dilluns, 19 de desembre de 2011

El temor d'un home savi

Autor: Patrick Rothfuss
Editorial, any: Rosadelsvents, 2011
Títol original, idioma, any: The Wise Man's Fear, anglès, 2011
Traductor: Neus Nueno i Ernest Riera
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 1206

És un músic, un captaire, un lladre, un mentider, un mag, un heroi, un assassí, i moltes coses més. És un mite. Però ha desaparegut. De les seves gestes només en queden les històries, però en Kvothe s'ha fos. Ara, un escrivà a qui anomenen Cronista l'ha trobat encarnat en un hostaler de poble que es fa dir Kote. Sembla impossible que es tracti de la mateixa persona, però les històries que explica confirmen que l'incomparable personatge encara respira entre nosaltres. Aquest és el segon dia que seuen a la taverna La pedra fita perquè en Kvothe relati la seva història per tal que aquesta quedi escrita, sense enganys, sense mentides i sense falses atribucions de gestes. Francament, a en Kvothe no li cal exagerar la seva llegenda. En Kvothe, el seu alumne Bast i el Cronista tenen un dia molt llarg per endavant. Tan llarg com tota una vida.

Aquesta és la segona part de El nom del vent. El llibre relata la continuació de la història d'en Kvothe des del punt que va quedar a la primera novel·la, tenint en compte que s'explica des d'un futur al qual no sabem com hi ha arribat. La vida del protagonista està explicada amb tot luxe de detalls al llarg d'una infinitat de pàgines que no es fan en absolut pesades. L'estil és molt planer i agradable de llegir, t'introdueix de ple en un món de fantasia però terriblement real, on la màgia és ciència però on també passen coses inexplicables. No hi ha informació baldera d'aquest món inventat, t'hi fiques i el vius igual que els personatges. Intens i molt ben escrit, i amb moltíssims tocs d'humor que personalment m'han fet esclafir a riure. En Kvothe és un penques amb totes les lletres, però encantador, és impossible no estimar-se'l.

Gent, he de dir que odio aquest llibre. L'odio perquè m'ha robat infinitat d'hores de son. L'odio perquè l'agafes i no hi ha manera de deixar-lo. I l'odio també perquè ara m'hauré d'esperar ves a saber quant per tenir a les mans la tercera part. El vaig acabar ahir a la nit, i ja tinc síndrome d'abstinència. M'ha semblat fantàstic, m'encanta aquest estil i em declaro fan incondicional de Rothfuss. Per criticar alguna cosa diré que algunes parts trobo que s'allarguen una mica massa, sense arribar a avorrir. I potser he detectat algun tall en que es nota que no està escrit de manera lineal, que algunes parts van ser escrites abans que altres que les precedeixen a la història. Minúcies. Tragar-se un totxo de 1200 pàgines i voler-ne més i més ho diu tot. Kvothe forever. Per mi una obra mestra (des del principi de la trilogia). Suposo que és excessiu per aquells a qui no agradi la fantasia literària. Però val la pena provar-ho.

Puntuació: @@@@@   

24 comentaris:

  1. Ei, tu ets fatal. Si vas fent ressenyes com aquest m'acabaràs convencent! Ja fa temps que vaig veure la del Nom del Vent (via el bloc del MBosch), però encara no m'he decidit a llegir-los... no estic segura que m'hagin d'agradar. Però coi, en parles taaaaaaant bé!

    Au doncs, m'alegro que t'hagi agradat. Això és bo! (almenys per tu, no?).

    ResponElimina
  2. Des que vaig acabar El Nombre del Viento que estic esperant que surti la segona part. La tinc a la carta als Reis, junt amb Joc de Trons. Tinc entès que la tercera part surt cap al maig.
    La primera part d'entrada estava només en castellà, i ara s'ha reeditat la primera en català i el segon llibre també ha sortit en català. Un dubte: afecta gaire llegir la primera part en castellà i la segona en català (canvis de nom, etc)? M'estic plantejant comprar la primera entrega en català i rellegir-la abans d'atacar El Temor...

    ResponElimina
  3. De l'odi a l'amor hi ha un sospir, diuen! I en aquest cas, podria dir-se que és així.

    Tinc el primer pendent. Me'l van deixar poc abans dels Juegos i ha quedat en espera. Però tot arribarà.

    ResponElimina
  4. Els que no ens hem llegit el primer, pot ser més val que comencem per aquest,veritat?

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada la fantasia literària... m'agrada molt! I ja vaig gaudir força de la primera entrega, tot i que reconec que potser no tant com tu, però sí, del ZERO al DEU jo li hauria posat un SET :-))

    La llàstima és que molts dels llibres que llegeixo no els puc comprar, tot i així en comprem bastants... però entre en Josep Lluís i jo hauriem de gastar una burrada en llibres, més de seixanta a l'any (entre tots dos, clar) i no pot ser... Justament el primer llibre d'en Patrick Rothfuss va ser un dels que vaig llegir "de biblioteca"... per tant, el que faré serà llegir el segon de la mateixa manera. Ja em sap greu, ja, però potser algun dia els aniré comprant tots, i en català.

    YÁIZA, sí que és bo, a mi també em va agradar molt... així que si no t'acabes de refiar d'en MBOSCH o d'en XEXU, pots refiar-te de mi :-) i, de passada, fer-ne una ressenya, perquè només he llegit opinions masculines i m'agradaria llegir-ne una altre de femenina.
    Tot i així jo li vaig trobar alguns defectes que ja explico en la ressenya, però en general em va agradar força. La part "màgica" és fantàstica, em va encantar.

    MARIA... Si!! Els llibres són continuació l'un de l'altre, si no has llegit el primer no podries seguir el segon. En Kvothe explica la seva vida durant tres dies (o tres nits) a un cronista que escriu a una velocitat increïble amb una taquigrafia inventada per ell mateix. La primera nit li explica la primera part de la seva vida i és el primer llibre, la segona continua i és el segon llibre i la tercera s'acabarà amb el darrer llibre. Has d'anar per ordre :-))

    ResponElimina
  6. Cada vegada m'ho compliqueu més. Amb ressenyes així, ressistir-s'hi comença a fer-se impossible...

    ResponElimina
  7. Gràcies Assumpta. Em sembla que m'hi apuntaré.

    ResponElimina
  8. Jaaaa! ja està?!
    Jo tot just l'acabo de començar i com molt bé dius... ja estic perdent hores de son.
    He començat a llegir la ressenya amb compte per si explicaves massa, no fos que em descobrissis alguna cosa abans d'hora, però veig que t'ho has fet venir bé per parlar del llibre sense dir-ne massa. Molt bé.
    És una bona referència saber que no t'ha decebut gens, en tornarem a parlar d'aquí a 1200 fulles.

    ResponElimina
  9. Ah, me'n oblidava.
    Jo també vaig llegir el primer en castellà, de la biblioteca i com em va agradar tant i crec que els llegiré tots sense remei... ara ja m'he comprat els dos alhora en català, el primer i el segon.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Quin plaer poder ressenyar un llibre que m’ha agradat tant. Tothom en parla bé, potser no tant, però a qui més, qui menys, li agrada. A aquells que no us l’hagueu llegit, us recomano la saga, no és un llibre fantàstic desmesurat. És un personatge molt humà que viu en un món on no tot es pot explicar. La naturalitat amb que està escrit enganxa des del principi. Tanta gent no podem estar equivocats, oi? Moltes gràcies per comentar aquesta ressenya!

    Yáiza, em sembla que ja has llegit algunes crítiques positives, i l’Assumpta t’ofereix que llegeixis la seva, que té alguna crítica. Penso que l’única opció que et queda és provar-ho. Si t’agrada, estarem encantats d’acollir-te en el nostre club. I si no, ho veuràs de seguida, potser llegint unes 100 pàgines o així, i llavors t’estalviaràs moltes hores de lectura que podràs reinvertir.

    Captaire, els teus reis, més que reis, són uns sants. Suposo que al maig sortirà el llibre en anglès, m’estranyaria que trigués tan poc a sortir en català, però espero que sigui així. Tan aviat com sigui possible, si més no. Sóc conscient d’això que expliques, pensa que vaig arribar a preguntar amb molt mala cara a l’fnac si veien normal que després de 16 edicions en espanyol encara no hagués sortit el llibre en català. Ells no en tenien la culpa, és clar. Vaig esperar unes quantes visites esperant el moment, però me’n vaig cansar i el vaig comprar en espanyol. En veure que aquest segon sortia també en català gairebé ploro, i no vaig dubtar ni un segon. Per mi, els canvis d’idioma, sempre que sigui cap a català, em són ben igual. Però a més tampoc no trobaràs massa canvis de nom, així que jo recordi, només la taverna d’en Kote, que en espanyol es diu ‘Roca Guia’, en català es diu ‘La pedra fita’. Poca cosa més. A mi no se m’ha fet gens estrany. Precisament, si tingués un parell de duros a la butxaca, m’agradaria substituir el meu exemplar en espanyol de ‘El nombre del viento’ per l’edició en català que ha sortit ara de ‘El nom del vent’. De moment m’aguantaré...

    rits, que odio aquest llibre era totalment mentida, fa temps que no llegeixo res de tan bo, inclòs ‘1Q84’ de Murakami. Va, deixa estar ja els trons aquests que són uns pesats, i vine cap el món d’en Kvothe, que segur que és més distret!

    Maria, la meva secretària Assumpta ja t’ha contestat la pregunta, i jo estic d’acord amb ella, és clar. En aquest cas és necessari.

    Assumpta, t’agraeixo que em contestis els comentaris, m’avances feina. Ja em preocupo que els altres companys sàpiguen que els has contestat tu. Entenc la teva problemàtica amb els llibres, perquè com a malalt acumulador de llibres que sóc, em deixo una pasta considerable. Gràcies a això no tindré mai de la vida un pis de propietat, però espero tenir una bonica biblioteca. Aquest llibre de compra, tenint en compte carnets de soci o compra per internet, surt a poc menys de 24€. Pica. Continua a baix

    ResponElimina
  12. Respecte al que expliques a les altres companyes blogaires ‘només’ vull comentar una cosa relacionada, perquè trobo molt bé el que els dius. Sembla que en Patrick va llegir la teva ressenya abans d’escriure el segon llibre, perquè penso que ha esmenat part de les teves queixes. Per començar, la dona pren molt més protagonisme en aquest segon llibre que al primer. No te’n lliuraràs de la bellesa i l’exaltació de la dona com a carn de poema, però els personatges femenins cobren protagonisme (tenint en compte que en Kvothe està per sobre de tot) i tenen molt més paper. T’aviso que en Kvothe descobreix el sexe en aquest llibre, i se’n fan moltes referències. Res explícit, però el noi és jove i té foc a dintre, ja se sap. Per tant surten més dones. Surt Felúrian, un personatge llegendari amb molt de paper. I surt una societat en la que les dones són la casta predominant i les millors guerreres, li ensenyaran molt. Així que per aquí, això està cobert. Realment, sembla com si algú li hagués dit que no caigui en el mateix error de sempre en aquest tipus de llibre, a ‘El senyor dels anells’ la dona té un paper merament testimonial, per exemple. Per altra banda, no és només en les converses amb dones que se salta coses en aquest llibre. Hi podràs trobar moltes converses llargues amb dones, encara que no totes romàntiques, i en canvi hi ha com a mínim dos fets que es veu que van ser increïbles i que van passar la tira de coses, perquè diu que no tenen importància per la història, encara que hi hagi la tira de rumors al voltant d’aquests fets, per ell no tenen cap importància i s’ho salta. Et deixa amb un pam de nas, però la història és així, què vols?

    Quadern, uneix-te al club!

    Joan, és la meva opinió, així com em carrego els llibres que no m’agraden, també deixo de conya els que m’han encantat. Falta que compartim gustos.

    Jomateixa, no pateixis que aquí intentaré no revelar mai res significatiu dels llibres que ressenyi. Per això fa poc vaig fer el post de les segones parts, no recordo si el vas llegir. No vull aixafar la lectura a ningú, i amb una segona part és fàcil que afusellis el final del primer llibre, per exemple, si mires de resumir-ne l’argument. Per sort, amb aquest llibre es poden explicar moltes coses sense dir res de res de la història que explica en Kvothe. Ni tant sols he explicat en quin punt parteix la història aquest segon dia. Espero que t’agradi tant com a mi, i que no se’t facin llargues aquestes 1200 pàgines. Ah, recordo que va ser a ca teva on em vaig assabentar que aquesta segona part sortiria en català, i em vas alegrar el dia!

    MBosch, que bé haver acabat tan convençut com tu. Si pogués li posaria més arroves. Jo la part de Felúrian no la trobo innecessària. Crec que hi ha de ser, perquè el converteix en una llegenda, és una cosa important en el seu futur. Però és excessivament llarga, això és cert. I sospito que una de les coses que passen en aquesta fase del llibre tindrà repercussions després, aquella que a en Bast l’espanta tant. Respente a Ademre, coincideixo amb tu, massa llarga aquesta part, no calia. Vaig acabar marejat del Lethani.
    Ah, i pel que fa a allargar la saga, discrepo amb tu. Jo penso que està clar que, ja que ha tingut èxit, continuarà. Falta el tercer dia d’explicació, i llavors sabrem què ha portat en Kvothe a ser en Kote. Un cop acabada la història, penso que es complirà la voluntat d’en Bast, que el seu mestre torni a ser el que era, i si es recupera, podrà anar a combatre aquest món convuls que de vegades anuncien. No et sembla? Jo crec que passarà així.

    ResponElimina
  13. sí, tu odies aquest llibre tant com jo odio aquest blog! ;) es pot saber com m'he de llegir tot el que recomanes??? i sort encara que n'hi ha algun de suspès, però vaja, amb el meu ritme de lectura, jo necessitaria com a mínim una altra vida...

    ResponElimina
  14. Ostres, si és així és que, efectivament, en Patrick va llegir la meva ressenya!! :-)))

    ResponElimina
  15. L'he demanat per Reis! Ja t'explicaré. Una abraçada, XEXU.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. tinc pendent fer un intercanvi de llibres amb un amic que ja el té, a veure quan ens posem d'acord que ja tinc ganes de la segona part!

    ResponElimina
  18. Bona entrada d'any, Xexu, ens llegim aviat. Una abraçada

    ResponElimina
  19. Pati, has de llegir el que et vingui de gust. Ja saps que no sempre coincidim, pensa que jo de vegades suspenc el teu amic Paul Auster, així que potser hauries de fer cas a algú altre amb gustos més similars. A veure si ara agafaràs un llibre que m'ha encantat i a tu et semblarà un 'muermo'! I cadascú al seu ritme, dona. Deus tenir coses millors a fer que llegir llibres.

    Assumpta, hauràs de llegir aquesta segona part a veure si les coses que no et van fer el pes de la primera ara trobes que ja estan arreglades. Pensa que en Patrick és molt atent...

    Jordicine, quin magnífic regal tindràs! Espero que t'agradi tant com a mi.

    Quadern, com que arribo tard, bon 2012 per tu!

    MBosch, penso que és inevitable coincidir, aquelles dues parts del llibre són molt llargues, es podrien escurçar una mica sense perdre gens d'importància, al contrari, podrien ser més atractives. És cert que en un moment es parla de 'Les portes de pedra', i aquí se t'ericen els pèls del clatell, pensant en la tercera part. Però no et confonguis, allò que no es pot fer perfecte és el Ketan. El Lethani és una cosa que ni ells saben definir. Si està bé, és del Lethani. Per exemple, és del Lethani llegir aquest llibre.
    També coincideixo amb tu en això del número de llibres. Una de les gràcies és això d'explicar la seva vida en tres dies. Si canvia això, haurà mort d'èxit. Ara, per mi està clar que la cosa continuarà a partir d'ara, trobo que en Kvothe es mereix tornar a ser en Kvothe, i regalar-nos noves històries.

    Pons007, en aquests casos les amenaces solen funcionar, contracta un grup de romanesos per coaccionar el teu amic, cal que llegeixis el llibre aviat.

    Carina, ja està bé de corregir exàmens! Vinga, a tornar per la catos, que se't troba a faltar. Bon any a tu també.

    ResponElimina
  20. Porto 200 pàgines de 'El nom del vent' i ja estic enganxat. Aquest també el llegiré, XEXU, està clar. Una abraçada i Bon Any.

    ResponElimina
  21. Ja l'he acabat, XEXU, i m'ha encantat. M'ha durat una setmaneta llarga. El personatge de Kvothe m'ha semblat brutal. El llibre és molt fàcil de llegir i completament addictiu. Per a mi és una gran història d'amor i una lluita constant contra la pobresa. Ja estic llegint la segona part. Aviam si no acabo empatxat, perquè són dues mil pàgines seguides. Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  22. Aquest llibre em va agradar molt quan me'l vaig llegir, en gran part perquè la fantasia és un gènere que m'apassiona.
    Tota la trama és molt bona: la universitat i els seus personatges (sobretot l'Auri i l'Èlodin), el seu període com a conseller del Maer Alveron (com vaig patir amb els ditxosos ocells que semblaven immortals!), el període de temps que passa amb la Felúrian...
    El que no em va agradar tant va ser el Camí del Lèthani i tot plegat. No perquè estigui mal explicat, que no és el cas, sinó perquè em sembla difícil de creure que un erudit com ell (excel·lent Arcanista, un geni per als idiomes i un músic excepcional) sigui, a més, un prodigi de la lluita! Ja sé que la Vashet no para de ficar-se amb ell per les seves limitacions, però la meva impressió com a lectora és que en Kvothe aprèn les coses massa ràpid (fins i tot sabent que és un geni).
    Tot i així, és un excel·lent llibre. Un dels millors dels darrers temps.

    ResponElimina