diumenge, 8 de gener de 2012

Sé el que estàs pensant

Autor: John Verdon
Editorial, any: Proa, 2010
Títol original, idioma, any: Think of a number, anglès, 2010
Traductores: Esther Roig i Mercè Santaulària
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 414

Quan ets una estrella del departament de policia de Nova York sembla que no et deixen retirar. En David Gurney té un historial magnífic de detencions d'assassins, però ha decidit jubilar-se per tranquil·litat de la seva esposa Madeleine. Sembla que l'admirat inspector es condemna ell mateix a l'ostracisme, però les coses canviaran quan un antic company de facultat contacta amb ell. Mark Mellery és actualment un gurú per gent adinerada i no li va malament, però ha començat a rebre estranyes cartes d'algú que sembla conèixer-lo molt i molt bé, fins el punt d'endevinar els seus pensaments. Esperonat pel misteri d'unes amenaces que no saben ni tan sols si ho són, en Gurney s'embolicarà en una història les conseqüències de la qual encara no es pot imaginar. A la Madeleine no li farà gens de gràcia això...

El llibre consta de tres parts de mida desigual. La primera és només una presentació dels fets i té una mica massa de palla, però els misteris comencen a atrapar des del principi. A partir de la segona part la lectura és molt més enganxosa i absorbent. No es pot dir que el ritme de la història sigui alt, però les descripcions del procés deductiu al llarg de la investigació i la descripció de les pautes d'actuació d'aquesta mena de criminals m'ha resultat molt interessant. Els fets són del tot inversemblants i enrevessats, és clar, però ajuden a fer la història molt més intrigant. L'interès que desperta va de menys a més.

Li poso bona puntuació perquè m'ha acabat enganxant moltíssim i he gaudit molt de la lectura. El meu ritme també ha anat en augment, com la intensitat del llibre, fins a deixar-me un bon sabor de boca. Tot i així, entre tanta fantasmada, crec haver detectat algun(s) error(s) en l'argument, que em quedaré per mi. I per un cop, dir que la palla del principi està mínimament justificada. Mínimament, i que no serveixi de precedent. Un bon llibre pels amants de la intriga i dels misteris aparentment irresolubles.

Puntuació: @@@@

13 comentaris:

  1. Home!! Bé, després de tant dir que tenia palla, almenys l'has acabat trobant mínimament justificada i el llibre t'ha agradat força!! Quatre arrobes, eh! Bé, me n'alegro (per tu!). Això deu demostrar que val la pena no deixar els llibres a mitges (en faig una nota mental per auto-aplicar-m'ho!).

    Doncs res, algun cop he fullejat aquest llibre i m'havia semblat interessant. Aviam si algun dia me l'acabo llegint, tot i que així, d'entrada, no el poso en cua de forma immediata.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. ja el tenia apuntat a la llista de llibres pendents, per tan només fas que reafirmar la meva elecció, a veure si tinc temps aquest 2012...

    ResponElimina
  3. Això doncs, els pronòstics dels amics i de la teva mare (era ella qui t'ho va dir, oi?) es compleixen! acaba agradant!

    El tinc pendent de fa un temps. Se m'han acumulat llibres que m'han anat deixant i amb la meva passa de tortuga, vaig una mica enreradira.

    ResponElimina
  4. Jo només havia vist la portada per algun lloc (felicito des d'aquí al dissenyador, perquè és realment impactant), però ara que n'has fet tan bon comentari, me l'apunto i el poso a la cua.

    Au, vagi bé!

    ResponElimina
  5. A mi em va agradar força i ara estic esperant el segon llibre de l’autor.

    Com que sóc molt impulsiva i no gaire reflexiva, em deixo els comentaris sobre llibres acabats o no, o sobre què és bona o mala literatura, que ja he vist que per aquí en parleu molt i d’una manera força interessant. :D

    ResponElimina
  6. El vaig veure no fa gaire a l'Abacus i em va cridar l'atenció perquè vaig reconèixer que havia vist la coberta aquí, al teu blog... Però la veritat és que una imatge amb tants números -i no ho dic per fer una broma, sinó que és una sensació real- fan que m'entri la sensació que és un llibre que no m'agradaria :-)

    Potser és una ximpleria, però em fa la sensació que el que hi ha a dins no és per mi, que hi haurà deduccions que no entendré, no sé... coses així :-)

    ResponElimina
  7. jo també el vaig llegir, em va recordar una mica l'estil dels "classics", segueixen una estructura i tenen un llenguatge planer.
    També em va atrapar i em va semblar original la manera de triar les víctimes... (no diré res més)
    He llegit també el segon "no obris els ulls" i segurament aniré llegint els que vinguin... és el que passa...
    (( http://tumateix-llibres.blogspot.com/2011/09/no-obris-els-ulls-de-jonh-verdon.html ))

    ResponElimina
  8. Assumpta, crec que sí que t'agradaria

    ResponElimina
  9. Hola Xexu, un altre que tamb;e he llegit. I no comparteixo gens (com no podia ser de cap altra manera) les 4 @ que li dónes. Em va costar moltíssim posar-m'hi i sempre passaven altres llibres davant seu, al final, després de tres intents fallits el vaig acabar i, el pobre, com que havia començat malament la seva relació amb mi, no el vaig posar a la llista dels llibres entretinguts/passadors/de-llegir-d'una tirada, i va passar directament a la llista de llibres del monton (celebro continuar discrepant amb tu, un any mé, de les nostres lectures. petó.

    ResponElimina
  10. Ostres, JOMATEIXA, ara sí que m'has fet venir ganes!! :-)) Mira que jo sóc "rareta" pels llibres... però m'ho estàs fent repensar! :-))

    ResponElimina
  11. Potser m'he excedit amb la puntuació que li he donat, però realment em va deixar bon sabor de boca. És irregular, però la part d'investigació i els misteris són molt enganxosos i em van atrapar. M'ajusto al que vol dir la meva classificació d'arroves, però és una opinió molt personal, és clar. Gràcies a tots pels comentaris.

    Yáiza, és un d'aquests casos en que sí, no abandonar-lo m'ha portat a gaudir-ne, i amb el pas de les pàgines el número d'arroves anava pujant. A mi m'ha acabat atrapant molt, però té una trama molt enigmàtica. Si et cau a les mans, intenta-ho. Està a cavall entre la novel·la negra i la intriga, dos gèneres que sí que es poden combinar!

    pons007, si ja sé que no és perquè jo t'ho digui, que tu ja ho tenies pensat! Busca-li un forat home, que està força bé.

    rits, la primera ressenya que en vaig llegir deia el contrari, que el llibre promet molt, però que després res. Però com sembla que deien les nostres fonts, a mi m'ha semblat que el llibre té una trajectòria completament ascendent. I ja se sap, que acabi bé, implica que ens quedem amb millor impressió final. No m'estranya que se t'endarrereixi, entre tanta cançó, tant gel i tant foc...!

    Maurici, a mi m'ha entretingut força, si t'agrada la intriga i les investigacions també et pot entrar bé. I sí, la portada està molt ben trobada, se li ha de reconèixer.

    Assumpta, que no sigui pels números que no el llegeixes. No és un llibre de matemàtiques de cap manera, res a veure. Els números només són una petita part, i fan la intriga molt més gran i interessant. Per la resta, una mica de sang, però crec que sense ser massa escabrós. No veig per què no et podria agradar. Tampoc no et diria que el llegeixis, no m'acaba de quadrar amb tu, però igualment, crec que pels seus elements, tampoc no és d'aquests que et desaconsello.

    Joma, si has llegit el segon, i encara en vols més, això ja m'ho diu tot. Penso que és una bona lectura, entretinguda i absorbent. No està mal escrit i passa bé, no crec que es pugui demanar més a aquest tipus de llibres. El segon el tinc a l'abast, així que tard o d'hora caurà, però li donarem un temps.

    Carina, tu i jo seguim igual, hahaha! He de dir que jo li vaig donar moltes llargues al llibre, fins i tot va estar dos cops a la recta final de lectura i va desaparèixer. Després, quan finalment s'hi va quedar, uns quants li van passar davant. Alguna reticència tenia. I a més, al principi també m'estava costant molt, però no vaig desistir. I sort, perquè a mesura que avançava la cosa millorava amb escreix. Em vaig saber sobreposar al tedi inicial, i al final m'ha fet bona impressió, penso que llegiré el segon. No pot agradar a tothom, ja se sap. A veure si tenim més sort en el següent!

    Maria, prou que ho sé, però paciència, no? Què et va semblar aquest?

    ResponElimina
  12. Molt bo i molt enganxada. I amb el segon la mateixa sensació.

    ResponElimina