dimecres, 18 d’abril de 2012

En el mar hi ha cocodrils

Autor: Fabio Geda
Editorial, any: Bridge, 2011
Títol original, idioma, any: Nel mare ci sono i coccodrilli, italià, 2010
Traductor: Xavier Solsona
Gènere: Biografia 
Número de pàgines: 207
Llegit en: Català

Aquesta és la història de Enaiatollah Akbari, un jove afganès que va haver de fugir del seu país per salvar la vida, per bé que no n'era massa conscient quan la seva mare, en un acte de molta voluntat, el va portar a Pakistan a l'edat de 10 anys, i  el va abandonar allà. L'únic que li va deixar són tres consells, i la soledat en un país estranger. Però era això o la mort, la situació a l'Afganistan és molt complicada pels que no segueixen els talibans. A partir d'aquí comença el camí de l'Enaiat cap una vida millor, encara que aquest camí no seran flors i violes i haurà de patir molt per sobreviure i sortir-se'n. Però en una travessia com la seva no n'hi ha prou amb ser un supervivent, cal també un puntet de sort. Ens ho explica ell mateix amb força detall, tot conversant amb l'autor del llibre.

El llibre està escrit com una conversa entre el nano i l'autor, el jove afganès li narra la seva història i el mateix autor intervé algun cop per preguntar o puntualitzar alguna cosa, és una redacció curiosa. No és un text de gran qualitat literària, el noi parla de manera molt desorganitzada i saltant d'uns temes als altres, però el que importa és el que explica, la seva situació durant els anys de camí no és gens fàcil, i se'n va sortint. Els diferents capítols porten el nom del país en el que transcorren.

La història és sorprenent i passa bé, no és massa llarg i és fluid. M'ha entretingut, però tampoc no m'ha despertat massa interès, és bo conèixer altres realitats, però algunes històries t'arriben més que d'altres. No dic que aquesta no ho faci, però personalment vaig gaudir molt més quan vaig llegir Persèpolis de la Marjane Satrapi, que és el més semblant que recordo. Una historieta per passar l'estona, sense més, d'un nano que la vida ha fet més savi del que li pertoca per edat.

Puntuació: @@

9 comentaris:

  1. Hoooome... no sé. No sembla gaire animat, que diguem! De moment no em desperta gaire interès, però mai se sap, no? El de Persèpolis sí que m'agradaria llegir-lo, aviam si un dia d'aquests faig un cop de cap.

    ResponElimina
  2. XEXu, aquest també l'he llegit, de fet l'estan llegint els nois de tercer d'ESO del meu institut, és entretingut i colpidor, però després de llegir El caçador d'estels i Mil sols espléndits, queda en una novel·leta per a joves. De fet, es troba a la secció de literatura juvenil. Salut, guapo

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquests altres llibres que dius són més forts comparats amb aquest llibre.
      Però em sembla un llibre molt adequat per l'ESO, així veuen una mica el bé que viuen comparat amb altres situacions.

      Elimina
  3. Ok, doncs s'haurà d'esperar força temps a ser llegit per mi.

    (ja ho sé, la frase m'ha quedat una mica mestre Ioda de la guerra de les galàxies, hehehe)

    ResponElimina
  4. Mmmmm... no sé, potser m'agradaria... :-)

    ResponElimina
  5. No et fa res que el descarti per prejudicis com els d'en Pons, oi?

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots els que heu comentat aquesta ressenya, no és un llibre massa popular, però s'ha de llegir de tot, oi? No és pas mal llibre, però entenc que no sigui massa atractiu per molts.

    Yáiza, no és un llibre que insistiré a ningú que llegeixi, però Persèpolis sí, veus. A mi em va agradar força, contra tot pronòstic, així que t'hi animo.

    Carina, el vaig agafar com a història juvenil, però tenint en compte que es tracta d'un personatge real i que narra la seva vivència, he preferit classificar-lo com a biografia, encara que sigui la vida d'un noi jovenet.

    Jomateixa, per l'ESO potser sí, però em sembla que per gent més gran potser es queda una mica curt. Segur que a la canalla els agrada força.

    Policarp, el mestre Yoda era un 'home' savi, així que prendre'l com a exemple no pot ser dolent!

    Pons i MBosch, quin parell que esteu fets. I mira que és un llibre molt més adient per l'edat que teniu que no pas els que llegiu habitualment! Ho sento, m'havia de revenjar.

    Assumpta, no descarto que a tu t'agradés, és una història planera i força entranyable.

    ResponElimina
  7. No conec aquest llibre però com sempre la rssenya és immillorable.

    ResponElimina