dissabte, 14 d’abril de 2012

Joc de trons

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2011
Títol original, idioma, any: A Game of Thrones, anglès,1996
Traductor: Mercè Santaulària, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 798 + 18 d'annexos
Llegit en: Català

Un llarg estiu porta un hivern igualment llarg i el doble de cru, i sembla clar que l'hivern s'acosta després de nou anys de bonança. El Rei Robert viatja a Hivèrnia per reclutar el senyor del nord, Eddard Stark com a nova Mà del Rei, després de la malaurada pèrdua de l'anterior Mà Jon Arryn. Amb ell, la reina i altres membres del llinatge Lannister no passaran de puntetes per les terres del nord. Mentre dura la seva visita, un dels fills petits de la casa Stark, en Bran, cau daltabaix d'una torre i queda en coma i malferit. Amb aquest panorama, i sota el dictat del Rei, Eddard no té altre remei que marxar cap a Port Reial amb ell deixant enrere part de la seva família. Al Rei no se li diu que no. Què li ha passat a en Bran realment? I què li va passar també a Lord Arryn, va ser accidental la seva mort? I si no és així, quins secrets s'amaguen rere el seu decés? Moltes preguntes i moltes intrigues, començant perquè l'actual Rei va arrabassar el poder a la família Targaryen de manera poc noble. I ja se sap que, en el joc de trons, només hi ha dues opcions, guanyar o morir.

Es tracta del primer volum de la saga de Cançó de gel i foc que ha donat a l'autor una fama d'abast mundial. Es podria dir que és gènere fantàstic, però en realitat és un llibre de cavalleria amb alguns lleugers tocs sobrenaturals. La seva narració és molt enginyosa, cada capítol porta el nom d'un dels personatges principals que es van alternant en la trama. L'acció és lineal en el temps, però cada capítol està escrit des de la perspectiva del personatge en qüestió, en tercera persona, però des de la seva òptica, i algunes situacions se'ns expliquen des de diferents punts de vista i interès. L'extensió de l'obra pot tirar enrere, però no es fa pesat ni llarg. Tampoc no m'ha suposat cap problema la immensa quantitat de personatges que apareixen, es controla molt bé, però és que he llegit llibres pitjors en aquest sentit, és clar! No diré que passi com l'aigua, però es llegeix molt bé i les intrigues de poder i la intel·ligència d'alguns personatges el fan molt entretingut i absorbent.

M'havien parlat tan bé i insistit tant perquè el llegís que reconec que vaig agafar-lo amb una mica de recança i poques ganes. No calia que em diguessin que m'agradaria, ja ho sabia, però se'm fa pesada la insistència. No tenia massa ganes d'entrar en una saga de 7 llibres de prop de mil pàgines, em feia molta mandra, això és tot. El que em va fer decidir va ser disposar-ne en català i en una edició atractiva, va ser definitiu. Cap sorpresa en la lectura, es tracta d'una molt bona obra amb tots els ingredients per atrapar-te i anar comentant la jugada. Ben escrit i trenat, cosa difícil amb tanta magnitud, i força recomanable per tothom, a grans trets. Continuaré llegint, però també diré que sense cap mena de pressa.


Puntuació: @@@@

22 comentaris:

  1. Mmmm... a mi em segueix tirant enrere. Mira, m'ha sorprès veure que el llibre en anglès va ser publicat per primer cop l'any 96! Fa una bona pila d'anys! I no s'ha fet famós, famós fins que se n'ha fet la sèrie. Quines coses... no?

    Tampoc sé si em ve de gust la novel·la de cavalleria. Va ser un tipus de literatura que va estar molt de moda fins que Cervantes va escriure el Quixot enfotent-se'n i s'ho va carregar!

    I res, a mi les quasi 1000x7 pàgines també em fan molta mandra, amb l'afegit que dubto que aquesta novel·la sigui "el meu tipus". De moment, altres coses tinc al cap. Però confesso que tampoc dubto qu tard o d'hora hi acabaré caient... i possiblement m'agradin. Almenys una mica.

    ResponElimina
  2. Benvingut al club.
    Estic molt d'acord amb tu.
    Aquesta manera de lectura, pausada, ordenada i sense preses s'ha assembla a com fem el tast d'un bon vi. Crec que aquesta saga S'ha de degustar, amb tranquil·litat deixant que els nostres sentits copsin tots els matisos literaris, que de veritat que en té i molts.

    ResponElimina
  3. Així, en principi, no m'acaba d'atraure... Crec que deu ser més un llibre "per homes" hehe.
    Per reis ja tenim el que ens ha tocat... Quin pal de tio! caçant elefants mentre la gent aquí no té feina... Grrrr

    ResponElimina
  4. Fa molts anys que m’hi vaig enganxar a la saga, ara estic esperant la cinquena entrega, crec que no tardarà massa. Només li he trobat un problema ,que la versió en català no ha sortit fins ara. I ara, malgrat tot, crec que continuaré en castellà.

    Aquest cop coincidim ;D

    ResponElimina
  5. Veig que has aconseguit esquivar "l'efecte best-seller", que suposo que va ser el que em va fallar a mi; de tant sentir-ne parlar bé, em va decepcionar una mica. Això si, enganxa i la trama és força bona, estic d'acord en com l'has descrit. I, per cert, la sèrie que se n'està fent també està prou bé i s'ajusta bastant als llibres (fet que no es pot dir de totes les adaptacions audiovisuals de novel·les)!

    ResponElimina
  6. Està molt bé! el primer, el segon i el tercer estan molt bé! el quart falla una mica, per això encara no m'he llegit el cinquè...
    En Tyrion Lannister es un crack!

    ResponElimina
  7. Vaig arribar de rebot als llibres, en veure la sèrie d'HBO. Ho confesso, no em sabrà cap greu llegir-me els set. Com vaig fer amb la saga de "El Primer home de Roma"

    ResponElimina
  8. Doncs espera a llegir el segon, és brutal!

    Per cert, el cinquè està escrit però no traduït al castellà/català, i el sisé i setè encara no acabats d'escriure. I es veu que l'home ja és gran i potser no hi arriba. Va, que es doni pressa!!

    Jo he llegit els tres primers i no trigaré a llegir-me el quart, perquè ja fa un parell de mesos que el tinc aparcat. No per falta de ganes, eh!, sinó pel que he explicat al paràgraf anterior.

    ResponElimina
  9. Ahir mateix acabava de llegir el segon. Estic totalment d'acord amb tu, en teoria és de gènere fantàstic, però en realitat és de aventures-guerra-política medieval. Al primer llibre només hi ha tres petites pinzellades de fantasía, i al segon una mica més, però no gaire.
    El que més m'està agradant són com construeix els personatges. Els principals estan molt ben dibuixats i són clarament diferenciables psicològicament els uns dels altres. L'evolució extrema que fa la Daenerys és creïble. I coincideixo amb pons007, em declaro fan incondicional de Tyrion Lannister.

    Estava anunciat que aquesta primavera sortirien publicats en català els tercer, quart i cinquè.

    ResponElimina
  10. No m'agrada gaire aquest gènere, però vista la recomanació potser un dia o altre caurà a les meves mans, li haig de trobar el moment. Sí que es veritat que fa mandra, tantes pàgines i tants llibres, però com dius, si val la pena es pot anar fent poc a poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí un fervent seguidor de la sèrie feta per televisió.... a mi també em fa certa mandra agafar els llibres, la veritat. Primer, com tu dius per la magnitud de l'obra. Segon, perqué la sèrie de televisió està de conya, i ja estic esperant la segona temporada. I tercer perquè... no sabia que hi havia la versió catalana! Aquest darrer punt, però, pot ser clau per a fer-me variar l'opinió sobre no llegir els llibres... però segueixo esperant la segona temporada amb candeletes!

      Elimina
  11. Aquest també el tenia com un dels llibres per llegir en breu, però... set llibres dius?!!
    ja veurem.

    ResponElimina
  12. He llegit comentaris positius i aquest tipus de llibres m'és atractiu. Tot i així dubtava però veient el teu comentari tinc ganes de llegir-ho. Si està bé, els set llibres no han de ser cap problema doncs quan realment m'agrada una història sovint els llibres se'm fan curts (tot i que estigui molt temps per llegir-los)

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Motes gràcies per comentar aquesta ressenya d’un llibre tan a bastament, conegut. Encara he de trobar algú que en parli malament, la veritat, és un llibre que agrada, i que a mi m’ha agradat prou. El recomano, però amb reserves, tampoc no crec que sigui per tothom, ni tan meravellós com alguns el pinten. Però sí una molt bona obra.

    Yáiza, penso que a altres llocs era més popular, aquí li va costar més entrar, i a arrel de la sèrie ha tingut una bona empenta per acabar de quallar, però si se’n va fer la sèrie penso que és perquè ja tenia mercat. De vegades les coses triguen a arribar a la gent, però quan són de qualitat al final s’imposa la lògica. Aquest és un bon llibre, no diré que és imprescindible, però és bo, una bona lectura. Tenint en compte algunes sagues de ‘fantasia’ que has llegit penso que et podria agradat, però només fins un punt. Probablement l’acabaries, però bona part del tercer terç del llibre se’t faria pesat. Vaja, és la meva opinió. A mi se me n’ha fet una mica. L’extensió de l’obra tira enrere, però segur que estaràs d’acord que quan un llibre agrada molt, sempre es fa curt. Així que que no sigui per això que no el llegeixes. Ni jo mateix sé si acabaré tota la saga, per aquí comenten que el quart és fluix...

    Policarp, m’agrada el que dius, però la meva parsimònia, em sap greu, no anava per aquí. El que no vull és tornar-me boig. El llibre m’ha agradat, però tampoc no vull tirar-m’hi de cap i no llegir altra cosa. Ja aniré fent. Quan em cridi, que els llibres ja ho fan això, llegiré el segon. Però sense estrès.

    Assumpta, aquests reis són molt més divertits. Però també més sanguinaris i degenerats. No és que sigui un llibre per homes, de fet diríem que sí, però conec unes quantes dones entusiastes d’aquesta saga, per tant no es tracta d’això. Però realment a tu no te’l recomano massa. No seria Harry Potter precisament. Saps què? No te’l recomano gens.

    Quadern, la majoria de gent ja no canvia d’idioma si ha començat llegint d’una manera. Jo no tinc dubtes, em passaria al català ràpidament. A més, m’agrada l’edició que han fet. Només no ho faig en casos molt concrets, però si pot ser en català, és en català. Un exemple, ‘El nombre del viento’ no vaig poder esperar a llegir-lo, de fet no va sortir en català fins que hi va haver el segon. I quan aquest va sortir, vaig anar directament a ‘El temor d’un home savi’, sense dubtar-ho ni un segon.

    Màgia, després d’acabar el llibre he començat a veure la sèrie, em fa gràcia recordar tot el que he anat llegint, i realment és força fidedigne. El llibre està bé, ja esperava que m’agradés, però he esperat una mica a que passés la fal•lera de tothom. No em torno boig com altra gent, però està bé i penso que el seguiré llegint. Ara, els que m’insistien, ja no tenen motiu per fer-ho, i aniré amb més calma.

    Pons, en Tyrion és increïble, és realment com una fura! Però en Petyr també m’agrada molt, que malparit que és! En sentit ampli de la paraula, a més...

    Alyebard, benvingut al Llibres. No conec la saga aquesta que menciones, però com tu, molta gent ha arribat a ‘Joc de trons’ a través de la sèrie. Si això ha servit per fomentar la lectura, benvingut sigui!

    Maria, doncs res, massa feina si no n’estàs segura.

    Banyeres, no tinc pressa per llegir el segon, sé que el llegiré, però no em cal córrer, no m’ha enganxat tant com altres llibres. Ja faré. Ja conec l’estat en que està la saga, esperem que no mori el paio, que si no deixaria un munt de gent amb un pam de nas. Sento dir-te que per aquí comenten que el quart és més fluix que els altres, fins i tot hi ha qui afirma que no ha llegit el cinquè encara perquè el quart el va decebre.

    ResponElimina
  15. Captaire, en el primer són justament tres, les que dius, es poden comptar perfectament i segur que les tens al cap, sense parlar-ne ni res. Els personatges estan molt ben construïts, et dono la raó, te’ls pots imaginar força bé i aprecies els seus canvis. Daenerys... al final et deixa totalment bocabadat. Però és clar, Tyrion i en Ditpetit estan a un altre nivell, quan ells surten hi ha diversió assegurada.
    Sí, quan compres el llibre en català et ve una targeteta que t’explica que els dos primers ja han sortit, i que els tres següents surten al maig. Que bé tenir-los en català!

    Botika, pensa-t’ho bé, a molta gent li agrada aquest llibre, però estic segur que a tanta altra no. Si no t’agrada el gènere, potser t’avorriries. Té ingredients que poden atreure a tothom, però és cruel i una mica sanguinari. Les intrigues estan bé, però tanta cavalleria... no sé.

    Porquet, conec gent que, com tu, segueix la sèrie amb ganes, però no considera llegir els llibres. Però ara un dels motius que tenies ha perdut sentit, ja saps. Només et diré que això de ‘Invernalia’ o ‘Desembarco del rei’ són falòrnies. Hivèrnia i Port Reial, home! Jo he començat a veure la sèrie després del llibre i fa força gràcia refrescar el que has llegit, però en imatges. Sí que està ben feta, és cert. Ho tens tot a favor. Ara només et queda superar la por a les 7000 pàgines...

    Jomateixa, ves amb compte que per aquí diuen que potser hi haurà vuitè llibre i tot! Però ningú obliga a llegir-los tots, i menys d’una tirada, eh?

    Jordi, si t’agraden aquest tipus de llibres, jo no m’ho pensaria dos cops. Tot i que tampoc és que s’assembli massa a res, té estil propi i beu de molts llocs en petites dosis. Segur que te’l faràs teu. I contra l’extensió... paciència.

    MBosch, no el deixo pas malament, com pots veure. Penso que és un molt bon llibre i em queden ganes de seguir, però no diria que és imprescindible i tan espectacular com dius. En cap moment ha fregat les 5@. És clar que també és possible que hi hagi part de prejudici en aquesta valoració, no t’ho negaré, però miro de ser objectiu. Té coses molt bones, com el dibuix dels personatges, és original i diferent, i aquests són els punts forts. A fases se m’ha fet pesat, això també és cert. Amb tot, no puc deixar de donar-te la raó, sense exagerar tant, i recordar-te que si no el llegia no és perquè pensés que no m’agradaria, ja intuïa que sí, era més una qüestió de no hipotecar-me els propers mesos de lectures amb una saga tan llarga, que pel que dius serà encara més llarga. Ara em quedo tranquil, he llegit un bon llibre però no perdré el cul per continuar, quan la segona part em cridi, ja la llegiré, però per ara toquen altres coses.

    ResponElimina
  16. en Petyr! i tant! es el meu segon personatge preferit de la saga! de fet, aquí et deix la llista

    ResponElimina
  17. Veig que al final vas complir ta paraula de continuar llegint la saga. :) El primer el vaig llegir després de veure la sèrie, i ara que els he llegit tots (almenys els que hi ha editats) la sèrie em sembla una caqueta al costat dels llibres. Espero que continuis llegint els que et queden, segur que no et decebran.

    ResponElimina
  18. Ahir vaig acabar aquest primer llibre i he vingut a llegir que n'havies dit.

    Estic molt d'acord amb la teva ressenya. Al principi i veient la gran quantitat de personatges i famílies que hi surten, vaig pensar que seria un embolic però no ho és gens. És llegeix molt bé i la manera de dividir l'acció en capítols "unipersonals" fa la lectura molt amena i et manté enganxat perquè vols saber que li passa a aquell personatge que hem deixat penjat per parlar d'un altre.
    Encara tinc al cap l'escena de la Dany entrant a la pira funerària de Khal Drogo i el resultat brutal d'aquesta acció. És impressionant el canvi d'aquest personatge de nena poruga a tota una khaleessi. Però no és l'únic personatge que m'ha agradat, en general cap d'ells és lineal sinó que estan molt ben definits i amb una personalitat ben marcada. És això que dius, està molt ben trenat tot, cosa que ha de ser molt difícil amb la gran magnitud d'aquesta obra.

    M'ha costat començar (també em tirava enrere pensar que eren 7 llibres de més de 1000 pàgines) però ara que ja ho he fet no ho deixaré aquí. Aquesta nit començo amb el segon i suposo que no et sabrà greu que quan l'acabi també et vingui a dir en el post corresponent del Llibres i punt!, el que m'ha semblat.

    ResponElimina
  19. Els personatges ja m'han atrapat, ja compartim patiments i m'han sabut especialment greu algunes morts, la veritat és que alguna no l'esperava pas. Em van fer emprenyar!
    Ara ja tinc el segon a punt...

    ResponElimina