dilluns, 26 de setembre de 2011

Olor de Colònia

Autora: Sílvia Alcàntara
Editorial, any: Edicions de 1984, 2009
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 330
Premis: Joaquim Amat-Piniella 2010, Qwerty 2009 i Regió 7-TVM 2009

Un incendi a la colònia industrial Viladomat posa en guàrdia tots els seus habitants i treballadors. Un cop controlat, aparentment no s'han de lamentar pèrdues massa importants, però hi ha hagut una baixa, l'Isidre Claret, l'escrivent principal de la colònia. Aquesta mort farà canviar moltes coses, tant per la successió en el càrrec, que recau en Climent Palau, com pel que respecta a la seva vídua Teresa Claret i altres veïns, d'alguna manera tots se'n veuran afectats. Intrigues, amors secrets, històries tèrboles al voltant dels personatges i el seu passat, tot anirà sortint a la llum mica en mica, s'anirà desfent un cabdell que està més embolicat del que la majoria es pensen. La vida en una colònia no és cosa fàcil ni està exempta de relacions tibants i complicades, és el problema de viure en una comunitat tancada a principis dels anys cinquanta.

Es tracta d'un llibre molt descriptiu i amb moltíssims personatges. Està dividit en tres parts (i un epíleg), separades cadascuna per alguns anys de diferència. Al llarg del temps, es van descobrint les relacions entre els caràcters i la troca s'embolica considerablement. Cal estar atent també per la manera com està escrit, hi ha salts constants d'un personatge a l'altre, sense previ avís, i en tots els casos la narració està escrita en primera persona, des de la perspectiva del personatge que parla. Sovint es descriu més aviat el que pensa i com viu les situacions, o els records que té, de manera que molts fets es descriuen diverses vegades, des de diferents angles. Per no dir que no sabem quin personatge parla fins que no hem llegit almenys mitja pàgina. No és un llibre d'acció, gairebé sempre s'expliquen les coses de manera estàtica. Una cosa que m'ha fet particularment gràcia és que cada capítol comença amb les paraules que acaba l'anterior, encara que el tema no tingui res a veure. Un detall d'aquells que no em passen desapercebuts.

Aquests és del tipus de llibres que sé que jo no valoro prou, tot i saber que estic davant d'una bona obra. Tot i no ser massa llarg, se m'ha eternitzat i se m'ha fet pesat moltes estones. La història està bé, és innegable que està molt ben escrit i és força realista, retrata bé el que era una colònia industrial i la mentalitat de l'època. Però no és del tipus de llibre que m'agrada llegir, massa lent i massa travat. M'ha semblat interessant, però no m'ha enganxat. No puc dir que no el recomani, però no és per a tothom, penso. Per exemple, per a mi no massa.

Puntuació: @@   

22 comentaris:

  1. Ui, ui!! Què interessant! Per fi un llibre que he llegit jo abans que tu... hehehe!! Ostres, doncs jo n'hagués fet una ressenya molt més bona, està clar! A mi em va agradar molt, recordo llegir-me'l en un parell de dies a la velocitat de la llum, i trobar-lo perfectament trabat. A més, em feia una certa gràcia això d'haver d'estat atenta al començar un nou capítol per saber de quin personatge parlava...
    De totes maneres, és comprensible. És un llibre que pot ser dens, i clar que no pot agradar a tothom. Potser també és un llibre que entra més a dones que a homes, però d'això no en puc estar segura. Però vaja, a tu no t'ha fascinat, de la mateixa manera que a mi mai no em fascinarà mai la ciència ficció. Crec. (Alguna recomanació per novells en la ciència ficció?).

    En tot cas, per qui passi per aquí... Jo dic i reafirmo que és un llibre molt bo! No us el perdeu pas!

    ResponElimina
  2. XeXu, aquest també l'he llegit i com a tu se m'ha fet una mica llarg i espès, de tota manera cal valorar que està ben escrit, tot i que hi he trobat massa semblances a Mirall trencat de Mercè Rodoreda (salvant moltíssim les distàcies), m'ha recordat, en certa manera, a les grans novel·les de sagues sense arribar-hi. Un pèl massa pretenciós per al meu gust. Es deixa llegir, però no em va acabar de fer el pes.

    ResponElimina
  3. A mi em va agradar força. Sobretot perquè crec que l'atmosfera repressiva de la colònia estava molt ben reflectida.

    ResponElimina
  4. A mi també em va agradar, diria que bastant, més que el de 'La casa cantonera' El vam fer al club de lectura i va tenir una molt bona puntuació.
    Salut

    ResponElimina
  5. Les companyes de feina me'n parlen i recomanen sovint, xò a mi no m'atrau gens. Veient la teva ressenya, menys, xò com que darrerament no coincidim gens, potser si que li doni una oportunitat, jejeje

    ResponElimina
  6. Hola, a mi “Olor de colònia” em va agradar molt i justament per tots aquests aspectes que a tu no t’han acabat de fer el pes. Aquesta lentitud descriptiva, aquesta atmosfera asfixiant, la poca acció... són d’aquelles novel•les de tall clàssic que m’agrada llegir. Ara que, em va agradar moltíssim més “La casa cantonera”.

    ResponElimina
  7. Aquest el tenim a casa, que en Josep Lluís el va comprar fa dos o tres anys per Sant Jordi... ell l'ha llegit, no recordo massa exactament què me'n va dir però diria que coincideix amb tu... A veure si aquesta nit té un moment, que aquests dies va bastant atrafegat, i veu el post.

    A mi, del llibre, quan en sentia parlar, el que més recordo i més gràcia em va fer és l'edat de l'escriptora essent el seu primer llibre :-))

    Per cert, no coneixia la possibilitat d'utilitzar la paraula "caràcter" tal com ho has fet tu, creia que era un anglicisme, però ho he buscat i està bé ;-)

    ResponElimina
  8. M'havien parlat de l'altre "La casa cantonera".Es veu que amb un cap de setmana se l'havien llegit.Però ja veig que va a gustos.De totes maneres li donaré una oportunitat.

    ResponElimina
  9. Oh! Em sorprèn això que diu la Quadern... A mi me n'han dit tot el contrari, de la casa cantonera... Bé, millor! El tenim a casa així que l'agafaré quan hi vagi!!

    ResponElimina
  10. Yáiza, l'estil i el vocabulari em van atrapar molt més en "La casa cantonera" (faré propaganda, mira la meva ressenya ;D)

    ResponElimina
  11. Jo també el vaig llegir. Però la veritat és que al llegir la teva ressenya, he recordat l'argument. Jo acostumo a dir que, moltes vegades, llegeixo i oblido. Crec recordar que estava ben escrit. No és que em desagradés, suposo, simplement no va deixar petjada al meu pobre cap.:)

    ResponElimina
  12. Divisió d'opinions respecte a aquest llibre tan conegut i reconegut. La gràcia és que el que cansa a uns és precisament el que entusiasma a uns altres. La grandesa de la lectura. Totes les opinions són molt respectables. Gràcies a tots els que heu comentat, a més aquest és dels llibres que ha llegit molta gent, i parlem amb coneixement de causa.

    Yáiza, a mi se m'ha fet llarg, aquella sensació de que no s'acabarà mai. Com veus, totalment contrari al que et va passar a tu. Estic d'acord amb que és un llibre que no pot entusiasmar a tothom, tot i que, als que els agradi, probablement els encantarà. Sí que em sembla més aviat dedicat a un públic femení. Cadascú té els seus gustos, jo tampoc sóc un amant de la ciència ficció, però algun de tant en tant cau, que és distret. M'agrada anar variant, com es veu, però és normal que predomini uns gustos o altres. No et veig a tu llegint Asimov... Encara que tampoc veia a l'Assumpta, i li encanta.

    Carina, sorprenentment avui subscric totalment les teves paraules, has sabut explicar la meva opinió millor que jo mateix! L'únic que puc dir és que Rodoreda em queda molt enrere i que no puc comparar, però la resta, hi estic d'acord paraula per paraula.

    Kweilan, recrea bé l'ambient de les persones, però trobo a faltar que expliqui més el funcionament de la Colònia en sí, ho fa molt avançat el llibre i durant poca estona.

    Judit, no em sorprèn, la veritat és que em sap greu que no m'agradés més, perquè sóc conscient que és una bona obra.

    rits, no sabria si recomanar-te'l... darrerament llegeixes coses rares, però sé que també t'agraden les obres romanticones. Aquest, ni una cosa ni l'altre. És una història d'època, però hi ha més amargor que no pas romanticisme. Em sembla que jo de tu passaria.

    Quadern, aquí està la gràcia de la lectura, si a tots ens agradés el mateix, hi hauria fórmules que no es menjarien ni un torrat. I aquesta ha atret a molta gent, està clar. Per això puntualitzo al post que el fet de deixar-la malament respon només als meus gustos lectors, no és que no li reconegui els mèrits com a obra. Però és clar, en vista de l'èxit, em sembla que amb l'altre no m'hi posaré.

    Assumpta, no m'ha quedat clar si l'has llegit o no, interpreto que no perquè no en fas cap comentari. T'ho dic perquè mentre el llegia pensava que a tu t'agradaria. No em voldria equivocar, però vaig pensar que gaudiries d'aquesta lectura. És una bona història, però és d'aquestes que depèn molt dels gustos que tinguis. Ja sé per què t'agrada l'edat de l'escriptora, lladre! I referent a caràcter, he de reconèixer que ho vaig posar per no repetir paraules, me n'alegro de que sigui correcte! Així la podré emprar amb tranquil·litat.

    Maria, la veritat és que no sabria dir-te si a tu et pot agradar. Pels teus gustos potser t'avorreix una mica. Però qui sap.

    Josep Lluís, aquest és un bon indicatiu, pot ser una bona obra, però si no t'ha marcat com per recordar-la, serà que li falten coses perquè t'hagi agradat molt. Compartim aquesta impressió.

    ResponElimina
  13. Ai, perdona :-) Jo parlo com si tothom sabés el que he llegit... no, no l'he llegit pas, no :-)

    El que va passar va ser que, vist l'entusiasme demostrat per en Josep Lluís, doncs no em va cridar l'atenció... Així tu creus que és apte per l'Assumpta :-))

    Eeeei, l'edat de l'escriptora és genial, eh? A aquesta dona li haurien de donar un premi només per animar tothom a no perdre l'esperança ;-))

    ResponElimina
  14. Oooh! És d'aquells llibres que em sap greu que no entusiasmin algú :). M'ha encantat això de "Aquests és del tipus de llibres que sé que jo no valoro prou, tot i saber que estic davant d'una bona obra." perquè sovint jo em sento igual.

    ResponElimina
  15. Coses rares? no saps el que t'estàs perdent!
    No, no, no me l'apunto pas aquest

    ResponElimina
  16. A mi em va agradar molt, tinc l'altre de l'autora pendent.

    ResponElimina
  17. Jo he llegit els dos de l'autora i m'han agradat tots dos. Potser també ho fa que sóc de poble i els seus llibres en retraten molt bé la gent.

    ResponElimina
  18. A la nostra casa de Turisme Rural, pel març organitzem un cap de setmana amb Sílvia Alcàntara. Temps per conversar, compartir opinions, sobretaules. En un ambient distès. Podeu veure el nostre projecte "Converses" a masiarovira.wordpress.com

    ResponElimina
  19. el libro es una mierda y casi me dan arcádas en las 4 primeras paginas.

    ResponElimina
  20. Amigo Unknown, o no.
    Antes de decir lo que has escrito quizás seria bueno que aprendieras a saber que es un libro. Un libro es el conjunto de hojas de papel, vitela, u otra sustancia, manuscritas o impresas, colocadas en el orden en que se han de leer, y que reunidas o encuadernadas forman un volumen. Pueden contener textos, imágenes, dibujos o música. La palabra libro procede del latín líber, referida al material vegetal del que se confeccionaban los libros en la antigüedad. El termino libro se denomina también a ciertos conjuntos de obras; por ejemplo, los distintos libros de la Biblia, etc. Un libro debe tener un cierto número de páginas para ser considerado como tal, por lo menos 50 páginas, y ha de constituir una unidad independiente para distinguirse de los periódicos, revistas, folletos y otros materiales impresos. Pueden estar escritos en cualquier idioma, el catalán entre ellos, no es ni más ni menos importante que el tuyo.
    Bien, ahora ya sabes que es un libro y también conoces que puede estar escrito en algún otro idioma que no sea el tuyo, ahora si te viene de gusto podriamos hablar de que para escribir (no hace falta que sea un libro) hay que haber estudiado ortografía (es tu caso)
    y por último también sería conveniente saber que hay algo que se llama educación, si quieres te explico un poco de ella.
    Primer capítulo, saber disculparse cuando uno pone un insulto detrás de otro dirigido a diversas personas que ellas si que son educadas. Y por último, si te ha pasado esto leyendo un libro sin saber que era un libro , ves al médico, lo tuyo es grave.

    ResponElimina
  21. Amigo Unknown, o no.
    Antes de decir lo que has escrito quizás seria bueno que aprendieras a saber que es un libro. Un libro es el conjunto de hojas de papel, vitela, u otra sustancia, manuscritas o impresas, colocadas en el orden en que se han de leer, y que reunidas o encuadernadas forman un volumen. Pueden contener textos, imágenes, dibujos o música. La palabra libro procede del latín líber, referida al material vegetal del que se confeccionaban los libros en la antigüedad. El termino libro se denomina también a ciertos conjuntos de obras; por ejemplo, los distintos libros de la Biblia, etc. Un libro debe tener un cierto número de páginas para ser considerado como tal, por lo menos 50 páginas, y ha de constituir una unidad independiente para distinguirse de los periódicos, revistas, folletos y otros materiales impresos. Pueden estar escritos en cualquier idioma, el catalán entre ellos, no es ni más ni menos importante que el tuyo.
    Bien, ahora ya sabes que es un libro y también conoces que puede estar escrito en algún otro idioma que no sea el tuyo, ahora si te viene de gusto podriamos hablar de que para escribir (no hace falta que sea un libro) hay que haber estudiado ortografía (es tu caso)
    y por último también sería conveniente saber que hay algo que se llama educación, si quieres te explico un poco de ella.
    Primer capítulo, saber disculparse cuando uno pone un insulto detrás de otro dirigido a diversas personas que ellas si que son educadas. Y por último, si te ha pasado esto leyendo un libro sin saber que era un libro , ves al médico, lo tuyo es grave.

    ResponElimina
  22. Penso que és una gran novel·la. Respecte a l'estil de l'autora utilitza un llenguatge senzill, però carregat de figures poètiques com: " .... Instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món..." o "... Mentre esbandien la roba juntament amb les misèries" o "...I a la cantonada d'un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."
    Sóc de Barcelona, però fa anys que visc en un poble on hi havia una Colònia molt important. Personalment no m'haguera agradat viure amb una Colònia, tindria la sensació que són l'Elionor, de Martí i Pol. Crec que darrere d'aquesta petita gran societat tan especial s'amaguen temes universals molt ben assentats. L'avarícia, les aparences, la desconfiança, la por, "al que diran", la traïció, l'amistat, l'amor, els secrets antics que fan mal, la vergonya, la maldat, en definitiva un mosaic de febleses humanes d'uns personatges molt propers a tots nosaltres. No tots aquests adjectius formen part de la novel·la, però la vida en una colònia era més o menys així, però si ho preguntes a alguna persona que hagués viscut allà és molt possible que digui que no.
    Els anys, però, a dins la fàbrica
    es dilueixen en l'opaca
    grisor de les finestres,
    i al cap de poc l'Elionor no hauria
    pas sabut dir d'on li venien
    les ganes de plorar
    ni aquella irreprimible
    sensació de solitud.

    Salutacions.

    ResponElimina