dissabte, 21 de maig de 2011

El corazón de las tinieblas

Autor: Joseph Conrad
Editorial, any: El País, 2002
Títol original, idioma, any: Heart of Darkness, anglès,1902
Traductor: Amado Diéguez Rodríguez
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 172

En Marlow és un llop de mar, un mariner que porta la navegació a l'ànima. Després de tenir certes dificultats per trobar un vaixell en el que enrolar-se, decideix anar a provar fortuna comandant una embarcació d'aigua dolça a la selva africana. Allà rep l'encàrrec d'anar a buscar un agent anglès que sembla que ha emmalaltit. Es tracta d'un home, en Kurtz, molt estimat i admirat a la regió, i a més el que més ivori aconsegueix en les seves prospeccions. En el camí, en Marlow anirà descobrint les misèries del colonialisme, i aprendrà els perills que comporta enfrontar-se amb la selva, no només físics, sinó sobretot mentals. No serà un camí gens fàcil.  

El llibre es desenvolupa com l'explicació d'uns fets passats que Marlow fa als seus companys en una embarcació ancorada a l'estuari del Tamesis. El llenguatge és una mica recarregat a estones i molts dels fets que explica són embolicats i estranys.

Se suposa que aquesta és una novel·la clàssica escrita per un autor reputat, però a mi no ha aconseguit atrapar-me en una sola pàgina de les 172 que té. Se suposa, a més, que va inspirar la famosíssima pel·lícula Apocalypse Now de Coppola (que no he vist), però a mi m'ha despertat un interès zero. L'he llegit d'esma i perquè no m'agrada deixar estar llibres. Potser és una gran obra, però jo perdia el fil contínuament, senyal que el que llegia no m'interessava en absolut. L'he de puntuar molt malament, tot i que no sé si ho mereix, però per mi, com si no l'hagués llegida.

Puntuació: sc

11 comentaris:

  1. Ostres tu!! a la foguera!!
    És el primer llibre que cremes... fa com emoció i tot!! :-)

    No pateixis que no el penso pas llegir... Ara bé... tindria també la seva gràcia provar de llegir-lo per veure si estic d'acord amb la teva valoració... clar que, si resulta que estic d'acord, m'hauré empassat un llibre que mereix esser destruït... quins dubtes!!

    Tot això em recorda un llibre "La historiadora" o "L'historiador" (aquest llibre és divertit perquè les traduccions catalana i castellana li canvien el sexe al títol... mai ho he entès i, com no l'he llegit, doncs no sé qui l'encerta) Doncs bé, he llegit crítiques que diuen que és una kk (així, dit finament) i altres que els ha agradat tant... Curiós :-)

    ResponElimina
  2. Doncs a mi em va agradar. Té un punt fosc i obsessiu molt ben aconseguit, sobretot si tens en compte l'any que es va escriure. Però entenc perfectament que no hi hagis entrat.

    ResponElimina
  3. No l'he pas llegit.No el coneixia massa.
    És un mèrit de part teva llegir-te un llibre que de bones a primeres te n'adones de que no t'agrada.No sé pas si podria...

    ResponElimina
  4. Quan he llegit el títol del teu post he vingut esperant que em convencessis per llegir-lo. És un d'aquells clàssics que tothom deixa bé i mira i he pensat que si tu l'hi posaves bona nota potser m'animaria.

    Doncs, mira s'haurà d'esperar.

    ResponElimina
  5. No l'he llegit i després de llegir la teva crítica tampoc me'n queden ganes, la veritat. Bé, el posarem l'´últim de la cua si de cas.

    Per cert Assumpta, jo em vaig intentar llegir l'historiador/historiador (me'l van regalar) però no vaig poder passar de la meitat del llibre i em passa ben poques vegades això!

    ResponElimina
  6. Ei! Moltes gràcies, MYSELF!! ;-)
    Saps? Les primeres opinions d'aquest llibre em van arribar farà uns cinc anys i eren exactament com la teva, que era quelcom infumable, un rotllo insuportable... paradoxalment, em van venir ganes de llegir-lo perquè el deixaven tan, però tan malament que em semblava fins i tot exagerat... Però la veritat és que el tema tampoc em feia massa gràcia, així és que vaig abandonar la idea :-)
    La meva sorpresa va ser quan, fa menys, vaig llegir algunes crítiques que el deixaven molt bé!!
    M'inclino a pensar més en que és com tu dius :-)

    ResponElimina
  7. Carai! doncs sort que te l'has llegit ràpid i ara ja estàs amb el teu estimat Murakami!!! a disfrutar!!!

    (està clar que amb aquesta crítica, ni l'apuntaré a la llista de pendents, que prou llarga és!!)

    ResponElimina
  8. Mai pot ser que tots entrin bé. Però ja veus que els gustos son diversos...

    ResponElimina
  9. Malgrat que el vaig puntuar molt malament, em queda la impressió que em vaig perdre alguna cosa amb el llibre. Potser el vaig agafar amb desinterès, o em vaig concentrar poc. Per sort, la lectura és molt subjectiva i hi ha altres opinions. Gràcies pels comentaris.

    Assumpta, llençar-lo a la foguera potser és exagerat, però és que no el puc puntuar d'altra manera, no li vaig trobar res perquè no hi havia pàgina que el cap no em marxés a altres bandes. És un clàssic, i a més no és massa llarg, per tant, si decidissis llegir-lo si cau a les teves mans, tampoc no et trauria massa temps de vida. A mi em va quedar la idea que perdia tres o quatre dies de temps.
    Pel que fa a l'altre llibre que comentes, no l'he llegit, però és cert que n'he sentit opinions del tot contradictòries. És difícil que un llibre generi tanta diferència d'opinions. La diferència del nom en castellà i català, pel que m'han dit, recau en que surt un historiador que és el pare d'una historiadora, comparteixen protagonisme, i el títol no se sap a qui fa referència. Cadascú ho ha traduït com ha volgut.
    I la teva ressenya de 'Jo, robot', on és?

    SM, el punt fosc i obsessiu hi és, ho reconec, però això no el feia atractiu als meus ulls i el trobava pesat.

    Maria, molt malament ha d'anar la cosa perquè no faci l'esforç d'acabar un llibre, sé que si el deixo ja no el reprendré mai, i sempre queda allò de 'i si millora una mica més tard?'.

    Mireia, segur que en Conrad estaria molt content amb mi... Aquest llibre me'l van donar, jo ni tant sols el coneixia, ja veus. No en tenia cap referència, només de la persona que me'l va donar, i per la cara que posava, ja em semblava que massa bo no era...

    rits, efectivament ja estic amb Murakami, i quina diferència. Ja ho veureu quan en faci la ressenya, després de puntuar aquest sense estrelles, la propera serà molt diferent. Però com que és un totxo encara trigaré una mica. Que són dos llibres en un! No, aquest no cal que l'apuntis. El de Murakami ja en parlarem.

    Joma, és clar, jo només dono la meva opinió, el que m'ha semblat. Com que cadascú té els seus gustos, també pot ser que un llibre que jo trobo imprescindible a un altre li sembli lamentable. Què hi farem. Per sort, som tots diferents.

    Myself, ara no sé si t'havia saludat aquí, així que benvinguda al Llibres. Jo de tu, ni tant sols el posaria en cua, hi ha molt per llegir com per perdre el temps.

    ResponElimina
  10. Sí, faré ressenya ;-)) però és que van publicar la proposta de Relats Conjunts i, tot i estar encara sota els efectes dels cervells positrònics, em va venir la inspiració de fer servir l'espremedor com a arma assassina i vaig pensar: "segur que algú tindrà la mateixa idea i em passaran al davant"... i res, vaig fer el relat ràpidament... i després no vaig poder evitar fer post amb la nostra preciosa QUARTA CHAMPIONS :-DD però mira, el proper post serà la ressenya i... hehehe... bé... no, no et dic res... però... res, res... ;-))

    ResponElimina
  11. ok, no l'apunto! això si, em vas dir que tenies El Palau de la lluna per llegir, ooh, et diria que el posis ja a la cua!!! m'està encantant, com feia molt de temps que no m'agradava un llibre!!!!

    (això si, és d'aquells que fan pensar....)

    ResponElimina