dijous, 29 de març de 2012

El vell i la mar

Autor: Ernest Hemingway
Editorial, any: Grans Èxits, 1996
Títol original, idioma, any: The Old Man and the Sea, anglès,1952
Traductor: Ferran de Pol
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 103
Premis: Pulitzer 1953
Llegit en: Català

Santiago és un vell pescador que porta tota la vida dedicat al mar i a la pesca. Ja cansat per l'edat, ell segueix sortint a pescar en el seu gussi cada dia, però fa prop de tres mesos que no captura ni un sol peix. Mala sort, perquè no és que no ho intenti. La paciència és una virtut del vell llop de mar, però sort en té d'un vailet que li dóna un cop de mà, a banda de fer-li companyia, tot i que ja no surt a navegar amb ell com solia fer quan era petit, ara ha d'exercir de pescador amb la seva família. Un bon dia, el vell decideix anar més lluny que mai per tal de no tornar sense res al sarró, i a fe que després de tant temps aconseguirà que li piquin, però el peix és de tals dimensions que no podrà acabar amb ell de manera fàcil. El peix comença a arrossegar la barqueta amb la seva força i no sembla que vulgui aturar-se. Però el vell tampoc està disposat a deixar-lo escapar.

Aquesta novel·la curta és un gran clàssic de la literatura del segle XX i l'autor va ser premiat amb el Pulitzer i va contribuir a que li donessin el Nobel de literatura dos anys després. Senzillament, no ho entenc. Estàs escrit d'una sola tirada, sense capítols, i narra la història d'un pescador en lluita amb un peix gegant i la pugna que mantenen. Assistirem a les reflexions del vell al voltant d'aquest acte, tres quarts del llibre se'ls passa arrossegat pel peix i maldant perquè no se li escapi, descrivint al detall fins el més mínim moviment del pescador. No és una lectura gens àgil i per ser tan curta se m'ha fet eterna i terriblement avorrida.

Definitivament, no estic fet per l'alta literatura. Aquesta obra només la recomanaria a un pescador vell que hagi viscut aquesta situació i que s'hi pugui sentir identificat, o a algú infinitament interessat en la pesca artesanal i les descripcions microscòpiques. Si no diu 400 vegades la paraula fluixa (en 100 pàgines), no la diu cap. Se suposa que és la persecució d'un somni, el no rendir-se mai i superar el propi destí, però és mooooolt pesat i té molt poques coses destacables pel meu gust. Sembla absurd dir que una novel·la no passarà a la història quan ja hi ha passat i amb tots els honors, però el que és segur és que no passarà a la meva història.

Puntuació: @   

19 comentaris:

  1. Tranquil, no ets l'únic a qui això de l'alta literatura li costa. Recordo que ma germana se'l va llegir pel cole i els renecs van ser considerables, de manera que ja mai l'he agafat. Sembla avorridíssim.

    ResponElimina
  2. Home, de llegir crec que s'ha de llegir... però a aquestes alçades potser no val la pena. Jo ho vaig fer al seu moment i no hi tornaria. Tots aquests escriptors de la generació perduda americana s'han de conèixer, si més no per poder opinar. Tu ja ho has fet, això és com veure 2001 una odisea en el espacio, s'ha de veure però amb un cop n'hi ha de sobres.
    Besets

    ResponElimina
  3. Ets la pera. M'encanta que deixis per terra "grans obres de la literatura". Segurament perquè jo pensaria igual. Possiblement perquè vaig intentar llegir Heminway (París era una fiesta) i el vaig deixar a mitges. ;)

    ResponElimina
  4. Hehehe no tenia ni idea d'aquest sentit de la paraula fluixa, ja he après una cosa :-))

    Homeee, però i les 103 pàgines de res que té? I un altre llibre al sarró!! ;-)

    Jo aquest any vaig fatal de lectures... molt, molt, molt malament... per diversos motius i factors que ara no venen al cas, però el ritme que porto és per uns 16 llibres a final d'any... i gràcies... així que potser a final d'any, si necessito fer un sprint per arribar als 20, agafi aquest de la biblioteca hehehe

    Siiiiiiiii ja sé que no s'han de fer sprints i que s'ha de llegir per gust i tal... però mira... que si no arribo als 20 no faig llista i això em sabria molt de greu...

    ResponElimina
  5. No et talles amb els clàssics, eh? Com diu la Yáiza, ets la pera. A mi em va agradar bastant. Hemingway ha quedat una mica antiquat, sota el meu punt de vista, i em sembla que això és el que et frena més, pel que dius, però fer una novel·la, encara que sigui curta, amb només un paio i un vaixell i que et surti així de bé té molt de mèrit.

    ResponElimina
  6. M'agafat mandrota de llegir-la...un petó i mil gràcies per la ressenya, Xexu!

    ResponElimina
  7. Jo el tinc en una versió en espanyol de l'editorial "Círculo de Lectores" i fa molts anys que el vaig llegir. No el recordo però com un llibre pesat, diria que em va agradar i tot. No m'ha quedat a la memòria que s'estengui explicant detalls de pesca sinó com un llibre trist, d'un home superat i vençut pel que l'envolta. Repeteixo que fa molt de temps que el vaig llegir i potser una relectura em faria canviar d'opinió, cosa que no seria la primera vegada que em passa.

    ResponElimina
  8. Si que s'estén explicant detalls de la pesca i aquesta és l'únic aspecte que em sobra del llibre, potser perquè mai m'ha interessat la pesca. Però a mi em va agradar molt el llibre, és una metàfora de la lluita per un objectiu i les reflexions que fa el pescador són universals. M'el vaig empassar en una tarda, ara bé també he de dir que és l'únic clàssic amb el que m'ha passat algo així!

    ResponElimina
  9. Com en tinc tants a l'espera, i després dels teus comentaris, aquest no l'hi afegiré.

    ResponElimina
  10. Tinc pendent un llibre d'Ernest Hemingway. la imatge que li va donar Woody Allen a la pel·lícula Midnight in Paris em va agradar força.

    ResponElimina
  11. Ostres, ja veig que l'alta literatura no és el que et fa disfrutar! A mi em passa una cosa curiosa amb els clàssics o m'agraden molt o no me'ls puc ni acabar de tant com m'avorreixen. Amb la teva ressenya aquest no em motiva gaire de llegir-me'l, tot i que el que diu la Montse de lluitar per un objectiu tira força...

    ResponElimina
  12. Tinc una ordre d'allunyament de 1000 metres contra els clàssics de l'alta literatura sense gens ni mica de ciència ficció.

    ResponElimina
  13. Fa molts anys que el vaig llegir. En tinc un bon record.

    ResponElimina
  14. Aquesta és una d'aquelles novel·les que apareix mencionada a tot arreu com una de grans obres indispensables, però la teva única i solitària @ i la crítica que en fas em convencen més que el que se n'hagi dit en general. Res de Hemingway, de moment. Els pescadors tampoc m'interessen gaire...

    ResponElimina
  15. m'el va regalar el sr.Canet de petita i potser per venir de qui venia, m'el vaig llegir amb ganes. i em va agradar, pero tampoc l'he rellegit ni en tinc ganes
    ja ho veus..tants caps, tants barrets

    ResponElimina
  16. Gairebé m’ha sabut greu que aquest llibre no m’agradés, qui sóc jo per tirar per terra obres d’aquesta magnitud? No és el primer cop que em passa, però un té els seus gustos, i tant puc gaudir amb un llibre ben ximple com avorrir-me amb una obra (presumptament) mestra. Però què voleu que us digui, celebro que a alguns us agradés, i que el llibre ens porta a les profunditats de l’ànima d’un home que lluita sense descans, sí, és cert. Però és avorrit de collons, caram! Gràcies a tots pels comentaris, i perdoneu que sigui tan irreverent.

    rits, personalment em va semblar molt i molt avorrit. Suposo que és del tipus d’històries que no m’arriben, però que entenc que arribin a altra gent que les llegeix amb altres ulls. Ta germana, però deu ser dels meus.

    Carina, si ens posem així suposo que encara tinc molts deutes històrics, em falten moltes coses per provar. Evidentment, veus Hemingway i és d’aquests noms que sempre et ressonen al cap, quan tens l’oportunitat, ho proves. A veure què l’ha fet tan especial. Penso que la història no és propera, no m’identifico gens a amb un vell llop de mar. I que lluiti tot el que vulgui, però em resulta súper avorrit tot el recorregut. S’havia de conèixer? Potser sí, però la veritat és que no m’ha aportat res, estava la mar de bé sense llegir aquest premi nobel.

    Yáiza, a mi no és que m’il•lusioni fer-ho penso que el problema el dec tenir jo, perquè si aquests autors són tan reconeguts, per què a mi m’avorreixen? Serà que no sóc bon lector, que no aprofundeixo prou? No sé, però si ja de per sí no m’interessen les històries de superació personal, en boca d’un vell pescador, doncs encara menys. Serà que avui en dia aquests escriptors no tindrien tanta volada?

    Assumpta, ja ho he dit, 100 pàgines es poden fer molt llargues, i amb aquest llibre m’ha passat. No pateixis per la teva llista perquè aquest any t’estàs dedicant a altres coses, i ja saps que de vegades hem de fer cas de l’obligació abans que de la devoció. Si la teva artesania et treu temps i forces, no s’hi pot fer més. Pensa que molts ja voldrien llegir 16 llibres al cap d’un any! A més, que tu llegeixes cada totxo... Per altra banda, si ho vols saber, aquest és un llibre totalment apte, i qui sap, potser a tu t’agradaria més, sobretot després de com l’he deixat jo!

    Salvador, no et queixis que a tu et vaig posar més arroves que a Hemingway, no està malament, no? Saps quin és el problema? Que a mi no m’ha semblat que se’n surti tan bé. Reconec que escriure una cosa decent amb tan pocs ingredients és una proesa, però a mi m’ha avorrit molt perquè és repetitiu i lent, li sobren pàgines, i només en té 100. Així que alguna cosa no rutlla. Però són gustos, és clar. No et sé dir si s’ha quedat antiquat, parla d’un vell pescador, suposo que encara en queden.

    Núria, no n’he parlat massa bé, i l’he trobat avorrit, no m’estranya que us agafi mandra.

    McAbeu, el llibre és això que dius, la lluita d’un home i la tristesa de veure com brega per aconseguir el que vol, i no se’n surt massa. Però sí que s’estén amb infinits detalls repetitius, no és que t’expliqui cada detall de la pesca, però t’explica alguns detalls mil vegades. Ara agafa la fluixa amb aquesta mà, ara t’explica com se li agarrota, ara canvia de mà... molt pesat. I això fa que les seves reflexions no m’hagin arribat tant, em perdia amb les repeticions, i ja no em quedaven ganes de reflexionar amb ell. Però és la grandesa de la literatura. Com a tu, aquest llibre ha arribat a moltíssims lectors, segur.

    ResponElimina
  17. Montse, a mi tampoc m’interessa la pesca, però que et posi en situació està bé. El que passa és que s’hi recrea massa, penso que entre un terç i la meitat del llibre (com a poc) se’ls passa descrivint detalls dels moviments que fa, i per això, quan arribava una reflexió, jo ja estava tan fastiguejat que no hi he trobat res instructiu. Per mi és un defecte greu que a un llibre de 100 pàgines li sobrin unes quantes. Ho entenc en llibres de 500 cap amunt, però amb aquestes llargades? No fotem.

    Jomateixa, el trobo prescindible, i que els suecs del nobel em perdonin.

    Maria, això deia jo abans, m’encuriosia aquest escriptor i vaig pensar que en podia llegir alguna cosa. Després de provar-ho, no em queden ganes de més.

    Barce, amb aquest llibre tindries un problema. Per una banda ja el tema de les reflexions i la superació, la lluita, que potser et podrien agradar. Però per l’altra, s’estén massa descrivint al detall el que va fent el vell, tots els moviments un per un, sobre la barca en mig del mar. A mi això se’m va fer molt avorrit i no em va deixar gaudir de l’altra part, encara que potser tampoc n’hagués gaudit, perquè no em diuen res aquestes històries de superació.

    Pons, em pots dir com l’has aconseguit? En vista dels meus intents amb l’alta literatura, potser hauré de mirar que me’n facin una.

    Kweilan, i com tu, molts d’altres, suposo. Però a mi el record que em quedarà serà dolent.

    Màgia, tingues en compte que tu i jo no sempre coincidim en gustos i que les meves opinions són molt personals. Si aquest llibre surt a tot arreu, serà per alguna cosa. Personalment l’he trobat avorrit perquè és molt repetitiu, i això ha emmascarat les coses bones que se li pressuposen, la reflexió, la lluita, la superació. I com que a mi aquestes històries ja no em diuen res, i els pescadors encara menys, d’aquí aquesta puntuació tan baixa, i la impressió potser encara més baixa.

    Sargantana, que bé veure’t per aquí, encantat de tenir-t’hi. Jo no conec el senyor Canet, és clar, i almenys estic tranquil perquè no he de tirar el llibre al cap de ningú, vaig triar llegir-lo voluntàriament. Si no l’has volgut llegir altre cop, millor. De vegades les segones lectures ens deceben enormement. Si et va quedar un bon gust de boca, conserva’l!

    ResponElimina
  18. Ei, moltes gràcies pel comentari!! :-)) Quan vaig veure el ritme "penós" de lectures d'aquest any vaig pensar que ni caldria fer llista, però ara m'has animat i, siguin els que siguin, jo la faré! :-))

    I sí, potser demani aquest llibre a la Biblio... si em faig a la idea que és lent i tal, potser ja, estant avisada, ja estaré mentalitzada i en podré gaudir :-) (He de tornar a començar la llista de llibres de la Biblio, i fer-la ben feta)

    ResponElimina
  19. Me'l vaig llegir de petita. De petita llegia llibres que ara mateix no entenc per que els escollia, ja que ni de bon tros els podia arribar a entendre com els entendria ara. Però recordo que se'm va fer feixuc i angoixant, i que em va ser molt fàcil imaginar-me la situació. Alguna cosa (bona o dolenta) devia tenir la seva lectura quan encara recordo haver-lo llegit.

    ResponElimina