dimecres, 27 de juliol de 2011

Ubik

Autor: Philip K. Dick
Editorial, any: La factoria de ideas, 2009
Títol original, idioma, any: Ubik, anglès, 1969
Traductor: Manuel Espín
Gènere: Ciència ficció 
Número de pàgines: 252

En un futur on predomina l'ús de poders psíquics i en el que les persones es conserven en estat de semivida un cop morts per tal de contactar-hi, Glenn Runciter dirigeix una empresa de prevenció antipsi, està al càrrec d'una plantilla d'inercials que lluiten contra telèpates i precogs. Runciter Associats rep una oferta per fer una feina a la Lluna per part d'un multimilionari, i amb la seva mà dreta Joe Chip i onze inercials més emprenen el camí que ha de reflotar l'empresa, que té seriosos problemes econòmics. Però tot plegat resulta ser una trampa de la competència i en Runciter resulta mort en l'explosió d'una bomba, un cop han arribat a destinació. Chip pren el comandament i pretén tornar a la Terra immediatament per ser a temps de posar en Runciter en semivida, però un seguit de fets estranys i de regressions en el temps faran que Chip i els seus companys vegin que passa alguna cosa amb la realitat que coneixien. Poden estar segurs que és en Runciter qui va morir, i no tots ells? I a tot això, què és Ubik?

Es tracta d'un llibre enrevessat i en el que és fàcil perdre's, la trama és complicada, però cal tenir en compte que parlem d'un futur en el que impera el poder de la ment i una tecnologia fora del comú. Per cert, aquest futur tan llunyà està fixat a l'any 1992, té certa gràcia. Tot i així és un argument sorprenent i rigorosament tractat, un llibre original i imaginatiu. Es llegeix ràpid perquè atrapa si t'agrada el gènere. Si no, probablement sigui una mica dur de llegir. És ciència ficció, però la característica de l'autor és aprofundir molt en la psicologia tant dels personatges com dels fets que succeeixen, i és molt interessant.

M'ha agradat força, més que l'altre llibre de l'autor que he llegit (Blade Runner). Alguns fets no són senzills, però no és d'aquells llibres dels que no s'entén res. Deixa algunes incògnites perquè et preguntis si ho has entès, però en termes generals, es llegeix molt bé i s'entén. Molt recomanable pels amants del gènere, tot i que segur que aquests ja l'han llegit, perquè és una obra clàssica. Jo vaig tard.

Puntuació: @@@@
Recomanat per Lleixes, tot i que sempre m'havia cridat l'atenció.

10 comentaris:

  1. Mira'l ell com va fen feina abans d'abandonar la catosfera... tu, que eres el darrer reducte dels "NO TANCO PER VACANCES"... en fi... doncs res, que aquest home s'ha copiat això de la semi-vida d'un relat meu!!... Ara el vaig a buscar i torno...

    ResponElimina
  2. Que no abandono la catosfera! Ja t'ho he contestat a les respostes de l'altre post, però ja les penjaré en un altre moment! Però si no tinc connexió què vols que t'hi faci?

    ResponElimina
  3. Ja l'he trobat mira.

    Caram, quatre arroves!!

    Mira que dir-se "Chip", el tio... està bé, queda futurista i tal. I això "dirigeix una empresa de prevenció antipsi, està al càrrec d'una plantilla d'inercials que lluiten contra telèpates i precogs." ho podiem haver escrit en MAC i jo :-D

    La part on dius que atrapa, que es llegeix ràpid, em fa venir ganes de llegir-lo, però la part on dius que es enrevessat em fa venir dubtes...

    Veurem si algú més l'ha llegit i què diuen.

    ResponElimina
  4. Ostres, una resposta!! Mentre jo buscava el meu relat de la semi-vida! :-))

    Com què que vull que facis? Doncs connectat via telepàtica o alguna cosa així... tu sabràs... Val, és igual, et perdono l'abandonament ;-)

    Vaaaaaaaa, fins i tot et desitjaré que ho passis bé :-D

    ResponElimina
  5. ostres, m'encurioseix que l'any 1969 creguéssin que el futur estava en el poder mental. Ara mateix la ment humana continua sent completament desconeguda, x molt que s'estudiï i no sé fins quin punt la tecnologia ho té en compte.

    fa moltíssim que no llegeixo ciència-ficció. N'he perdut l'hàbit i no em diu res. A més, darrerament m'estan convencent per llegir una col·lecció de llibres (crec que 7) que diuen els frikis dels meus amics millor que el senyor dels anells i que ara estan fent la serie per a la televisió. No aconsegueixo recordar el nom, a veure si me'ls passen!

    Ah, i per cert, Obabakoak és un dels meus grans pendents.

    Ah i per cert 2, jejeje, tornem a coincidir amb un llibre, L'últim dia abans de demà. En aquest cas ja l'he acabat!!! i bé, potser dels de l'Eduard Marquez és el que menys m'ha agradat, xò la seva manera d'escriure m'agrada molt i la història és molt punyent (potser massa per l'estiu). Ja diràs!!

    ResponElimina
  6. Llegit, llegit, però fa tants anys que ja gairebé ni me'n recordo. Però per gaudir d'una bona lectura mai és tard.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris. Han passat més dies dels habituals, i ja no recordo què dèiem aquí, vaig a fer memòria...

    Assumpta, el teu relat que enllaces aquí és realment bo. El vaig tornar a llegir quan vas fer el comentari, i és colpidor, quan arribes al final tens el cor de la mida d'una cirera. Em sembla que em va agradar més ara que quan el vas publicar. Com vas veure, al final no vaig desaparèixer, o no del tot, però quines exigències!
    Com a ciència ficció aquest llibre està bé, però no és de planetes i marcianets, és d'estètica techno, no sé com dir-ho. Un futur diferent del que pensem, sense ser aquesta imatge de devastació que ens venen de vegades, només diferent. A mi m'ha agradat, és com molt sòlid, però tampoc és Assimov, és una lectura més complicada.

    rits, fa gràcia perquè les obres clàssiques fixen el futur en dates que nosaltres ja hem vist passar, i t'adones que estem molt més endarrerits del que ens pensàvem que estaríem. Ja et dic, el llibre passa al 1992, any de sobres conegut per nosaltres, i de poder de la ment poca cosa, si ara semblem més ximples. Un altre exemple és 1984, però això seria una altra història.
    Em sembla que a hores d'ara ja recordes perfectament el llibre que comences a llegir, amb la descripció que en fas jo ho tenia claríssim, ja que està molt de moda i tothom en parla. Jo de moment passo, que és molta lletra i no vull hipotecar-me el proper any llegint el mateix. Veurem si en un futur m'hi poso, però s'haurà de veure si és millor que el Senyor dels Anells.
    Que llegeixi aquest llibre de Márquez és culpa del Macip, que el va recomanar. Després vaig veure que la Màgia de 'Un racó per llegir' en feia una ressenya i recomanava llegir-lo només si s'està bé mentalment, per això li he anat donant llargues. De moment està a la llista, però tinc de temps fins el moment que l'agafi per començar-lo, si no ho tinc clar, continuarà esperant.

    Joan, és un bon llibre de ciència ficció, potser es presta a relectura i tot.

    Josep Lluís, tu llegeixes Kafka, això no pot ser tan complicat comparat amb el txec!

    ResponElimina
  8. Eeeeei, gràcies pel que dius del meu relat!! ;-))

    ResponElimina
  9. Tb suposo que per molt que es vulgui pensar en el futur, aquest sempre és diferent a com l'haviem pensat, xq no es pot saber mai.

    No estic llegnt encara Juego de Tronos. Em van deixar al mateix moment El nombre del viento, i com una altra noia tb se'ls vol llegir, doncs li vaig cedir. Però tot va del mateix estil.

    Set llibres te'ls llegeixes en un sospir!

    No sé si fa falta estar en bon estat mental pel llibre del Márquez. És trist si, xò a mi no em va colpir com d'altres.

    ResponElimina