dijous, 10 de novembre de 2011

Nocilla dream

Autor: Agustín Fernandéz Mallo
Editorial, any, idioma: Candaya, 2006, espanyol
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 217

D'aquest llibre no se'n pot explicar l'argument, perquè no en té cap. No té ni principi, ni nus, ni desenllaç. Són 113 capítols molt curts, en algun cas de dues frases només, que barregen narració de situacions, fragments escrits de diferents personatges, apunts culturals o científics i aparentment qualsevol cosa que passés pel cap de l'autor. Es podria dir que és docuficció, ja que en alguns casos barreja fets i personatges històrics amb desenllaços de la seva collita. La part narrativa inclou la descripció de les vivències d'una bona colla de personatges que no tenen cap relació entre ells, i la història dels quals s'explica desordenada al llarg del llibre, però la gràcia és que entre gent que no té res a veure apareixen molts nexes d'unió, si estàs prou atent a la lectura. Una de les constants és la solitària carretera de 418 quilòmetres que uneix dos pobles de Nevada, Carson City i Ely, i l'únic arbre entre les dues ciutats, que té un munt de sabates penjant de les seves branques. Obtindrem algunes respostes, però no podem esperar cap història estructurada. Només la confirmació de que en el nostre petit món, les coses estan més connectades del que pensem.

Amb aquest panorama, probablement no convenci a ningú de llegir-lo, però estranyament he de dir que m'ha agradat prou. És caòtic i sembla que no té massa sentit, però és un experiment literari, i trobo que és prou reeixit. Es llegeix molt ràpid, els capítols tan curts sovint deixen molts espais en blanc, i així com alguns fragments no saps ni perquè hi són, les parts narratives són prou interessants i podrien ser inici de mil i una històries. El problema és aquest, que només són l'inici, després hi ha poca cosa més. És una obra curiosa, atrapa perquè vols saber què redimonis estàs llegint, i crec que no ho acabes de saber mai. És d'aquestes que no recomanaria, el més probable és que me la tiressin pel cap. Però no em penedeixo gens d'haver-la llegit.

Puntuació: @@ (i mitja) 

11 comentaris:

  1. Mmmm... doncs no crec que faci esforços per buscar-lo, aquest. Em deixa una mica així, el que n'expliques. Per cert, he decidit unilateralment que l'hora dels desaprensius és aquesta. Com se t'acudeix publicar mentre estic estudiant?? Malament, malament...

    ResponElimina
  2. Ja sé per què t'ha agradat! Perquè si són capítols curts, són com posts :-)

    El dia que jo escrigui un llibre el faré així. El llegiràs? :-)

    Hi ha alguna part del llibre que, efectivament, parli de la meva estimadíssima i enyorada Nocilla?

    ResponElimina
  3. Em sembla que tampoc me'l llegiré! :)

    ResponElimina
  4. Doncs a mi el que expliques m'agrada, Xexu.
    Tant que demà o dissabte, quan hagi acabat el "Saber perder" de Trueba que estic gaudint, m'aniré a buscar-lo.

    Visca el caos de les petites històries!!!

    (PS: ja et diré el què, ni que sigui mitjançant una notificació/burofax demanant danys i prejudicis) :)

    ResponElimina
  5. aquest estava a la barra lateral? ais, que darrerament sorprens. Esperava que la propera ressenya fos "Sé el que estàs pensant", que he demanat que me'l deixin!!

    Temps enrere vaig llegir alguna cosa d'aquest llibre, em va cridar l'atenció pel llibre. En un algun moment va estar de moda, oi? xò no em va fer gaire el pes. Podria ser d'aquells llibres que llegeixes quan estàs cansat de llegir tots els gèneres que t'agraden i sols vols algo diferent? No és el meu moment... confessaré que ara necessito algo de sucre (xò ja sé que aquí no trobaré recomenació)

    ResponElimina
  6. com ja en tinc molts a la llista, aquest no l'anoto.

    ResponElimina
  7. Jo sí que et prenc la recomanació al vol. Pel que dius el trobo interessant, si més no de probar-ho. Sempre és bo llegir coses diferents. El mateix acaba avorrint. Salut

    ResponElimina
  8. És difícil que hi arribi a caure. De totes maneres si me'l trobo de cara, el fullejaré.
    Tu sempre dones oportunitats a tots.Està molt bé el criteri que segueixes.

    ResponElimina
  9. Un llibre curiós pel que veig... No sé si un dia cau a les meues mans el llegiré suposo.

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  10. Ja em semblava a mi que aquest llibre no interessaria massa a ningú... què hi farem, s'ha de llegir de tot!

    Yáiza, quina culpa tinc jo que decideixis estudiar a l'hora que jo acabo els llibres. Segur que has obert els llibres un segon abans d'obrir el reader amb l'excusa de veure si hi havia alguna cosa per llegir abans de posar-t'hi...

    Assumpta, si pagues bé llegiré el teu llibre, és clar, això està fet. Ara que ho dius, sí que poden semblar petits posts alguns dels capítols. Però segurament, si fos un blog no el llegiria. Quin autor més friki! Ah, i que recordi no diuen res de la Nocilla, almenys res que sigui mínimament interessant com per recordar-ho.

    Carme, Kweilan i Jomateixa, no se'n parli més, us entenc perfectament.

    òscar, esperem que no calgui que m'enviïs una citació judicial ni res semblant i que el gaudeixis prou com per no tirar-me'l pel cap. A veure si t'agrada, però estàs avisat amb la ressenya que és moooooolt friki.

    rits, i tant que estava a la llista. No s'hi ha passat massa temps però hi era. El de 'Sé el que estàs pensant' ha entrat a la llista tres cops ja, em sembla, i després ha desaparegut perquè m'han vingut ganes de llegir altres coses, o llibres que volia llegir de seguida (no era el cas d'aquest). Em sap greu, encara trigarà, serà l'any que ve, així que ja em diràs el què si el llegeixes tu primer.
    Aquest llibre crec que va ser un boom durant un temps per com n'era d'estrany, tot un experiment. A mi em sonava d'alguna cosa, i quan me'l van oferir en una llista de llibres dels que algú es desfeia, me'l vaig quedar. M'encuriosia i no m'ha desagradat llegir-lo, però no puc recomanar-lo, i penso que a tu no t'agradaria gens. Penso que el deixaries estar perquè no li trobaries res.

    Carina, si una cosa es pot dir del llibre, és que és diferent. I mira, no sé per què, penso que, a diferència d'altra gent que ha comentat, a tu potser et podria agradar. Almenys és curtet i no et trauria massa temps, si t'hi decideixes.

    Maria, no em sembla que segueixi cap criteri especial, més aviat llegeixo el que em ve de gust. De vegades segueixo un criteri més aviat temporal, llegeixo en funció del temps que tindré. Però m'agrada llegir variat, això sí, és més distret.

    Bajo, tu que ets una devoradora de llibres, potser li podries donar una oportunitat, però és un llibre ben estrany, ja t'ho dic ara.

    ResponElimina