divendres, 15 de juny de 2012

Los renglones torcidos de Dios

Autor: Torcuato Luca de Tena
Editorial, any: booket, 2005 (publicat per primer cop al 1979)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 436
Llegit en: Espanyol

El manicomi de La Fuentecilla rep l'ingrés d'una pacient molt especial que desconcertarà tot el cos mèdic. L'Alicia Almenara, Gould de soltera, és una dona jove i atractiva, aparentment intel·ligent i molt centrada, però ha estat ingressada pel seu marit amb el diagnòstic de paranoia. En realitat, Alicia és una detectiu que ha organitzat la seva entrada al manicomi per investigar un crim per encàrrec d'un amic de la família, i es fa passar per malalta a ulls de tothom. O és que en realitat està malalta i han fet que es cregui aquesta història per tancar-la fàcilment? Aquesta és una incògnita que generarà controvèrsia entre els metges, i un bon munt de picabaralles d'Alicia amb el director del centre, Samuel Alvar, que la creu boja i perillosa, però són cada cop menys els que pensen com ell. Estigui boja o no, la senyora d'Almenara és un os dur de rossegar!

Aquest llibre és un retrat força fidedigne de la vida dins un centre de salut mental dels de tota la vida, es diu que el seu autor va passar una temporada en un centre d'aquests per poder documentar-se. Paral·lelament a la història principal d'Alicia Gould, ens explica multitud de casos d'altres pacients del centre que molts cops fan esfereir. No deixa de ser una història molt humana que ens acosta a una realitat que difícilment podem imaginar. Es llegeix a ritme àgil i atrapa. A més, sap mantenir la intriga fins el final, amb girs sobtats que ens fan canviar d'opinió constantment. És llarg i el fet que aprofundeixi en la història clínica d'altres pacients pot fer-lo pesat si no hi estàs interessat, però a mi no m'ho ha semblat. Un punt que el complica una mica és que està escrit amb un espanyol molt castís, propi de l'època, però allunyat de la parla d'avui.

N'havia sentit a parlar bé i m'havia passat a prop alguns cops, però quan ha caigut a les meves mans no he desaprofitat l'ocasió, i estic content d'haver-ho fet. A grans trets m'ha semblat un bon llibre, molt interessant tenint en compte que hi ha molta psiquiatria en el text, però això a mi m'està bé. La majoria d'històries generen empatia, però també n'hi ha que esgarrifen força, s'ha de tenir una mica d'estómac. Tret d'això, molt recomanable, respon a la fama que té.

Puntuació: @@@@

14 comentaris:

  1. Home!! Per fi un llibre que hem llegit tots dos i al que li poses bona puntuació! (Nom del Vent a part). Hehehe!

    Jo el vaig llegir fa anys, en tindria 16... arran d'això vaig entrar a Medicina pensant en ser psiquiatra, mira que et dic. Em va agradar molt, a mi m'interessen les històries clíniques que va explicant! Però clar, a algú que passi del tema li pot resultar pesat.

    D'altra banda, no recordo problemes amb el castellà "castís", que dius tu. Hi deuria estar més acostumada, en aquells temps.

    Ah, una cosa que s'ha de tenir en compte al llegir-lo, és que retrata un manicomi "de tota la vida", però als anys... 60?? No ho recordo massa. Però vaja, que en l'actualitat els centres de salut mental tampoc no són així, no fotem! ;)

    Apa, bona lectura. Aviam quan en faig la relectura!

    ResponElimina
  2. segur que me la vols tornar per "la fi de la infància". Em vols fer pensar que es un llibre que t'ha agradat perquè vols que me'l llegeixi i pateixi com tu vas fer amb el que jo vaig recomanar! Però no cauré al parany! jo soc més llest que tu!

    ResponElimina
  3. No el coneixia aquest escriptor. Fa bona pinta.Me l'apunto.Em pregunto per què a la portada destaquen més el nom que no pas el títol del llibre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estil anglès! (això de la portada, dic)

      Elimina
  4. És un llibre que tinc en el punt de mira i per les teves opinions li dono el vist-i-plau!

    ResponElimina
  5. Dius "Castellà propi de l'època"... i miro la data d'edició del llibre pensant que serà de fa cent anys com a mínim -tot i que jo hauria jurat que Luca de Tena era molt més modern- I resulta que estàs parlant de l'any 1979!! Tan sols just dos anyets abans que jo fes la Selectivitat!!... Però si això és abans d'ahir com qui diu!! Tens cada cosa!! :-DDD

    No l'he llegit tot i que l'he sentit anomenar unes tres-centes mil vegades... Ah doncs, psiquiatria, a mi m'agraden aquestes coses... però ara ja estic patint pensant en la pobre Alicia, que ja veuràs que se la queden al manicomi de veritat... No m'ho diguis, no.

    Creus que a mi em podria agradar?

    (He esborrat el comentari anterior perquè hi havia una falta d'ortografia monumental!! Perdó, que avui estic esborrant molt!)

    ResponElimina
  6. Jo el vaig llegir fa uns dos anys i no em va decebre en absolut. Coincidim en aquest llibre!

    ResponElimina
  7. Mai m'havia plantejat llegir aquest llibre, però veien l'argument i la crítica que en fas me l'apunto a la llista. No crec que tingui problemes amb el castellà ranci, només haig de recordar la parla dels meus avis, jaja ;)

    ResponElimina
  8. Pensava que anava tard i que aquest llibre ja l'hauria llegit tothom, però ja està bé que la recomanació serveixi. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Yáiza, jo l'he trobat molt interessant, la veritat. Dubto que m'hagués animat a fer medicina, però la neuro és un tema que m'atrau. De vegades és una mica descriptiu, entra en profunditat en cada cas clínic, però bé, crec que es segueix sense problemes.
    El llenguatge que fa servir és d'aquell tan rebuscat de pronoms al final i aquestes coses, no el sé descriure millor. També he llegit llibres en un català massa rebuscat i costa igual. El llenguatge que s'empra ara trobo que és molt més planer. Ah, i ja em penso que els manicomis d'avui no deuen funcionar així, és la viva imatge del que tenim al cap com a sanatori, però tot evoluciona, és clar.

    Pons, res més lluny de la meva intenció, potser no és un llibre del teu gust, però no és un mal llibre. Això de que ets més llest ho hauràs de demostrar.

    Maria, en tot cas, no li agafis massa afecte, que ja cria malves. Això del títol deu ser cosa de l'editorial, suposo.

    Sr. Banyeres, espero que que no et decebi, a mi m'ha agradat prou.

    Assumpta, estic segur que si tinguessis el text davant entendries què vull dir. No és un espanyol com el d'ara, és d'aquells de 'entendiole' i 'cantabale', saps què vull dir. Més caspa no hi pot haver, però a banda d'això, està molt bé. Penso que sí que et podria agradar, si superes alguna part una mica difícil de digerir, però és poca. Crec que t'ho passaries pipa amb el personatge principal, gairebé te'l recomano.

    Kweilan, i això és notícia! Podria ser un bon indicador pels altres que encara no l'han llegit, si t'agrada a tu i a mi també vol dir que és apte per un públic ampli, no?

    Botika, bona descripció amb això de ranci, però bé, penso que és més cosa de l'escrit que del parlat. A veure si l'acabes llegint què et sembla, a mi m'ha agradat prou.

    ResponElimina
  9. Ostres, gairebé me'l recomanes? Caram!! pensa que jo faig moltíssim cas de les teves "qualificacions" en el sentit de "Assumpta el pot llegir", "Assumpta no el pot llegir" :-DD tu no ets tan pesadet com jo que, quan un llibre m'agrada miro de convèncer tothom perquè el llegeixi :-P

    Doncs res, el poso a la llista de la biblioteca ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, aquest el vaig llegir fa una pila d'anys i coincideixo amb tu amb la puntuació, en guardo un bon record. Veus com a vegades coincidim! Però ara que hi penso sempre coincideixo amb llibres llegits fa una eternitat serà que amb la vellesa em vaig enrarint i tu encara mantens l'esperit jove. Deu ser això...

      Elimina
  10. Assumpta, va, em tiro a la piscina, penso que et pot agradar. Si em perdones algunes escenes una mica esgarrifoses, però que són molt concretes i curtes, penso que amb bona part del llibre et faràs un tip de riure, i t'intrigarà el misteri. Esperaré la teva opinió, eh!

    Carina, com li he dit a la Kweilan, amb qui sovint no coincidim en gustos tampoc, que li agradi a ella, a mi també, i ara a tu, penso que és garantia per la resta de la gent. Tres persones totalment diferents que avalen un llibre, això no passa cada dia, ni amb tots els llibres. Va, no diguis aquestes coses, que em sembla que no ets pas tan més vella que jo.

    ResponElimina
  11. Si només són "una mica esgarrifoses" te les perdonaré ;-))

    Actualment estic llegint Oliver Twist i, tot i que ho explica sense recrear-s'hi, queda ben clar tot el què passa i hi ha una sèrie de maltractaments, males intencions, abusos, etc. que no vegis!! Però és Dickens... entremig mai es pot perdre l'esperança... per dur que sigui, sempre hi farà aparèixer un raig de llum, alguna il·lusió per petita que sigui (ell és així hehe) :-)

    ResponElimina
  12. Sembla molt interessant!! l'única inconvenient que trobo és que estigui escrita amb un espanyol d'aquella època, hi ha llibres que de vegades per culpa d'això m'ha costa molt d'entendre, però igualment va a la llista de llibres pendents.

    ResponElimina