diumenge, 3 d’abril de 2011

Ningú no ho ha vist

Autora: Mari Jungstedt
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: Den du inte ser, suec,2003
Traductor: Núria Vives Colom
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 298

L'illa de Gotland és un paradís pels turistes suecs que busquen allunyar-se de l'estrès de la ciutat, bones platges i tanquil·litat. Ja s'acosta el bon temps i l'illa es prepara per multiplicar per deu la seva població durant els mesos d'estiu. Un grup d'amics celebren una trobada a principis de juny, no sempre és fàcil que es puguin reunir tots. Tot va millor del que esperava l'amfitriona, si descomptem una petita picabaralla provocada per la gelosia. Però les coses es torçaran el dia següent quan la noia, Helena Hillerström, de trenta-cinc anys, apareix morta juntament amb el seu gos, el qual havia sortit a passejar ben d'hora. L'escenari no deixa dubtes de que es tracta d'un assassinat, un cas per l'inspector Anders Knutas i el seu equip, poc avesats a tractar amb morts violentes a la seva tranquil·la terra. La investigació no serà un camí de roses i mica en mica s'anirà desgranant la terrible història que hi ha rere aquesta mort, que no ha estat gens casual. Knutas tindrà la inesperada ajuda de l'insistent periodista Johan Berg, destinat a l'illa per cobrir l'omicidi, que també s'endurà més d'una sorpresa mentre fa la seva feina.

A priori UANNS. És a dir, una altra novel·la negra sueca. Però el cas és que aquest cop es tracta d'una novel·la negra de veritat, amb una trama centrada en la investigació policial, en els interrogatoris, i en l'anar estirant fils que de vegades porten bones informacions i d'altres a carrerons sense sortida. Naturalment, no està exempta d'històries personals paral·leles, però en molt menor mesura que d'altres autors, cosa que converteix la Mari Jungstedt en la menys sueca de tots els autors del gènere que he llegit fins ara. Es llegeix de manera fluida i atrapa, té força contingut. Potser, per dir alguna cosa, m'ha semblat que al principi és una mica innocent, i el final un pèl precipitat.

En conjunt, n'he quedat content, l'he llegit ràpid i a bon ritme perquè m'ha enganxat. Té continuïtat dels personatges, que no continuació, així que no descarto llegir els següents llibres d'aquesta escriptora, amb en Knutas de protagonista. Potser no escriu tan bé com la Camilla Läckberg, però tira més pel dret. Recomanable per aquells a qui agradi la novel·la negra, aquest cop, sense trampa ni cartró. 

Puntuació: @@@@
Recomanat per la Maria, que només em recomana llibres on maten gent.

11 comentaris:

  1. Et seré sincera el primer que he mirat ha estat la puntuació.buf!Quin descans!ara doncs ja saps per quins has de continuar s'hi t'ha agradat aquest(sentit i sabia^^).Estic convençuda que l'altra vessant que m'agrada (els de noies),si l'hi donéssis una oportunitat també t'agradarien.jejeje.O pot ser no.Espero amb ànsia que tornis a engegar una convocatòria de recomanacions.

    ResponElimina
  2. Va, que me l'hauré d'apuntar... per quan en tingui ganes, que darrerament no estic massa lector. Esperem, però, que passi...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Fa gràcia això de la menys sueca de les novel·les sueques. No n'havia sentit parlar. El tindré en compte.

    Ja veig quin hi ha a la cua. M'hauré d'espavilar, que segur que l'acabes abans. Sort que abans tens Pandora al Congo, que et porarà una mica de feineta i em dóna marge a mi!

    ResponElimina
  4. Fa molt temps que no llegeixo novel·la negra, M'apunto aquesta escriptora. En té dos més que es diuen: "Ningú no ho ha sentit" i "Ningú no ho sabia". Em van fer gràcia aquests títols perquè pensava que era la mateixa novel·la i jo no ho entenia bé. És com un acudit!

    ResponElimina
  5. Hahahaha "Recomanat per la Maria, que només em recomana llibres on maten gent." Tens frases molt bones!! :-)

    Ostres, és temptador... però no sé si pels meus gustos delicats... :-)

    ResponElimina
  6. A mi aquest em va agradar bastant, però el segon (igual que amb el segon de l'Asa Larsson) em va semblar un pèl més fluix. La Lackberg penso que és la que manté la línia, no em va agradar tant al principi, però després no ha baixat. Jo ara, abans d'anar a buscar el tercer de la Jungstedt i de la Larsson, tinc pendent un que vaig comprar l'altra dia de Lars Kepler, que com posa a la portada és "la nova sensació mundial de la novel·la policiaca sueca". No l'he començat encara, a veure què tal.

    ResponElimina
  7. Veig que la novel·la negra sueca empeny amb força últimament. Bé, a tenir en compte per la meva llaaaaarga llista de llibres pendents de llegir. Ara estic amb "Sé el que estàs pensant" de John Verdon que vaig començar fa 5 dies, just els dies que fa que estic malalt i que suposa que només he llegit tres míseres pàgines... grrr!!

    Veig que tens pendent "Pandora al Congo". L'he llegit i no em va acabar de convèncer. Bé, esperarem a la ressenya d'aquest bloc tant fantàstic!

    ResponElimina
  8. A mi tot aquest gènere m'apassiona, però l'haig de dosificar o acabaria boja. "Ningú no ho ha vist" em va agradar al seu moment, tot i que la segona part, "Ningú no ho ha sentit", la vaig trobar una mica més fluixa.

    Tot i això, l'estil de Jungstendt és trepidant i enganxa i, com has dit, és una bona novel·la.

    ResponElimina
  9. Anem a la recerca dels millors d'aquesta fornada tan prolífica d'escriptors/es suecs/ques. De moment aquesta té números, però de moment empata amb la Läckberg. Gràcies a tots per comentar.

    Maria, de moment segur que llegiré el següent, però per aquí diuen que és més fluix, ja veurem. Tinc el segon de la Läckberg pendent també. Però no em demanis tant, tinc molt per llegir i llibres per noies... millor que no. Alguna cosa haurem de fer, que s'acosta Sant Jordi, no?

    Sànset, ni lector ni escriptor, almenys de blog! Què passa Sànset, que no et prova la vida en parella?

    rits, és una de tantes que he conegut aquí, amb les recomanacions de la gent. Alguns deien que era la millor, i ho he volgut comprovar, és clar. Aquest blog em serveix tant per tenir un registre comentat dels llibres que llegeixo, com per descobrir nous escriptors i llibres, així que perfecte!
    Segur que l'acabes tu abans, dona! No és massa llarg, no? A més, Pandora al Congo, com dius, és un totxo. I no descarto que se'n coli algun que em sembla molt friki. Però depèn, potser tu dius que és genial, i me'n fas venir ganes.

    Ma Rosa, al principi jo també pensava que era una mala traducció, o un error, però sembla que no. El següent caurà aviat, que aquest aprova amb nota, i a partir d'aquí, ja veurem.

    Assumpta, és que la Maria té uns gustos... si no maten gent no té gràcia! Bé, també li agraden les romanticones, però aquestes maten per excés de sucre!
    Al final em faràs posar una etiqueta sota la puntuació que digui 'Apte per Assumpta'! Dona, ets el mínim, si és apte per tu, és per tots els públics! Però aquest ho és, trobo. No hi ha res massa escatològic. Una mica la descripció del cadàver, però poca cosa.

    Marc Moreno, em sembla recordar que tu ja havies recomanat també la Mari Jungstedt algun altre cop. He de dir que a mi el primer de l'Asa Larsson ja em va avorrir molt, així que ni pensaments de llegir el segon. Les altres dues sí que s'han guanyat la meva fidelitat, de moment, al final veurem quina de les tres guanya. I pel que fa a homes, vaig més peix perquè només he llegit Larsson. Per aquí no paren d'insistir-me amb Mankell, que suposo que caurà, i a veure què tal aquest Kepler, ni l'havia sentit anomenar. Però ja saps, cadascun d'aquests és sempre la nova sensació de la novel·la 'negra' sueca.

    Banyeres, no paren de sortir suecs i sueques, tu, és un no parar. Aquest del Verdon els el vaig regalar als pares aquest nadal, quan quedi lliure també caurà. Però no me n'han parlat massa bé. Vaja, que té un bon principi però decau molt. I de Pandora al Congo no n'espero massa res, així que potser així m'agradarà més del compte. A veure què.

    Màgia, és clar, cal dosificar, anar posant altres lectures entre mig, si no, tots són iguals. Ja ets la segona que diu que el segon de la Jungstedt decau, ja us ho diré quan el llegeixi, però sap greu. La veritat és que aquest m'ha enganxat força.

    ResponElimina
  10. I tant que em prova!

    El que em passa és que "he de" llegir i "he de" donar prioritat a altres coses...

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Estaria bé aquesta etiqueta "Apte per l'Assumpta" :-))
    Sí, sí, m'agradaria... però vigila, eh? si la fas l'has de fer bé... si no, no cal, perquè, clar, jo me n'hauria de poder refiar... Vull dir que és ben bé això, apte per a tots els públics (delicats i recatats) :-P

    (Com es diu "recatado" en català?)

    ResponElimina