dimarts, 20 de març de 2012

Torn de nit

Autor: Agustí Vehí
Editorial, any: Alrevés, 2012
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 159

Les autoritats de la bonica població de Vilaclara, a l'Alt Empordà, no tenen massa clar com funciona el torn de nit de la Guardia Urbana local, de manera que demanen l'elaboració d'un informe al respecte. Tenim el caporal Palomares 'Palomu', els veterans Anicet Olivares 'Nicetu' i Marcel·lí Rovira, i els novells Oriol Pérez i Jennifer Dacosta. Què ho fa que cada dia els agents del torn de dia hagin de passar uns desconcertants informes sobre fets que han succeït la nit abans? Què hi té a veure el torn de nit en tot això? Amb aquest plantejament descobrirem el dia a dia d'una comissaria de poble i els costums poc ortodoxos dels membres de l'equip nocturn que, depenent de com, són encara més perillosos que els malfactors que persegueixen. Ja se sap que a les nits pot passar de tot.

Tot i estar inclòs en una col·lecció de novel·la negra, em nego a classificar el llibre en aquest gènere. Els fets giren al voltant de la policia, però és més aviat un compendi de situacions que tenen més de còmiques que de criminals. Al llarg d'una setmana es narren els incidents amb els que s'han d'anar enfrontant els membres de l'equip i com repercuteix això en el torn de dia i en les nits posteriors. No hi ha res d'investigació, però sí un bon reflex del que serien els policies de tota la vida, amb ni gota de glamur.

M'ha fet riure en alguna ocasió però no ha aconseguit atrapar-me. És més, per com n'és de curt, se m'ha ennuegat una mica i he trigat més del compte a acabar-lo. També he de dir que pel meu gust va millorant i a la part final, ja ficat en la història, es gaudeix una mica més. No he trobat que fos res especial, però té certa gràcia i tampoc és per desrecomanar-lo, depèn una mica dels gustos de cadascú i de l'interès que li generi el tema.

Puntuació: @@
Descobert al blog de la Jomateixa.

13 comentaris:

  1. Doncs... si no hi ha massa d'investigació (o res!) potser sí que no s'hauria de qualificar com a Novel·la negra... Ai, m'has deixat amb el dubte... no veig clar si m'agradaria o no. I ara no recordo la sensació que em va deixar a ca la Jomateixa, hi hauré de tornar :-)

    Jo aquest any vaig fatal de lectures... faig llistes i les perdo, en fi, un desastre total.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta! Com pot ser que perdis les llistes, dona? Fes-les a la teva llibreteta i segur que no les perds! I si no, et recomano una llibreta virtual (que segur que ja coneixes), l'Evernote! La pots consultar des de qualsevol ordinador (o des de mòbils amb internet).

      Saps què faig jo quan veig un llibre que potser m'interessa? Li faig una fotografia (amb el mòbil, en el meu cas) i a casa l'investigo per veure si em faria el pes o no. I si em penso que sí, doncs cap a la llista va!

      Elimina
  2. Me l'apunto entre cometes...Un petó i gràcies per compartir la ressenya!

    ResponElimina
  3. doncs res, el passarem per alt tal com si no hagués existit

    ResponElimina
  4. Policies sense misteris, ennuega, no destaca per la seva originalitat... Ls dues @ m'han acabat de convèncer: aquest, el deixaré passar.

    ResponElimina
  5. El vaig veure a la llibreria i fins i tot m'ho vaig pensar de comprar-ho, però ara segur que ja no ho faig. Tot i això, aquestes històries quotidianes de polices m'agraden, crec que el buscaré per la biblioteca.

    ResponElimina
  6. L'escriptor em sona i no sé de què. no m'ha atret massa, però me l'apunto per tornar-me'l a mirar.

    ResponElimina
  7. Vaja! L'havia vist recomanat a ca la Jomateixa, i m'havia fet prou el pes. Però llegint la teva ressenya... ja no ho sé. L'havia afegit a la llista, però potser me'n desdic. Com si no tingués una llista de llibres prou llarga!! De moment, vaig fent, que tinc feina acumulada...

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Sento que no t'hagi acabat de fer el pes, a mi em va fer passar una bona estona.
    De tant en tant va bé trencar les lectures denses amb un d'aquests llibres.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots pels comentaris, encara que aquest sigui un llibre que no engresca massa. Em sap greu no parlar bé de la feina que es fa a casa nostra, no és que sigui mal llibre, però no l'he trobat especialment interessant, i així us ho he volgut fer saber.

    Assumpta, penso que és un llibre prescindible, tot i que és curtet i l'acabaries ràpid, no sé si et val la pena. Si aquest any vas malament de lectures, espero que sigui perquè tens altres feines que t'impedeixen llegir, però que et reporten beneficis! La Yáiza et dóna possibles solucions, i em semblen tan bones que això de l'Evernote aquest m'ho hauré de mirar jo també, que ho desconec!

    Núria, no et conec els gustos lectors, així que no insistiré massa, no penso que et perdis res si no el llegeixes.

    Pons, em sembla que si no existís, tampoc no passaria res.

    Màgia, no se'n parli més, ho té tot en contra!

    Botika, justament això és el que trobaràs si te'l llegeixes, un torn nocturn de la policia, amb els seus costums i mals vicis, i més que casos, situacions quotidianes (algunes una mica surrealistes), que es van trobant i mirant de solucionar... a la seva manera. Té punts graciosos, però no és de la mena de policies que a mi m'agrada trobar als llibres.

    Kweilan, jo el vaig descobrir a ca la Jomateixa.

    Maria, no deuries veure la ressenya que en va fer la Jomateixa al Tumateix Llibres? Jo el vaig descobrir allà.

    Yáiza, a mi també em va fer gràcia quan el vaig veure allà, però no m'ha acabat de convèncer. Això no vol dir que a tu no et pugui agradar, és clar. En tot cas, és molt curt i no et traurà massa temps si et decideixes a llegir-lo.

    MBosch, no he mirat mai aquesta sèrie, tot i que me l'han recomanat, la veritat és que no hi tinc massa interès. No sé si el llibre té alguna semblança amb la sèrie, però tampoc crec que t'agradés, el trobaries ximple i sense substància.
    Noi, em sap greu que no trobis res interessant per aquí darrerament, vaig llegint el que tinc pendent i em ve de gust, és normal no coincidir en gustos. I sí llegeixo el totxo aquest, que adverteixo que em fa molta mandra, i no m'agrada? Suposo que m'agradarà, que tothom en parla bé, però pot passar.

    Jomateixa, em va fer gràcia en alguns punts, per això té dues arroves i no menys, però no m'ha acabat de convèncer. Em sembla que per trencar lectures em buscaré alguna altra cosa.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina