dilluns, 25 d’abril de 2011

Pandora al Congo

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2005
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 592

El jove Tommy Thomson fa de negre literari d'un conegut escriptor de novel·les ambientades a l'Àfrica colonial, a l'inici de la Primera Guerra Mundial. Per atzar descobreix que ha estat víctima d'enganys i que percep molt menys del que es mereix, però en el funeral d'un dels que l'havia estat enganyant, coneix l'advocat Edward Norton que li encarrega una nova feina, conscient de les capacitats literàries del xaval. El seu client, un simple mosso, és acusat d'haver matat a dos aristòcrates anglesos en una expedició al Congo, i totes les pistes apunten a que és culpable. Norton vol que Tommy s'entrevisti amb Marcus Garvey perquè aquest li expliqui la seva història i que n'escrigui un llibre que pugui exculpar-lo. Després de moltes sessions, l'escriptor descobreix que els fets que van passar al Congo no tenen res de trivial, s'enfronta amb un dels relats més colpidors de la història de la humanitat. Garvey és innocent; i un heroi. Serà feina de Tommy i de Norton demostrar-ho. Però està el món preparat per saber què va passar realment al Congo?

El llibre s'explica en dos escenaris, per una part ens parlar l'escriptor, Thomas Thomson, en primera persona i des del futur, recordant els fets d'aquella època, inclosa la seva peculiar convivència en una dispesa. Per altra, es narra la història de Marcus Garvey al Congo. Els dos fils argumentals es barregen a la perfecció i la història flueix sense entrebancs, atrapa, i tot i que sembla que dóna moltes voltes a les coses, no pots parar de llegir. Està molt ben escrit, amb un estil molt peculiar i addictiu, ple de reflexions brillants, frases magistrals i molts tocs d'humor.

M'ha semblat un llibre fantàstic, i amb moltes sorpreses que no et deixen descansar, amb girs constants que fan pensar 'i ara què?'. Se li poden trobar semblances amb La pell freda, però aquest llibre el supera en molt. I el final m'ha fet pensar molt en una pel·lícula que m'encanta, però no diré quina, sinó seria massa explícit. Molt bona obra, molt recomanable per aquells a qui agradin les aventures una mica surrealistes i embolicades. 

Puntuació: @@@@@ 

20 comentaris:

  1. No coincidim massa perquè a mi em va agradar molt més La pell freda però si que el vaig llegir bé encara que a estones se'm va fer una mica pesat. Bona setmana!

    ResponElimina
  2. La pell freda em va agradar i aquest porta anys a la prestatgeria esperant el seu moment que mai no arriba.

    ResponElimina
  3. Dec tenir un problema amb l’autor, he llegit Pandora al Congo, La pell freda i Tretze tristos tràngols i em quedo i,de llarg, amb aquests tristos tràngols. Pandora al Congo fa temps que el vaig llegir i recordo moments molt bons, com els que dius, però, d’altres que costen de passar.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Ets un bèstia! t'has cruspit Pandora al congo en un sospir!!! A aquest pas, t'acabaràs Cosas... aquest vespre mateix, que es llegeix molt ràpid!!!

    Me'l vaig comprar ja fa un temps, quan encara podia comprar llibres, animada per lo que m'havia agradat La pell freda. Però no sé perquè després va quedar-se amagat a la prestatgeria. I allà segueix. Amb el que expliques, dóna ganes de treure-li la pols.

    ResponElimina
  5. No me l'he llegit, però me l'apunto! Realment el que volia dir era que aquest títol em recorda a algú (concretament a 4 algús) i ara no hi caic...
    El Código Da Vinci
    El Código Da Vinci
    El Código Da Vinci
    El Código Da Vinci
    L'oooooombra del veeeeent
    L'oooooombra del veeeeent
    L'oooooombra del veeeeent
    L'oooooombra del veeeeent
    Trilogia de Nova York
    Trilogia de Nova York
    Trilogia de Nova York
    Pandora al Congoooooooooo!!!
    ;-)

    ResponElimina
  6. Aquest llibre si que el tinc pendent. I llegir la teva crítica encara me n'han fet venir més ganes.Fa temps vaig llegir que aquest escriptor té més fama a l'exterior que al nostre país.Els seus llibres es tradueixen en moltes llengües.Aquest segur que cau.
    Quina casualitat m'acabo de llegir un dels que tens penjats a la teva columna i no és el primer.:P

    ResponElimina
  7. Ostres, tu, no llegir-lo és una vergonya!! hehehe... quina vergonya, doncs :-)

    A mi el títol de "La pell freda" em feia una mica d'angúnia i aquest... ostres, és que no ho puc evitar però sempre que veig aquest títol em ve al cap "Tintin al Congo", i llavors em sembla poc seriós... No em crida massa l'atenció, però no es pot dir mai "d'aquesta aigua no en beuré" :-D

    ResponElimina
  8. M'agrada com escriu aquest autor. He llegit els tres que anomeneu i el que més fàstic em va fer va ser "La pell freda", però és el que més m'ha agradat. Pandora al Congo està bé.
    M'he llegit "Ningú no ho sabia" de la Mari Jungstedt, a la biblioteca no tenien el que suggeries d'aquesta autora, i m'ha passat molt bé, una mica de palla, però bé.
    Per cert m'ha fet molta il·lusió el teu primer comentari a casa meva. Moltes gràcies, t'hi espero més sovint. Et convido: te o cafè? Salutacions

    ResponElimina
  9. Jo també el vaig llegir i em va tenir ben enganxada fins al final. Un final que em va enfadar una mica...
    (el tinc comentat al bloc)

    ResponElimina
  10. Si ja ho deia jo que això de "La pell freda" havia de fer una mica de fàstic... aisss :-P

    ResponElimina
  11. Gràcies a totes pels vostres comentaris. El llibre m’ha agradat molt, com heu vist, encara que potser les 5 arroves són generoses. De totes maneres, penso que es mereix el reconeixement. Té molts ingredients que li donen punts, però tampoc penso que sigui per a tots els públics.

    Kweilan, a mi m’ha semblat més complet aquest, més treballat, i encara que sembla que molts capítols són recurrents, en tots es troba alguna cosa. És cert que el final potser destrempa a alguns, però no pas a mi, imaginava alguna cosa així, però en llegir-ho no m’ho podia creure.

    Mireia, suposo que tira una mica enrere que és una mica totxo, però passa molt bé, he, no es fa pesat de llegir.

    Quadern, no sé quins són els moments que dius que costen de passar, no sé si ho dius per pesats o per durs. I ara em deixes amb les ganes d’anar a pel tercer llibre de l’autor, que encara no he llegit.

    rits, no et creguis que em falta massa del llibre aquest que tenim a mitges, així que algun dia d’aquesta setmana en veuràs la ressenya.
    Com li he dit a la Mireia, el llibre el veus i sembla un totxo, suposo que això tira una mica enrere. Jo l’he tingut un bon temps com a pendent, però quan finalment m’hi he posat, he vist que passava molt bé, l’he llegit amb molta fluïdesa, i mira, el temps que he trigat a acabar-lo n’és una bona prova.

    Hehehe Guspi, ja trigaves! Jo amb aquest ja els he llegit els quatre! I és que en realitat el que m’ha impulsat a llegir aquest llibre és la cançó. Aquest i ‘Trilogia de Nova York’. Els altres dos ja els havia llegit i eren molt bons llibres. Aquest també m’ho ha semblat. Però el d’Auster (que és boníssim tal i qual), em va semblar un bluf.

    Maria, penso que et pot agradat, a tu que ja et van de tant en tant les aventures i els misteris. No crec que et decebi. El llibre ‘La pell freda’ ha estat traduït a un munt de llengües, és cert. Però en castellà, anglès i francès, com està aquest, tampoc és poc per un autor d’aquí!
    Ostres, em deixes amb el dubte, només poden ser dos, i jo aposto pel del Robin Cook. He encertat?

    Assumpta, un cop més, el llibre es movia entre les 4 i les 5 arroves, però he estat generós perquè trobo que s’ho val. Tampoc crec que sigui de lectura obligatòria, però sí que és un molt bon llibre. Ara bé, jo te’l desaconsello. No és un llibre amb l’etiqueta de ‘Apte per l’Assumpta’. Narra escenes molt dures i molt crues, potser de manera puntual, però una mica bèsties. No dic que no ho puguis llegir, tampoc no vull exagerar amb la teva capacitat de tolerar aquestes coses, però jo t’aviso. ‘La pell freda’ és un llibre catalogat com de terror, i aquest també es podria etiquetar així. La gràcia és aprofundir molt, molt endins en els éssers humans que hi participen, però per arribar-hi se’ls porta a unes situacions límit. Això val pels dos llibres, cadascun a la seva manera. Jo si fos tu, no els llegiria.

    Ma Rosa, de moment jo n’he llegit dos, i aquest m’ha agradat més que ‘La pell freda’. Fàstic no recordo que me’n fes cap, però són una mica bèsties a estones. De la Mari Jungstedt has llegit el tercer, i aquests són una cadena. El que tinc pendent és el segon, que ja vindrà, de moment no en puc dir res. El primer, ‘Ningú no ho ha vist’, em va agradar.
    Els comentaris arriben Ma Rosa, no cal buscar-los de manera activa, només interessar-te pel que fan els altres i fer les coses bé. Demanar-los no sempre implica aconseguir-los.

    Joma, em sembla que si el final et va enfadar, l’autor va aconseguir el seu objectiu perfectament. No direm res, però crec que el que es busca és posar de mala llet al lector, que arribi un punt que digui ‘merda, hòstia puta!!’ i tiri el llibre contra terra. Acte seguit, aquest mateix lector recull el llibre mirant enlaire i dient ‘perdó, perdó…’, i acaba el llibre, perquè no el pot deixar fins l’última paraula. No serà això el que el fa tan bo?

    ResponElimina
  12. No, no, no els llegiré... gràcies... les novel·les de terror no són les meves preferides. Vaig llegir Frankenstein i em va agradar, però crec que seria un llibre de parvulari al costat d'aquests que comentes. Tot i així, Frankenstein no és ben bé de "terror", té més coses... però bé, que si el llegia per la nit, les ombres i els sorollets nocturns no em feien cap gràcia :-)

    He de dir que em sento absolutament privilegiada, honrada, satisfeta i molt agraïda amb aquesta etiqueta especial de: "Apte per l'Assumpta" :-)

    ResponElimina
  13. Per cert, que jo creia que a tu tampoc t'agradaven els llibres de terror, però ara, amb el comentari de la GUSPIRA, he vist que hi havia una intenció oculta de llegir quatre llibres citats pels Amics de les Arts :-))

    Ai, ai, ai, si pels Amics llegeixes llibres de terror, no sé pas què faries per Antònia Font!! :-PP

    ResponElimina
  14. Je,je,je no.És el de Carta a la reina d'Anglaterra.Molt recomanable per cert.

    ResponElimina
  15. Jo també el tinc pendent... el tinc apuntat en algun lloc i mai l'acabo de comprar. L'autor també m'agrada. La pell freda em va agradar per sorprenent sobretot. aquest no me'l puc perdre, doncs.

    ResponElimina
  16. Assumpta, en el post ho trobaria una mica exagerat, però pots comptar que aquí als comentaris la teva etiqueta sempre la podràs preguntar i jo et diré si el llibre és apte o no, cap problema. Aquests diríem que són de por... però tampoc. No és psicològic, no és que et posi els pells de punta, és que passen algunes coses esgarrifoses, però fa de mal definir. Una barreja d'estils, fantàstica, terror, intriga... no sé. No vulguis saber què faria per Antònia Font, potser em miraré la filmografia sencera de Clint Eastwood!

    Maria, doncs gràcies per dir-ho, tot i haver fallat jo la meva predicció, perquè no en tenia cap referència, només el vaig comprar per l'autor.

    Guspi, en dubtaves?

    Carme, penso que si 'La Pell freda' et va agradar, aquest no et decebrà. Després podràs dir si t'ha agradat més un o altre, crec que 'La pell freda' guanya per golejada en els comentaris, però són per un estil. Jo, com veus, em quedo amb aquest. I ben cert, l'autor escriu molt bé, amb estil propi.

    ResponElimina
  17. Ostres, el puntues molt alt! Tinc pendent tant aquest com "La pell freda", però no goso endinsar-me en el món de Piñol perquè temo que em decepcioni. Hi ha gent que me n'ha parlat molt bé, però també n'hi ha que el deixen per terra, i no sé què em semblarà. Tot i això, les crítiques positives com la teva em fan agafar ganes de conèixer l'escriptor. Tindré en compte la teva opinió!

    ResponElimina
  18. M'estic llegint Pandora al Congo ara mateix, i de moment m'està encantant. Quan l'acabi ja et diré si opino igual que tu. La Pell freda i els tretze tristos tràngols van deixar el llistó molt alt!

    ResponElimina
  19. Ja he acabat Pandora al Congo. M'ha semblat una obra mestra i es mereix totes les @ que li has posat, per que no m'esperava el desenllaç. Totalment imprevisible i més per a una ment somiadora com la meva. M'ha agradat més que la Pell freda, encara que la Pell freda el vaig llegir molt més ràpid i em va enganxar més. Per cert, ara estic intrigada amb la peli que esmentes. Quina és??

    ResponElimina