diumenge, 4 de desembre de 2011

Alícia al país de les meravelles

Autor: Lewis Carroll
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Alice's Adventures in Wonderland, anglès,1865
Traductor: Salvador Oliva
Gènere: Juvenil 
Número de pàgines: 140

L'Alícia s'avorreix de jeure al costat del riu amb la seva germana gran i comença a endormiscar-se. Però de sobte s'apareix un conill blanc molt ben vestit que declara estar fent molt tard, mentre mira el seu rellotge. L'Alícia, sorpresa, es posa a seguir el conill fins la seva llodriguera. Un cop hi entra, comença a caure i a caure en un forat que no sembla tenir fi. Aquí comencen les aventures d'Alícia pel país de les meravelles on coneixerà tot un seguit de personatges estrafolaris i animals xerraires que la posaran en situacions completament delirants. Ella anirà de sorpresa en sorpresa, però al capdavall, res resultarà tan estrany tampoc!

Es tracta d'una història completament delirant on tot es possible i res no té massa sentit, malgrat que es diu que l'obra, aparentment per nens, amaga molta sàtira de la societat de l'època. L'Alícia és impertinent i bocamolla, la veritat és que fa una mica de rabieta. L'edició és força maca, el llibre és petit però de tapes dures i inclou els dibuixos de l'original obra de John Tenniel. Feia molt que no llegia un llibre amb dibuixets! La lectura és embolicada perquè si et despistes un moment tot pot haver canviat molt, és un no parar de saltar d'un lloc a l'altre sense treva. Per la seva llargada, tenint en compte dibuixos, poemes i cançons, és per llegir-lo en una tarda, per aquells que llegeixin prou ràpid.

Personalment, no puc dir que m'hagi entusiasmat massa. Potser no me'l puc mirar amb ulls de criatura i tanta fantasia surrealista em fa ballar el cap. Té punts curiosos i divertits, però com m'ha passat amb altres obres, trobo que el llegeixo massa tard. És per totes les edats, encara que alguns personatges tenen força mala llet i suposo que qui l'agafi amb ànima d'infant pot anar de somriure en somriure. No ha estat el meu cas. Si fos més llarg, potser m'hagués acabat cansant força.

Puntuació: @@ (generoses) 

16 comentaris:

  1. Mmmm... aquests llibres... Jo vaig intentar llegir Peter Pan i ho vaig deixar estar. Al final és fàcil acabar preferint la versió de Disney, per irreverent que soni.

    ResponElimina
  2. Jo el vaig llegir en còmic no sé quantes vegades quan era petit. La meva àvia el tenia a casa seva en una edició il·lustrada per Disney de vés a saber quin any. No em va agradar mai, ni per l'argument (i que consti que el vaig tornar a llegir quan ja passava dels vint i el vaig trobar igual d'estúpid) ni pels dibuixos. El cas és que Disney i jo no ens portem gaire bé (salvo l'ànec Donald i en Pluto, però la resta a la foguera, començant per la rata!).

    Au, salut i literatura!

    ResponElimina
  3. És un d'aquells llibres que sempre dic que llegiré però mai acabo de robar el moment. Després de la teva ressenya ni ho intento.

    ResponElimina
  4. A mi si que em va agradar! potser perquè sóc una mica surrealista..

    ResponElimina
  5. Recordo que el vaig llegir quan era més joveneta i no el vaig entendre. Després més tard em sona que vaig veure la pel·lícula de la Judy Garland i em va agradar.Pot ser li donaré una oportunitat; l'argument en sí m'agrada.

    ResponElimina
  6. Ep! Aquesta ressenya no la llegeixo! Que segur que expliques el final (hehehe) i aquest llibre l'estic llegint jo ara... tot i que darrerament porto un ritme de lectura semblant al meu ritme blogaire ufff

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Amb les meves filles n'he tingut que veure més de tres versions... així que dubto que sigui capaç de llegir-lo.

    ResponElimina
  9. Doncs ara ja l'he acabat :-)

    Jo m'he trobat amb que no era massa sorpresa el que anava passant perquè em sonava d'haver vist alguna adaptació en dibuixos per la tele, o haver-ne llegit (o començat a llegir) alguna versió reduïda quan era petita... així que, sense saber ben bé tot el que aniria passant, si tenia al cap molts detalls.

    La impertinència de l'ALÍCIA, que no pot estar-se mai callada i sol fer la pregunta o el comentari més inoportú, m'ha fet molta gràcia... i és que, en el fons, és una nena sincera, diu el que pensa, tal com ho pensa.

    Però m'ha passat com a tu, si hagués durat més m'hauria començat a cansar... El que passa és que, justament, no dura més sinó que té la mida correcta :-)

    Per cert, el meu llibre no és de tapes dures, és de tapes toves, però també té els mateixos dibuixos que tu dius, perquè és exactament com el teu, també de Labutxaca, però de l'any 2010. L'única diferència és la coberta (la meva és així) i probablement el preu, doncs jo, amb el descompte Abacus, en vaig pagar uns 6 eurus i mig (suposo que amb tapes dures deu ser més car) :-D

    Un consell: Llegeix ROVERANDOM de Tolkien.

    No sé per què, però mentre llegia l'Alícia he recordat aquest... i he pensat que quelcom que porta el segell Tolkien t'agradaria... a més, que és molt curtet (no crec que arribi a les 140 de l'Alícia)

    ResponElimina
  10. Doncs no, he googlejat i veig que l'edició 2011 amb les cobertes dures també val 7 eurus...

    És igual, però el dibuix de la meva coberta és més bonic... apa!! :-P

    ResponElimina
  11. Yáiza, les imatges Disney hi ajuden, ho fan tot més bonic i no s'han fet famoses precisament perquè siguin dolentes. De fet, crec que la majoria hem gaudit d'aquestes pel·lícules abans de saber que eren obres clàssiques.

    Maurici, a mi Disney sí que m'agrada i he gaudit de les seves pel·lícules. No tot és bo, però jo no en parlaré malament. Respecte a aquesta història, no en recordo la versió en pel·lícula, però tinc present les imatges, i ara que l'he llegit no m'ha causat gran impressió. Potser és que els de Disney no ho van fer tan malament.

    Mireia, sincerament, trobo innecessària la seva lectura.

    Elfreelang, per sort, hi ha gustos per tot. Si en vas gaudir, millor per tu.

    Maria, no voldria equivocar-me, però em sembla que et confons amb El mag d'Oz. No em sona que la Judy Garland fes cap versió d'Alícia al país de les meravelles, però potser vaig errat...

    Assumpta, a mi m'ha passat que en recordava molt poc, per no dir res, i les coses que tenia al cap eren a arrel de les imatges de Disney. És més, pensava en alguna cosa que havia de passar, i que al final no passava, així que no sé ni d'on ho he tret.
    A mi l'Alícia se m'ha fet pesada, és molt repel·lent. Ara que, alguns personatges no es tallen a insultar-la, m'ha semblat increïble. Al principi em feien gràcia les ficades de pota, però es repeteixen massa. I això de la llargada... doncs un llibre que diem que té la mida justa amb només 140 pàgines, o és molt bo i concís, que també pot ser, o és que cansa una estona llarga. Ja saps per quina opció em decanto aquí.
    Tens raó que la portada del teu llibre és més maca, més discreta almenys. L'edició que tinc jo fa més goig perquè és de tapes dures, però no trobo la coberta especialment maca.
    'Roverandom' no l'he llegit i suposo que ja vindria sent hora. Deu ser de les poques coses de Tolkien que em queden, i hauré de fer un pensament.

    MBosch, l'edició està molt bé, tot i que com dèiem amb l'Assumpta, el dibuix de la coberta tampoc no mata, i em sembla que els dibuixos originals deuen estar en moltes de les edicions que s'han publicat, són clàssics. Potser El mag d'Oz té més argument que aquest. No l'he llegit, però pel que recordo, hi havia una història. Aquí l'Alícia no sap ni on va. Si ho vols provar, almenys no hi perdràs massa temps.

    Jomateixa, així ja no et cal llegir-lo, que tens la història més que fresca.

    ResponElimina
  12. Ostreeeeees!! Quin "fallu"... aquests dies estic fatal, m'oblido de les coses i no m'acabo de centrar...

    Quan vaig acabar el llibre, sabent que tu tenies aquest post, vaig pensar que volia dir una cosa que a mi em va semblar molt destacable i després em va marxar totalment del cap.

    El que volia dir és que dedico una gran ovació al TRADUCTOR... quina feinada!! Va haver de traduir relat i poema (lletra de versos, de cançonetes) i ho feia aconseguint que el resultat també fos rimat... em va agradar molt :-)))

    Si llegeixes ROVERANDOM em farà molta gràcia poder-lo comentar :-)

    ResponElimina
  13. I aquests pobres comentaris no els penses respondre? No per res, eh? però a mi em feia gràcia saber què t'havia semblat la labor del traductor... jo ho vaig trobar de molt mèrit :-))

    ResponElimina
  14. Assumpta, ja contesto, dona, que exigent! Sí, estic d'acord amb tu, podria no haver-m'hi fixat, però ho vaig fer, en algun moment vaig pensar que els poemes i cançons lligaven molt bé, cosa que no sol passar amb les traduccions. Van fer una bona feina, potser ho hauria d'haver destacat al post, perquè seria merescut. Però bé, que serveixi aquí per si algun més ho veu, la traducció és de les millors coses del llibre. Que a banda de les cançons, és tot tan absurd, que fàcil no ha de ser.

    Maria, cap problema, sovint se'ns barreja la informació al cap!

    ResponElimina
  15. Homeeeeee, exigent no, pobre de mi, amb lo lo que m'agrada a mi comentar el teu blog i no em deies res!! Tenia dret a protestar una miqueta! ;-)))

    ResponElimina