diumenge, 22 de gener de 2012

El bolígraf de tinta verda

Autor: Eloy Moreno
Editorial, any: Columna, 2011
Títol original, idioma, any: El bolígrafo de gel verde, espanyol, 2011
Traductores: Mercè Santaulària
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 389

La rutina de la vida sedentària pot portar a límits insospitats de desesperació. El nostre protagonista té una vida aparentment idíl·lica, una bona feina, un pis, un cotxe de luxe, una dona preciosa i un fill de poc temps. Però la processó va per dins, i empès pels records i per sortir de l'espiral de tedi que l'envolta, comença a comportar-se de manera obsessiva. Té un pla al cap, un pla que li ha de canviar la vida a ell i a la seva família, no pot ser que la feina l'absorbeixi, que el tràfec del dia a dia li impedeixi gaudir de les coses que són veritablement importants. Un home amb una idea al cap, però per dur-la a terme veurà com la vida se li complica. Tot per culpa d'un bolígraf de gel de tinta de color verd.

Quan l'autor d'un llibre es posa en contacte amb tu per si pots llegir la seva obra i fer-ne una ressenya et sents afalagat, però et fa certa cosa que no t'agradi i n'hagis de parlar malament. Aquest és un dels casos. He de ser fidel a mi mateix i no puc parlar bé d'aquest llibre. Si n'he de destacar algun punt, podria parlar de la història que explica, però ni de bon tros és tan interessant com esperaries per la importància que el text es va donant durant totes i cadascuna de les pàgines. Crea unes expectatives que no es compleixen. El text és molt repetitiu i té una quantitat de palla que em supera, personatges sencers sense sentit introduïts amb calçador. Personalment, trobo que li falla la vessant empàtica. Un llibre així hauria d'arribar al fons del cor, però el protagonista és tan egocèntric sense saber-ho, que tot el que fa et sembla absurd i fa més ràbia que pena. Aconsegueix que una història que és o pot ser real, et sembli inversemblant per voler adornar-la massa. Se li endevina alguna habilitat amb els jocs de paraules, però n'abusa fins l'extrem. La idea que em queda és que el llibre necessita revisió, molta.

Em sap greu, però no el puc recomanar, la llista de defectes m'ha semblat massa extensa. Podria ser una història maca, de canvi de vida, si fos molt més curta, anés per feina, i no s'emboliqués tant en ximpleries. Però no, les repeticions, el donar-se importància que no té i els defectes d'estil han acabat amb mi. Tot i això, l'he llegit prou ràpid, cal reconèixer-ho. A més, m'ha fet per pensar sobre el procés d'escriptura i m'ha donat tema de conversa... 

Puntuació: @

12 comentaris:

  1. digues que sí, s'ha de ser sincer, encara que la sinceritat faci mal

    ResponElimina
  2. Ui! Déu ni do... no el pintes massa bé! I precisament per això em desperta una mica la curiositat. Potser algun dia me'l llegiré, aviam si discrepo amb tu o no. De moment el que he fet és llegir el primer capítol aquí: http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/14634/El-boligraf-de-tinta-verda-cap-1-.pdf, que l'he trobat remenant una mica sobre l'autor.

    D'entrada no pinta malament,... no es pot dir gran cosa només d'un primer capítol, diria que és un començament de "gran llibre", i suposo que si al final resulta no ser-ho, doncs és decebedor. També m'ha semblat entendre una mica això que dius de les expectatives. Molt detall, i molta lletra, per acabar "intuïnt" (ni tan sols sabent) al final del capítol a què es referia en les dues primeres línies.

    Bé, ho deixo aquí, que m'estic emocionant. Si mai l'acabo llegint ja vindrá a dir-te el què!

    ResponElimina
  3. Se t'agraeix que siguis sincer, que en aquest món de la literatura hi ha tant sabó que sovint llegim entre bombolles...

    ResponElimina
  4. Un dels blocs que em donen més bons resultats amb les recomanacions és el teu, i si un llibre és no ha de ser no.
    El que m'acabo de llegir ara... uf. estic a punt de fer el post i crec que estic fent temps per pair el mal humor que m'ha deixat i no dir tot el que penso, però si és no, és no!

    ResponElimina
  5. Vaja! M'alegro de llegir aquesta ressenya. És la punteta que em faltava. Tinc el llibre dedicat per l'autor que em va tocar en un sorteig de blocs. No tenia bones referències, i no l'he llegit, sempre tinc un altre llibre més interessant que li va passant al davant. Bé, ara no sé que fer-ne de l'exemplar que tinc, tan personalitzat...

    ResponElimina
  6. Caram, XEXU, ets valent. Reconec que això jo no ho sabria fer. De fet, mai he llegit res de ningú conegut perquè tinc por que no m'agradés i haver-ho de dir :-)

    Així doncs, no puc més que felicitar-te per la teva sinceritat :-)

    ResponElimina
  7. Molt bé!S'ha de ser coherent. En el meu cas, i ja ho he dit moltes vegades, només parlo dels que m'han agradat.

    ResponElimina
  8. És ben difícil trobar una crítica així, normalment es tendeix a una certa bonhomia mal entesa que acaba mirant de trobar elogis i cal llegir la crítica entre línies. Però tu dius clarament que no t'ha agradat i, el més important, afegeixes perquè. Si hi afegeixes la petició, la cosa és encara una mica més difícil. Et felicito per això.
    Credibilitat +2.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Avui no donaré una resposta individual a cadascú perquè es parla més de la valentia que he tingut de dir les coses tal com les penso que del llibre en sí. Bé, jo no n'anomenaria valentia d'això. Vaig crear aquest blog per fer ressenyes de tots i cadascun dels llibres que llegeixo, perquè al Bona Nit només parlava de llibres que m'agradaven. No m'agradaria fer-me pesat, però m'encanta fer-ho, em serveix per tenir ben desades i comentades les meves lectures. En gaudeixo molt, i part d'aquest gaudi és perquè dic el que penso, expresso la meva opinió tant per bé com per mal, i aquesta opinió no es pot canviar amb res. Vull dir, tot aquell escriptor o editorial que es dirigeixi a mi perquè ressenyi alguna cosa rebrà exactament el que és, el que penso, sense floritures i sense ensabonades. Aquest és el meu blog, no un aparador per fer-se propaganda, almenys propaganda positiva. I si ningú em vol enviar res per por, doncs mala sort. Quan parlo bé d'un llibre és perquè m'ha agradat. No puc parlar-ne bé si no és així. Em consta que l'autor ha llegit la ressenya o, si no l'ha llegit, té els meus comentaris en la mateixa línia que li vaig fer per mail. També em consta que aquest llibre ha tingut unes crítiques entusiastes per part de força gent, i a mi no m'entra al cap. Aquesta gent jo no la conec, però em conec a mi mateix. Per tant, si algú té a bé llegir-se la novel·la, malgrat el que n'he dit, agrairé que m'ho vingui a dir i que em demostri que m'equivoco, que allà on jo he vist un llibre mal escrit, repetitiu i amb una història que no és per tant, hi ha un llibre que val la pena llegir. Gràcies a tots per haver llegit i comentat la ressenya. No sé si això em dóna credibilitat, però el que sí que espero que penseu és que en aquesta casa no s'ensabona a ningú i els elogis van cars, però quan hi són, són del tot sincers.

    ResponElimina
  11. Em sembla bé la teva manera d'entendre el blog. Jo vaig pensar que no seria capaç de ser tan dura amb un llibre. Després vaig pensar que un llibre que realment em desagradés tant, no seria capaç d'acabar-lo de llegir. Fàcil.

    De totes maneres, em xoca que la teva crítica sigui tant dura i que, com dius, hi hagi ressenyes taaaan positives (hi he fet un cop d'ull i és ben cert!). No en tenia intenció, però mira què has aconseguit! Amb la teva crítica súper negativa he decidit que em llegiré el llibre per tenir la meva pròpia opinió!!! Ja et comentaré el que!

    ResponElimina
  12. Equivocar-te? Equivocar-te en què? La literatura és subjectiva i, com a tal, pot tenir interpretacions múltiples. Si la ressenya està ben estructurada i té sentit, no es pot demanar més.

    ResponElimina