Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Proa, 2012
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 221Premis: Carlemany 2012
Llegit en: Català
Des de sempre ens han dit que la base de la salut és menjar bé i dormir un bon nombre d'hores cada nit. Però i si no és així? I si dormir no ens proporciona el descans necessari de l'activitat diària, ni serveix per reforçar coneixements i fixar la memòria? Hi ha qui ha demostrat que les velles creences amaguen el secret més gran del gènere humà. Dormir no és més que un mecanisme de l'evolució per mantenir a ratlla un gran poder que s'amaga dins els nostres cervells. Telequinèsia? Llegir el pensament? Control de les constants vitals (pròpies i alienes)? No hi ha límits pels que aconsegueixen ser insomnes. El doctor Metcalf ho sap, i el general Sandcliff també, dues postures enfrontades per controlar aquests coneixements. Entre ells, tot un elenc de personatges que es veuran involucrats en la seva personal batalla. La guerra pel Poder ha començat. Ara qualsevol es posa a dormir...
Aquesta obra difereix una mica en la forma respecte a les altres de l'autor. Es tracta d'una història en dues parts, cadascuna amb el nom dels personatges principals, per bé que no entenc aquesta separació. Cada part està dividida en capítols, retalls aparentment inconnexes amb protagonista propi, diferents situacions o vessants de la gran història de fons que hi va apareixent amb comptagotes, deixant més dubtes que respostes. La temàtica em resulta molt atractiva, però potser m'esperava que seria tractada d'una altra manera, m'he perdut una mica amb tants salts. El ritme també és més lent i l'escriptura una mica més elaborada. Això no vol dir que costi de passar, al contrari. Només és que no és meteòric com els treballs anteriors.
Com totes les novel·les de Salvador Macip, és una proposta original que s'escapa del que ens té acostumats la literatura catalana. Li he posat l'etiqueta 'intriga', però és molt difícil de classificar perquè barreja molts gèneres, amb una bona dosi científica marca de la casa. Suposo que és per això que m'han interessat i atrapat molt els temes que tracta el llibre, quan en vaig conèixer l'argument vaig tenir unes ganes immenses de tenir-lo a les mans. La idea central em sembla potentíssima i està prou ben tractada, per això em sobra una mica de la dispersió que tenen alguns capítols. M'he quedat amb més preguntes que respostes i amb moltíssims dubtes. Però això també és marca de la casa, què hi farem.
Puntuació: @@@
Aquesta obra difereix una mica en la forma respecte a les altres de l'autor. Es tracta d'una història en dues parts, cadascuna amb el nom dels personatges principals, per bé que no entenc aquesta separació. Cada part està dividida en capítols, retalls aparentment inconnexes amb protagonista propi, diferents situacions o vessants de la gran història de fons que hi va apareixent amb comptagotes, deixant més dubtes que respostes. La temàtica em resulta molt atractiva, però potser m'esperava que seria tractada d'una altra manera, m'he perdut una mica amb tants salts. El ritme també és més lent i l'escriptura una mica més elaborada. Això no vol dir que costi de passar, al contrari. Només és que no és meteòric com els treballs anteriors.
Com totes les novel·les de Salvador Macip, és una proposta original que s'escapa del que ens té acostumats la literatura catalana. Li he posat l'etiqueta 'intriga', però és molt difícil de classificar perquè barreja molts gèneres, amb una bona dosi científica marca de la casa. Suposo que és per això que m'han interessat i atrapat molt els temes que tracta el llibre, quan en vaig conèixer l'argument vaig tenir unes ganes immenses de tenir-lo a les mans. La idea central em sembla potentíssima i està prou ben tractada, per això em sobra una mica de la dispersió que tenen alguns capítols. M'he quedat amb més preguntes que respostes i amb moltíssims dubtes. Però això també és marca de la casa, què hi farem.
Puntuació: @@@
18 Comentaris
Caram, quina rapidesa! El XeXu té raó: en aquest llibre he provat altres ritmes, i el resultat s'assembla a un recull de contes sense deixar de ser una novel·la. Esteu avisats! ;)
ResponEliminaM'has cridat l'atenció, em sembla que caurà
ResponEliminaCarai, carai! Sí que te l'has llegit ràpid, no?! Bé, jo ja li tinc dit al SM que un dia d'aquests començaré amb la seva saga i anar fent. De moment, aquest el resevaré per més endavant, mantindré una mica l'ordre cronològic!
ResponEliminal'argument no es precisament per treure'm el son [festival de l'humor]
ResponEliminaBé, per una vegada es dos hem llegit un mateix llibre alhora!!
ResponEliminaJo no ho he dit al meu post, però també m'he quedat amb moltes preguntes. Potser si que ho fa expressament perquè pensis més en tot plegat...
L'he llegit rapidíssim,i veig que tu també. A mi si que m'ha semblat que mantenia el ritme ràpid d'alguns dels seus llibres anteriors.
Aquest l'has comprat o també t'ha tocat en algun sorteig? :-P
ResponEliminaEn realitat entenc que t'agradi la temàtica, doncs tu ja fa temps que portes un dur entrenament per mirar d'aconseguir no dormir gens :-))
La veritat és que em fa la sensació que ha de ser molt interessant :-)
El trobo original. A més a més de l'escriptor en tinc pendent un per llegir però encara no l'he començat.El buscaré.
ResponEliminaSembla molt interessants. Ja el llegirem!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEp, XeXu, jo ja hi estic posada aquesta pasqua l'acabo. Ja et diré
ResponEliminaM'has convençut.
ResponEliminaGràcies a tots per comentar aquesta ressenya del nou llibre de l'amic Macip, inclòs el mateix, a qui agraeixo especialment que passi per aquí i accepti tan bé les crítiques com els elogis. Una bona obra per pensar una mica i per espantar-se de com podrien ser les coses.
ResponEliminaSalvador, continuem amb els comentaris del director, ja saps que és un plaer que pugui ser així, comptar amb l'autor de l'obra perquè faci puntualitzacions és tot un luxe.
Mireia, si cau no et farà massa mal, que no pesa gaire i és de tapes toves.
Yáiza, no pas, encara he trigat prou, els altres els vaig acabar en dos o tres dies! Avui m'estalvio les recomanacions, que molts ja teniu contacte directe amb l'autor i us aconsella ell mateix!
Pons, dels que he ressenyat darrerament em penso que és el que més s'adaptaria als teus gustos, així que no el descartis tan ràpid. Per cert, que avui he sentit que surten les pel·ícules d'aquella saga juvenil que llegeixes tu.
Jomateixa, que curiós que haguem coincidit en la lectura, no? Bé... no tan curiós, hehehe. Que el llibre fa pensar, això està claríssim. Ja et dic, més preguntes que respostes. Penso que sí que en Macip gaudeix de fer-nos la punyeta i de fer que part de l'explicació de l'argument l'haguem de posar de la nostra pròpia collita. M'ha semblat més reposat, cosa que no vol dir més lent o pesat de llegir, l'escriptura segueix sent molt planera.
Assumpta, comprar no seria la paraula... ni tampoc puc dir que m'hagi tocat en un sorteig. Deixem-ho en que m'ha caigut a les mans. M'has enxampat. Volia llegir el llibre a veure si em donava algun consell per poder dominar el món, però de moment segueixo dormint una miqueta, i així no anem enlloc. És interessant, però esfereïdor.
Maria, pas a pas. Jo te'l recomano, però llegeix abans el que tens, i a veure si et convenç l'estil. A mi m'agrada força.
Snia, en Macip no es queda mai en temàtiques superficials, toca temes força punyents.
MBosch, ara ja puc parlar amb propietat sobre el que vol dir l'autor. Cada capítol és una mica independent i té personatges propis. La història de fons va sortint en comptagotes, però a cada unitat passen unes coses diferents totes relacionades amb el control mental i el no dormir. Per això és com una sèrie per capítols, però més que Fringe penso que seria més aviat un X-files, o si ho vols una primera temporada de Fringe, quan surten casos independents i parlen del 'patró', no quan entren en universos paral·lels i aquestes coses.
Carina, així tindrem ja tres opinions en poc temps, a veure en quins punts coincidim i en quins no.
Jordi Dorca, en Macip segur que estarà content de saber-ho. Benvingut al Llibres!
Hahahahahaha "de moment segueixo dormint una miqueta, i així no anem enlloc" :-DDD
ResponEliminaTu mateix, si vols dominar el món, no et pots permetre aquestes febleses!! :-DD
Jo ho estic aconseguint!! Aviat no dormiré gens!! :-)) Avui poc més de tres horetes... i estic la mar de bé...
EliminaDominaré el món!! hehehe
Independitzaré Catalunya!!
Posaré en Pepe i en Mourinho a la presó!!
Bé... espero que no m'adormiré veient el partit... però no, crec que no, ja ho tinc dominat això... No dormint tens molt de temps!! :-))
Tinc molta son... crec que no ho aconseguiré mai... :-DDD
EliminaA estats units ha sigut un èxit rotund!!
ResponEliminaEl Salvador Macip sempre és original en el que diu i com ho diu. El tinc pendent.
ResponEliminaLa portada és molt xula!
ResponElimina