dimecres, 26 d’octubre de 2011

Las grandes plagas modernas

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Destino, 2010
Títol original, idioma, any: Les grans epidèmies modernes, català, 2010 (edició conjunta)
Traductora: Agnès González Dalmau 
Gènere: Divulgació 
Número de pàgines: 239 (+5 d'annexos)

Grip, SIDA, tuberculosi i malària, les grans epidèmies dels nostre temps. Anualment maten milions de persones i ocasionen greus problemes sanitaris. El seu estudi i prevenció mouen milers de milions d'euros. Tot és poc per protegir-nos dels microorganismes: virus, bacteris, fongs i d'altres que conviuen amb nosaltres i que, així com nosaltres, miren de sobreviure i perpetuar el seu llegat genètic, molts cops a costa nostra. En aquest llibre aprendrem moltes coses de les malalties infeccioses més importants que tenim actualment i coneixerem una mica la història d'aquesta convivència tan accidentada. En una segona part també coneixerem de manera una mica més global el món dels microorganismes, com mirem de lluitar contra ells, algunes altres malalties menys conegudes i fins i tot sabrem els perills de la investigació i les possibilitats de fer servir els coneixements que tenim de la pitjor manera. I sobretot, un missatge clar. No ens refiem, són petits i no es veuen, però en saben més que nosaltres. Porten per aquí molt més temps, ja ho diuen que en sap més el diable per vell que per diable. Cal estar preparats.

Estem davant d'un llibre de divulgació científica, res de ficció, encara que de vegades ho sembli. En general està molt ben explicat i és força comprensible, tot i que he de dir que jo tinc formació en el tema i potser considero fàcils d'entendre coses que no ho són tant. A estones m'ha semblat que hi havia un excés de dades, sobretot estadístiques, però també és perquè l'he llegit a velocitat de creuer, i potser no és la manera, dóna informació que cal pair amb calma i anar-la assumint. Combina el text amb uns requadres en els que es poden llegir apunts i anècdotes curioses, que enriqueixen el tema que tracta. M'hagués agradat llegir-lo en català, però per recomanació de l'autor mateix, ha estat en castellà.

Personalment l'he trobat molt interessant, però no és cap sorpresa, he dedicat part de la meva carrera científica a treballar amb una de les malalties estrella del llibre (molt curt l'apartat d'antivirals!) i sóc un fan dels microorganismes i de tot el que saben fer. Posa a l'abast de tothom coneixements molt recomanables de saber, explicats d'una manera assequible, tot i que crec que hi ha un excés d'informació de cara al gran públic (potser un defecte en alguns temes per malalts com jo!). Potser és poc recomanable per persones molt aprensives i hipocondríaques, encara que si superen la lectura del llibre, ja no tindran por de res! Per la resta, bona divulgació i informació valuosa, fins i tot per anar consultant de tant en tant.

Puntuació: @@@

17 comentaris:

  1. Uisss fongs, amb el fàstic que em fan...

    XeXu, tu ets fan dels microorganismes, jo sóc fan d'en Messi :-)

    No, de veritat, que no és un llibre per fer broma. Crec que està molt bé que hi hagi llibres de divulgació com aquest i que segur que és molt interessant, però si algun dia puc llegir un llibre d'en Macip tinc claríssim que serà ULLALS o MILLORINGLIX :-))

    ResponElimina
  2. "Si algun dia puc llegir..."?? Assumpta, no pots dir que no t'ho poso fàcil, que faig un llibre de cada estil per veure si al final trobes el que t'encaixi! :)

    XeXu, em fas una crítica així de maca i després només em dones tres punts? Caram, sí que ets dur de pelar! S'agraeix, com sempre. ;)

    ResponElimina
  3. Es que tu no em deixes agafar-lo de la biblioteca, SM, (l'ULLALS, aquest és el que llegiria) que dius que allò és un lloc molt lleig on la bona gent no hi va... i, clar... què puc fer? :-))

    ResponElimina
  4. Sembla una mica científic, però bé li donaré una oportunitat. Tot aquest món de les epidèmies m'ha interessat.A més a més tenint l'escriptor per aquí val la pena. Reconec que no he llegit res d'ell encara,però n'estic buscant un per començar. Pot ser aquest seria massa tècnic per ser el primer, oi?

    ResponElimina
  5. XeXu, jo sí que l'he llegit i et puc dir que no estic gens avessada amb el tema i no tinc cap mena de formació en el camp científic (sóc filòloga) i et puc dir que l'he trobat entenedor, didàctic i a l'abast del gran públic, les dades i estadístiques et situen i et donen una idea clara d'allò que està parlant. de tota manera, sóc molt més fan de la ficció del Macip, a ell m'estimo més escoltar-lo per la ràdio. De tota manera, és un llibre que és bo tenir-lo per casa, però no s'ha de llegir de tirada, almenys, així ho vaig fer jo, havia de reposar-lo una mica. Un bon llibre de divulgació sobre un tema que ens importa a tots.

    ResponElimina
  6. Has canviat la lletra del títol del blog? I quan ho has fet? és possible que faci temps i jo no ho hagi vist fins ara?

    Aquest és un comentari "desaprensiu"? :-P

    ResponElimina
  7. Jo també m'hi ha fixat avui en que el títol del bloc em semblava diferent, però com sóc tant despistada...
    Aquest el vaig regalar al pare, que havia vist en Salvador en una entrevista i li havia caigut molt bé. Però abans de donar-li me'l vaig llegir jo... (la confiança...)
    Interessant.

    ResponElimina
  8. Assumpta, en el teu cas faré una excepctió i deixo qeu vagis a la biblioteca! ;)

    maria, no és tècnic, se suposa que és per a tots els públics. Si t'agrada el tema t'ho passaràs bé. COm diu la Carina, va bé llegir-lo a trossets, no cal empassar-se'l de cop. I si prefereixes la ficció ja saps que pots triar! ;)

    ResponElimina
  9. Podria dir que me l'apunto, xò seria per quedar bé. A mi, els temes i termes científics, sovint se'm fan una muntanya. M'agrada molt entendre-ho i que me'n parlin. A més estic acostumada a viure entre gent de ciència (que quan comencen, ja no paren), xò tant com per llegir-lo, i tenint en compte al ritme que vaig....

    Això si, me l'apunto per recomenar-lo als científics del grup d'amics, segur que no fallo!

    De debó haurem de fer la llista de llibres? buf, encara em faria més vergonya que l'any passat.... i si la canvio per la de pelis vistes? cola? potser hauré de deixar de comentar en un blog de llibres xq de lectora cada cop en tinc menys.

    ResponElimina
  10. SM.- Siiiiiiiiii?? Gràcies!!! De fet, potser enlloc de Biblioteca puc aconseguir que algú me'l deixi hehehe... ja veuré com ho faig, però sigui com sigui miraré d'aconseguir-lo :-))

    ResponElimina
  11. Ei aquest me l'he llegit! i la veritat és que vaig estar uns quants dies veient microbis, bacteris i virus arreu...per sort se'm va passar!

    ResponElimina
  12. Sembla interessant, encara que no sigui el tipus de llibres que acostumo a llegir.
    Una pregunta, hi ha diferència entre la versió en català i castellà, o és simplement un tema de traducció?

    ResponElimina
  13. Segueixo dient que és un privilegi que l'autor del llibre ressenyat passi per aquí a dir la seva, encara que es queixi del nombre d'arroves que li he posat al llibre! Gràcies a tots pels comentaris, especialment a tu, Salvador.

    Assumpta, si he de corejar algun nom, serà el del Messi, i no el de cap microorganisme, però és que aquestes bestioles són increïbles, de veritat. Ja sé que tens tírria als fongs, però en realitat no són tan dolents. Si no els vols veure ni en pintura, oblida els rovellons a la brasa, però sobretot, el pa i la cervesa. A que ara ja els tens una mica més d'estimació?
    Jo, si t’he de recomanar un llibre, et diria ‘El joc de Déu’. Penso que és apte, i és el que m’ha agradat més. Per cert, que jo també trobo una cosa molt lletja això d’anar a biblioteques. Aquell post d’en Macip em va encantar.
    La lletra de la capçalera la vaig canviar la tarda del mateix dia que vas fer el comentari. Bé, estrictament, quan el vas fer ja era un altre dia, però ja m’entens. Els comentaris no són mai desaprensius, dona. Bé, sí, quan ja tens les respostes preparades i llavors te’n fan un que no hi cap en el poc espai que deixa blogger...

    Salvador, el tema de les tres arroves no és perquè m’hagi agradat més o menys. Vaig estar a punt de no classificar-lo, perquè és una lectura diferent. Em veig amb cor de puntuar novel•les, tot i que també és injust, ja que l’estat mental en que les llegeixes també influeix en si t’agrada o no, i a més, per gustos colors. Però això és divulgació, a mi m’ha agradat, i sobretot m’ha interessat. Però no puc dir que sigui una lectura apassionant que m’ha tingut enganxadíssim esperant un final apoteòsic, suposo que ja m’entens. És un bon llibre de divulgació, però l’he llegit a ritme de novel•la, i crec que ha estat un error. No és que m’hagi agradat menys per això, però cal llegir-lo a un altre ritme i anar paint, oi? Espero haver-te convençut, és per això i no per res més.

    Maria, són coses diferents. Podries estar llegint dos llibres d’ell a l’hora i que no tinguin res a veure. Aquest és un llibre de divulgació sobre malalties infeccioses, no té argument ni res inventat, són explicacions i dades. Però en Macip també té novel•les de diversos gèneres que són una altra cosa, amb un estil força personal. Si t’interessa llegir alguna cosa de divulgació científica, aquest és molt recomanable. Però no té res a veure amb els altres, així que si el llegeixes, no podràs dir que has començat per aquest, ja que no sabràs res de les novel•les de l’autor. És una altra cosa.

    Carina, t’agraeixo el comentari perquè de vegades és molt difícil valorar quan una cosa s’entén o no pel públic, quan el que ho llegeix és algú que està acostumat al tema i a la terminologia. A mi em va semblar molt didàctic, però també una mica tècnic. Està bé que sigui entenedor per tothom. Coincideixo amb tu, no és un llibre per empassar-se de cop, cal anar amb calma. Però jo sóc així, llegint sempre vaig amb pressa, i acabo no fent distincions en les lectures. A la ràdio no l’he escoltat mai, tret d’algun tall que ha posat al blog, però és que la ràdio me la solc posar de fons només a la feina, i amb música, que si xerren em distrauria. Imagina que em despisto i se m’escapa algun d’aquests virus dolentots del laboratori! No, que jo no treballo amb aquestes coses, però algun desastre podria formar.

    ResponElimina
  14. Joma, sembles ma mare, que li regala llibres a mon pare, però se’ls llegeix ella primer, és clar. Fa l’entrega, però immediatament tornen a les seves mans. És una interessant lectura per totes les edats, val la pena tenir una mica de coneixement sobre el tema. I no estàs despistada, he canviat la lletra de la capçalera per tenir-la igual que al Bona nit, però allà ningú no se n’ha adonat!

    rits, segur que en Salvador agrairà que et faci aquest comentari, pensa que és un gran regal pels teus amics científics, i a més, la solució als teus problemes lectors. El regales a algun, i després quedes amb aquesta persona perquè te l’expliqui i et digui quines coses curioses ha après. Mira, encara faràs més vida social i tot. Sembla que estigui fent un anunci de la teletienda, ja tinc complex de publicista d’en Macip...
    Dona, fer la llista no és obligatori, naturalment. Només t’ho deia perquè l’has fet altres anys, però això ho fa qui vulgui. Jo ho faré, mai he demanat que ningú ho faci, però em fa gràcia que és una iniciativa que molta gent ha seguit. Tampoc és obligatori comentar aquí, és clar, però tots els comentaris són molt ben rebuts, no cal dir-ho. Ja sortiran llibres que has llegit, o tens moltes ganes de llegir. Ah, i si fas la llista de pel•lícules vistes, podràs riure de mi una estona, i veuràs que la teva llista de llibres, per minsa que et sembli, està de conya. El meu post de pel•lícules vistes acabaria molt aviat. Ho arreglaríem amb un ‘cap’.

    Elfreelang, això és típic! Algunes coses impressionen molt, és clar. Jo perquè ja estic més acostumat a respectar-los, però també em van sobtar moltes coses. Em divertia explicant les anècdotes a les meves companyes de despatx, que tenen la pell tan dura com jo en aquest sentit.

    Quadern, naturalment jo trio més aviat novel•les, que això per mi és poc menys que portar-me la feina a casa! No, ara exagero, però està molt clar, és un llibre de divulgació científica, interessant per definició, però de la mateixa manera, prescindible si no tens ganes de saber res al respecte. Conclusió, si vols llegir sobre ciència, llegeix aquest llibre. Si passes, ni t’ho plantegis. Respecte a la traducció, és el mateix llibre, i haurà de ser l’autor qui t’aclareixi aquest punt, perquè no sé quines diferències té l’un amb l’altre.

    ResponElimina
  15. Quadern, en aquest cas hi ha alguens diferències en l'ordre dels capítols (l'original és el català), però la resta és igual. Jo vaig revisar personalment la traducció (que ja era bona), o sigui que no es perd res pel camí. En el primer que vaig fer de divulgació sí qeu hi havia diferència perquè la castellana tenia fotos i la catalana no.

    ResponElimina
  16. Així que vaig veure el canvi immediatament... hehehe... quin control :-)) Ara tens la mateixa que al Bona Nit ;-)

    ResponElimina