dijous, 23 de febrer de 2012

Natura quasi morta

Autora: Carme Riera
Editorial, any: labutxaca, 2012 (publicada el 2011 per Edicions 62)
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 255

Un alumne erasmus romanès  de l'Universitat Autònoma desapareix sense deixar rastre. Ningú no coneix massa el tímid Constantinu Iliescu, però les seves amigues italianes Laura Cremona i Domenica Arrigo, en col·laboració amb l'únic alumne autòcton que tenia una mínima relació amb el desaparegut, Marcel Bru, començaran a remoure cel i terra per trobar-lo. En plena ocupació dels anti-Bolonya, a la degana de la facultat de lletres només li faltava afrontar una desaparició, i a sobre d'un alumne estranger. Ni els professors encarregats dels erasmus, ni els mossos d'esquadra no aconsegueixen trobar cap pista sobre Iliescu, però el que menys esperen és la desaparició també de la Laura, després de ser entrevistada a TV3 denunciant l'absència del seu company. Tot això capgira la tranquil·la vida del campus i posarà en problemes les autoritats universitàries i policials del Vallès, gens acostumades a enfrontar-se a casos així.

Carme Riera s'inspira en un fet real per escriure una novel·la ambientada en una de les principals universitats catalanes, un entorn molt conegut i proper. A més parla de temes molt actuals, potser la novel·la perdrà una mica amb el temps, però a dia d'avui és perfectament creïble, descomptat que es tracta d'una novel·la negra amb crims i investigacions. L'estil de la Riera no em quadra massa amb aquest gènere, és molt descriptiva, però se'n surt prou bé. El tractament de la investigació és notable i té l'indubtable atractiu de situar la trama en un entorn que ens és perfectament conegut, amb les peculiaritats de la nostra terra.

En conjunt és una bona obra amb una història interessant. Per la cadència que imprimeix l'autora en alguns moments he dubtat que sabés acabar el llibre a l'alçada de les expectatives que genera. Concloc que és acceptable, no decep. Sap generar misteri i fer-nos dubtar dels personatges, realment no és previsible. Però potser pel fet de situar els esdeveniments en un escenari tan nostrat, cosa que per mi és un dels punts interessants, li resta versemblança, no ens creiem que a casa nostra passin certes coses! Però passen, oi? Jo n'he gaudit. No és una obra fantàstica, però m'ho he passat bé llegint-la, que no és poc.

Puntuació: @@@ 

16 comentaris:

  1. mira , aquest em crida prou l'atenció.

    ResponElimina
  2. Mmmmmm... el tema em crida l'atenció, clar. O l'ambient, almenys. Però tinc un de la Riera entre mans i... tela, tela. "La meitat de l'ànima" necessita paciència per tirar avall!

    ResponElimina
  3. El tinc pendent perquè m'agrada aquest tipus de novel·les. Bona ressenya1

    ResponElimina
  4. Ai, tinc tants llibres pendents i vaig tan desorganitzada que no sé si apuntar-lo a la llista de la biblioteca... no sé.

    Per cert, he vist que tens En el punt de mira "La porta dels tres panys"... aquest em fa gràcia, tot i que tinc l'íntim convenciment que no l'entendria. O sigui, com si jo em posés a llegir un llibre en xinès (sempre miro la llista dels propers, a veure si un dia hi veig un Dickens, però mai hi és) :-)

    ResponElimina
  5. M'atrau especialment l'ambientació. Al cap i a la fi, m'hi vaig estar tres anys en aquella facultat (en especial al bar...).

    Me l'apunto!

    ResponElimina
  6. Jo és que anava a la Central... si algun dia hi ha algun llibre ambientat allí... :-))

    ResponElimina
  7. Jo també vaig anar a Bellatera a fer la carrera, però pel que fa el llibre, el vaig trobar força dolent, no sóc massa amant dels llibres de la Carme Riera, i menys la intriga. Quan el llegia tenia la sensació que els personatges sobre tot els que porten l'investigació molt poc creïbles, i cap a la mitad del llibre l'argument s'agafa en pinces! Personalment el vaig vaig acabar de llegir tan sols per saber qui era l'assassí. Bon cap de setmana

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Està clar que som lectors diferents. Quan he vist que feies la ressenya del llibre he pensat que no t’hauria agradat com a llibre de novel•la negre, i pel que veig no t’ha semblat malament.

    A mi el llibre em va agradat. Té tots els elements de la novel•la negre, però crec que són l’excusa que fa servir per parlar-nos d’altres temes que li són molt importants; educació, pors, convivència generacional, enveja, frustració... perquè recordant la meva ressenya i ara recordant el llibre li falta el ganxo de la tensió. De tota manera és un bon llibre i la seva proximitat en l’escenari pel meu gust encara el fa més atractiu.

    ResponElimina
  10. des de quan algú troba a faltar un romanès? bah que poc versemblant...

    ResponElimina
  11. A mi també em va agradar, la trama està força bé, però el que més m'agrada de tot és trobar-la tan propera a la nostra realitat quotidiana, tant en la localització com els personatges, la policia i sobretot l'ambient universitari, que l'autora coneix tan bé.

    ResponElimina
  12. Ara mateix tinc previst llegir uns llibres moooolt llargs que tu recomanes molt...
    però l'apunto igualment a la meva llista, amb un interrogant al costat.

    ResponElimina
  13. Sembla que la Carme Riera desperta sensacions contraposades en els lectors. Hi ha qui no li agrada gens i també té gent que l'adora. Prefereixo quedar-me en un terme mig, no la posaria a la llista d'escriptors predilectes, però trobo que se'n surt prou bé. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Mireia, doncs ja saps què toca.

    Yáiza, havia sentit dir de la Riera que per llegir-la més et valia estar en bones condicions mentals, el que llegeixes tu deu ser d'aquests. Però no és el cas del que he llegit jo, que és fàcil i no aprofundeix massa, o només tangencialment. És un bon llibre per passar l'estona, penso. I la seva ambientació té cert atractiu.

    Kweilan, sospito que Riera pot ser de les escriptores que t'agraden, però aquest no és un llibre típic seu, pel que en sé.

    Assumpta, penso que potser t'agradaria, i és força apte, encara que té algunes coses un pelet escabroses. Tampoc és el gran llibre, però es deixa llegir. Ja et diré què tal aquest de 'La porta dels tres panys', a mi també em resulta molt curiós, a veure què. Tingues paciència Dickens vindrà algun dia, algun dia. Ah, jo també era de la central, per això ja em sembla bé que matin gent de l'Autònoma! Nooooo, és broma!

    Maurici, quina gràcia, hehehe. Doncs el bar no surt gens al llibre, senyal que és la zona més segura de la universitat.

    Marta, suposo que ens resulta poc creïble perquè aquestes coses només passen a les pel·lis americanes, i no és el mateix l'FBI que els mossos d'esquadra, és clar. A mi no m'ha desagradat, i descomptant que sembla una mica inversemblant, es deixa llegir. Però no és el gran llibre, és clar. Almenys no em fa tatxar la Riera de la llista de futurs autors llegits.

    MBosch, et dono la raó amb que sovint estiren més el braç que la màniga amb aquestes històries, i que les fantasmades americanes s'haurien de quedar allà. Però també hem de donar oportunitat a històries més nostrades, no? De totes maneres, penso que tu el trobaries fluix, així que no penso fer res per convèncer-te a llegir-lo.

    Quadern, podríem dir que és una novel·la gairebé juvenil, és molt naïf, però l'he trobat correcta. Llegeixes els llibres amb molta profunditat i t'he de donar la raó, hi ha moltes històries paral·leles a la trama que parlen de temes més 'de la Riera'. Però penso que la intenció clara és fer una novel·la negra, el que passa és que és molt difícil deixar temes que ens interessen més de banda. Almenys penso així. I no destorben aquests altres temes, però reconec que no els vaig prestar ni la meitat d'atenció que a la trama dels assassinats.

    Pons, quan llegeixes el llibre t'adones que al romanès és al que menys troben a faltar de tots, i diria que intencionadament li donen menys importància que a altres personatges.

    Botika, tot el que explica ens toca de prop, però és clar, introduir en un ambient tan conegut una trama més pròpia de pel·li americana trobo que pot costar, i això és el que li critica la gent per aquí. Mirant d'oblidar que no només existeixen crims als EUA, penso que és una novel·la prou correcta.

    Jomateixa, penso que podria agradar-te, però oblida-ho immediatament i posa't a llegir aquests llibres tan llargs! Què fas que encara no els has començat! Vull llegir la teva ressenya.

    ResponElimina
  14. No he llegit aquesta novel·la, però sí que n'he llegit altres de la mateixa autora, no és massa sant de la meva devoció, però, XeXu, com que et faig cas potser me'l llegeixi o almenys ho intenti. L'important és que a tu t'hagi entretingut.

    ResponElimina
  15. "Ah, jo també era de la central, per això ja em sembla bé que matin gent de l'Autònoma! Nooooo, és broma!" Hahahaha m'has fet riure!! Tens cada cosa! Humor negre!! :-DD

    ResponElimina
  16. Fa massa temps que tinc pendent llegir alguna cosa, i la teva ressenya m'ha convençut. UAB, Erasmus, misteris imprevisibles, no decep... Definitivament, la llegiré. Ens seguim!

    ResponElimina