diumenge, 8 de maig de 2011

Estado crítico

Autor: Robin Cook
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: Critical, anglès, 2007
Traductor: Alberto Coscarelli
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 424

En Jack Stapleton ja té 52 anys i ja no està per tantes festes. Acostumat a anar en bicicleta a la feina pel mig de Manhattan, i a jugar a bàsquet amb els seus amics del barri tots els vespres, arriba un moment que el seu genoll diu prou: adéu al lligament creuat. El patòleg forense està ansiós per tornar a les seves activitats físiques, així que demana hora per operar-se, abans de temps, en un nou i prestigiós hospital privat. La seva dona Laurie Montgomery, que també és forense, li desaconsella, així com també el seu amic policia Lou Soldano. Però en Jack és cabut. La insistència de la Laurie es veurà reforçada quan rep al dipòsit un cas fulminant d'infecció post-operatòria per Staphylococcus aureus, provinent del mateix hospital on s'ha d'operar en Jack. Una mica d'investigació revela que no és un, sinó fins a 25 casos similars els que venen de la cadena Angels Healthcare, tots com a infeccions hospitalàries després d'una intervenció. Amb la intenció de convèncer en Jack, però també intrigada pel misteri, la Laurie comença una frenètica investigació que la portarà a descobrir coses que no s'espera. Hi ha molts diners en joc i no a tothom agradarà que surti a la llum aquest brot d'infeccions. 

He llegit prou llibres de Robin Cook com per saber què puc esperar d'una obra seva abans de començar-la. En aquest cas, la participació no només dels seus personatges estrella sinó també de vells coneguts la feia atractiva, però el resum és el mateix que sempre. Una història frenètica perquè passa en molt poc temps, però tot i així se'n va massa per les branques i es distreu en descripcions que no calen. No és un gran narrador, el llegeixo pels misteris mèdics que explica, però això no omple 400 pàgines, és clar. També continuar la història personal dels protagonistes Jack i Laurie té la seva gràcia, els conec des que eren joves!

En definitiva, l'únic que es pot dir: és un altre llibre de Robin Cook. Llegir-ne algun de tant en tant per mi està bé, tot i que aquest a estones se m'ha fet pesat, massa llarg potser. Però la història està ben pensada, és un bon argument i hi ha una bona pila d'embolics. Però no deixa de ser com sempre, el que et pots trobar en tots i cadascun dels seus llibres, i al final la fórmula deixa de ser sorprenent i innovadora.

Puntuació: @@


10 comentaris:

  1. Un altreeeeeeee? jaaaaaaaaa? Ja n'has acabat un altreeee? Segur que vas a treballar? Segur que menges? Dorms?

    :-DD

    Doncs a mi, pel que expliques, el trobo interessant, tot i que voldria començar per un dels primers... en algun post me'n vas recomanar un parell i no m'ho vaig apuntar... ehem... (evidentment, recordo el fet, però no els títols)... és molt demanar que m'ho tornis a dir i així no he de buscar pels comentaris de tots els posts d'aquest blog? :-))

    Gràcies :-DD

    ResponElimina
  2. El que expliques d'aquest autor, del que no he llegit mai res, és quelcom que jo també he trobat amb altres. T'hi aficiones perquè t'agraden les històries i l'estil és atraient. Però al final, tot acaba tenint un gust semblant i és tot massa previsible. Llavors, descobreixes un altre autor i tornem a començar!.:)

    ResponElimina
  3. El que et passa amb Robin Cook a mi em passa amb Stephen King

    ResponElimina
  4. L'argument em sona moltíssim però ara no sabria dir-te si l'he llegit o no.Sé que algun ha caigut per les meves mans,però ara no recordo si és aquest.Bona pinta.

    ResponElimina
  5. Crec que dec ser de les poques persones a la terra que no ha llegit res de Robin Cook, però el teu llibre no convida massa...

    Avui he trobat una nota d'una llibreria petitona a BCN especialitzada en novel·la policial, i no sé xq he pensat que ho diria per aquí. Es diu Negra i Criminal i està al carrer de la Sal. Només tinc una foto de la llibreria, però convida a anar-hi ja! Segur que allà trobes tots els de l'Agatha i demés mestres del génere.

    ResponElimina
  6. RITS: A la Negra i Criminal fa uns anys van fer una celebració d'aniversari de Miss Marple hehehe hi van convidar una "inventada" cosina seva. Hi va haver pastís i tot ;-)

    http://www.ciutatoci.com/literatura/info.php?Id=633

    Jo em vaig assabentar quan ja havia passat en veure la notícia al diari. De totes formes, era un dijous, així que no hagués pogut anar... però... hagués estat bé :-))

    Ah!! i jo tampoc he llegit res de Robin Cook... de moment! ;-))

    ResponElimina
  7. Potser m'hauria de llegir almenys una novel·la de Robin Cook per conèixer aquest autor, però ara per ara la meva llista de lectures pendents frega la saturació. Potser més endavant, ja ho veurem!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots pels comentaris. Robin Cook era el meu autor de capçalera quan era jovenet, tinc la impressió que durant una temporada només llegia llibres seus, no exagero si dic que n'he llegit més de 15. Ara que tinc lectures més diverses potser la seva literatura se'm queda curta, però és clar, sempre tindrà un raconet al meu cor, hehehe.

    Assumpta, treballo (i no poc), dormo (això no gaire, ja saps) i menjo (tampoc no gaire), i fins i tot tinc temps d'escriure i en quatre blogs i fer un munt de comentaris. Ja ho diuen que el temps és relatiu.
    Cap problema per recomanar-te'n, les vegades que faci falta. A mi els que em van deixar uns millors records van ser 'Ceguera asesina' i 'Tratamiento letal'. Però vist amb perspectiva, l'argument no és gens diferent al que comentava en aquest post. De fet, em sembla que alguns personatges reapareixen en aquest, i m'ha deixat més aviat fred. És com allò del Zafón, no creus? El primer que llegeixes és una passada, però després veus que és el mateix sempre. Et puc recomanar també 'Contagio' que va ser una de les seves novel•les de més èxit, i algunes posteriors que també em van agradar per la temàtica van ser 'Vector' o 'Toxina'. Ja saps, perquè m'ho has llegit, que té uns protagonistes que surten en moltes novel•les en les que també es relata la seva història. El que ja no recordo és en quines surten i en quines no. En aquesta que he llegit ara sí.

    Josep Lluís, amb el temps m’he adonat que Cook és tal com descrius, però tot i que he llegit molt des de les èpoques que només llegia els seus llibres, i he trobat altres autors de referència, veig que sempre hi acabo tornant, un llibre d’ell de tant en tant està bé. I encara que n’hagi llegit tants, també me’n queden molts, això és una avantatge.

    Mbosch, doncs mira, jo de King no he llegit res, i no perquè en el seu temps no en tingués oportunitat, que a casa els pares en tenien molts, però és que a mi les novel•les o pel•lícules de por...

    Maria, si has llegit ni que sigui un llibre de Robin Cook, l’argument t’ha de sonar per força, si podríem fer una plantilla i serviria per la majoria de les seves obres!

    rits, ja veus que entre els comentaristes del post n’hi ha que tampoc han llegit res de l’autor. És clar, si et mous amb científics, com em sembla que és el cas, el més probable és que algun hagi caigut a les seves mans. Però si no, no té per què. Mira, a casa meva, jo llegia tots els de Cook, i mon germà (quan encara era més o menys normal) tots els de Grisham, i mai no llegim l’autor de l’altre. Ell és de lletres. Ah, ma mare se’ls llegia tots, això sí. I parlant d’ella, si vull qualsevol llibre de la Christie només he d’anar a ca seva i allargar el braç. Cert que és més probable que vagi a la llibreria que dius que a ca ma mare, però faré un esforç.

    Màgia, moltes de les seves novel•les tenen arguments semblants, així que llegint-ne una te’n fas una idea molt clara. A l’Assumpta li he fet unes quantes recomanacions, per si te les vols mirar, si t’animes ara o més endavant.

    ResponElimina
  9. Moltíssssssimes gràcies :-))

    Ara ja sé que, tan sols venint aquí i consultant el nom de l'autor arribaré a aquest post i trobaré les teves recomanacions... perquè la veritat és que em crida l'atenció, em ve de gust llegir-ne algun :-)

    ResponElimina
  10. l'he llegit.
    A mi em va agradar molt d'ell va ser "los archivos de Salem"

    ResponElimina