diumenge, 20 de febrer de 2011

El asesinato de Rogelio Ackroyd

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino,1981
Títol original, idioma, any: The murder of Roger Ackroyd, anglès, 1928
Traductor: G. Bernard de Ferrer
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 238

El petit poble de King's Abbot lamenta la pèrdua de la senyora Ferrans. El doctor Sheppard no pot fer res per ella ja que quan descobreixen el cos, ja fa estona que és morta, i tot apunta a suïcidi. Aquest fet tan trist trastorna el seu promès, el ric fabricant Roger Ackroyd, gran amic del doctor. Però Ackroyd té sospites de que el suïcidi de la seva amant va ser suscitat per algun motiu que se li escapa, i serà ella mateixa qui li aclarirà els dubtes mitjançant una carta escrita abans de finar. Aquesta carta conté una informació sorprenent que no pot sortir a la llum, i que malauradament serà  el motiu de l'assassinat del senyor Ackroyd. Els diversos habitants de la mansió estan consternats, ja no és un mort sinó dos, i cal descobrir-ne les causes. Tots són sospitosos, i tots tenen coartades. Sembla un cas complicat, tot i que tot apunta cap el fill adoptiu d'Ackroyd, Ralph Paton. El que no saben encara és que al poble s'acaba d'instal·lar el famós detectiu Hércules Poirot, i a monsieur Poirot no se li escapa res.

Aquest és el primer llibre d'Agatha Christie que llegeixo, i he de dir que m'ha sorprès. Es tracta d'una història sense palla, sense explicacions sobreres i centrat totalment en la investigació. La lectura és fluida i no avorreix, no està mancada de tocs d'humor. L'edició és antiga i la traducció no és massa reeixida, el vocabulari no és massa actual, és clar. A més, la lletra és molt petita i hi ha nombrosos errors tipogràfics. Però cap d'aquestes coses desanima la lectura, molt dinàmica i absorbent. L'estil directe de la narració, escrit en diàlegs en la pràctica totalitat, m'ha agradat bastant. Literalment, l'he devorat.

A aquestes alçades ja no hem de descobrir Christie, tot un referent de les novel·les d'aquest gènere. M'ha agradat força el llibre i l'estil. No és alta literatura, però no està mancada de qualitat i és un tipus d'obra ideal per anar intercal·lant de tant en tant entre altres lectures. No puc comparar aquest volum amb altres de l'autora, però em sembla que això serà només qüestió de temps.

Obligat a llegir a punta de pistola per l'Assumpta.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Dins el darrer blau

Autora: Carme Riera
Editorial, any: labutxaca, 2008
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 446

Corre l'any 1687 a Mallorca. La comunitat jueva de Ciutat ha abraçat la fe cristiana per lliurar-se de la Inquisició, però molts conserven les seves creences i les practiquen en la intimitat. Un desafortunat accident que involucra un mariner portuguès, delatarà un dels membres d'aquesta comunitat, conegut com a Cap de Trons. El seu cosí Costura, a qui deu diners, és un veritable convers i no dubtarà a informar el seu confessor, el pare Ferrando pensant que en sortirà beneficiat, almenys a ulls de Déu. Però el capellà jesuïta apunta alt a la cúria i mirarà d'utilitzar Costura per acusar els jueus mallorquins davant del Tribunal del Sant Ofici. Veient-se assetjats, i de la mà de Gabriel Valls, considerat el rabí de la comunitat, diverses famílies jueves intentaran fugir de l'illa per emigrar a Liorna, lloc on es respecta la fe de tothom, però aquest intent d'escapada serà fallit, i les conseqüències seran funestes.

Es tracta d'una història basada en fets reals, com ens explica la mateixa autora amb una nota al final del llibre. Molts dels personatges van existir de veritat, encara que a la novel·la se'ls canvia el nom, cognom o malnom. Tot i així, és una obra de ficció que recrea de manera molt fidedigna la Ciutat de Mallorca de l'època i la seva problemàtica. No és una lectura lleugera, és un llibre força dens que no es llegeix ràpidament, però és d'una qualitat indubtable, està molt ben escrit (en mallorquí). De vegades està una mica carregat i la lectura s'encalla, però a mesura que s'avança el ritme augmenta.

M'ha agradat força, especialment per la qualitat del text. La història suposo que és de lectura obligatòria per gent de Mallorca, però no vol dir que els que no som d'allà no en puguem gaudir, no deixa de ser un llibre de ficció històrica, ambientat allà com podria estar ambientat en qualsevol altre lloc. Molt recomanable pels amants del gènere. Això sí, per gent amb una mica de paciència.

Una recomanació de na Caterina, que escombra cap a casa!!