380
Llegit en: català

Un calcutec no fa mai massa preguntes quan el contracten per una feina, es tracta de computar les dades i processar-les com vulgui el client. Però l'ascensor on està tancat el nostre protagonista, sense cap sortida aparent ni possibilitat de saber si puja o si baixa, ja li dóna una idea de que aquesta no serà una feina qualsevol. Un cop acabat el trajecte, i després de seguir una sèrie de passadissos laberíntics guiat per una noia grassoneta, coneixerà el seu client, un vell professor que duu a terme unes investigacions revolucionàries. El que li explica té poc sentit pel jove calcutec, però està disposat a treballar i callar. De l'altre cantó, coneixem una realitat totalment diferent, una Ciutat anomenada la Fi del Món, on res no és igual de com ho coneixem i on passen coses inversemblants. Els dos mons estan més a prop del que els nostres protagonistes pensen.

Una altra història de Murakami, en aquest cas més fantàstica i delirant que mai. Els capítols alternen una escena del món 'real', on els títols estan formats per tres conceptes a mode d'etiquetes d'aquell capítol, i una escena de la Fi del Món, amb títol simple. El llibre es pot classificar com a narrativa, però té molts tocs fantàstics i fins i tot de ciència ficció. El que preval, però, són les complexes relacions que s'estableixen entre personatges, marca de la casa de l'autor. És més llarg del que sembla perquè les pàgines de l'edició deixen molt poc marge, però es llegeix molt bé, i en un ritme creixent a mesura que es va entenent el que passa.

Sembla que Murakami té la clau per agradar-me sempre. No diré que és de les millors obres d'ell, però m'ha anat enganxant a mesura que avançava, al principi potser el vaig llegir amb interrupcions i em perdia una mica, però després vaig entrar-hi del tot. És potser el més estrafolari que he llegit, superant 1Q84, que celebro haver llegit abans, la imaginació de l'autor és difícil de definir. A banda d'això, els seus tocs més habituals i personatges prototípics, però que no em cansen mai. Quan treu llibre nou aquest home?

Puntuació: @@@ i mitja  

16 comentaris:

  1. Reconec aquesta sensació d'esperar a veure quan treu llibre l'escriptor que t'agrada. Quina ansietat!Ens ho haurien de tenir en compte alguns escriptors que triguen massa a escriure el següent.
    Pel que fa de Murakami encara no m'he llegit res més després d'haver-ne provat un. Suposo qe tard o d'hora li hauré de donar una nova oportunitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre espero a veure si Dickens treu nou llibre, però m'han dit que no cal que esperi més... no sé per què m'ho fan això :-)

      Elimina
  2. Jo ja me l'apunto... aquest no l'he llegit! El teu comentari em feia esperar com a mínim les @@@@... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, CARME, si ha posat @@@ i mitja és que només es mereix @@@ i mitja, no demanis més :-P

      Elimina
  3. Hehehe quan he llegit "un calcutec" em pensava que et referies a algú de Calcuta... i que t'havies deixat alguna lletra... però com després no em lligava el que llegia, he buscat què era això de "calcutec" i he de dir que a la Viqui no ve com a concepte però, en canvi (quines coses més rares) sí que hi ha una entrada que parla d'aquest llibre i, allí, he trobat això:

    "El narrador és un calcutec, un processador de dades encriptades humà, que ha estat entrenat per fer servir el subconscient com una clau de xifrat. Els calcutecs treballen per al Sistema (que governa oficialment la societat), a diferència dels criminals semiotecs, que treballen per a la Factoria. La relació entre els dos grups és simple: el Sistema protegeix les dades mentre que el semiotecs les roben.

    De la qual cosa dedueixo que és quelcom inventat per en Murakami, no? :-)

    En fi, el volia llegir... però com dius que les pàgines tenen poc marge, doncs penso que millor que no :-)))

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada com escriu aquest home. Els seus llibres són tant estrambòtics! Que això és el que més agrada a la gent.

    ResponElimina
  5. si de cas començaré per 1Q84 i ja veurem

    ResponElimina
  6. L'he llegit i em va encantar. La descripció del món fantàstic és espectacular. Recordo el mur, recordo que havia de llegir caps d'alguna mena d'animal.

    No sé si has llegit el de "La caza del carnero salvaje". A mi em va agradar força també. Ara, em va agradar més el del post que has fet.

    Carme, el XeXu com a bon català escatima arrobes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "llegir caps d'alguna mena d'animal"?... però... de què va aquest llibre?

      Elimina
  7. Molt bona ressenya, et felicito.
    Murakami no m'agrada, amb dos llibres n'he tingut prou, i si algun dia torno a llegir-ne alguna cosa, aquest llibre no ho serà segur, no puc amb aquest autor, no l'entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, no pateixis, no estàs sola... a mi tampoc m'agrada gens ni mica, però el cert és que a la majoria -al menys dels que passen per aquí- sí que els agrada, ho he de reconèixer... Menys mal que no tothom té els mateixos gustos ;-))

      Elimina
  8. Aquest l'he llegit recentment, i coincideixo amb tu: és el més friki que he llegit de Murakami fins al moment!!! Tot i que els 1Q84 estan a l'espera... els volia llegir aquest estiu, però la recent notícia que hauré de llegir altres coses menys agradables (=nefrologia) em penso que perjudicarà greument els meus desitjos lectors. Snif, snif.

    ResponElimina
  9. Em va encantar. Tot el que he llegit de Murakami m'ha semblat espectacular. L'atmòsfera que crea és inigualable. Hi ha parts que no són fàcils de llegir, però, amb una mica de deteniment, passen molt bé. L'últim que he llegit d'ell és el de córrer. Jo també espero amb ganes el proper. Una abraçada, XEXU.

    ResponElimina
  10. Una nova ressenya de Murakami, diferents arguments, mateixes sensacions. Ja sabeu que m'agrada molt l'autor, és dels pocs que llegeixo perquè és ell, generalment només m'interessa el títol, però en aquest cas, tot el que porti Murakami a la portada, és susceptible de ser llegit per mi. Alguns ho enteneu perfectament. Altres no tant. Però ja està bé que no a tots ens agradi el mateix. Gràcies per comentar.

    Maria, tampoc volem que ens deixin anys i anys amb un pam de nas, però millor que facin la feina ben feta i en treure el llibre que sigui rodonet. Tenir pressa per publicar segurament no és cosa bona. Pel que fa a Murakami en concret, ja saps que va molt a gustos. Si no t'entra un, pot ser difícil que t'entri qualsevol altre. En canvi, i ha a qui ens enganxa pràcticament des del principi.

    Carme, sóc molt estricte amb les puntuacions, quan poso una mitja arrova és que realment em sembla que 3 és quedar-se molt curt, i quatre passar-se. En podria tenir quatre, és clar, però tenint en compte que cinc és el màxim i que cinc per mi és dir molt i molt, ha de ser per obres molt rodones, miro de mantenir el criteri i no regalar arroves perquè sí. Però a una fan de Murakami com tu segur que t'agradarà aquest llibre, com a mínim, no et decebrà segur.

    Assumpta, m'has fet riure amb el teu comentari, i no només, també amb les respostes que dónes a la Maria i la Carme. Que trapella que estaves aquell dia! Un calcutenc pensaves que deia? Sona a Calcuta, però de la ceba. No no, paranoies de Murakami, ja saps, s'inventa coses rares que a mi m'agraden. Però mira que a tu també t'agraden les coses rares, potser algunes parts d'aquest et farien gràcia. Però d'altres no tant, és clar. Ja està bé que et busquis excuses, sí sí, això dels marges és taaaan terrible. Tira enrere del tot.

    Sònia, els particulars universos que crea, tan estranys, tan sòrdids i diferents són el que el fa especial, el que t'empeny a llegir-lo perquè saps que ningú té aquesta mena d'imaginació. Crec que serà reconegut com un dels grans escriptors d'aquesta època.

    Pons, comences la casa per la teulada, però com que ja has llegit alguna coseta d'ell, que la sort t'acompanyi.

    Banyeres, aquest em falta encara, almenys n'hi ha dos que tinc pendents dels que ja estan traduïts, un el tinc a casa, però és tan llarg que em tira una mica enrere de moment. Sí sí, coses molt rares en aquest llibre, llegir somnis vells dels cranis de les bèsties... entenc que l'Assumpta no entengui res de res, a veure si li pica la curiositat prou com per atrevir-s'hi!

    Botika, si li has donat dues oportunitats i no t'ha agradat, faràs bé de deixar-lo de banda. Em sembla que és dels autors que adores, o bé no t'entren ni amb calçador. Doncs ja saps que tu ets d'aquesta segon tipus, tots aquests llibres que t'estalvies de llegir.

    Yáiza, veig poc compatible llegir '1Q84' amb estudiar pel setembre, que és molt llarg! Segurament lectures més lleugeretes per distreure el cap de l'estudi t'aniran millor, i Murakami no seria el cas. Però bé, jo te'l recomano per quan puguis, és clar. La història és prou estrambòtica, no sé si tant com aquesta, però déu n'hi do. Ara, és una obra magna, pensada i executada per ser un dels moments culminants de l'obra de l'autor. I a fe que ho aconsegueix.

    Jordicine, és diferent, especial, té alguna cosa que ens atrapa a molts. Així que res, a llegir els pendents i a esperar-ne de nous. Veus, aquest de córrer no m'atrau, però ja no descarto res quan es tracta d'aquest home!

    ResponElimina
  11. Si t'he de ser sincera -i ara et sorprendràs- no tinc cap dubte que hi hauria trossos de llibres de Murakami que m'agradarien :-) això ho tinc bastant clar (de fet, de Kafka a la platja, hi havia coses que vaig trobar el súmmum de la imaginació i allò em va agradar molt), però després, té una part psicòpata, depriment, desesperançada, que jo no puc...

    Ai, ja veig que el Llibres i punt! no està de vacances, eh?

    ResponElimina
  12. Me l'estic llegint, ja que sóc un gran fan del mestre Murakami, i m'està agradant més que no em pensava (l'absurd no m'acostuma a tirar gaire). Però la traducció... uf... es nota que està feta de l'anglès, no del japonès, i no entenc per què. No entenc per què es va fer així, vull dir. Sí que entenc per què es nota: expressions calcades de l'anglès i passades tal qual al català. Fa mal a la vista. Per què no ho podia fer l'habitual Albert Nolla? :(

    ResponElimina