dijous, 6 d’octubre de 2011

L'ànima valenta

Autor: Fred Uhlman
Editorial, any: Columna,1997
Títol original, idioma, any: No coward soul, anglès, 1996 (pòstum)
Traductora: Dolors Udina
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 91

Konradin von Hohenfels és a punt de morir a l'edat de 32 anys, no direm ni com ni per què, per no explicar massa cosa. Quan ja li queda molt poc temps, decideix enviar una carta al seu estimat amic de joventut Hans Shcwarz. En Hans tenia arrels jueves, i per culpa de la guerra i la intolerància de la seva família, de tendències nazis, es van separar amb només 16 anys, però no l'ha pogut oblidar mai. Konradin no va dir al seu amic ni la meitat de coses que hauria volgut dir-li, però no se'n vol anar d'aquest món amb el pap ple i encara menys amb la sensació de que li va fallar a última hora, abans de la separació. Amb aquesta carta, que no sap quan arribarà, o ni tan sols si arribarà, vol obtenir el perdó i marxar amb la consciència tranquil·la.

Aquesta és la segona part de 'L'amic retrobat' i he volgut llegir-la a continuació d'aquest per tenir-lo ben fresc, aprofitant que em va caure a les mans per casualitat. Es tracta d'una mena de mirall del primer llibre. En aquell el protagonista és en Hans, i en Konradin no parlava massa. Ara és en Konradin qui escriu una carta al seu amic i relata totes les situacions viscudes, però des de la seva perspectiva, de tal manera que acabem sabent què pensaven i sentien els dos personatges principals en cada fet que viuen plegats, en els bons i en els no tan bons. Com deia, està presentat en forma de carta, ja que l'acció, si se'n pot dir així d'escriure una carta, passa molts anys després de la separació dels joves.

Em va semblar una bona idea el plantejament d'aquesta segona part, és com si tanqués el cercle i sabem tot el que passava pel cap als dos amics. L'estil és molt semblant en els dos llibres, per tant no es pot valorar massa la diferència. Això sí, convé llegir-los en l'ordre que toca, i en cas de llegir-ne només un, que sigui el primer. Però també es pot entendre com un sol llibre de 200 pàgines, que no és res. Tan recomanable com l'altre, encara que sigui repetir altre cop la mateixa història.

Puntuació: @@@

11 comentaris:

  1. Sé que els he de llegir (perdó, sé que els vull llegir), xò tb sé que ara no és el moment (i no només xq tingui feina de valent amb els Trons....). Algun dia.

    ResponElimina
  2. Per cert, veig que tens a la llista d'espera Sé el que estàs pensant! tb està a la meva llista propera!!! me n'han parlat molt i molt bé i fa temps que no llegeixo res policíac. Té molt bona pinta

    ResponElimina
  3. Jo els vaig llegir tots dos i em van agradar força. Totalment d'acord!

    ResponElimina
  4. No he llegit aquesta segona part, ho hauré de fer. Si és com la primera segur que val la pena. Bona nit

    ResponElimina
  5. Oh!! Què curiós i interessant això de fer com una història en dues parts!! :-)) (Ara bé... potser sigui estratègia comercial? Dos llibres sempre valen més que un... dic jo...)

    Apaaaaaa 91 pàgines, lladre! (que diries tu! hehe) jo n'estic llegint un de quasi 600 i hi ha alguns passatges que m'han fet una mica de pupa al cor... què hi farem.

    ResponElimina
  6. Ostres, que despistada, el tenies a la lleixa dels pendents?, no l’he vist!!
    Sembla que aquesta segona part també està bé, el tindré en compte.

    ResponElimina
  7. Amic Xexu, em remeto al que he dit en el meu comentari a la primera part (post anterior). I és que a mi això de nazis i jueus sempre m'ha interessat molt. Crec que la cosa va començar quan per la tele (llavors només n'hi havia una), van fer la sèrie "Holocausto" que va tenir un gran impacte i més tard vaig llegir el llibre. Corria l'any 1979. :)

    ResponElimina
  8. Doncs apa, posem-los també a la llista... ufff portes un ritme que Déu ni dó!

    ResponElimina
  9. El títol m'agrada, són dues paraules que m'agraden molt. I trobo interessant la idea que cada llibre expliqui les mateixes situacions però des de les dues perspectives dels dos amics, perquè realment uns mateixos fets explicats des de dos punts de vista diferents poden variar per complet i pots arribar entendre millor la història.

    De moment no crec que el llegeixi que estic ben enganxada a l'Erich Fromm, ara amb Del tener al ser.

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots pels comentaris. Aquestes dues últimes ressenyes en podrien ser una de sola, que és com comentar una imatge i el seu reflex. És curiós i me n'alegro d'haver llegit els dos llibres seguits, ha valgut la pena.

    rits, són bons llibres per llegir si es té poc temps, ja veus. És una història realista, però em sembla que no és d'aquestes que es claven i fan mal. Sorprèn, això sí, però no es pot explicar tot! Respecte a aquest de 'Sé el que estàs pensant', n'he llegit ressenyes de tot. Generalment diuen que comença bé i que va baixant. En canvi ma mare, que em coneix força els gustos, diu que justament, quan està més animat s'acaba. S'haurà de llegir, no?

    Carme, jo amb prou feines coneixia el primer, de casualitat em vaig assabentar de la segona part just abans de llegir-lo, però crec que no es pot llegir un sense l'altre!

    Carina, si el primer et va agradar, i en tens l'oportunitat, et recomano que els llegeixis els dos seguits, que són curtets i no es triga gens, val la pena!

    Assumpta, és realment curiós aquest cas. Però em sembla que els llibres van ser escrits amb molts anys de diferència, i no crec que respongués a cap estratègia comercial. Aquest em sembla que va sortir un cop l'autor ja era mort. I sí, gairebé haurien de comptar els dos com a un sol llibre, i encara seria curt, però noia, això no ho he decidit jo.

    Quadern, no no, no era a la lleixa dels pendents, només és que em va fer gràcia que el mencionessis. La llista només la canvio quan acabo un llibre, i en teoria agafo el que toca. Aquest de l'Ànima valenta no sabia si el llegiria, no estava previst i depenia de 'L'amic retrobat', em va caure a les mans fa poc. Com que el primer em va agradar, vaig passar aquest per davant dels altres. Si no, ja l'hagués deixat per una altra ocasió.

    Josep Lluís, jo tenia tot just un anyet, potser és per això que no hi estic tant interessat. Però bé, sé que hi ha autèntics fanàtics d'aquestes temàtiques, cadascú té els seus gustos. Aquests llibres a mi m'han distret, estan ben descrits, i no entren en temàtiques massa bèl·liques, és un altre punt de vista.

    Joma, a veure si t'hi animes, que són curtets i estan prou bé. Si pots llegeix-los en ordre!

    Barce, que bé tenir-te per aquí! Els dos llibres són curiosos, normalment no tenim oportunitat de conèixer les històries des de dues perspectives diferents, i aquest cop no només això, sinó que són contraposades. Val la pena, és un bon document, un testimoni, podríem dir. No cal que agradin les temàtiques de nazis i jueus per gaudir-ne, perquè per damunt de tot, són dues històries personals.
    Erich Fromm... en parlen molt a la feina... però ara veig que diferirem molt en lectures si tu llegeixes aquest tipus de llibres. Ja m'esforçaré per conèixer-te millor els gustos.

    ResponElimina
  11. s'haurà de llegir, a més fa moltíssim que no llegeixo res de l'estil, xò bueno, crec que trigaré, la pila està plena.

    ResponElimina