Autor: Eloy Moreno
Editorial, any: Columna, 2011
Títol original, idioma, any: El bolígrafo de gel verde, espanyol, 2011
Traductores: Mercè Santaulària
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 389

La rutina de la vida sedentària pot portar a límits insospitats de desesperació. El nostre protagonista té una vida aparentment idíl·lica, una bona feina, un pis, un cotxe de luxe, una dona preciosa i un fill de poc temps. Però la processó va per dins, i empès pels records i per sortir de l'espiral de tedi que l'envolta, comença a comportar-se de manera obsessiva. Té un pla al cap, un pla que li ha de canviar la vida a ell i a la seva família, no pot ser que la feina l'absorbeixi, que el tràfec del dia a dia li impedeixi gaudir de les coses que són veritablement importants. Un home amb una idea al cap, però per dur-la a terme veurà com la vida se li complica. Tot per culpa d'un bolígraf de gel de tinta de color verd.

Quan l'autor d'un llibre es posa en contacte amb tu per si pots llegir la seva obra i fer-ne una ressenya et sents afalagat, però et fa certa cosa que no t'agradi i n'hagis de parlar malament. Aquest és un dels casos. He de ser fidel a mi mateix i no puc parlar bé d'aquest llibre. Si n'he de destacar algun punt, podria parlar de la història que explica, però ni de bon tros és tan interessant com esperaries per la importància que el text es va donant durant totes i cadascuna de les pàgines. Crea unes expectatives que no es compleixen. El text és molt repetitiu i té una quantitat de palla que em supera, personatges sencers sense sentit introduïts amb calçador. Personalment, trobo que li falla la vessant empàtica. Un llibre així hauria d'arribar al fons del cor, però el protagonista és tan egocèntric sense saber-ho, que tot el que fa et sembla absurd i fa més ràbia que pena. Aconsegueix que una història que és o pot ser real, et sembli inversemblant per voler adornar-la massa. Se li endevina alguna habilitat amb els jocs de paraules, però n'abusa fins l'extrem. La idea que em queda és que el llibre necessita revisió, molta.

Em sap greu, però no el puc recomanar, la llista de defectes m'ha semblat massa extensa. Podria ser una història maca, de canvi de vida, si fos molt més curta, anés per feina, i no s'emboliqués tant en ximpleries. Però no, les repeticions, el donar-se importància que no té i els defectes d'estil han acabat amb mi. Tot i això, l'he llegit prou ràpid, cal reconèixer-ho. A més, m'ha fet per pensar sobre el procés d'escriptura i m'ha donat tema de conversa... 

Puntuació: @