dimarts, 24 de gener de 2012

MiLLoringlix

Autors: Carles Roca-Font i Salvador Macip
Editorial, any: Bromera, 2011
Gènere: Divulgació 
Número de pàgines: 162 + 9 de glossari

Anar a passar una temporada a Anglaterra no sembla que hagi de ser res massa complicat per algú amb empenta i que té nivell Proficiency d'anglès. Però en Genís està a punt de descobrir que el que s'aprèn a les classes no sempre funciona per comunicar-se amb la gent autòctona. Ja li va bé quan li proposen una estada a les oficines de l'empresa al sud d'Anglaterra, necessita aclarir una mica el cap, però en la seva aventura es trobarà més d'una sorpresa. En Genís ens anirà explicant un seguit de situacions i anècdotes que li serveixen per aprendre anglès del de veritat, generalment a base de relliscades, i de retruc veurem com li canvia la vida i aprendrem una mica dels usos i costums britànics, que n'hi ha per llogar-hi cadires! Això, per exemple, no es diria pas there is enough to hire chairs...

El llibre no és cap manual d'anglès, però sí una bona eina de consulta. El formen una sèrie de capítols curts que descriuen (en català, és clar) situacions quotidianes i força comunes, a mode de diari o posts en un blog. La intenció és explicar què n'aprèn el protagonista d'aquella situació, que molts cops resulta molt divertida pels malentesos amb la llengua. Cada capítol compta amb un requadre de vocabulari específic (unes poques paraules o frases) i un altre requadre que vindria a ser la lliçó que es pot extreure del text. Molt didàctic i molt ben explicat, val a dir. Alguns d'aquests requadres són una mica més extensos i constitueixen un petit diccionari d'un tema concret, com el futbol o les pel·lícules i sèries policíaques americanes. No es pot dir que sigui un text de gran qualitat literària, però no ho pretén en cap moment. Per contra, és un bon retrat de l'evolució del personatge i resulta francament entretingut de llegir.

Pot semblar estrany que digui això d'un llibre amb aquests objectius... però m'ho he passat de conya llegint-lo. M'ha fet riure un munt i el que va començar com simple curiositat s'ha anat transformant en gran interès. L'he llegit d'una revolada, la història és curta i passa la mar de bé. L'anglès es serveix en petites dosis, però dosis de gran utilitat. És un llibre per tenir a prop i consultar en casos puntuals, quan ens calgui alguna de les expressions que sabem que allà s'hi expliquen. El recomano totalment, no és una novel·la i està menys subjecte a gustos, entenc que a no tothom li farà la mateixa gràcia o li despertara el mateix interès, però jo he passat una molt bona estona llegint-lo.

Puntuació: @@@@

15 comentaris:

  1. Bona ressenya i a més me l'apunto!

    ResponElimina
  2. Ostres tu! Avui acabo de fer un English exam (m'ha anat bé, yupi) i tu fas esment d'aquest llibre. M'encanten aquestes casualitats.
    Crec que és la prmera vegada que et dic alguna cosa per aquí. Aquest llibre me l'apunto. M'has fet molta gràcia amb 'llogar-hi cadires' ... la iaia ho deia molt...

    ResponElimina
  3. M'has fet venir ganes de llegir-l'ho.
    El buscaré.

    ResponElimina
  4. deixa deixa, que encara apendre alguna cosa, val més que no m'hi acosti

    ResponElimina
  5. El primer que he pensat és que t'en vas a Anglaterra!!! si, no és així, t'ho pots plantejar....

    De vegades, el llibre que menys t'esperes et fa gaudir una molt bona estona. El tindré present per quan viatgi a les illes (encara que sigui només uns dies!)

    ResponElimina
  6. No sona malament! Sens dubte, no és el llibre que triaria jo a l'entrar a una llibreria (sempre dic que sóc més de novel·la), però en parles molt bé, i a més l'anglès és un idioma que m'agrada molt (encara que no tinc el Proficiency, snif!).

    ResponElimina
  7. Atenció que m'ha costat cinc llibres però finalment he aconseguit les preuades quatre arrobes! Motles gràcies, XeXu! A força d'insistència he acabat trobant el llibre que t'agrada :). No sé si atrevir-me a aspirar a les cinc, ara... Estic content que t´hagi agradat, de veritat.

    ResponElimina
  8. Ostres, pinta molt bé! L'apunto a la llista de pendents perquè, vulguis que no, sempre s'agraeixen els llibres divertits i entretinguts. Ens llegim!

    ResponElimina
  9. Caram!! A veure si amb aquest em llanço, que qualsevol dia en MACIP em retirarà la paraula :-))

    El que en dius, m'agrada... així que... qui sap! ;-)

    ResponElimina
  10. Crec que aquest llibre m'agradaria molt. A veure si el puc aconseguir aviat per llegirme'l.

    Gracies

    raquel

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies per la ressenya.
    Estic encantat que hagis gaudit del llibre.
    Jo no sóc tan prolífic com en súper-Salvador... i aquest és el meu primer, espero tenir l'oportunitat de tornar a fer equip amb ell per la segona part ;-)
    Carles

    ResponElimina
  12. No sé un borrall d'anglès, però me n'has fet venir ganes. Me l'apunto.

    ResponElimina
  13. jo també el vaig llegir.
    costa seguir la marxa del SM, he sentit a dir que ha guanyat un altre premi... (hipnofòbia)

    ResponElimina
  14. Coincideixo amb tu. Espero la segona part!

    ResponElimina
  15. Gràcies a tots per comentar aquesta ressenya, i especialment als dos autors per passar per aquí també. És un goig quan d’un llibre que no n’esperes gran cosa t’endús una agradable sorpresa, m’ha distret molt i el recomano perquè és força independent dels gustos literaris de cadascú, pot agradar a qualsevol.

    Kweilan, no és una novel•la, però fa bo de llegir.

    Ariadna, aquestes casualitats sempre fan gràcia. Me n’alegro que t’hagis deixat caure pel meu altre blog, encantat de tenir-t’hi. Aquest llibre no és substitut de cap lliçó d’anglès, però ensenya unes quantes coses curioses, i sobretot és molt distret. Si t’agrada l’anglès, crec que ho passaràs bé. A casa meva ho deien molt això de ‘per llogar-hi cadires’!

    Maria, és molt distret, però hauràs de demanar als autors que et facin una edició d’alemany per tu!

    pons007, si no vols aprendre res, millor no el llegeixis. No és cap lliçó, però les coses que explica són curioses i se’t queden.

    rits, no vaig enlloc, no. Però aquest llibre m’ha sorprès molt, suposo que és perquè no sabia què esperar-ne, sabia el què, però no el com. I el com m’ha semblat molt encertat.

    Yáiza, jo li vaig dir a en Macip que aquest no, que ja m’esperaria a la seva propera novel•la, però és tossut i me’l va fer arribar, així que el mínim que podia fer és llegir-lo. I ara estic content d’haver-ho fet, és un encert.

    Salvador, tindrà morro el tio! Doncs si vols 5 arroves ja pots espavilar i currar-t’ho molt, que no les dono a qualsevol llibre! M’agrada el teu estil i el primer sorprès de que el llibre m’hagi entretingut tant he estat jo. Va, confessa, les trapelleries d’en Genís són cosa teva, a que sí?

    Màgia, a mi m’ha divertit força, i a més s’aprenen coses curioses de l’anglès i dels anglesos.

    Assumpta, aquest no seria el típic llibre d’en Macip, així que a banda del MiLLoringlix hauries de llegir alguna altra cosa d’ell. Però crec que s’endevina el seu estil, i jo l’he trobat molt divertit. A tu que t’agrada l’anglès, independentment dels autors del llibre, crec que et podria agradar.

    Rach, potser els conceptes que explica ja els tens dominats, però segurament trobaràs algunes coses referents al comportament dels britànics que et facin riure, perquè les reconeixeràs com a certes. Quan vulguis te’l deixo, però que no ens sentin en Macip i en Carles!

    Carles, pretendre pencar com en Macip no està a l’abast de qualsevol! A mi em sembla que els seus dies són més llargs que els de l’altra gent, potser ha descobert alguna cosa amb les seves investigacions... Bé, en tot cas, si us animeu a fer una segona part, us llegiré segur!

    Sam Enfot, darrerament et dono feina amb la física quàntica i l’anglès!

    Jomateixa, estic força al dia de la seva bibliografia, però sí que costa seguir-lo! No estava al cas del premi aquest, però ara ja espero l’entrega amb candeletes.

    Gemma Sara, quan surti, allà em tindran!

    ResponElimina