dimarts, 19 de juny de 2012

La decisió de Brandes

Autor: Eduard Márquez
Editorial, any: labutxaca, 2011 (editat per primer cop el 2006)
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 124
Llegit en: Català

A les acaballes de la seva vida, afectat per un càncer que no perdona, el nostre protagonista, pintor vocacional, es veu abocat a prendre una decisió a la que l'obliga un xantatgista. Desprendre's d'un quadre de Cranach amb valor sentimental per la família, o la resta dels seus quadres? Aquesta diatriba el porta a un monòleg personal, a repassar tota la seva vida, els fets importants que l'han portat aquí, però sobretot les persones. Com s'han conegut, la importància d'una mare que no va pràcticament arribar a conèixer, els seus dos amors... tot té cabuda, sense ordre ni concert, en els records del moribund. Acompanyar-lo en aquest camí no és fàcil, però mica en mica el trencaclosques de la seva vida s'anirà formant per ensenyar-nos una panoràmica més comprensible.

Si una cosa es pot dir d'Eduard Márquez és que sap escriure. Al llibre no li falta ni li sobra res; ni una coma. Un cop més, però, em queda la sensació de que no podria ser massa més llarg del que és, perquè seria passar-se, i això que només són 124 pàgines. Només hi ha una veu pràcticament, la del protagonista que desgrana els detalls de la seva vida de manera desordenada, saltant sense mirament d'unes escenes a altres, en el temps i en l'espai. Magistral la composició final que fa que tot lligui, tota la història quadra, com ja és costum. Els llibres d'aquest autor són petites obres d'orfebreria, a més molt documentades i amb múltiples referències. Però després d'enllestir el tercer, trobo que tots s'assemblen molt en quant a temàtica i to del relat.

L'escriptura d'aquest home em meravella, però això no vol dir que no costi de llegir i que no es faci feixuc de vegades. En aquest cas se m'ha fet pesat que fos totalment un monòleg (sense separació, tot el text és una unitat) i que els altres personatges només intervinguin de boca del protagonista. De vegades em venia de gust dir-li 'descansa una estona!'. Una crítica completament subjectiva, m'agrada més que hi hagi interacció real entre personatges. Potser és pel fet de que ja no em sorprèn aquest estil tan personal, ja no em sembla nou. Diria que és el que menys m'ha agradat per ara, però tot i això, és un bon llibre, no en tinc cap dubte.

Puntuació: @@ i mitja

16 comentaris:

  1. Ooooh... Màrquez perd punts! Què farem, ara? Jo he llegit els altres dos igual que tu (et segueixo les passes) i aquest pinta que serà el següent. Els altres em van agradar, tot i que l'Últim dia abans de demà em va semblar el millor dels dos. Suposo que també ho fa el fet de descobrir l'autor, com tu dius. De totes maneres, no dubto que els seus llibres segueixin sent petites joies que llegiré ben de gust. Aquest l'has puntuat força baix, tu, a veure què em semblarà a mi!

    ResponElimina
  2. Me l'han recomanat molts cops amb més entusiasme que tu i no em diguis perquè, sempre m'ha fet mandra... o sigui que continuarà esperant. :)

    ResponElimina
  3. Aquest no l'apunto, oi? Em fa la pinta de ser una mica pesadet. Tu has tardat la tira en llegir-lo!! Per 124 pàgines, el podies haver fet en tres o quatre dies (com a molt)... o és que anaves avançant Murakami? :-P

    ResponElimina
  4. És l’únic llibre que he llegit d’en Márquez, em van agradar més trossets del llibre que el llibre en el seu conjunt. Tinc pendent “El silenci dels arbres”, ja veuré quan m’hi poso.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Si l'Eduard Márquez no m'ha cridat mai l'atenció amb els seus llibres de més anomenada, no ho intentaré amb aquest. De tota manera, sé que un dia o altre alguna cosa hauré de llegir d'ell. Una abraçada

    ResponElimina
  7. Ummm dues @ i mitja... com en tinc molts de pendents aquest es queda fora de la llista.

    ResponElimina
  8. No he llegit res d'en Márquez i pel que dius, tenint en compte que la llista dels pendents és llarga, de moment no l'agafaré.

    ResponElimina
  9. No he llegit res de Márquez. Tampoc no m'atrau. Si el veig pot ser l'agafaré, però s'haurà de posar a la cua. Comprar-l'ho no ho faré pas.

    ResponElimina
  10. A mi em va agradar, encara que no tant com el primer, "El silenci dels arbres". I el final és magnífic.

    ResponElimina
  11. Doncs me l'emporto. No he llegit res d'ell. Jo aquesta setmanas estic amb 'La fiesta del Chivo', de Mario Vargas Llosa. Brutal! Una abraçada.

    ResponElimina
  12. A mi l'Eduard Márquez m'encanta. He llegit tots els seus llibres, que són poquets, i aquest em va agradar molt. Però per a mi el millor és "El silenci dels arbres".

    ResponElimina
  13. Segueixo pensant que Márquez és un dels grans valors de la literatura catalana actual, encara que aquest llibre no m'ha enganxat o impressionat tant com els altres. Potser és producte de que tots s'assemblen estructuralment, però no és un mal llibre. Gràcies a tots per comentar aquesta ressenya.

    Yáiza, tu ho has dit, el llibre és una petita joia, però no és diferent dels altres dos. És probable que t'agradi si el llegeixes, perquè segueix en la seva línia. A més, menciona llocs de Paris que potser et farà gràcia retrobar.

    Carme, penso que els seus llibres et podrien agradar, el to és una mica tristoi i melancòlic, però està molt ben escrit. Si no n'has llegit cap, et diria que provessis amb 'El silenci dels arbres', que és el que més recomanen per aquí.

    Assumpta, 4 dies li dius trigar la tira? Podria haver trigat menys si fos més fluid, però em sembla que enyores les meves ressenyes i el temps se't fa etern entre una i l'altra! Hehehe. No, Murakami ja vindrà. No sé què dir-te d'aquest, potser millor que passis. Per res concret, però tampoc penso que t'agradés especialment.

    Quadern, a mi em sembla que 'El silenci dels arbres' és millor, almenys em va agradar més. S'assemblen molt, em temo, però per algun motiu m'ha quedat millor record d'aquell que no pas d'aquest.

    MBosch, penso que si jo hagués llegit Márquez a la teva edat no m'hagués agradat. Però tu demostres tenir gustos molt més avançats, així que qui sap. Els altres dos que he llegit em van semblar millors que aquest. Per cert, que ja tinc 'La carretera' al meu poder... només aviso.

    Carina, ningú t'hi obliga, però de totes maneres, com que sempre ho fa curtet, tampoc hi perdries massa per provar. Que escriu bé no es pot negar.

    Jomateixa, quina discriminació, dues i mitja tampoc està tan malament!

    Sam i Maria, com que comenteu coses similars, us responc plegats. És un bon escriptor, però també t'han d'agradar el tipus d'històries que explica, sempre tristes i basades en els records. L'estil també és molt peculiar. Així que si no us atreuen les seves maneres, n'hi ha prou amb esquivar-lo.

    Pilu, penso que 'El silenci dels arbres' és també el que més m'ha agradat dels tres que he llegit. Veig que uns quants coincidim.

    Jordicine, un lector afamat com tu ha de provar-ho amb Márquez, però potser que comencis per algun altre, com aquest de 'El silenci dels arbres' que diuen per aquí. Penso que l'autor et pot agradar. Però per cert, sempre parles bé dels llibres que llegeixes, no pot ser que no te'n surti cap de dolent!

    Lluna, coincideixo amb tu, i amb alguns més de per aquí, amb el llibre preferit. Jo només n'he llegit tres, un percentatge prou alt dels que té, i seguiré. Un molt bon autor.

    ResponElimina
  14. Ai, sí... quatre dies... crec que em vaig equivocar restant!!! :-DD (ssssssssshhh!! que callin aquests que riuen!!!)

    Pensava que feia un any
    però eren quatre dies
    les mates són un parany
    que no donen alegries...

    :-DDD

    ResponElimina
  15. Anava llegint i cada cop me'n venien més ganes de llegir-lo, xò el darrer paràgraf..... ooooh

    Xò sé que el llegiré. M'agrada moltíssim aquest autor.

    ResponElimina
  16. Probablement tens raó sobre la similitud dels llibres de Màrquez, és un autor amb un estil particular que repeteix en totes les seves obres. Suposo que la part bona d'aquesta característica és que, quan el llegeixes, ja saps què hi trobaràs però a la vegada (com bé dius) no deixa de ser un autor de referència.

    ResponElimina