dissabte, 19 de maig de 2012

El vigilant en el camp de sègol

Autor: J. D. Salinger
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The Catcher in the Rye, anglès,1945-46
Gènere: Narrativa
Traductors: Ernest Riera i Josep M. Fonalleres 
Número de pàgines: 282
Llegit en: Català
Relectura

Holden Caulfield: un jove malparlat, irreverent, exagerat, una mica inadaptat, amb complex d'inferioritat envers els seus germans, que odia els seus pares, milhomes i molt, molt pagat de si mateix. En definitiva: un adolescent de 16 anys amb tots els tòpics que se li suposen a un adolescent de 16 anys. L'acaben de fer fora de l'institut Pencey per haver-ho suspès gairebé tot, i no és el primer cop que l'expulsen d'un centre. El món està en contra del nostre jove amic, totes les persones són hipòcrites, totes les situacions són cursis i no pot suportar a ningú. Queden pocs dies per les vacances de nadal i haurà d'anar transmetre el seu nou fracàs a la seva família, però està tan cansat de l'institut i dels seus companys que decideix marxar abans d'hora, encara que no té intenció d'anar a casa fins el dimecres que toca. Així comença un cap de setmana llarguíssim que portarà en Holden a multitud de llocs i situacions. No té ni idea de què fer amb la seva vida.

Es diu que aquesta novel·la va ser tota una revolució a l'època que va sortir i no en dubto, però a dia d'avui el seu estil ja no impressiona a ningú. Per començar, jo li posaria l'etiqueta de 'juvenil' en comptes de la de 'narrativa', però mira, encara em queda un xic de respecte a l'ànima. Parla un adolescent i aconsegueixes odiar-lo tant o més del que ell odia tot el que l'envolta. Ara, aquest parlar de pinxo de barri ja no és sorprenent i arriba a ser desagradable, per no dir que la traducció catalana és de l'any 1990 i totes les paraulotes estan desactualitzades. En Holden se'n va per les branques contínuament, salta d'un cantó a l'altre i sovint entra en monòlegs molt llargs d'escàs interès. Meritori per posar-se a la pell d'un adolescent de manera tan fidedigna, penso que molts ens hi podem reconèixer, encara que una mica sobredimensionat, és clar. Naturalment, tot el que explica és d'importància per ell, les seves reflexions, el seu univers, petit molt petit, però, com tot adolescent, es pensa que ja ho sap tot d'aquesta vida.

Sé que em guanyaré alguna que altra esbroncada, potser enemics i tot, però aquest llibre em sembla una patata bullida. Comença fent certa gràcia, però n'he acabat ben tip. Al meu entendre, no passa absolutament res en tot el llibre. El vaig llegir fa temps i ara que tenia l'oportunitat de rellegir-lo (i en català) vaig pensar que la meva impressió milloraria, però no. És un llibre que tothom acaba llegint, però a mi no m'ha fet ni fred ni calor. Segons els experts, se suposa que és una de les obres més grans de la literatura del XX, doncs jo ara i aquí em declaro un inculte. Em sap greu, però si ho sé no perdo el temps rellegint-lo. Per cert, que he acabat fins els collons (amb totes les lletres) de l'expressió 'de debò que sí'. Rabietes que té un.

Puntuació: @

23 comentaris:

  1. Totalment d'acord, es un d'aquells llibres tan sobrevalorats. El protagonista es el personatge més odiable i desagradable que he conegut des del la Conjura de los necios. Recordo que me'l van fer llegir a la l'escola i bastant més tard me'l vaig rellegir pel meu compte i vaig pensar que amb llibres així es normal que els joves no s'interessin per la lectura.

    ResponElimina
  2. Hahahaha! Mai havia sentit que ningú qualifiqués un llibre de patata bullida! Mare meva, què malament que estem, no?

    Francament, em desanimes, però no es podia esperar altra cosa. És un llibre que he vist recomanat (en altres llibres) i que vaig intentar llegir fa anys en anglès. No vaig passar de la tercera pàgina. La veritat és que ara el tenia a la cua fictícia dels "llibres pendents" (és que és una cua moooolt flexible, saps?) perquè ma mare el té en català i vaig pensar que seria l'ocasió. Però a ella no li va agradar gens (això em va dir quan li vaig demanar opinió abans d'agafar-lo) i la seva crítica va una mica pel camí de la teva (tot i que ella és més subtil). Així que no sé. Si m'avorreixo molt aquest estiu, potser l'agafo. Sinó, a prendre vent. Murakami molt millor! (ja l'he acabat!)

    Per cert, jo amb 16 anys era molt bona nena, saps?

    ResponElimina
  3. És curiós que qualifiquis un llibre que ja ha passat a la història (almenys a la recent) amb una @ que vol dir precisament que NO passarà a la història... hehehe. (Reflexions de dissabte a la tarda)

    ResponElimina
  4. Avui, justament, he parlat d'aquest llibre com un llibre del qual tothom en parla però que no he llegit. Ara, després de llegir la teva ressenya, em sento alliberada de llegir-lo i, vés per on, m'acabes de treure un pes de sobre. Gràcies Xexu!

    ResponElimina
  5. M'encanta perquè no et talles ni amb els clàssics! Estic d'acord: està molt sobrevalorat. Ens l'hem empassat com a imprescindible per culpa dels americans, i en el nostre context i temps no té tant de sentit. Ara, tampoc no està malament. Millora si el llegeixes durant certa etapa de la teva vida.

    ResponElimina
  6. Suposo que jo sóc de les que ha sobrevalorat la novel.la, tot i que discrepo força amb la teva ressenya. La gràcia de la història rau per mi en tota la sàtira i ironia intrínseca en la novel.la, que està plena de segones i que critica (val, des del punt de vista d'un adolescent rabiós, però amb crítiques fonamentades i intel.ligència) el seu entorn. Potser l'èxit de Salinger es troba en el fet que no es talla ni un pèl i les deixa anar directament però a la vegada amb molta gràcia i sense por al què diran de la seva obra. Una mica el que has fettu amb la seva novel.la, vaja... Una coincidència que sembla una picada d'ullet! ;)

    ResponElimina
  7. Doncs res, tu... Jo les patates bullides me les menjo, no les llegeixo hehehe.
    El títol em sona... i poca cosa més. No tenia ni idea que fos un clàssic. No el poso a la llista i ja està :-)

    Jo avui, en el tren (feia més de quatre mesos que no agafava el tren!!) he acabat el que tenia entre mans. Demà en començaré un altre. M'agrada la sensació de començar llibre nou :-)

    ResponElimina
  8. Doncs aquest el tenia a la meva llista de llibres pendents, precisament perquè està considerat un clàssic, però crec que l'esborraré o bé el deixaré pendent per a situacions desesperades de manca de lectura.

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord amb la teva ressenya. I m'encanta la qualificació de patata bullida, (amb perdó de les patates bullides, que encara m'agraden més que el llibre) Aquest protagonista no hi ha qui l'aguanti i se'm va fer ben pesadet, el pobre.

    No, no em va agradar i també li hagués posat només una @

    ResponElimina
  10. Aquest l'havia mirat uns quants cops sese acabar-me de decidir... només una @!!
    doncs de moment, fora de la llista.

    ResponElimina
  11. Quan el vaig veure al punt de mira, em va destorotar. En guardo molt mal record.

    I bé, el cert és que coincideixo amb tu al 100%! Una autèntica patata bullida.

    El vaig llegir potser fa 10 anys i em va decebre molt. Vaig pensar que potser era massa gran per llegir-lo o que la traducció catalana no era bona o que potser els europeus sí que som diferents als nord-americans. No ho sé, xò no em va agradar gens.

    Ara, un nano del grup que porto se l'està llegint. Té 16 anys, i mira, m'interessa saber què en pensa. Sé més o menys què li agrada i què no, i m'encurioseix saber la seva opinió.

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Hehehe donats els comentaris de la CARME i la RITS, que donen la raó a en XEXU, proposo que es canviï el nom de la qualificació "@" i en lloc de ser "no passarà a la història" sigui "patata bullida" :-))

    ResponElimina
  14. Jo el vaig llegir fa una bona colla d'anys i no vaig sintonitzar en absolut amb el personatge. El vaig tornar a llegir després de la recomanació que en va fer Roberto Cotroneo al seu esplèndid llibre "Si un matí d'estiu un nen" però tot i així tampoc no em va acabar d'agradar.
    Potser és un llibre per llegir a l'adolescència i sentir-s'hi identificat, però jo l'adolescència, qui sap on para...

    ResponElimina
  15. Gràcies a tots pels vostres comentaris en aquesta ressenya d'un llibre tan popular. Parlar malament d'un llibre així fa una mica de por i tot, però m'ha tranquil•litzat veure que no sóc l'únic que no li ha trobat res d'especial.

    Pons, molt sensat el teu comentari, moltes lectures d'institut fan tirar enrere per seguir llegint, i mira que hi ha llibres bons. Jo que tenia pensat llegir algun cop el llibre que cites... si el prota és tan odiós com en Caulfield, crec que passaré.

    Yáiza, suposo que aquest llibre en anglès ha de ser molt difícil, deu tenir un munt d'argot, no és un dels que triaria per practicar. Llegit en un idioma comprensible penso que és un llibre que pot agradar o no, depèn de com te l'agafis. Però si ja saps que a ta mare no li ha agradat, que a mi tampoc, i que a algunes veus respectables de per aquí tampoc, potser serà millor que et dediquis a Murakami. Si tu eres una nena bona, el protagonista del llibre és molt repel•lent. Ah, i ja m'ha passat altres cops que un clàssic es queda només amb una @, a veure si al final hauré de canviar el nom de la categoria a 'patata bullida' com diu l'Assumpta...

    Núria, sempre és perillós parlar tan malament d’un llibre així, pensa que és tot un clàssic contemporani, a mi no m’ha agradat, però ha agradat a molta gent. Si et refies del meu criteri...

    Salvador, jo no em tallo amb ningú. I total, en Salinger ja fa un temps que cria malves. Potser es tracta d’un tema cultural, i potser realment el llibre no està tan malament, però el que a mi m’ha semblat, i em va semblar el primer cop que el vaig llegir, és talment el que he explicat. Una història sense cap suc d’un protagonista totalment odiós.

    Màgia, em sorprèn molt i molt que estiguis en minoria. Esperava molts més comentaris com el teu, de fet, més airats. Suposo que els que adoren el llibre que puguin haver llegit la ressenya no han tingut pebrots de dir-ho. Me n’alegro de trobar algú que sí. Tenim impressions contraposades. A mi no em sembla que faci crítica de res, però molts cops penso que se m’escapen coses dels llibres. Més aviat ho trobo un retrat molt fidedigna de la ment d’un adolescent, que potser fins llavors ningú s’havia parat mai a analitzar. És cert que no es talla ni un pèl, però precisament la ment d’un adolescent no és la cosa més innocent del món, i la veritat, a mi no em cal conèixer-la, que ja hi vaig passar, i si era tan odiós com en Holden, demano disculpes a tota la gent amb la que em vaig creuar aquell temps.

    Assumpta, potser et sona més si et dic ‘El guardián entre el centeno’. La versió en castellà és més famosa, però jo l’he llegit en els dos idiomes, i cap de les dues és millor que l’altre, m’han desagradat per igual! No, no cal que el llegeixis. Ah, m’estic pensant això de patata bullida. La terminologia m’agrada i s’escau, el que passa és que el que vaig posar per una arrova també m’agrada. El problema ve quan he de dir que un llibre no passarà a la història... quan ja ha passat a la història!

    Botika, et dic el mateix que a la Núria Pujolàs, no em puc fer responsable de que no llegiu un clàssic perquè jo n’he fet una mala ressenya. Penseu que ha agradat a molta gent al llarg de moltes generacions.

    ResponElimina
  16. Carme, gustós em menjaria una patata bullida, però el llibre no el tornaria a tocar. El trobem igual, a en Holden no hi ha qui l’aguanti. I quan et fa tanta ràbia un personatge, potser és que està ben recreat, això no li nega ningú, però no vol dir que ens agradi! Amb una @ es queda.

    Bajo, només li va canviar la vida a en Salinger.

    Jomateixa, home, tu que llegeixes llibres juvenils sovint, si no et fa res topar-te amb un personatge odiós (més que l’Ambrose, eh!), potser li podries donar una oportunitat.

    rits, una altra amb la que coincidim. No sabria dir quan fa que vaig llegir-lo per primer cop, però fa una pila d’anys, i ja no em va agradar. Aquesta nova oportunitat tampoc no ha reeixit, així que m’inclino a pensar que no és una cosa de l’edat, sinó que va a persones, o com a molt no ens quadra per temes culturals. Però aquí també en tenim d’adolescents repel•lents, potser no fins aquest punt, però és que en Holden em sembla molt llunyà. És clar que el llibre té 60 anys... A veure què en diu el teu nen.

    MBosch, jo de tu el llegiria. Estàs en l’edat, t’hi pots sentir identificat i potser notes el llibre més proper. Penso que no és cosa d’edat, però de totes maneres crec que si hi ha un moment per llegir-lo, és quan es té una edat similar al protagonista. Ara, si el llegeixes i mentre vas llegint vas assentint amb el cap perquè estàs d’acord amb ell... jo em preocuparia. Pensa que en Holden és absolutament odiós per molta gent, com pots veure si has mirat els altres comentaris.
    El fet de repetir lectura en aquest cas era un acte de compassió. No em va agradar gens aquest clàssic i pensava que no podia ser, que potser una segona oportunitat faria que el posés a lloc. Just al contrari d’altres cops, que rellegeixo un llibre perquè m’ha agradat molt. Però no, no només he descobert que m’ha semblat igual de dolent, si no que també té molts detractors.

    Sam, un altre reincident, i un altre que no li ha agradat cap de les dues vegades que l’ha llegit. Doncs res, donem per tancat el tema, no? Si un llibre no agrada, no agrada. Potser la meva adolescència no és tan llunyana en el temps, però creu-me, tampoc no sé on para.

    ResponElimina
  17. Bé, XEXU, això de la classificació i la qualificació ho vas solucionar molt bé tu mateix una altre vegada que et vas carregar un clàssic, tot dient "No passarà A LA MEVA història"... Ho vaig trobar boníssim!! :-))

    (Ara bé, "patata bullida" tenia més gràcia, eh? hehe)

    ResponElimina
  18. Ja ho saps, XeXu, no compartim parer. Aquest és el meu llibre i ho serà sempre, celebro que no me'l prenguis. ;)

    ResponElimina
  19. A mi em va agradar la patata bullida. Tot i que no crec que sigui un llibre genial, cosa que gairebé tothom afirma.
    Tinc pendents els relats, que no he llegit. Bé, a veure si Salinger millora en curt.
    Salut.

    ResponElimina
  20. Ah... error 503...
    Ah. Deia que em va agradar la patata bullida, tot i que no la vaig trobar genial. Una bona novel.la curta i res més.
    Salut.

    ResponElimina
  21. Hahahhaahaha, no en podria haver fet una crítica millor! Jo també el vaig odiar (al llibre i a l'adolescent del llibre) quan em van obligar a llegir-lo a l'institut. Recordo que no entenia on li veien la gràcia a aquella obra, que ni era educativa ni moralística ni res. El que més m'ha quedat gravat és la seva obsessió per saber on van els ànecs a l'hivern, i poca cosa més. Em van venir ganes de rellegir-lo quan vaig veure la sèrie Ghost in the shell, ja que hi ha coses que fan referència al llibre, però llegint la teva crítica se m'han tret les ganes d'intentar-ho. XD

    ResponElimina