dissabte, 3 de setembre de 2011

El Palacio de la Luna

Autor: Paul Auster
Editorial, any: Anagrama, 2009
Títol original, idioma, any: Moon Palace, anglès, 1989
Traductora: Maribel De Juan
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 310

Marco Fogg va tenir una infància no massa agradable, però també feliç. La seva mare va morir quan era petit, i al seu pare no el va arribar a conèixer. Per sort, el seu extravagant oncle Víctor el va acollir i va fer els possibles perquè visqués de la millor manera. Ja d'adolescent, l'oncle ha de marxar de gira amb el seu grup musical i Marco es queda sol a Nova York. Al principi en Víctor seguirà cuidant-se de que no li falti de res, però malauradament, amb la seva mort Marco es queda sol, sense cap font d'ingressos, i sense cap intenció de posar-se a treballar. Aquí comença un periple penós que el portarà a viure a Central Park i a una situació de desnutrició que per poc no li costa la vida. Sort dels seus amics Kitty i Zimmer que el rescataran, però les penúries del jove orfe encara no hauran acabat.

Si hi ha un escriptor amb una prosa més densa que el mercuri, aquest és Auster. Ningú no descriu com ell les situacions, però la pregunta és: cal? Capítols llarguíssims i anuncis del que anirà venint més endavant, molt en el seu estil. Per trobar coses positives, es pot dir que està ben escrit i que la història, si ets capaç de mirar-la objectivament, està ben pensada. Més enllà d'això, i sentint-ho molt pels amants de l'autor, que no són pocs, deixeu-me dir en majúscules perquè quedi clar: PAUL AUSTER ÉS UN PUTO PESAT. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Després del que acabo de dir, entendreu que no el recomani ni al meu pitjor enemic. M'ha semblat tediós i infinit, i això que només té 310 pàgines. He tingut la sensació de que portava tota la vida llegint aquest llibre, i que no em despertava el més mínim interès. Ja sabeu que jo no deixo mai un llibre a mitges. Aquest cop he estat temptat de fer-ho almenys un parell de cops, i m'avergonyeixo de dir que m'he saltat algunes pàgines que no tenien cap mena d'importància ni relació amb la història (però hi eren!). Només un parell d'espurnes en les que pensava que s'animava, però no. I el final... vaja, on és el final? Res, que per qui és i perquè no és pot dir que estigui mal escrit es mereixeria alguna arrova, però...

Puntuació: sc 

19 comentaris:

  1. Hahahaha "He tingut la sensació de que portava tota la vida llegint aquest llibre"... bona aquesta frase!!

    Has fet el mateix procés que en Josep Lluís amb Auster... Va passar d'agradar-li molt a no agradar-li gens perquè tot ho trobava igual i se li feia pesat.

    M'has recordat a quan ell va llegir "Mientras agonizo" de Faulkner que em va dir que l'havia trobat tan dolent (i és un llibre qualificat d'obra mestra) que creia que qui estava agonitzant era ell hehe

    Ah, quina trampa! saltar-se pàgines!! :-P

    Va, ànim, que ja en pots començar un altre!! :-D

    ResponElimina
  2. Mare meva, quins ànims... Un SC!!

    Jo de l'Auster només vaig intentar Brooklin Follies fa temps, i a més, en anglès. I vaig durar cinc pàgines i vaig plegar. Consti que després de llegir això, no crec que en toqui cap altre mai més!

    ResponElimina
  3. Jo de moment els que he llegit m'han agradat, però és clar, han estat bastant lights: Brookling Follies i Invisible ara últimament....però és ben cert que em pensaré molt i molt si veig que acabaré trobant-lo un pesat....aixxx, sort que encara tinc muntanyes de meravellosos llibre que m'esperen...de moment, cap de l'Auster per ara. Com sempre, gràcies!

    ResponElimina
  4. Ostres!Això que te n'havies llegit d'altres de l'Auster i l'hi havies posat bona nota...Bé, aquest quedarà fora de la llista.

    ResponElimina
  5. Mira fas be de dir-ho, un que no em miraré.
    Amb el Paul Auster em va passar una mica això, “Timbuktu” i “La nit de l'oracle” em van agradar força, en canvi “Leviatan” no el vaig poder acabar (jo sentint-ho molt o poc, depèn) si un llibre no m'entra, és dels que em costa per avorrit, feixuc o perquè em desperta poc interès prefereixo deixar-lo. Això no treu que em faci ràbia haver-ho de fer.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Jo ja vaig passar la febre austeriana. De l'entusiasme vaig passar al cansament. Aquest també el vaig llegir. No sé si seria després de llegir-lo (o potser seria un altre), quan vaig arribar a la conclusió de que era més del mateix i vaig dir prou.

    ResponElimina
  8. Jo vaig estar entusiasta d'aquest autor durant molts anys. Em va enganxar la primera novel.la d'ell que vaig llegir El país de las últimas cosas. Altres novel.les que he llegit han anat de l'entusiasme a l'avorriment. Brooklyn Follies em va encantar i per exemple Invisible no em va agradar gaire. I riu, si vols, però em va semblar curt i que s'acabava abans d'hora.
    (continuo tenint problemes per publicar amb google. Ara ho provaré amb safari)

    ResponElimina
  9. A mi també se'm va fer llarg i és el que menys m'ha agradat de l'Auter. Crec que en vaig fer una ressenya al blog... Ara estic amb "Invisible". Diguem que com "Timbuctú", cap m'ha agradat a fons. Potser "Leviatan"...

    ResponElimina
  10. pobre oncle paul, com et cebes... aquest justament no me l'he llegit, però jo li tinc molt de carinyo a aquest home. sí que es repeteix més que l'allioli, però mira, també se n'ha de saber, d'això. i ell ho fa bé, no? ai, és que l'has llançat a la foguera, eh? :S vols dir que ets objectiu, xexu? què t'ha fet en paul, va, explica'ns-ho. ;)

    ResponElimina
  11. Aquest jo també el tinc. Vaig començar-lo i el vaig deixar per més endavant... i encara no l'he tornat a agafar... això ho diu tot.

    ResponElimina
  12. Aquesta és la grandesa de la literatura, per a tu el llibre ha estat tediós, inacabable, per a mi una delícia, una faula, gairebé líric, bellament descrit i escrit. Un llibre per guardar per sempre més a la meva memòria. Una història magnífica, que probablement entraria entre els cinquanta llibres que més m'han agradat. Un viatge vital i iniciàtic, als orígens, per retrobar-se un mateix i conciliar-se amb tot. Magnífic.
    XeXu, em sap greu que no hagis gaudit d'aquesta lectura, però no has d'aguantar tant amb 50 planes ja veus si t'agradarà o no, hi ha massa llibres per perdre el temps llegint allò que no ens enganxa.
    Que tinguis sort amb la propera. ;)

    ResponElimina
  13. "Para la cinta" que deia el Butanito. Que s'aturi la catosfera!! Pareu!! Por qué? Poooor qué? Por qué XeXu? Por qué el blog? Por qué Deblecker? Però què estàs dient? Aquest llibre és boníssim. No li feu cas, és foll i no sap el que es diu! De veritat, a mi em va encantar. Bé, de totes maneres us diré que tot el que faci olor a Auster m'agrada, així que potser no sóc una bona opinió. Però aquí ho deixo...

    XeXu, ara defensa't!! :-)

    ResponElimina
  14. Gràcies a tots pels comentaris. Esperava la participació de més amants de l’autor, que sé que n’hi ha molts, però no s’han deixat veure massa, només cap el final. Si voleu conèixer altres opinions no tan apocalíptiques com la meva, no deixeu de llegir el comentari de la Carina, i el d’en Banyeres, però és un altre estil!

    Assumpta, ben bé el mateix camí que en Josep Lluís no he fet. Vaig llegir-ne un que em va cansar molt. El segon no estava malament. I aquest tercer m’ha semblat horrorós, ja no per la història, sinó perquè allò no avança ni a la de tres. A casa encara me’n queda un (que s’esperarà un bon temps!), i ara toca que estigui bé, no? Que bo el comentari del teu home amb el llibre aquest. Sí, sí, amb Auster jo també agonitzava.
    Sabia que tu desaprovaries això de saltar-se pàgines, però llegeix-lo tu sencer si ets tan valenta, hehehe!

    Yáiza, doncs imagina, aquest que tu vas durar 5 pàgines, és el que jo considero que no està malament. Imagina com és aquest que jo deixo pels terres... saps, millor no t’ho imaginis.

    Martulina, jo he llegit ‘Bogeries de Brooklyn’ i no em va semblar malament. L’estil és el mateix, però per algun motiu aquella història em va enganxar més, i aquesta trobo que no hi havia per on agafar-la. Aquest home porta les situacions fins a límits insospitables, i trobo que sovint es passa de la ratlla, i el que suposo que pretén ser un gran exercici literari, acaba sent molt i molt pesat.

    Maria, només un dels dos anteriors el vaig puntuar una mica bé, però veig que tots seran iguals, així que no li donaré massa oportunitats més, només un altre que tinc per casa.

    Quadern, jo tinc l’obsessió d’acabar els llibres peti qui peti, i ja veus com acabo. Si és dolent, encara em sembla més dolent pel temps que m’ha fet perdre. Sembla que hi ha autèntics amants d’Auster, però d’altra gent troba bons alguns llibres i d’altres no, no hi ha consens, i el que és pitjor, algun que alguna gent adora, altres no el poden ni acabar. Una altra cosa no, però Auster té unes capacitat sorprenents, l’efecte dels seus llibres és poc comú.

    MBosch, llavors ja coneixes la sensació. El primer llibre que cites ni em sona, però pinta fatal, no? I el segon el tinc a l’estanteria, m’espanta una mica la seva extensió, però a més estic esperant que surti la tercera part de ‘1Q84’. Després, quan em torni a cridar, ja el llegiré. Suposo que un llibre tan llarg ha de tenir molt bones condicions per mantenir-te enganxat de principi a fi, i no sé si és el cas. En canvi, sí que és el cas de ‘1Q84’, precisament. Jo de tu passaria d’Auster, hi ha la tira de coses millors per llegir!

    Josep Lluís, em sembla que estem d’acord amb que tots són iguals, i això cansa. El ritme inexistent, la densitat infinita de totes les situacions. Acabes amb boira al cap. Al principi sorprèn, però després cansa. Entenc que haguessis de parar.

    Kweilan, no ric, però em sorprèn que un llibre d’Auster es faci curt! Però la meva experiència només s’estén al llarg de tres llibres. ‘Bogeries de Brooklyn’ també em va agradar, sense més. Però ‘Trilogia’ i aquest són per cremar-los. Penso que això indica que no puc anar massa més enllà, però encara en tinc un a casa, que em sembla que el deixo per l’any que ve, com a poc.

    ResponElimina
  15. Veí, el problema és que cadascú recomana uns de diferents! No hi ha consens, i et puc fer una llarga llista dels que m’han recomanat com els millors (sens dubte!). A veure si l’únic que no recomana ningú és aquest que m’he llegit! A mi em van prometre que era de l’estil de ‘Bogeries de Brooklyn’!

    Pati, aquest era un dels posts que esperes que algú concret et comenti, i aquí t’esperava, hahaha. Que per repetir-se se n’ha de saber? Que ell ho fa bé? I tant, ho fa de conya això de repetir-se. Una altra cosa no, però repetir-se... uf. Que no Pati, que no, que és un pesat. A mi no m’ha fet res, si queda súper guai llegir Paul Auster! Però prefereixo ser un cutre que auto-infligir-me aquesta tortura.

    Joma, més clar, l’aigua. Podria agafar la teva frase i substituir el post per ella. Amb el petit inconvenient que jo SÍ que el vaig acabar... oh my god...

    Carina, no diràs que no t’he rebut bé després de les vacances, deixo per terra un dels teus llibres preferits! Estic d’acord amb que no hi ha res escrit sobre gustos, i que la lectura és totalment subjectiva. No cal dir que jo només expresso la meva humil opinió, encara que de vegades m’agrada fer una mica el pallasso i exagerar perquè arribi bé el missatge. Però està bé un comentari com el teu per demostrar que hi ha una manera molt diferent d’entendre aquest llibre, i suposo que l’autor en sí. En realitat és maco que hi pugui haver tanta diferència en el gust per un producte. Les personetes som tot un món.
    Ja sé que no cal massa per saber si un llibre t’agradarà o no, però jo m’obligo a acabar-los, a poc que puc. I a vegades ho passo malament, eh, però és que sé que si l’abandono significa que m’entra tan poc que mai més tindré ganes de reprendre’l. Això és dir molt, i em sap greu, per això faig l’esforç. Però saps què... aquest vaig estar seriosament a punt de deixar-lo un parell de cops. I de llançar-lo per la finestra unes quantes més...

    Mª Jesús, no es mereixen.

    Banyeres, no pensis que he oblidat que en aquest mateix espai tu vas dir que si ‘Bogeries de Brooklyn’ m’havia agradat, que aquest era per un estil i que també m’agradaria. Per què menteixes? És molt lleig això que fas, molt lleig! Tu creus que has d’enganyar a un pobre il•lús com jo d’aquesta manera? I mira que jo confiava en tu, eh, que tinc pendent per aquí alguna de les teves recomanacions més efusives, però ara ja no sé si fer-te cas. T’ho tornaré a dir, a veure si queda clar. Però que consti que no ho dic com a norma, és només la meva opinió. Però per mi, en Paul Auster és un puto pesat! Però pesat, pesat, eh?

    ResponElimina
  16. hahahaha però què t'ha fet, pobre home! Si de cas el pesat sóc jo que no paro de recomanar-te'l. Però ara seriosament. No hi ha hagut cap llibre de l'Auster que no m'hagi agradat. Com diu la Carina, aquesta és la grandesa de la literatura.

    Un mentider.

    ResponElimina
  17. Hahahaha què bona la resposta al JORDI BANYERA!! :-))

    Clar, imagina, XEXU, que algun dia aconsegueixo que llegeixis "Grans Esperances" de Dickens, i no t'agrada... hahaha ja m'estic imaginant un "per què menteixes?" com aquest :-DD

    ResponElimina
  18. oooooooooh, de debó? tan malament? ni mantenir les dues @ que havies dit en algun moment? oooooh... em sap greu.

    Doncs a mi em va agradar moltíssim. No sé si pel moment en el que el vaig llegir xò la història m'agrada, i si, de vegades diries, va que passi alguna cosa més, xò no se'm va fer gens pesat. Al personatge, en alguns moments, sobretot al ppi li donaries un parell de cleques, xq mira que el tio se les mereix, xò després, ve després li acabes agafant afecte i tot. Però després penses si en alguns moments o aspectes no tothom ha fet el mateix, el deixar-se fins el límit. Això em va fer pensar molt i suposo que per això em va enganxar.

    Això si, parles de prosa densa....mmmm, i en Murakami? una mica dens tb ho és, no et sembla? Va que aviat li donaré una nova oportunitat a veure si d'una vegada x totes li pillu el truquillo... i després, de nou Auster que aquests dies vaig fullejar Sunset Park i em va agradar.I potser, només potser, entre els dos agafaré els jugadors de wist, que sembla que em vagi perseguint.

    ResponElimina