dissabte, 2 de juny de 2012

El fin de la infancia

Autor: Arthur C. Clark
Editorial, any: booket, 2010
Títol original, idioma, any: Childhood's End, anglès,1954
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Luis Domènech 
Número de pàgines: 226
Llegit en: Espanyol

En plena carrera espacial, els russos i els americans tenen pressa en ser els primers en enviar un coet a l'espai, però s'enduen una bona sorpresa quan, tot de sobte, un bon dia apareixen unes grans naus d'origen desconegut a sobre de les ciutats més importants del planeta. Els nouvinguts seran coneguts com a súpersenyors, però no es mostren mai davant dels humans, tenen un supervisor anomenat Karellen que és l'encarregat de comunicar-se amb el secretari de la Terra, però aquest tampoc el pot veure. Per què han vingut? Què es proposen? Què hi ha de dolent en que els humans els vegin? Preguntes que calen profundament a la societat, però el cas és que la seva omnisciència i les seves capacitats fan uns efectes molt favorables als habitants de la terra, i un planeta que estava a punt d'autodestruir-se millora notablement sota la regència d'aquests súpersenyors misteriosos. Fan molt bé, però la pregunta persisteix... quin és el veritable motiu de la seva visita?

El llibre parteix d'una idea molt bona, és una reflexió de com reaccionaria l'espècie humana si de sobte apareguessin uns éssers superiors que regissin les nostres vides i ens fessin anar pel bon camí. Més enllà de l'agraïment, se'ns mostra com una raça desconfiada i inconformista. El text és molt espès i s'acosta més a un tractat de filosofia que no pas a la ciència ficció, la descripció de la nova realitat és tan detallada que s'arriba a fer pesada. Està ben argumentat, però s'embolica en excés i t'acabes perdent, la lectura es torna cada cop més dura i feixuga de la meitat del llibre endavant. La veritat és que costa una mica avançar.

L'inici de la història em va semblar prometedora, però el senyor Clarke és massa per mi, la reflexió és tan profunda i la història s'acaba tornant tan enrevessada i inversemblant que m'ha costat molt acabar-lo. És d'aquests que he estat a punt de deixar, fins i tot a només quatre pàgines del final, i això és dir molt. Amb tot, no es pot dir que estigui mal escrit o mal fet, però és massa dens i detallat per mi. La ciència ficció no em desagrada, però prefereixo que sigui més lleugereta.

Puntuació: @
Descobert al blog d'en Pons.

13 comentaris:

  1. El vaig llegir fa molt temps, però recordo que em va agradar molt. És cert que Clarke és més dens que altres escriptors contemporanis del gènere. 2001 o Rama són semblants (i igual de bons, al meu parer): ciència ficció un punt filosòfica. Suposo que o hi entres o no...

    ResponElimina
  2. Caram, quines opinions més diferents XEXU i SALVADOR!!... Això és una de les coses que m'agrada dels blogs de lectura; que un mateix llibre ens digui alguna cosa o no ens digui res. Les mateixes paraules, la mateixa història, a algú pot agradar molt i a algú altre no agradar gens... M'he quedat absolutament intrigada, però aquesta intriga també m'agrada perquè ara estaré molt atenta per anar veient quines altres valoracions hi ha ;-))

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha causat intriga, Assumpta, intriga que mantindré dins del meu cap per sempre dels sempres perquè NO penso llegir aquest llibre!! Hahaha! No sóc gaire de ciència ficció, si a sobre és enrabessat... passo. A mi deixeu-me les escriptores franceses que ja em van bé. Apa, bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Dono suport a la moció Yáiza i dic que tampoc el penso llegir. Durant la meva existència i des de que tinc us de raó, he llegit un llibre de ciència ficció i quin pal!! No en guardo bons records!

    ResponElimina
  5. Per què justament "fin de la infancia"? per què no podies haver fet cas d'alguna altra recomanació que tingués més d'un 6? Per exemple, Cita con Rama es més bo, té encara més intriga i no es tan filosòfic, hi ha més acció.

    ResponElimina
  6. Jo vaig llegir tota la sèrie... el 2001 i la resta i em van agradar.

    Aquest tot i el que dius, em tempta una mica. Enrevessat si que ho és, aquest home, la veritat, però les qüestions filosòfiques a mi em criden.

    ResponElimina
  7. XeXu, no l'he llegit, però segur que ho faig, ja que tenim els gustos tan oposats que segur que m'agrada, en aquest cas faig més cas al Salvador, amb qui tinc més punts de connexió gustil literària. Ep, de bon rotllo, eh!

    ResponElimina
  8. De tan en tan m'interessen aquest tipus de llibres. Me l'apunto per pròximes lectures.

    ResponElimina
  9. Mmmm... he tingut males experiències amb la ciència ficció. Allò de llegir i no entendre res. En aquest llibre no sé si passa això però, per si de cas, farem veure que no sé que existeix...

    ResponElimina
  10. UFF, espes, espes. aquest si que no el poso a la llista

    ResponElimina
  11. Si és profund, res de res. Jo aquesta setmana n'he llegit un de molt curtet: es diu 'Jezabel',d'Irène Némirovsky, que va morir a Auschwitz l'anmy 1942, amb només 39 anys. No parla de nazisme. És una història d'uina dona que no soporta el pas del temps. Una abraçada, XEXU.

    ResponElimina
  12. Aquesta setmana he llegit 'Fago', d'en Carles Porta. M'ha agradat molt! Una abraçada, XEXU.

    ResponElimina
  13. Gràcies a tots per comentar aquesta ressenya que s'ha passat uns dies per aquí. Un llibre estranyot, francament i que se'm va acabar fent pesat. Però hi ha d'haver gustos per tot.

    Salvador, ja '2001' no em va entrar gens ni mica, així que no sé per què repeteixo. Veig que la ciència ficció, almenys la més 'hard', no és per mi. També em va costar Philip K. Dick. Així que més enllà d'Asimov, em sembla que no aniré enlloc.

    Assumpta, la grandesa de la lectura és que és totalment subjectiva. No dubto que aquest pot ser un bon llibre pels amants de la versió més dura d'aquest gènere. Jo em quedo amb Asimov i els seus robots i les seves fundacions. Més enllà em sembla que no és per mi. En canvi, a en Salvador ja li van bé aquestes drogues més dures.

    Yáiza, millor que et quedis amb la intriga, perquè si no ets massa de ciència ficció, segur que aquest et semblaria massa. Si són aventures espacials encara, però això ja és filosofia de les invasions extraterrestres... massa dur.

    Banyeres, segur que vas triar malament! Però bé, jo tampoc sóc un gran amant del gènere, així que res.

    Pons, hi ha una senzilla raó: aquesta és l'única ressenya que t'he vist fer de l'autor. Em vaig fixant en el que la gent va publicant, i si m'interessa, m'ho apunto. Em va encuriosir el que en vas explicar, i el vaig comprar. Va a gustos, a tu et va agradar a mitges i a mi em podria haver encantat... però va ser just el contrari.

    Carme, si et va agradar '2001', penso que t'agradaria aquest també. La veritat és que el llibre és més filosòfic que de ciència ficció, al meu parer. A mi m'ha costat d'entrar, però tu t'ho podries passar pipa llegint com es comporten els humans davant d'una invasió pacífica i benefactora.

    Carina, tens números, les meves opinions tu te les pots agafar a la inversa per saber si un llibre et convé o no.

    Maria, doncs a veure si et convenç, és ciència ficció de la dura.

    MBosch, no sabria dir-te si és difícil d'entendre, em sembla que algunes parts sí, però el que em passava és que el trobava tan dens en alguns temes que el cap se'm desconnectava sol i em perdia. Massa dur per mi.

    Jomateixa, menys feina!

    Jordicine, realment, em sembla que no coincidim massa en gustos, eh? La majoria de llibres que cites no els conec, i aquest de 'Fago', tot i agafar tanta anomenada, no m'interessa massa, la veritat. No m'atreu, hauria de dir.

    ResponElimina