dijous, 9 de febrer de 2012

La hija del Apocalipsis

Autor: Patrick Graham
Editorial, any: Debols!llo, 2011
Títol original, idioma, any: L'Apocalypse selon Marie, francès, 2008
Traductora: Teresa Clavel
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 574

Una experta en detenir assassins en sèrie, amb un historial impressionant, no pot estar massa bé del cap. Però la pedra a la sabata de la Marie és en Daddy, el més terrible i més astut dels malvats als que s'ha enfrontat. Malsons, alcoholisme, violència... la Marie viu al límit. Però tot el que passa pel seu cap o somia no només té a veure amb els assassins i el seu tèrbol passat. Té visions, veu gent que no coneix, gent del passat, amb habilitats estranyes. Reverendes? Guardians dels rius? Què és tot això? Mica en mica, i a arrel d'un huracà que assola Nova Orleans, anirà entrant en un món que transcendeix el coneixement humà, tot i que una dura agent de l'FBI com ella no creu en aquestes coses! Però tindrà un objectiu, el centre de la seva nova vida, el que li donarà sentit: protegir la petita Holly a tota costa. La nena ha rebut un gran poder que encara no coneix, però que aviat es manifestarà.

M'és molt difícil encaixar aquest llibre en un sol gènere, és d'intriga, però també té fantasia, terror, ciència, tocs de novel·la negra i fins i tot pinzellades d'un humor molt irònic. És un llibre llarg i l'edició que tinc té la lletra un pèl petita pel meu gust. Està format per capítols llargs que al principi són confusos perquè parlen només d'uns personatges i no dels altres, canvia molt d'un capítol a l'altre i fins que no es barregen les trames costa una mica saber de què va el tema. Amb tot, és una història complexa i que cal seguir amb atenció per no perdre's en detalls o en escenaris, cosa que és fàcil.

Tot i ser una mica irregular, el llibre manté la tensió i et fa estar amb els pèls de punta, té moments àlgids que es gaudeixen molt, almenys jo ho he fet. Una obra amb molts matisos que barreja perillosament realitat i fantasia. M'ho he passat bé, crec que és un llibre molt complet, però he d'avisar que és molt cruel i sanguinari, no estalvia detalls de crims i aberracions, així que cal tenir una mica de fetge per llegir-lo. Si jo n'he gaudit és perquè també toca temes que trobo interessants, però és d'aquests que no em veig amb cor de recomanar a gairebé ningú, penso que molta gent no l'acabaria.

Puntuació: @@@
Recomanat per en Jordi de la Banyera

13 comentaris:

  1. Uff, crec que jo en seria un d'aquests.

    ResponElimina
  2. Però què friki sona!! (perdoneu, però algú ho havia de dir). Vejam, pel que en dius, és el típic llibre que ni tan sols em miraria... O sigui, és que això tan sanguinari no va amb mi. I com m'ha passat altres cops amb les teves ressenyes, veure que en parles prou bé i que a tu t'ha agradat, em desperta l'interès... Però no, no,... Una cosa és que pretengui llegir el Nom del Vent i una altra molt diferent és el llibre del que parles avui. Maaare meva! =P

    ResponElimina
  3. Caram, quines recomanacions que fa el Jordi de la Banyera!! (Jordi, torna, el Barça et necessita!!) :-))

    Bé doncs, crec que queda bastant clar que a mi tampoc m'agradaria: cruel, sanguinari, aberracions... no, no gràcies.

    ResponElimina
  4. Aixxx, si és tant sanguinari... no se que fer, de moment l'apunto i ja li faré una ullada a la biblio, si fujo corrent, serà que no.

    ResponElimina
  5. No he tingut el plaer de llegir-l'ho. M'agrada el tema; el buscaré.

    ResponElimina
  6. jo ni tan sols el començaria... passo de llibres complicats gràcies, per això ja tinc la vida real™

    ResponElimina
  7. No m'agrada especialment la novel·la negra, i si és de sang i fetge, encara menys. De moment no me l'apunto.

    ResponElimina
  8. En un primer cop d'ull, el títol m'ha tirat enrere. Ara bé, després de llegir a la teva ressenya que "és una història complexa", que "hi ha molts matisos" i que "combina diversos gèneres", m'ha canviat la idea inicial de la novel·la. Me l'apunto!

    ResponElimina
  9. Mira, no sé si el llegiré o no però almenys a tu t'ha fet la funció que ha de fer qualsevol llibre: entretindre, sigui per la raó que sigui. Intento llegir de tot i m'agrada la novel·la negra, les històries de terror i les de fantasia, per tant, té prous ingredients per interessar... potser aquest estiu, ara estic en una altra onda. És un plaer tornar-te a llegir

    ResponElimina
  10. Aquest és un llibre difícil, ja vaig advertir que no el recomanava a ningú tot i que considero que és prou bon llibre. Ara intentaré dir una mica més en detall si a algú li podria agradar, pels gustos que us conec. Gràcies a tots pels comentaris.

    Policarp, no et conec massa els gustos, així que t'hauràs de refiar només de la impressió que t'ha fet la ressenya. Si no et fa gràcia, no cal ni intentar-ho.

    Yáiza, ho pots dir amb totes les lletres, és un llibre per frikis. No te'l recomano a tu, res a veure amb el Nom del Vent, és clar. En parlo bé perquè, no ho negarem, jo sóc una mica friki. Fa un temps només llegia coses d'aquestes. Potser no tant exagerades, però s'adapta al que llegia de més jove. Sort que m'he diversificat una mica!

    rits, m'has sorprès amb el tema de cançons de gel i foc i aquestes coses, però la veritat és que no te'l recomanaria gens a tu.

    Assumpta, mira si fa temps que el va recomanar que li va donar temps de desaparèixer, de tornar, i de tornar a desaparèixer. Jo el tinc des de llavors, però fins ara no m'ha cridat des de l'estanteria i m'ha demanat per ser llegit. Creu-me, si mai ensopegues amb aquest llibre en algun lloc, surt de la llibreria immediatament. No és per tu.

    Joma, és molt explícit en escenes macabres, mor una quantitat de gent que perds el compte fàcilment. S'ha de tenir una mica de fetge, això és tot. Però si jo l'he aguantat, tampoc deu ser per tant, suposo.

    Maria, saps què, quan pensava que aquest llibre no es pot recomanar a qualsevol de seguida em van venir noms al cap per animar-los a llegir-lo. El teu en va ser un. Ja saps que em puc equivocar, però crec que a tu, de tots els que han passat per aquí, és a qui més podria agradar.

    Pons, tu que ets amant de la ciència ficció tindries opcions de que t'agradés. Hi ha molts temes barrejats, i robots i marcianets no surten, és clar, però té trets que et podrien interessar.

    Sam, més que novel·la negra, diria que de sang i fetge. Molta sang i algun fetge també. Si no t'agraden aquestes històries, ja pots fugir.

    Mireia, a tu que t'agraden les sueques que descriuen crims una mica macabres! Però no, això és un nivell superior. Per mi molt millor que les sueques, però una mica massa gore per altra gent.

    Màgia, vols dir? Jo no et faig llegint-lo, però la gent sorprèn, és clar. És una mica bèstia i explícit en la part macabre. La trama és embolicada, però això no vol dir que les coses que s'hi expliquen puguin ser del gust d'algú que gaudeix de novel·les enrevessades. Si el llegeixes, després no vull reclamacions, eh!

    Carina, un plaer tornar-te a tenir per aquí! Com que diferim força en gustos no m'atreviria a dir-te que sí, que és un llibre que et pot agradar. Justament barreja les tres coses, però el que menys, novel·la negra. Hi ha investigació, i policies, però sobresurten els tocs fantàstics i no es pot negar que moltes coses que es descriuen són de pur terror. De sang i fetge, podríem dir. Esgarrifa. T'hi atreveixes?

    ResponElimina
  11. Iep! Aquest també me'l va recomanar el senyor de la Banyera. Jo el llegiré. Potser no d'aquí poc, que tinc molts pendents, però crec que m'agradaria. A més, segur que no supera en sang i fetge algunes escenes del llibre que llegeixo ara on un pare de família es carrega els seus fills amb un martell i el cervell surt disparat per totes bandes.

    ResponElimina